Concepto de Revolución

“Revolución es sentido del momento histórico; es cambiar todo lo que debe ser cambiado; es igualdad y libertad plenas; es ser tratado y tratar a los demás como seres humanos; es emanciparnos por nosotros mismos y con nuestros propios esfuerzos; es desafiar poderosas fuerzas dominantes dentro y fuera del ámbito social y nacional; es defender valores en los que se cree al precio de cualquier sacrificio; es modestia, desinterés, altruismo, solidaridad y heroísmo; es luchar con audacia, inteligencia y realismo; es no mentir jamás ni violar principios éticos; es convicción profunda de que no existe fuerza en el mundo capaz de aplastar la fuerza de la verdad y las ideas. Revolución es unidad, es independencia, es luchar por nuestros sueños de justicia para Cuba y para el mundo, que es la base de nuestro patriotismo, nuestro socialismo y nuestro internacionalismo.”

Fidel Castro, Plaza de la Revolución José Martí,
La Habana, 1º. de mayo

El Sapo, militant dels mobiments socials a l'Uruguai, a l'Ateneu Popular la Forca de Carcaixent

El diumenge 8 de novembre a les 19h ens acompanyarà el Sapo, un
militant d'organitzacions socials de l'Uruguai que està
visitant l'Estat Espanyol. Ha participat al desenvolupament
de cooperatives d'habitatge, ràdios comunitàries, sindicats
obrers... Va estar uns anys a Argentina treballant de
classificador de residus o cartroner, i també ho ha estat
durant molts anys a Montevideo (Uruguai) i això ha provocat
que la millora de les condicions de vida dels classificadors
i les seues famílies siga una de les seues lluites
principals. Però per damunt de tot, el Sapo és una persona
molt interessant i digna de conèixer; ja que en un ambient
econòmicament i sociocultural deprimit ha sabut buscar-se la
vida i formar-se políticament per tal de reclamar els drets
de tothom mitjançant moviments associatius de barri.
Compartirem amb ell la seua experiència i, per suposat, la
de cadascú, per tal d'enriquir-nos mútuament.


Dimenge podrem gaudir d'uns pinxos per berenar i de passada poder xarrar amb Sapo.Us esperem.

Documental sobre la crisi.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari, a deditat un documental sobre la crisi que patim molt recomanable. El podeu vore ací.

"El Futur de les Cordades i la directiva europea del foc"

Divendres 6- Xerrada a les 20:15h al Centre Cultural Joan Fuster sobre el futur de les Cordades i la directiva europea del foc a càrrec de Jesús Soriano Blesa de la Colla de dimonis “La diabòlica de Morvedre” i portaveu de la Federació de Diables del País Valencià i enterat en este tema. Es molt important l'assistencia per enterar-se i crear una plataforma, col·lectiu... de defensa de la cordà i recordà a Beniarrés. En finalitzar sopar popular a l'Ateneu Popular Arrels.

Llibertat pels 5 herois cubans empresonats als EUA per la seva lluita contra el terrorisme.

http://www.libertadparaloscinco.org.es/

Llibertat Amadeu Casellas!

Per Xavi Sarrià.

Aquest matí s'ha fet entrega a Institucions Penitenciàries del comunicat de suport a Amadeu Casellas, tal i com es va fer el seu dia a Conselleria de Justícia. Com que el silenci mediàtic és evident, aprofite per deixar constància de la meua adhesió a la campanya de suport a aquest pres anarquista que, recordem-ho, porta vint-i-tres anys empresonats per raons polítiques sense haver vessat sang. En aquest interessant article trobareu la història i la lluita de l'Amadeu durant tots aquests anys.

"Les persones sotasignades relacionades amb la vida social i cultural del nostre país volem posar en coneixement dels màxims responsables del Departament de Justícia i de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris que sent conscients de la greu situació en la que es troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre Penitenciari de Quatre Camins i actualment ingressat en la Unitat Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa per portar més de 95 dies en vaga de fam, sol·licitem la seva atenció per a que es produeixi una ràpida solució favorable a la dignitat del pres.

Tenim constància de les extremes circumstàncies personals en les que actualment es troba Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys empresonat.
Creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules.

Parlem de vida o mort.

Per tot l’exposat ens adherim a la sol·licitud de llibertat immediata per a Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries."

Projecció de "V de Vendetta"

Demà 4 de novembre a les 21:30h realitzarem la projecció de "V de Vendetta", una lliure adaptació de la novel·la gràfica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel·lícula va ser dirigida per James Mc Teigue i produïda per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el guió. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pel·lícula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucció d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels crèdits de la pel·lícula, David Lloyd va donar suport a l'adaptació.

Bus per anar al concert dels 300 anys més entrada 25 euros!

S'està orgnitzant un bus per anar al concert dels 300 anys que és realitzarà a Vilafranca del Penedés, on actuaran grups com Kop, Gossa Sorda, Dr Calypso i Soziedad Alkoholika.

L'autobus i l'entrada ens costarà únicament, i només per a la gent del sud: 25€! És una oportunitat però limitada a les places d'Autobus, així que si voleu vindre haureu de donar-se presa!!

Independència i Revolució! 300 anys d'ocupació, 300 anys de RESISTÈNCIA!!!
Poseu-se en contacte amb nosaltres si voleu vindre.

Homenatge a Jordi Martínez de Foix

Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort al manipular un explosiu.

Video homenatge

Era fill de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
Amb 15 anys va entrar a militar al PCE(i), partit que era il·legal, que apostava per la lluita al carrer i per la independència de diversos territoris de l'estat, entre ells Catalunya. Va participar a desenes de manifestacions. El 2 de desembre de 1977, en una de les moltes manifestacions en què va participar, és ferit de bala per policies de paisà. A l'hospital, l'assetjament policíac contra ell va ser constant. Va ser donat d'alta l'1 de maig de 1978, i aquella mateixa tarda va anar a una manifestació. L'activitat política d'en Jordi era frenètica.
A finals del 1978, sense temps per refer-se de l'assassinat de Gustau Muñoz, que el va colpir enormement, en Jordi preparava uns artefactes per fer servir el 15 d'octubre, en memòria del president Lluís Companys, afusellat pels franquistes feia 38 anys. En Jordi era en un pis franc que tenia a Nou Barris, a l'aleshores C/Lucena, actualment Passeig Verdum. Mentre manipulava els explosius, aquests li van explotar a les mans, causant-li la mort immediata. Eren les 21:23h del 14 d'octubre; a aquesta hora se li va parar el rellotge.
En la investigació posterior van trobar fòsfor al pis, un material que no es feia servir per als explosius que utilitzava en Jordi (de tipus irlandès). El fet que la ubicació fos un pis franc, que només coneixien en Jordi i els seus, ha portat sempre la família a pensar en una infiltració dins el grup; aquesta acusació ha suposat discussions amb alguna gent del PC(i).
El 30 d'octubre d'aquell mateix any, la família, amics/es i companys/es d'en Jordi van voler retre-li homenatge a la Parròquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila. A l'acte, hi havia d'intervenir en Lluís Maria Xirinacs, el pare d'en Jordi, gent de Socors Català, i d'altres companys de militància. Centenars de persones s'hi van acostar, però es van trobar la plaça i els voltants ocupats per la policia espanyola. La família, volent evitar més dolor, va decidir no fer la cerimònia, malgrat que el mossèn no s'hi negava tot i la prohibició.
Ja en aquell acte, en Jordi hi era descrit com a "patriota i comunista". És per això, per la seva lluita i compromís amb el país i la classe treballadora, que l'Esquerra Independentista el considera uns dels lluitadors caiguts en combat i l'assemblea local de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant, a Barcelona, li organitza un homenatge anual.
[edita]Enllaços

[[1]] biografia
[[2]] Noticia a La Vanguardia de quan va ser ferit de bala. (Castellà)
[martinez de foix] Noticia a La Vanguardia de la seva mort. (Castellà)
[[3]] Noticia a La Vanguardia de la prohibició del seu enterrament. (Castellà)

Milers de valencians reclamen la dimissió de Camps

Els escàndols de corrupció del PP valencià poden no tindre efectes electorals. Això s'haurà de comprovar en el seu moment. Però no hi ha dubte que la indignació d'una part important de la població va en augment, i la millor prova ha sigut la manifestació d'aquesta vesprada contra la corrupció.

Més de 20.000 persones (unes 70.000 segons l'organització) han acudit a la convocatòria del Col·lectiu Contra la Corrupció, que ha organitzat una “processó per les víctimes de la corrupció”. La manifestació ha eixit de la plaça de Sant Agustí i quan, més d'una hora després, la capçalera ha arribat a les portes de la Generalitat, encara hi havia manifestants al punt de partida. L'ambient recordava les multitudinàries manifestacions contra la guerra d'ocupació de l'Iraq. La desesperació de molts valencians i valencianes davant la impunitat amb què actua el PP ha contrastat amb l'eufòria per l'èxit de la manifestació que ha convertit tot el recorregut en un sol clam “no a la corrupció, Camps dimissió”.



Per bé que la iniciativa ha sorgit de l'entorn d'alguns partits de l'oposició -en aquest cas no del PSOE- l'èxit de la convocatòria s'hauria d'atribuir abans a la indignació col·lectiva de molts valencians i valencianes. Per bé que hi havia una crida dels organitzadors a no portar pancartes ni símbols, hi ha hagut nombrosos col·lectius que han volgut estar-hi presents, entre altres Salvem el Cabanyal o Ca Revolta. Hi ha hagut també senyeres i estelades entre els molts lemes, que els participants han portat pel seu compte, contra Camps i contra la corrupció.

La manifestació també ha tingut un especial recordatori per a Canal 9, que durant aquests mesos ha silenciant el Cas Gürtel; “Canal 9, on està?” s'han preguntat els milers de manifestants.