dijous, 21 d’octubre de 2010

La CGT d’autobusos de TMB convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa a Barcelona

Aquest dimecres 20 d’octubre a les 12h. s’ha portat a terme a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una roda de premsa en relació a la convocatòria d’una vaga d’autobusos per part de la Secció sindical de CGT contra la visita del Papa a Barcelona.
La vaga s’ha previst per al mateix diumenge 7 de novembre, coincidint amb la visita del pontífex a Barcelona. La vaga, que serà de 24 hores, ja ha estat comunicada a la Conselleria de Treball, que haurà de proposar els serveis mínims. A la protesta hi estan convocats els conductors, els mecànics i la resta dels treballadors d’autobusos de TMB.
La roda de premsa ha comptat amb la presència de representants de la Secció sindical de CGT d’Autobusos de TMB, Dones feministes contra el Papa, Front d’Alliberament Gai de Catalunya i Plataforma Jo no t’espero.
>>> Nota de premsa de la Secció Sindical de CGT a Autobusos de Barcelona
La CGT d’autobusos de TMB convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa
El passat 29 de setembre es va convocar una Vaga General en protesta contra la reforma laboral i les retallades socials aprovades pel govern del PSOE. Ara, el mateix govern, diu que vol allargar l’edat de jubilació dels treballadors/es.
És evident per tothom que la crisis creada pels bancs, els especuladors financers i immobiliaris, amb el consentiment dels diferents governs autonòmics, la estem pagant els de sempre.
Doncs bé, per si tot això no fos suficient, s’ha anunciat pel 7 de novembre la visita del Papa amb la conseqüent despesa de diner públic de 14,5 milions d’euros en seguretat, neteja i informació.
El govern s’està rient a la nostra cara i a sobre volen que els hi riem la “gracieta”.
La secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB ha entrat avui al Departament de Treball una convocatòria de vaga de 24 hores pel proper diumenge 7 de novembre en relació a la visita del Papa.
La setmana passada, aquesta secció sindical va enviar al President del govern espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya i a l’Alcalde de Barcelona la següent carta:
"Un cop hem sabut de la visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre la secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB manifesta que:
Si no s’anul·la la despesa econòmica que suposa aquesta visita, ens trobarem en l’obligació social de convocar vaga per pressionar i rebutjar la despesa de diners públics per part del Govern espanyol, l’Autonòmic de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que implica la visita del Papa a la ciutat de Barcelona.
Des de la CGT d’autobusos de TMB proposem que aquests diners (entre 14,5 milions d’euros a nivell estatal i 2 milions a nivell del Principat en informació, neteja i seguretat segons els diaris Público, El Periódico i la Directa) siguin destinats a finançar el transport públic gratuït pels aturats i aturades catalanes.
També es convocarà la vaga per denunciar la ideologia ultrareaccionària del Papa i de la seva jerarquia catòlica que neguen el dret a decidir de les dones (segons informa Dones feministes contra el Papa), el despreci constant i manifest contra les persones homosexuals o lesbianes (segons informa el Front d’Alliberament Gai de Catalunya) i la manca de separació entre un Estat que es diu laic i la jerarquia catòlica, que no deixa de ser finançada sistemàticament per aquest mateix Estat (segons indica Ateus de Catalunya)."
A dia d’avui, cap de les tres institucions no ha contestat a la nostra carta i, per tant, la secció sindical ha fet efectiva la convocatòria de vaga.
CGT Autobusos TMB
>>>Altres protestes convocades
El representant de la CGT, Josep Garganté, ha augurat “un seguiment massiu” per part dels conductors, mecànics i altres empleats de la secció d’autobusos de TMB, i ha afegit que la iniciativa també s’ha pres en solidaritat amb els col·lectius “que lluiten contra les idees ultrareaccionàries” de la cúpula eclesiàstica i “contra el finançament que l’Església catòlica rep del Govern espanyol tot i que aquest és un Estat teòricament laic”.
En aquest sentit, el portaveu de la plataforma Jo no t’Espero i membre d’Ateus de Catalunya, Albert Riba, ha recordat la manifestació que se celebrarà el 4 de novembre contra el periple papal, i la representant de Dones Feministes contra el Papa, Glòria Casas, ha anunciat una altra marxa de protesta el dia 7 a les onze del matí, que sortirà de la plaça de la Universitat per denunciar “la misogínia” del Vaticà i la seva “inacció” davant els casos d’abusos sexuals comesos per part de religiosos.
Vídeo de la roda de premsa realitzat per la Secretaria de Comunicació de CGT Catalunya:

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Crònica municipis sense blanca.

Extret de Kaos en la red em recopilat els fragments que es referixen a Països Catalans.

El Ayuntamiento de Villajoyosa (Alicante) ha oficializado lo que muchos otros sufren en silencio, que apenas tiene para pagar las nóminas, que es la prioridad del Consistorio. El concejal de Hacienda, Francisco Pérez Melero, ha anunciado que el Ayuntamiento alicantino deja de pagar a los proveedores del ejercicio corriente hasta que haya liquidez suficiente. No pone fecha.
El Consistorio sigue así la recomendación de la tesoreramunicipal, que aconsejaba en un informe "suspender los pagos a proveedores, excepto aquellos que la legislación considera prioritarios, en concreto los gastos de personal, los pendientes de ejercicios anteriores y los correspondientes a intereses y préstamos bancarios. Y, en todo caso, reanudar el pago de facturas en función de la mejoría de los ingresos".
Según este informe , la caja municipal apenas contaba a 30 de septiembre con 286.847 euros disponibles, frente a unas facturas pendientes de pago que ascienden a 11,2 millones, y la tesorera advierte de que "esta situación está provocando no sólo la imposibilidad de atender con regularidad el pago a los proveedores, sino que podría dificultar que en un futur puedan atenderse correctamente los gastos de personal (retribuciones líquidas, seguridad social, anticipos...)".
En cuanto a las causas de esta situación, más allá de la gestión de equipo deGobierno municipal -el PP se hizo con la alcaldía en diciembre de 2008 mediante unamoción de censura con la ayuda de un tránsfuga-, son similares a la que sufren otros municipios, sobre todo los que han tenido un gran desarrollo urbanístico. Según la tesorera, "nos encontramos en una situación de auténtico desplome de los ingresos, especialmente los relacionados con el urbanismo".
En el caso deVillajoyosa, a la caída de la construcción se une el cierre del Casino, que se ha trasladado a Alicante, cuya licencia dejaba alrededor de 600.000 euros de ingresos anuales.
El concejal de Hacienda confía en los tres millones que se recaudarán con el último plazo del IBI, ya pasados al cobro por la agencia SUMA (Diputación de Alicante), pero, según la oposición, este dinero no llegará hasta enero y servirá a duras penas para pagar las nóminasde loquerestadeaño.
Entre los pagos corrientes que se mantendrán podría estar el de la contrata de basuras, para que pueda pagar a sus trabajadores.
No será el único
El de Villajoyosa es el resultado de una grave crisis ya anunciada. Como adelantóelEconomista, el pinchazo del ladrillo y una mala gestión han dejado a los pueblos españoles en ruina. Según los datos de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), el 30 por ciento de los ayuntamientos podrían ir este año a la quiebra.
No tienen un duro y al menos 400 consistorios de los 8.112 que hay registrados hace mucho que dejaron de pagar el agua, la luz... ahora toca el turno de los proveedores. Y lo que es más preocupante, como reconoce el alcalde de L´Alcúdia (Valencia), Roberto Martínez,en muchos casos se trata de empresas del propio pueblo.
"Sólo faltaba que cerraran por culpa del Ayuntamiento", dice preocupado. Su única alternativa, recurrir al ICO, también se ha caído. Las entidades locales han dejado de recaudar unos 20.000 millones de euros por la crisis del ladrillo.
En los años de bonanza, la financiación pública a través de la actividad inmobiliaria alcanzó en 2006 los 43.000 millones de euros. La cifra prevista para 2010 se reduce a 19.980. Lo dicen sin tapujos, si fueran empresas, los ayuntamientos cerrarían.
Crónicas de municipios sin blanca
Crónicas de un pueblo... de pueblos en crisis; de pueblos que no pueden pagar las nóminas a sus funcionarios, que se ven obligados a reciclar las bolsas de basura, que han cerrado la escuela de música o que apagan cada noche el alumbrado público para no gastar el dinero que ya hace tiempo que no tienen.
O lo que es peor, que lo deben. Crónicas de pueblos a oscuras... por una mala gestión o por la crisis económica generalizada que se vive en nuestro país.
Éste podría ser el titular de la situación que atraviesan los ayuntamientos de muchos municipios de España que, sólo por la burbuja del ladrillo, han dejado de recaudar unos 20.000 millones de euros al año. Como ya adelantó este periódico, el 30 por ciento de los ayuntamientos irá este año a la quiebra. Y no es sólo una teoría.
Parón inmobiliario
La crisis pesa. Además del parón en el ladrillo y un exceso de gasto en los años de bonanza, también el Presupuesto General del Estado se ha reducido.
En Mataró (Barcelona), según denuncia la consejera de servicios centrales del Ayuntamiento, Montserrat López, esta bajada ha sido del 22 por ciento. La merma de ingresos ha obligado a establecer prioridades. "Hemos elaborado una lista con los temas que consideramos más urgentes", explica López.
Se han congelado gastos como el de la limpieza de grafitis, se controla el agua que se usa para limpiar las calles e incluso se han retirado o reducido las subvenciones a entidades locales. Agua, luz, llamadas de teléfono... todo está en el punto de mira con un solo objetivo: seguir pagando las nóminas y mantener el nivel de empleo en el municipio, "por lo que no hemos subido los impuestos", aclara la consejera.
Muy cerca, en el municipio barcelonés de Vilanova i la Geltrú, la reducción de ingresos por parte del Estado ha sido del 18 por ciento, lo que ha llevado al municipio a elaborar un plan de ajuste en cuanto a gasto corriente.
La concesión de licencias para la construcción de viviendas se ha reducido una tercera parte."Actualmente éste ya no es uno de los ingresos más representativos del municipio", explica el alcalde Joan Ignasi Elena. Al igual que en el municipio de Mataró, se han congelado proyectos como la mejora de servicios de autobuses y ayudas a entidades locales.
Con la música a otra parte
También en L'Alcúdia (Valencia), sufren las consecuencias de la caída inmobiliaria. Las matemáticas no fallan: a menos construcción, menos recaudación de impuestos. Según su alcalde, Roberto Martínez, "no es fácil reajustar el presupuesto", sobre todo el gravamen por construcción, el segundo más importante, que apenas llega a un tercio de la media de los últimos años.
En su caso, además de esta caída de la recaudación se suman las deudas de la Generalitat, "que cada vez retrasa más sus transferencias". Martínez pone un ejemplo muy significativo.
"El Ministerio de Educación ofreció una subvención para construir escuelas infantiles igual a la que pusiera cada comunidad autónoma, pero nuestra Generalitat renunció a poner un euro y lo adelantamos nosotros", denuncia el responsable municipal, que reclama ahora el dinero. Nada menos que 632.000 euros "que llevamos esperando desde hace un año", denuncia el alcalde, al que se le acumulan otros problemas sobre la mesa como el pago a los proveedores, muchos de ellos empresas del pueblo. "Sólo faltaba que cerraran por culpa del Ayuntamiento", dice con preocupación.
Lo que sí ha hecho es reducir la plantilla, además de intentar salvar la escuela de música. El Centro Profesional de L'Alcúdia es uno de los grandes de la región (hay 525 sociedades musicales y un total de 60.000 alumnos). Sólo en L'Alcúdia hay cerca de 400. El recorte del Gobierno les ha quitado 25.000 euros, lo que les ha obligado a tomar medidas.
"Hemos subido las tasas un 3 por ciento, lo que ya ha provocado algunas bajas de alumnos, y hemos congelado los sueldos", aunque no duda de que otros centros, menos afortunados, tengan que cerrar, se queja el alcalde.
En Carcaixent (Valencia), la culpa es de todos, pero nadie tiene la culpa. El Ayuntamiento jura y perjura que sí paga las nóminas, pero los trabajadores de la limpieza llevan meses cobrando con retraso porque su empresa, una subcontrata, también jura y perjura que el alcalde no les paga. Y mientras tanto, las calles sin barrer.
El sindicato UGT se ha puesto en acción y amenaza con ir a la huelga. "Si esto sigue así en septiembre, habrá paros. Entendemos que las empresas lo estén pasando mal si la Corporación no les paga, pero peor lo pasan los trabajadores que tienen una familia y una hipoteca y llevan ya más de dos meses sin cobrar la nómina".
La crisis se nota, se ve y, lo que es peor, duele. En muchos ayuntamientos se está extendiendo el miedo a un otoño de pobreza.



Tics franquistes al PP de Castelló de Rugat

Nota de premsa de l’Assemblea d’Endavant (OSAN) a la Vall d’Albaida

El butlletí d’octubre del Partit Popular de Castelló de Rugat (BIP) –feia mésd’un any i mig que no en publicava- ha tornat a sorprendre a propis i estranys amb afirmacions pròpies del seu passat franquista. Al seu apartat de festes BIP torna a treure l’excusa de l’anticatalanisme per carregar contra l’esquerra, dividir al poble i desviar l’atenció dels problemes creats per la seua gestió. Aquesta és la segona vegada que el PP de Castelló de Rugat anuncia actuacions contra l’esquerra independentista d’aquest poble de 2433 habitants de la Vall d’Albaida. Els conservadors mostren el seu talant autoritari en assenyalar que els independentistes no tenen cabuda en el nostre poble.

Castelló de Rugat és un poble de tradició esquerrana i amb un ample historial de
lluitadors en defensa dels menys afavorits. Es tracta d’un poble al qual any rere any
s’han forjat noves generacions de persones que han lluitat per la igualtat i la llibertat i
on el compromís amb la dignitat de l’ésser humà s’ha arribat a pagar fins i tot amb la
pròpia vida. Aquest compromís s’ha traduït al llarg de la nostra història en múltiples
expressions i en l’existència de diferents experiències organitzaves assembleàries –
comunistes, llibertaris, independentistes, o símplement antifeixistes. Endavant (OSAN)
té presència a Castelló de Rugat –i a la Vall d’Albaida- des de la seua fundació (l’any
2000).

Des de l’Assemblea d’Endavant (OSAN) a la Vall d’Albaida volem declarar que
tenim la ferma convicció de continuar al peu del canó pels nostres objectius que no són
altres que la independència -la llibertat del nostre poble- i la redistribució equitativa de
la riquesa. Els nostres plantejaments són legítims i necessaris i, mal que li pese al PP,
existim, la nostra militància (al igual que els nostres simpatitzants) estan ben integrats al
poble, i tenim tant dret a organitzar-nos i expressar-nos com qualsevol altre veí o veïna.
En un poble que trístament compta amb un passat de repressió franquista (més de vint-icinc
víctimes) el Partit Popular torna a atiar el fantasma de la intolerància i la divisió.
Un PP que es resisteix a condemnar els crims del franquisme i que a nivell nacional
continua tenint com a president d’honor a l’exministre de Franco Manuel Fraga
Iribarne. Allò escrit al BIP d’octubre a Castelló de Rugat demostra que el gen feixista –
el que no pot pair la llibertat- continua ben viu al si d’aquest partit.

Volem remarcar a més que el butlletí del PP menteix. A la publicació
conservadora es publiquen fotos de diferents activitats de l’esquerra independentista al
poble però les relacionen amb l’anterior govern del PSOE. En altres paraules, se’ns
utilitza com a arma electoral contra el PSOE. Des d’Endavant (OSAN) volem subratllar
que les activitats publicades res tenen a vore amb l’anterior equip de govern ni amb el
PSOE, partit amb el qual no compartim ideari polític, cosa per altra banda bastant
evident. El PP no entèn, o no vol entendre, que l’independentisme té una entitat pròpia i
arrelada al poble des de fa molts anys i que compta amb la simpatia d’un sector de la
població castellonenca –en especial de la població jove. Allò afirmat al butlletí no és
sinó una burda tàctica intoxicadora. Així per exemple, el sopar “Per unes festes populars
i laiques” organitzat per l’Assemblea de Joves de Castelló de Rugat “Greixers” no té res
cap relació amb el PSOE.

Lamentablement des de l’arribada del PP a l’Ajuntament de Castelló de Rugat
aquest partit ha fet ús sectari i partidista de la institució per tal d’entrebancar totes
aquelles activitats programades des d’entitats i organitzacions de base que, com en el
nostre cas, escapen al seu control o no comparteixen la seua ideologia. Així en diferents
ocasions ha negat la concessió de permisos o espais a aquestes entitats, tractant de
limitar l’associacionisme al nostre poble.

Considerem que la irresponsable publicació de fotografies dels militants
independentistes de Castelló de Rugat, tretes de context i acompanyades d’un text que
criminalitza la nostra legítima opció política, pretén assenyalar-nos com a apestats. Una
vegada més ens remeten al seu passat franquista quan assenyalaven els “rojos” i els
tractaven de comdemnar a l’ostracisme per la seua opció política o el seu passat
militant.

Per últim volem remarcar el fet que el PP que des de fa gairebé 4 anys governa
l’Ajuntament de Castelló de Rugat utilitza aquestes tàctiques intoxicadores a menys
d’un any de les eleccions municipals. Amb l’anticatalanisme el PP de Castelló de Rugat
–a imitació dels seus germans grans de València- tracta d’amagar els problemes creats
per la seua gestió i l’incompliment de les seues pròpies promeses electorals. A
continuació en fem cinc cèntims :

- L’incompliment de la promesa de fer un col·legi nou al poble, que després de
les eleccions es va transformar en la promesa de reformar l'actual edifici i que ha acabat
en res.

- L’incompliment de la promesa electoral de portar dos metges a jornada
completa, que s'ha quedat en dos a mitja jornada. Abans en teníem un a jornada
completa.

- Les desorbitades despeses en protocol que no ha justificat.

- Les enormes despeses en publicitat, no del poble, sinó personal de l'alcalde,
que l’any passat -i en context de crisi- s’elevaren fins els 30.000 euros.

- El malbaratament de l'aigua, venent-la a EGEVASA per 25 anys, per un preu
irrisori, a penes sense inversió per al poble, i amb pujada del seu preu als rebuts i al
lloger dels contadors. A això cal sumar el fet que aquesta empresa ha contractat un
regidor del PP, i a un altre militant “popular” de Castelló de Rugat.

- El desastre en les obres de la piscina, on han posat un pis que es calfa molt a
l’estiu i sobre el qual no es pot caminar.

- El retard de quasi 4 anys en la construcció del gimnàs municipal i també en la
construcció del polígon industrial (ambdós projectes de l’anterior equip municipal).

- El malbaratament dels recursos municipals com la venda de patrimoni públic
dels castellonencs per pagar el deute del poble que ja puja a prop de 3'5 milions d'euros
en poc més de tres anys.

A tot això cal afegir l’escandalós fet que en plena crisi l’alcalde de Castelló de
Rugat té un sou de prop de 3000 euros mensuals –totalment desorbitat donades les
dimensions del poble- i a més compta amb dos assessors a sou municipal. També hi ha
dos regidors del PP que cobren del pressupost municipal.

Així doncs, el PP de Castelló de Rugat malbarata els nostres diners, incompleix
les seues promeses electorals, malven els recursos municipals, i fa un ús sectari de les
institucions. Amb aquest panorama i el conseqüent malestar que genera en amples
sectors del veïnat de Castelló, el PP ens ix en la maniobra de distracció anticatalanista.
Des de l’Assemblea d’Endavant (OSAN) a la Vall d’Albaida volem denunciar la
voluntat del PP d’enredar els nostres veïns per tal d’amagar les seues vergonyes. Així
mateix volem manifestar la nostra voluntat de continuar treballant –colze amb les
entitats de base de Castelló de Rugat- pel bé del nostre poble i sense renunciar a les
nostres idees de llibertat, tansformació i justícia social.

Assemblea d’Endavant (OSAN) a la Vall d’Albaida
19 d’octubre de 2010.
http://www.endavant.org

Comunicat de premsa d'Endavant (OSAN) sobre el rebuig a tramitar l'ILP Televisió sense fronteres per part del govern de l'Estat espanyol.

El govern espanyol, contra la pluralitat lingüística i la democràcia 
Endavant (OSAN) considera que la decisió del govern espanyol de no tramitar la 
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense fronteres suposa una nova mostra de 
l'absoluta manca d'interès de l'estat per protegir i promoure les llengües que, com en el cas del 
català, conviuen al seu si en situació minoritzada. Així mateix, valorem com una mostra de manca 
de cultura democràtica el menyspreu del govern de Madrid cap a una iniciativa que ha comptat amb 
centenars de milers de suports d'arreu el país. 
Malgrat les 650.000 signatures recollides per la societat civil  -150.000 més de les 
necessàries per presentar l'ILP- el govern estatal ha rebutjat la tramitació de la iniciativa, la qual 
tenia per objectiu garantir la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià i assolir el 
reconeixement de les diferents realitats lingüístiques de l'estat espanyol i dels seus respectius espais 
de comunicació. Les raons argüides contra la tramitació han estat de caire econòmic, ja que segons 
el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, l'aprovació de la proposta, suposaria un increment de la 
despesa pressupostària. Aquest és el valor que dóna Espanya a la nostra llengua i a la de la resta de 
llengües minoritzades de l'estat. 
D'aquesta manera l'executiu fa palès, d'una banda, que no està disposat a protegir la 
pluralitat lingüística de l'estat, demostrant que “l'Espanya plural” no era més que un eslògan; i de 
l'altra, la seua total manca de sentit democràtic ja que, tot i l'amplíssim suport que ha rebut la 
proposta -un nombre d'adhesions que equival aproximadament al 5% de la població dels Països 
Catalans-, Televisió sense fronteres ha esdevingut la primera ILP que és tombada abans de passar 
pel Congrés dels Diputats. 
Hui més que mai es referma una realitat: la supervivència de les nostres llengua i cultura 
està amenaçada dins d'Espanya. I conseqüentment l'única eixida, l'únic futur, per garantir la seua 
continuïtat és la independència dels Països Catalans. El  projecte de l'esquerra independentista -el 
moviment sociopolític que agrupa diverses organitzacions, entre elles Endavant (OSAN), que 
lluiten per uns Països Catalans lliures i socialistes- treballa dia a dia per assolir aquest objectiu. 
Lluitar per la independència és lluitar per la democràcia! 
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) 
Comarca de l'Horta, Països Catalans 
20 d'octubre de 2010

divendres, 15 d’octubre de 2010

Detenen el dirigent de la CGT Josep Garganté


La detenció sembla estar relacionada amb els incidents del dia de la vaga general
La policia ha detingut aquest dijous a Barcelona el sindicalista de la CGTJosep Garganté. La detenció ha tingut lloc quan anava a una assemblea a informar sobre el resultat de la vaga general i segons les primeres informacions la policia podria relacionar-lo amb els incidents esdevinguts aquell dia. 
L'advocada de la CGT es troba en aquests moments a la comissaria de les Corts, on el sindicalista es troba arrestat. Fonts policials s'han limitat a comunicar informalment que la detenció està relacionada amb la vaga general del 29-S i que el detingut serà posat, previsiblement, a disposició judicial.
Garganté és molt conegut per liderar el moviment sindical a favor dels descansos dels conductors de TMB i havia estat candidat d'Iniciativa Internacionalista a les darreres eleccions europees.

Fracàs de l'ultradreta, 12-O: España2000 no reuneix ni a 100 persones a València


El partit neofeixista España2000 va viure ahir un dels pitjors tràngols de la seua història, al no convocar ni a 100 persones a València al seu acte més important de l'any. NI DE CONYA eren 800, com asseguren al seu web (mai han passat de 400, i aquesta vegada, ells mateixa admeten que la concurrència fou menor). Tambors, cornetes, una furgoneta i dues pancartes, seguides pels militants més fidels i per un grapat de skinheads, desfilaren ahir quasi una hora més tard de la prevista, envoltats per un gran dispositiu policial i amb els carrers buits. Si comptem que van vindre militants d'altres indrets de l'Estat, el fracàs és encara major, ja que ni així, ni portant gent de fora, passen de 100 persones. Malgrat la inversió econòmica en cartells i gasolina de la furgoneta a l'estil "Gran circo mundial" que ha recorregut els carrers de València tota la setmana, a la manifestació hi havia els de sempre. No esperem però que admeten la seua derrota; enganyaran el públic que no ho va veure dient que eren milers, però saben perfectament que la marxa fou ridícula, fins al punt que CAP MITJÀ DE COMUNICACIÓ SE N'HA FET RESSÒ. Entre els assistents cal destacar la islamòfoba sionista Yolanda Couceiro de España y Libertad. Al diari digital afí, Minuto Digital, hi ha vàries fotos on es veu clarament la escassa assistència. 

diumenge, 10 d’octubre de 2010

9 octubre. Contra-manifestació antifeixista a Castelló

La resposta popular fou clara, Castelló de la Plana ha plantat cara a l'amenaça feixista que pretenia pervertir els símbols de la nació catalana amb un homenatge a Jaume I on les consignes xenòfobes eren presents. Un partit polític espanyol institucional d'ultradretaprogramà per al 9 d'octubre un acte on aquests elements feien gala de les seues vertaderes intencions totalitàries, racistes i propulsores de l'imperialisme espanyol.
La població respongué de manera civilitzada organitzant-se en assemblees per a mostrar públicament el rebuig en una concentració desenvolupada aquest matí. 50 metres amb un ampli cordó format pels cossos repressors de l'estat espanyol tractaven de protegir als individus feixistes i arraconar la concentració antifeixista.
Mentre s'entonaven càntics com “la Plana és antifeixista”, “nazis no” o “País Valencià - Països Catalans” la policia amenaçava amb carregar contra els assistents mentre els enregistrava amb càmeres de vídeo.

El Corte Inglés consigue llevar a juicio a un miembro de un piquete

La empresa es conocida por sus salarios bajos, por su falta de libertad sindical, por la explotación, pero nada de eso será juzgado en los tribunales, sino la rotura de cristales el día 29-S. (En la foto, el "terrorista" Aquiles Rubio en el momento de ser detenido).
 

Se trata del primer juicio contra un sindicalista por su participación en un piquete en la pasada huelga del 29-S.
El juicio por faltas que debía celebrarse el pasado viernes contra el miembro del piquete detenido durante la pasada jornada de huelga general por la rotura de un cristal en el Corte Inglés de la avenida Maissonave de Alicante se suspendió ante la sorpresa de los asistentes -había numeroso público arropando a este militante de Endavant procesado- al presentar la acusación una factura por daños por un valor más alto que el que había efectuado el perito contratado por el juzgado. El sindicalista Aquiles Rubio está acusado de coacciones y daños materiales.
La valoración económica realizada por la empresa es de 483 euros más IVA, lo que cambia la acusación sobre el procesado, que pasaría a ser juzgado por un delito, y no por una falta al tratarse de una cantidad superior a los 400 euros.
La valoración económica de la empresa no coincide con la presentada en un primer momento por el perito judicial encargado de tasar los desperfectos presuntamente causados por este sindicalista y que asciende hasta los 316 euros. Según señaló la juez que instruye el caso, el juicio debía suspenderse y celebrarse y otro día para que ahora el tribunal valore este nuevo informe o por el contrario ratifique la cantidad valorada por los peritos judiciales.
Los hechos ocurrieron el pasado 29 de septiembre durante la jornada de huelga general, cuando el piquete informativo del que formaba parte el acusado impidió la entrada de varios clientes a unos grandes almacenes de la avenida Maissonave. En ese momento se inició un altercado durante el que se produjo la rotura de un cristal del comercio. Según el representante sindical de Endavant, él no fue el autor de la rotura de la puerta de cristal y manifestó ayer estar tranquilo, pese a que la empresa "quieren me juzguen por un delito". Aseguró sentirse "muy respaldado" ya que hasta el juzgado se desplazaron para prestarle su apoyo amigos y familiares, representantes de Esquerra Unida (EU), de los sindicatos CGT, CCOO y Endavant, así como militantes del Partido Comunista.
diarioinformacion
Primer juicio contra un piquete de la huelga general
Uno de los sindicalistas que fue detenido el pasado 29 de septiembre cuando participaba en un piquete con motivo de la huelga general será juzgado por una falta de coacciones y otra de daños el próximo viernes.
El activista está acusado de romper una de las cristaleras de El Corte Inglés y se enfrenta al posible pago de dos multas. A.R.V. milita en la organización Endavant y en la Coordinadora Obrera Sindical, colectivos de la izquierda independentista.

Según un comunicado remitido ayer por Alerta Solidària, red adscrita a esa corriente política, el detenido fue denunciado por uno de los jefes de sección de los grandes almacenes. El juicio del próximo viernes es uno de los primeros que se celebran en toda la Comunitat Valenciana por los incidentes registrados durante el paro general.
Alerta Solidària considera que es «fruto de la ola represiva vivida durante la jornada de lucha del 29 de septiembre» y asegura que tiene «un marcado carácter político». Es más, sostiene que el militante independentista fue objeto de una persecución policial. «Los dos agentes que lo arrestaron fueron los mismos que dos horas antes lo habían identificado delante de un establecimiento comercial. Al detenerlo, uno de ellos se le dirigió con la frase 'tú no sabes las ganas que te tenía'», afirman en el comunicado.
Esta organización también critica la «violencia policial y la provocación patronal» vivida a su juicio por los piquetes durante la huelga general. Citan como ejemplo la carga de los antidisturbios y un «intento de atropello» a sindicalistas a las puertas de la empresa Inusa, propiedad de Enrique Ortiz, al que califican de «especulador».
lasprovincias

Endavant

Endavant-Organització Socialista d’Alliberament Nacional (Adelante-Organización Socialista de Liberación Nacional), (Endavant-OSAN) es una organización política izquierda, nacionalista catalana cuyo ámbito de actuación son los llamados Países Catalanes. Sus fines son la independencia y unificación de los Países Catalanes, y el socialismo. Se identifica dentro del espacio de la Izquierda Independentista catalana.
Surgió en julio de 2000 a partir de la disolución de la Plataforma per la Unitat d'Acció (Plataforma por la Unidad de Acción) y la confluencia de otras organizaciones independentistas. Trabaja también en el proyecto de las Candidaturas de Unidad Popular.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Activitats realitzades en motiu del 9 D'octubre pel Rogle a Beniarrés


Divendres 8 a les 20:00h al Centre Cultural Joan Fuster Projecció del
documental "Roda la mola", amb presència de la directora Maria Llinares i
de la productora Patricia Gadea. Després, a les 21'30h, sopar popular a
l'Ateneu popular Arrels. (Entrepà, beguda i picaeta per 5 eurets)

A l'endemà tots a la manifestació que tindrà lloc a València a les 18h en Plaça Sant Agustí. PROU RETALLADES SOCIALS I NACIONALS

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Manifest i convocatòria unitària de l'esquerra independentista valenciana pel 9 d'Octubre

  • Manifestació: Dissabte 9 d'Octubre 18h a la Plaça de Sant Agustí de València  

 9 oct 2010Davant les retallades socials i nacionals… construïm els Països Catalans! 

A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.
La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua. 
La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds. 
La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.
El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.
Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.
Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.
Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.
Davant les retallades socials i nacionals: construïm els Països Catalans!
Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!
 Esquerra Independentista
CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària
València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010
  •  Totes i tots al carrer!: Dissabte 9 d'Octubre 18h a la Plaça de Sant Agustí de València 

Comunicat davant un judici a un company d'Endavant i la C.O.S

Divendres 8 d’Octubre, vigília de la Diada del País Valencià, el militant
d’Endavant i afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical ARV será jutjat a
la seua ciutat d’Alacant acusat de danys i coaccions, després d’haver
participat en els piquets informatius de la Vaga General del 29S i haver
estat denunciat pel Corte Inglés.
Des d’Endavant (OSAN) volem enviar una forta abraçada al nostre company,
així com a totes aquelles persones que van ser insultades, apallissades,
identificades, amenaçades i detingudes durant la jornada de Vaga General a
Alacant, als Països Catalans i a l’estat espanyol, i en especial als dos
companys que encara romanen a la presó.
La detenció i posterior judici del nostre company obeeix a la persecució
policial i política contra els integrants més actius i conscients dels
piquets informatius, en un intent de criminalitzar el dret de vaga,
l’activitat dels piquets, i de desviar l’atenció sobre el propi èxit de la
Vaga General. Amb les contínues amenaces, provocacions, pallisses i
detencions que hem pogut constatar arreu dels Països Catalans s’ha
intentat aillar els militants anticapitalistes de la resta de la classe
obrera, trencant la unitat de classe i intentant fer més eficaç la
repressió selectiva. No ho han aconseguit, però ho continuaran intentant
en aquesta lluita que albirem llarga i dura.
Resulta paradoxal que una de les més significades institucions del
capitalisme espanyol, El Corte Inglés, denuncie el nostre company per
danys i coaccions. Per a l’oligarquia i la propia justicia és més
important un vidre suposadament trencat d’un aparador que el dret a
sindicació, el dret a vaga o la negativa a realitzar hores extres, drets
que vulnera diàriament El Corte Inglés i que aconsegeueix imposar amb
amenaces d’acomiadament. Qui quotidianament atempta i coacciona les
treballadores és únicament el capital i El Corte Inglés.
Emplacem, finalment, la militància d’Endavant a continuar el treball
polític ontra la crisi capitalista, la reforma laboral i els futurs i més
que immediats atacs contra els drets de la classe treballadora. És la
nostra responsabilitat continuar plantant cara a les agressions de
l’oligarquia i construir l’alternativa socialista als Països Catalans.
La lluita és l’únic camí!
País Valencià, octubre de 2010

divendres, 1 d’octubre de 2010

Ràbia i orgull

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera. 
Benvolgudes amigues i amics...
Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...
Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.
Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.
Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.
Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols, fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT (detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)
I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.
Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.
La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.
Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.
A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.
Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO, marxant molts d'ells... En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.
La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...
Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...
Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los)
Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.
Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...
Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.
I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.
El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!
Gonçal Bravo
Coordinador General de la COS
COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans
 

Rafael Correa: “Esto fue un intento de golpe de Estado fracasado”

Font: Cuba Información
La Radio del Sur.- El mandatario ecuatoriano ratificó sus señalamientos contra individuos afines al ex presidente Lucio Gutiérrez. Anunció que se realizará una depuración profunda de la policía.
El presidente de Ecuador, Rafael Correa, quien este jueves fue víctima de una sublevación policial, señaló que esta acción fue un claro intento de conspiración en el que estarían involucrados individuos afines al destituido presidente Lucio Gutiérrez.
En cadena nacional, el mandatario relató que se dirigió al regimiento Quito Nº 1 inmediatamente conoció la rebelión de un grupo de policías que reclamaban la supuesta afectación a sus bonificaciones.
“Esto no ha sido una reivindicación salarial sino un claro intento de conspiración”, indicó.
Correa agradeció a su escolta personal que, a costa de su propia vida, precauteló su integridad física.
Encapuchados civiles con metralletas que reprimieron brutalmente a ciudadanos, encabezados por el canciller, Ricardo Patiño, que avanzaron desde el Palacio de Gobierno en defensa del mandatario.
Todos los elementos que participaron en la insurrección y que ha hecho quedar tan mal a la institución y al país, tendrán la sanción correspondiente, “aquí no habrá perdón ni olvido”, advirtió.
Además de los conspiradores de siempre, Correa sospecha que tras el levantamiento se pueden esconder elementos uniformados que en el pasado recibían aportes económicos de potencias extranjeras.
“Los irresponsables de siempre nos han hecho quedar mal presentándonos como quizá muchos nos quieran ver, como una república de opereta, donde supuestos policías, supuestamente buscando mejoras salariales secuestran al mismo presidente de la República”, dijo.
“Pero que nadie se engañe, ese no fue el motivo, eso no es lo que ha pasado hoy, lo que pasó fue un intento de golpe de Estado, de conspiración, de desestabilización, que les falló a los conspiradores, gracias a la actuación del Gobierno Nacional, al pueblo ecuatoriano y de las fuerzas leales del orden”, subrayó el mandatario.
En este sentido señaló que las acciones de insurrección fueron una serie de acciones coordinadas que querían crear el caos con el pretexto de que se habían quitado beneficios económicos a policías y militares, lo cual dijo, además, es falso.
Identificó a Gilmar Gutiérrez y Fausto Cobos, asambleístas del partido Sociedad Patriótica, del opositor Lucio Gutiérrez, de crear campañas de desinformación con características de guerra psicológica, con el propósito de levantar a la tropa armada contra el poder constituido.
Por ello anunció que “no habrá perdón ni olvido” para los responsables de la revuelta y que se realizará una depuración profunda de la Policía.
Correa confirmó la muerte del sargento Floilán Jiménez y la existencia de 27 heridos, luego del enfrentamiento registrado entre policías manifestantes y militares, reseñó Andes.
En el operativo de rescate del jefe de Estado, quien permaneció secuestrado en el Hospital de la Policía durante doce horas, participaron 35 oficiales y 500 hombres (300 de Fuerzas Especiales y 200 de otras unidades), según informó Luis Castro, comandante de las Fuerzas Especiales.
Aunque no precisó el número de uniformados heridos o fallecidos, el oficial denunció que fueron repelidos por franco tiradores de la policía sublevada, quienes abrieron fuego sin control.

Comunicat de l'esquerra Independentista contra la violència policíaca a València

Hospitalitzats, ferits, detinguts,... prou violència policíaca contra la classe treballadora.

Durant la convocatòria de vaga general a la ciutat de València s'han produit múltiples episodis de violència policial. Les càrregues policials desmesurades s'han reproduït al llarg de ota la jornada amb conseqüències importants.
Entre els múltiples parts de lesió que s'han alçat aquest matí cal destacar el trencament de clavicula produit aquest migdia al Campus de Blasco Ibáñez contra un treballador afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS). El sindicalista agredit mentre anava en bici i sense cap provocació es troba en aquests moments a l'hospital clínic a l'espera de ser operat.
Així mateix la policia ha detingut a dues persones i ha impedit amb actitud provocativa que els companys dels repressaliats es concentraren en les immediacions de la central de policia.
Des de l'esquerra independentista volem assenyalar:
1) Una vegada més la policia espanyola es posa del costat de la patronal i agredeix salvatgement als i les treballadores en vaga. Es demostra doncs que la seua actitud en la vaga no ha sigut neutra sinó bel·ligerant cap a la classe treballadora.
2) Responsabilitzem al delegat de govern Ricardo Peralta de la injustificada violència policial i per tant demanem la seua dimissió.
3) Les detencions vulneren el dret a la vaga i demanem la llibertat immediata i l'absolució de tots i totes les detingudes que es produisquen durant la jornada.
Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant (OSAN), CAJEI, Maulets, SEPC, Assemblea del Terra
València, 29 de setembre de 2010

Rescatan a Correa; victoria del pueblo ecuatoriano

Font: Cubadebate
Tras un violento operativo que se desarrolló en los exteriores del Hospital de la Policía Nacional, a las 21:22 de este jueves el Presidente de la República, Rafael Correa, salió de esta institución donde permaneció secuestrado alrededor de 12 horas.
El Primer Mandatario salió en una silla de ruedas, puesto una máscara antigases y custodiados por miembros de las Fuerzas Terrestre, del Grupo de Intervención y Rescate (GIR) y del Grupo de Operaciones Especiales.
El Jefe de Estado fue secuestrado en esta casa de salud, después de que asistiera en horas de la mañana para dialogar con cientos de policías contra la ley de servicio público aprobada por el Congreso, que eliminó beneficios económicos para los miembros de esa institución y las Fuerzas Armadas.
Para el operativo de rescate, cerca de las 18:00, 60 miembros del Grupo de Intervención y de la Policía (GIR) ingresaron al recinto de salud para intentar liberar al mandatario, liderados por la cúpula policial.
A las 21:39 el Mandatario llegó hasta el Palacio de Carondelet donde le esperan miles de ciudadanos ecuatorianos que respaldan la gestión del gobernante y al proceso democrático en el país. ”No tengo palabras de agradecimiento a todos ustedes por su apoyo, muchas gracias”, dijo al pueblo allí reunido.
El Presidente en su discurso no deja de agradecer a los mandatarios de América Latina por su muestras de adhesión. La gente lloraba de emoción, reportaron vía Twitter.

Crònica nacional de la vaga general del 29 de setembre

Piquets, sabotatges i mobilitzacions donen un marcat caràcter combatiu que recupera l'essència de la lluita de classes
Els Països Catalans han viscut en aquest 29 de setembre una intensa vaga general que ha estat secundada per vora d’un 80% dels treballadors, més tots aquells aturats, estudiants, treballadors domèstics o persones sense papers que malgrat no aparèixer a les estadístiques han participat també de la resposta de classe per excel·lència. D’aquesta manera l’Esquerra Independentista es mostra satisfeta per l’ample suport que ha rebut aquesta vaga general, malgrat haver estat gestada per unes centrals sindicals burocràtiques, allunyades en bona manera dels problemes dels treballadors. Només la lluita i la consciència de classe poden considerar-se els factors determinants en l’èxit de la vaga.
L’aturada ha estat pràcticament total en sectors com el metall, transports i mitjans de comunicació, significativa a la construcció, mineria, alimentació, químiques, administració pública, educació, universitats o sanitat i no ha tingut tanta incidència al comerç, restauració o serveis diversos. Tanmateix en línies generals l’acceptació de la vaga ha estat majoritària pel conjunt de la classe treballadora. Aquest èxit és fruit de l’intens treball que han vingut realitzant els comitès de vaga tan als centres de treball com als barris per difondre i satisfer l’aturada, però sobretot per contrarestar les coaccions empresarials vers els treballadors.
Més enllà dels indicadors quantitatius, la jornada també ha servit per donar un salt qualitatiu en la lluita de les classes populars respecte la tendència letàrgica dels darrers anys. Piquets, sabotatges i mobilitzacions massives han donat un marcat caràcter combatiu a la vaga general i les sensacions entre els activistes han estat en la mateixa línia que les de l’Esquerra Independentista: que cal aprofitar aquesta vaga per iniciar un període ascendent en la lluita de classes.
D’altra banda a totes les ciutats catalanes s’han produït manifestacions que han comptat amb una participació massiva. Ja pel matí 4000 persones a Santa Coloma de Gramenet, 2000 a Manresa i Sabadell, 1500 a Vilafranca i Vic han servit per escalfar motors de cara a les grans mobilitzacions previstes per la tarda a les principals capitals del país. Així, més de 400000 persones s’han donat cita a Barcelona, 100000 a València, 40000 a Alacant, 10000 a Tarragona, 8000 a Palma i 4000 Girona.
Tanmateix no podem parlar de normalitat en el desenvolupament d’aquesta jornada de vaga general. D’entrada els governs han marcat uns serveis mínims abusius per aquells sectors d’interès públic, però sobretot els nivells de repressió que han agut d’afrontar els treballadors vaguistes ha estat determinant. Alguns esquirols han protagonitzat incidents amb els piquets que han acabat amb casos d’atropellaments o agressions físiques. Emperò la nota més destacada ha estat el setge policíac que han hagut d’afrontar els comitès de vaga als barris i centres de treball i les classes populars a les manifestacions. Així la presència policíaca ha limitat excessivament la tasca dels piquets i ha deixat un trist rastre d’agressions cap a treballadors i fins a una trentena de detinguts a diverses poblacions (Alacant, Barcelona, Cornellà, Girona, Manresa, Mataró, Sabadell, Sants i València), àdhuc ha estat especialment regressiva en termes de drets i llibertats democràtiques vers algunes mobilitzacions alternatives a València amb una fortes càrregues en diversos punts de la ciutat i a Barcelona amb el boicot actiu al piquet unitari del migdia, el desallotjament del banc ocupat a la plaça de Catalunya i els enfrontament posteriors pel centre de Barcelona.
En resum aquesta jornada ha satisfet les expectatives de l’Esquerra Independentista, que estima que el moviment obrer surt reforçat amb la vaga general, però alhora entén que aquesta ha de ser la primera passa d’un llarg camí de lluita de les classes populars.

Comissió de Premsa de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 29 de setembre de 2010