diumenge, 28 d’abril de 2013

Altra agresió a un ciutada per parlar en valencià.

Desde ací volem mostrar tota la nostra solidaritat amb Miquel Gironés i amb qualsevol persona que haja tingut que sofrir vexacions contra la seva persona pel simple fet de parlar amb la seva llengua al seu país.
amb el català amb la cara ben alta arreu dels Països Catalans. Som Països Catalans!
Reproduïm el següent article extret de Vilaweb

Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): 'Que em parles en espanyol, collons!'

 El músic denuncia dos agents que el van detenir, amenaçar i agredir per haver-los parlat en català, un nou cas d'abús policíac per motius lingüístics

 

En Miquel Gironès, dolçainer d'Obrint Pas, anava cap a un local de Benimaclet, on la periodista Amàlia Garrigós l'esperava per fer una entrevista sobre el grup. No la hi va fer, perquè aquell dia, el 23 de març

passat, el músic va acabar a comissaria. Dos agents de la policia espanyola el van detenir després d'humiliar-lo perquè havia parlat en català i d'agredir-lo. 'Porc', 'deixalla' i 'merda' són alguns dels insults que li va etzibar un agent, que va acabar amenaçant-lo si s'atrevia a denunciar què havia passat ('Hauràs de fotre el camp de València'). Però Gironès ha presentat una denúncia. Diu que ho fa per dignitat i perquè ho deu a tota la gent que ha patit el mateix i no ha pogut denunciar-ho. Perquè no és un cas aïllat, sinó, malauradament, un cas més d'agressions lingüístiques i abús de poder d'agents policíacs.
El músic havia aturat el cotxe en un carrer de Benimaclet abans d'anar a l'entrevista. Mentre recollia les seves coses i sortia del vehicle li van caure uns papers a terra. En aquell moment una patrulla de la policia espanyola s'hi va acostar i un dels agents li va etzibar en espanyol: 'Escolta, porc, t'has pensat que això és una paperera?' Gironès va intentar explicar a la parella d'agents la situació. La reacció va ser, també en espanyol: 'I a sobre, en valencià, o català, o el que siga. Vinga, baixa del cotxe.'
Els agents li van demanar el carnet d'identitat i van començar a escorcollar-li el cotxe. Els va dir que no havia fet res, però li van dir que callés, fent servir 'expressions denigrants'. A més, un dels agents, 'més agressiu', li va retreure que era una falta de respecte que els parlés en català si ells li parlaven en espanyol. A la qual cosa ell va respondre: 'Tinc dret de parlar valencià i no tinc perquè parlar en castellà.' 
Li van remenar el maleter, on hi havia un estoig tancat amb un llaüt, que li havia regalat son pare uns quants dies abans. Li van exigir que l'obrís, però Gironès no en tenia la clau: 'O l'obres o el rebente.' Gironès explica que l'agent estava cada vegada més agressiu i que ell es va començar a espantar: 'Li dic que telefonaré al meu advocat i el denunciaré si continua intimidant-me, que no té dret de parlar-me així i que no he fet absolutament res il·legal que justifique que em tinguen retingut.' Però l'agent, 'fora de si i cridant', li va etzibar: 'Que em parles en espanyol, collons!'
Gironès li va dir que denunciaria a la premsa aquella situació i quan va anar a buscar el mòbil, l'agent se li va plantar al davant, insultant-lo. En aquell moment, el músic li va respondre 'en estat quasi de xoc': 'Què em faràs, em trencaràs la cara?' Aleshores l'agent el va empènyer violentament i el va emmanillar: 'Ja tens el que volies, dormiràs a comissaria.'  
Els insults i les agressions van continuar dins el cotxe de policia, amb cops a la cara i expressions com: 'Merda, deixalla, porc, ja m'has posat nerviós' i 'A mi no m'amenaces, com publiques alguna cosa, sé on vius i hauràs de fotre el camp de València'. I durant tota l'estona va insistir a retreure-li l'aspecte físic, la roba que portava i la llengua en què parlava. 
Aquell dia Gironès va sortir de comissaria cap a quarts de dotze de la nit. L'endemà va anar a la doctora de capçalera, que va diagnosticar que tenia una contusió a la mandíbula pels cops rebuts. Ara Gironès denuncia aquests dos agents, per delictes de detenció il·legal, contra les garanties constitucionals, d'amenaces, de falsificació en document públic 'per la manipulació interessada de l'atestat policíac', i una falta de lesions. Considera que és important donar visibilitat a aquests fets, 'que mai no haurien de passar, però que malauradament no són cap cas aïllat'.

divendres, 19 d’abril de 2013

Cine-forum: 5 cámaras rotas

La propera película que vorem en el Cine-fórum sera "5 cámaras rotas" l'hem penjada en versió original subtitolada al castellà, a continuació podeu llegir un poc sobre ella.

Copiat del bloc: Cuestionatelo todo

El director y documentalista palestino, Emad Burnat, nominado al premio Óscar al mejor documental por su obra “5 Cámaras rotas” llegó a Estados Unidos para estar presente en la ceremonia que se celebrará mañana domingo por la noche. La importancia de que sea la primera vez que un palestino está nominado al Oscar provocó que Burnat fuera detenido, junto con su familia, nada mas llegar al aeropuerto de Los Angeles, acusado de ser "una amenaza para la seguridad nacional". Afortunadamente, las gestiones de la Academia de Hollywood hicieron que fueran liberados y evitaran su deportación.
Su película, considerada por el gobierno sionista como "antisraelí", muestra la vida del propio Burnat, enfrentado a los problemas habituales de un palestino bajo el terror israelí. En concreto, la construcción de un muro en la aldea natal del protagonista que pasa por el medio de sus tierras, arrebatándo mas del 50% de la superficie cultivable al pueblo.
Emad era un joven palestino aficionado a las cámaras domésticas, de Bil'in, al oeste de la ciudad de Ramala, en Cisjordania. En 2005 las excavadoras israelíes llegan a Bil'in para construir un muro que delimitará el perímetro de un gigantesco asentamiento judío. 
Al nacer su cuarto hijo, el Emad compra su primera cámara de vídeo. Poco a poco y en paralelo al crecimiento de su hijo empieza a grabar los actos de resistencia pacífica de los habitantes de su pueblo frente al avance de los colonos israelíes. Durante más de cinco años, Emad graba este conflicto en el que dos de sus mejores amigos lideran la resistencia.

Arrestos diarios, represión brutal por parte del ejército israelí, asesinatos, torturas, humillaciones... Todos los ingredientes propios de un régimen de apartheid como el que sufren los palestinos bajo la bota fascista del sionismo israelí. 
Mientras los ataques israelíes destrozan una cámara tras otra y, con ellas, las vidas de algunos de sus compañeros, Emad sigue adquiriendo nuevas cámaras y filmando lo que sucede a su alrededor.
Un retrato único, personal y desde primera fila de los movimientos de resistencia palestinos contra las agresiones del gobierno israelí.
Hasta cinco cámaras de Emad son destrozadas por el ejército israelí. Con cada una de ellas grabará una parte de esta impresionante historia, y, en paralelo, el crecimiento de su hijo Gibreel Emad, nacido en los primeros días de la llegada de las excavadoras sionistas.

Su nominación a los premios Oscar, todo hay que decirlo, se debe a que el documental de Burnat se centra en la resistencia pacífica contra el terrorismo del estado israelí. Si hubiera mostrado o, mucho menos, justificado el derecho a la autodefensa de los agredidos y a luchar por recuperar su tierra, otro gallo hubiera cantado.


dijous, 18 d’abril de 2013

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada.

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada mitjantçant un escrit a la seva pàgina web. Vos incloem el seu article:

CRÒNICA : LA IX CALÇOTADA DE BENIARRÉS

 

No podem negar que la gastronomia és un de les principals pretextos que tenim per a reunir-nos, compartir i festejar. Per això, els joves de l’Ateneu Arrels de Beniarrés, un xicotet poble del Comtat, van decidir, ara fa nou anys, organitzar una Calçotada, festa culinària de la regió occidental de Catalunya, concretament de Valls.
Atès l’origen d’aquesta celebració, la Calçotada de Beniarrés naix del contacte que la militància dels seus joves a diferents col•lectius independentistes facilita amb la gent del principat. Així, amb la importació de la Calçotada d’alguna manera tracten d’unir més la cultura principatina i valenciana, amb la qual cosa, aquest acte adopta un caire reivindicatiu de la unió dels territoris de parla catalana. L’expressió més clara d’aquest missatge es va recollir, abans de servir els calçots, amb la lectura d’un manifest, que va tancar la interpretació del cant de la Muixeranga i que sorprenentment va convidar a un silenci quasi absolut.
BENIARRES 1
Ara bé, la Calçotada de Beniarrés, no només ens permet la germanor amb altres territoris sinó que esdevé una trobada que alimenta els vincles entre els seus veïns. A més a més, aquesta celebració ens brinda l’oportunitat de descobrir aquesta varietat de ceba tendra, pràcticament desconeguda a les comarques del sud. Així, any rere any, els joves de l’Ateneu Arrels aconsegueixen convertir Beniarrés en el nucli del calçot al País Valencià i cerquen d’aprofitar-ho com un reclam turístic del poble.
Mentre que des d’un principi la Calçotada era proveïda per calçots de Vilafranca, aquest ha sigut el segon any en què els participants d’aquesta festa han pogut gaudir de calçots ecològics cultivats al mateix terme de Beniarrés. De manera que donar a conéixer els calçots ha implicat una major demanda d’aquests i ha motivat una creixent dedicació al seu cultiu.
BENIARRES 2Benisterra, iniciativa agroecològica que cultiva els calçots al terme de Beniarrés
El sector de l’hosteleria de Beniarrés també assaboreix l’èxit de la calçotada, i aquest any encara més perquè els bars del poble han sigut els protagonistes i pioners d’una nova aportació a aquesta festa. Amb raó d’augmentar la participació del poble, la Calçotada es va anticipar un parell de caps de setmana amb la realització d’un concurs de salsa romesco, acompanyant dels calçots. L’establiment guanyador s’encarregà de subministrar la salsa a la Calçotada a més a més de ser guardonat amb un socarrat.
Cal destacar l’escassa implicació de l’Ajuntament en l’acte, si més no, més multitudinari que se celebra en el municipi. Perquè la calçotada de Beniarrés ha anat creixent considerablement, i d’unes desenes de persones amb què va comptar en els seus inicis, el número de participants en aquesta novena edició ha superat els 500. L’únic impediment perquè aquesta jornada fóra més nombrosa és la manca d’infraestructura, ja que ha comportat una llista d’espera d’un centenar de persones. I la culpable d’aquest èxit de convocatòria és, sobretot, la gran difusió que es fa de boca a boca.
BENIARRES 3
L’experiència ens diu que a mesura que aquests actes esdevenen més multitudinaris perden substància. Ara bé, alguns membres de l’organització afirmen que han sabut augmentar el nombre de participants tot mantenint la qualitat de la festa. Ja ho veiem, les millores més substancials són l’abastiment de calçots i la confecció de la salsa en el mateix municipi.
Conéixer iniciatives com aquesta alimenta l’esperança sobre com un esdeveniment localitzat en un xicotet poble i gestionat per un col•lectiu amb escassos recursos però ben avingut, pot tindre un impacte tan significatiu i beneficiar tant el poble com les relacions entre els seus veïns.
Font: Equip de redacció La Taifa

dijous, 11 d’abril de 2013

Vint anys sense Guillem Agulló. La lluita continua!

Per Endavant OSAN
Aquest 11 d’abril es compleixen 20 anys de l’assassinat del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló. La seva mort va tornar a posar en evidència, una vegada més, la connivència dels aparells estatals amb les trames d’ultradreta. Una connivència que començà ja a finals de la dictadura franquista i que té com a objectiu sabotejar el procés de presa de consciència nacional al País Valencià i afeblir l’esquerra. La principal guerra bruta que l’estat ha menat contra els Països Catalans és la que s’ha lliurat als carrers de València.
La sentència contra els assassins de Guillem Agulló fou un insult i una burla per al conjunt de la societat dels Països Catalans. Això encara es refermà més amb el fet que, mentre en alguns indrets de l’estat s’il·legalitzaven llistes electorals, el seu assassí només va complir 4 anys a la presó i va poder concórrer lliurement a les eleccions de 2007 en una llista d’un partit explícitament nazi.
La connivència dels aparells repressius de l’estat i de sectors polítics espanyolistes de València en aquest crim era una veritat a crits que un tribunal es va encarregar d’evitar que s’investigués. De fet, la justícia continua essent un puntal essencial per a que aquests grups puguin actuar amb total impunitat. L’assassinat de Guillem Agulló no va marcar, com alguns van voler-nos fer creure, un abans i un després en la impunitat d’aquests grups.
Des de 2007 s’ha produït més d’una vintena d’atacs amb artefactes al País Valencià a locals d’organitzacions independentistes, progressistes o de defensa de la llengua. Tots aquests atacs han restat impunes malgrat les insistents demandes per a que siguin investigats. El silenci mediàtic que ha seguit a molts d’aquests atacs ens mostra d’una forma molt clara la construcció d’una política antiterrorista entesa com a arma política. Les constants amenaces contra la família Agulló superen, i de molt, allò que sovint es denuncia des de les associacions de víctimes del terrorisme orquestrades i finançades des de l’estat.
Malgrat aquests fets, Guillem Agulló ha esdevingut el símbol d’una generació a qui aquesta tragèdia va fer assumir de cop la idea que la transició i l’autonomisme era una farsa. Que darrere de la democràcia formal hi habitaven els mateixos monstres que havien fet col·locar les bombes a casa de Joan Fuster o de Manuel Sanchis Guarner, els mateixos que havien encobert l’assassí de Miquel Grau, els mateixos que pagaven i protegien els escamots blavers que rebentaven actes en defensa del valencià.
Després del crim, aquesta generació va tornar a omplir els carrers de València per fer-hi ressonar més fort que mai la denúncia contra el feixisme. I any rere any els ha tornat a omplir cada abril per a cridar ben fort que només amb la independència hi ha futur per al nostre poble.
De d’Endavant OSAN tenim el convenciment que el nostre dia arribarà. Que tot allò que hem anat acumulant durant aquestes dècades de lluita, finalment donarà el seu fruit. I entre aquestes coses acumulades hi ha el patiment de la família Agulló, i de molta altra gent que ha patit la violència feixista en la pròpia pell. La victòria no serà per a aquestes persones, sinó sobretot gràcies a elles.
Països Catalans, 11 d’abril de 2013
ACTES D’HOMENATGE I RECORD
Dijous 11 d’Abril
Concentracions-homenatge a Guillem Agulló arreu dels Països Catalans
Burjassot: 20h Plaça Emili Castelar
Barcelona: 19h Parc de la Ciutadella -Glorieta Sònia
Castelló: 20h Plaça Maria Agustina
Reus: 20h Plaça Mercadal
Vilanova i la Geltrú: 20h Rambla amb Francesc Macià
Vilafranca del Penedès: 20h Plaça de la Vila
Tarragona: 20h Plaça del Rei
Divendres 12 d’Abril
Concentració-homenatge a Guillem Agulló a Gandia
19,30h Plaça de l’Ajuntament
Xerrada : “La repressió als antifeixistes”, a càrrec d’Alfon (jove empresonat durant la darrera vaga general a Madrid) i la Plataforma Solidaria Antirepresiva. Organitza: Coordinadora Obrera Sindical.
19h Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina c\Salvador ferrandis Luna, 42 (l’Olivereta, València)
Dissabte 13 d’abril
Homenatge nacional a Guillem Agulló a la seva ciutat, Burjassot
19h. Manifestació Nacional “Guillem, 20 anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua!”, organitzada per Arran
20h. Acte d’homenatge. Organitzat per la Comissió 20 anys sense Guillem
21h. Sopar Popular (cal apuntar-se al Terra, Bassot o a comissio20anyssenseguillem@gmail.com) . 5€
22h. Concert (gratuït): Feliu Ventura – Obrint pas (acústic) – Atzembla
Dijous 18 d’Abril
Xerrada: “Agressions feixistes al País Valencià. El cas de Guillem”, a càrrec de Vicent Marques (historiador i militant d’Endavant) i Natxo Calatayud (ex-militant de Maulets i membre de la comissió).
19h Ateneu de Montcada (Avgda. Germanies, 21. Montcada)
Dissabte 20 d’abril
Jornada d’homenatge a Guillem Agulló a Castelló de la Plana
Dinar i xerrada sobre el feixisme al País Valencià a la Plaça de l’Ereta
20h Manifestació  a La Farola

Documental sobre el cas de Guillem Agulló que van fer al programa Dossiers de Canal 9:
 
Cançó "No tingues por." del grup Obrint Pas. Esta cançò es va fer en homentge a Guillem agulló i en esta versió en directe la seva germana li dedica unes emocionants paraules:

dimecres, 10 d’abril de 2013

Video de la IX Calçotada

Els companys de Diania Tv van vindre a la Calçotada i ens han fet este video per a que el gaudiu.










Imatge de la IX Calçotada Popular de Beniarrés.