dimarts, 2 d’agost de 2011

La CAM , 1a caixa dels Països Catalans en fer fallida


Article d'Aquil·les Rubio, militant del Comitè Local d'Alacant d'Endavant
OSAN publicat al número 207 de L'Accent

3’3 milions de clients, 70.000 milions d’euros en actius, 1.000 oficines,
i una quota de mercat del 50% en les comarques d’Alacant. Amb aquestes
cifres la CAM i el propi estat tracten de calmar la clientela, les
treballadores, atraure possibles compradors i, finalment, amagar la
realitat de la principal entitat financera del sud dels Països Catalans:
la fallida. Després de mesos d’agonia, la CAM ha hagut de demanar 5.800
milions d’euros al FROB, el Fons de Reordenació Ordenada Bancària, per tal
de tapar l’enorme forat econòmic provocat per la nefasta gestió, tant
política com financera.

I és que la CAM ha estat víctima del sistema que, durant tant de temps, va
propiciar, afavorir i lloar. Durant anys i panys la CAM ha servit per a
finançar, a fons perdut, les grans obres i projectes del PP: des de Terra
Mítica fins a la Volvo Ocean Race; des d’autovies fins a xarxes
ferroviàries; des de grans promocions urbanísitiques fins a accions en
empreses amb pèrdues. De fet, al CAM és un dels principals especuladors
immobiliaris del País Valencià, acumulant juntament amb Bancaixa uns
actius immobiliaris per valor de 6.800 milions d’euros. Uns negocis
ruïnosos que van generar tal volum de pèrdues que els directius de
CajAstur, amb qui la CAM pretenia fusionar-se en el nou Banco Base, van
haver de vetar la caixa alacantina ja que posava en perill la viabilitat
financera de la nova entitat. Així que ara, després de la disbauxa, serem
les classes populars, mitjançant els nostres impostos, les que
solucionarem el desficaci que han provocat els directius de la caixa. Uns
directius que, sobra dir-ho, no respondran ni patrimonialment ni judicial.

I és que, amb la injecció de 2.800 milions d’euros per a la subscripció
del 80% de les accions de l’entitat, i d’altres 3.000 milions per tal
d’assegurar la liquidesa de la caixa, l’estat podrà sanejar la CAM i
oferir-la al millor postor. Això és, solventar amb els diners públics les
pèrdues ocasionades per l’activitat especuladora privada, per a tornar a
les mans privades i per un cost relativament baix la caixa, amb la qual
continuar generant beneficis privats.

Fins el moment, especuladors xinesos i nordamericans s’han mostrat
interessats en la propietat de la CAM, així com el BBVA; el Banc Santander
ha estat més discret, tot i que pugnarà per tal de mantenir la seua
possició capdavantera davant el BBVA, que faria un salt endavant
importantíssim per a esdevenir la primera entitat bancària en oficines i
quota de mercat a l’estat espanyol.

Diuen els exdirectius de la CAM i els del Banc d’Espanya que el rescat
financer a la CAM i la seua posterior venda és la única opció possible.
Evidentment, dins del capitalisme, l’objectiu del qual és generar el major
benefici privat possible, sí. Però hi ha una altra opció: la
nacionalització, no només de la CAM, sinó de la totalitat de la banca, per
tal de crear una xarxa bancària i financera que veritablement atenga a les
necessitats de les classes populars.