dijous, 25 de febrer de 2010

estos dies a mort un cubà per vaga de fam, qui era? que volia? qui la matat?


Zapata: ¿un muerto útil?
Enrique Ubieta a Cubadebate

La absoluta carencia de mártires que padece la contrarrevolución cubana, es proporcional a su falta de escrúpulos. Es difícil morirse en Cuba, no ya porque las expectativas de vida sean las del Primer Mundo -nadie muere de hambre, pese a la carencia de recursos, ni de enfermedades curables–, sino porque impera la ley y el honor.

Las Damas de Blanco y Yoani pueden ser detenidas y juzgadas según leyes vigentes -en ningún país pueden violarse las leyes: recibir dinero y colaborar con la embajada de Irán (un país considerado como enemigo) en Estados Unidos, por ejemplo, puede acarrear la pérdida de todos los derechos ciudadanos en aquella nación–, pero ellas saben que en Cuba nadie desaparece, ni es asesinado.

Por demás, uno entrega su vida por un ideal que prioriza la felicidad de los demás, no por uno que prioriza la propia. Así que la lamentable muerte de Orlando Zapata, un preso común -de largo historial delictivo, en nada vinculado a la política–, regocija íntimamente a sus hipócritas “dolientes”. Transformado después de muchas idas y venidas a prisión en “activista político”, Zapata fue el candidato perfecto para la autoejecución.

Era un hombre “prescindible” para los grupúsculos, y fácil de convencer para que persistiera en una huelga de hambre absurda, de imposibles demandas (cocina y teléfono personales en la celda) que ninguno de los cabecillas reales tuvo la valentía de mantener.

Cada huelga anterior de los instigadores había sido anunciada como una probable muerte, pero los huelguistas siempre desistían en buen estado de salud. Instigado y alentado a proseguir hasta la muerte -esos mercenarios se frotaban las manos con la expectativa de que muriese, pese a los esfuerzos no escatimados de los médicos–, el cadáver de Zapata es ahora exhibido con cinismo como trofeo colectivo.

Como buitres estaban los medios -los mercenarios del patio y la derecha internacional–, merodeando en torno al moribundo. Su deceso es un festín. Asquea el espectáculo. Porque los que escriben no se conduelen de la muerte de un ser humano -en un país sin muertes extrajudiciales–, sino que la enarbolan casi con alegría, y la utilizan con premeditados fines políticos. El caso de Zapata me recuerda el de Pánfilo: los dos fueron manipulados y de cierta forma conducidos a la autodestrucción de forma premeditada, para satisfacer necesidades políticas ajenas: uno, llevado a una persistente huelga de hambre de 85 días (había realizado ya otras anteriores que afectaron su salud); el otro, en pleno proceso de desintoxicación alcohólica, invitado a beber para que dijera frente a las cámaras lo que querían oir.

Me pregunto si eso no es una acusación contra quienes ahora se apropian de su “causa”. Tienen razón al decir que fue un asesinato, pero los medios esconden al verdadero asesino: los grupúsculos cubanos y sus mentores trasnacionales. Zapata fue asesinado por la contrarrevolución.

Vore video

dimecres, 24 de febrer de 2010

Vicente Sanz, cap de personal de RTVV, denunciat per assetjar tres periodistes


Tres periodistes de Canal 9 han denunciat el cap de personal de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), Vicente Sanz, per presumpte assetjament sexual. Aquest fet ha provocat una resposta immediata per part d'alguns partits d'esquerres, de la Unió de Periodistes Valencians i de diferents sindicats, entre els quals la Intersindical Valenciana, segons informa el diari EL PAÍS.
Els assetjaments, que segons les tres periodistes, es produïen des de finals del 2007 formaven part de tota una trama d'amenaces sexuals i represàlies laborals.
Aquesta tarda, Vicente Sanz, ha deixat temporalment el càrrec, de manera “cautelar”, amb l'objectiu de poder-se defensar, i per tal que això no tingui repercussions sobre l'ens comunicativa. El director general de RTVV, José López Jaraba, ha acceptat la seva petició sense restriccions.
Malgrat això, l'estat d'alarma i indignació continua éssent generalitzat arreu del País Valencià. La Intersindical Valenciana ja ha exigit mecanismes de suport jurídic, mèdic i psicològic per a les assetjades i ha demanat que s'aclareixi ràpidament la situació, ja que “cal saber el més aviat possible l'abast dels fets denunciats i si hi ha més treballadores afectades”. A més, ha condemnat directament aquest tipus d'assetjament laboral. Per altra banda, la Comissió parlamentària de Control de Radiotelevisió Valenciana ha afirmat que davant d'aquests fets “calen actuacions immediates” i que per això, la direcció general de RTVV hauria de dictar una ordre d'allunyament per a Sanz.
Les últimes paraules del cap de personal de RTVV, també expresident provincial del PP valencià, han estat que té “la consciència molt tranquil·la” i que, en tot cas, la resolució la donarà un jutge.

dijous, 18 de febrer de 2010

El Constitucional ordena la suspensió de les obres del Cabanyal


Accepta a tràmit el recurs del govern espanyol contra el decret-llei del govern valencià que avalava l'actuació urbanística

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs que el govern espanyol va presentar contra el decret del govern valencià que permetia d'enderrocar els edificis del barri del Cabanyal i ha acordat de suspendre la vigència de la norma. Després que el Ministeri de Cultura emetés l'ordre (pdf) que considerava els enderrocaments un espoli i n'ordenava la paralització, la Generalitat va aprovar el decret-llei que avalava l'actuació urbanística.

Aquest decret derogava la declaració de Bé d'Interès Cultural del barri i s'aprovà d'urgència. El Consell hi argumentava que hi havia unes quantes sentències del Tribunal Superior de Justícia i del Suprem que avalaven l'homologació del PEPRI del Cabanyal i que posaven fi al debat sobre l'alteració de l'estructura del barri. També apuntava que hi havia raons de 'necessitat extraordinària i urgent' que justificaven l'aprovació del decret-llei. Si ja feia anys que els veïns es mobilitzaven contra el projecte urbanístic, l'aprovació d'aquest decret va empènyer-los a sortir al carrer per demanar una rehabilitació sense que es destruís l'arquitectura històrica del Cabanyal.

El govern espanyol va recórrer el decret al Constitucional, que ara l'ha admès a tràmit. A més, el tribunal avisa que el recurs implica la 'suspensió de la vigència i aplicació del decret-llei impugnat'. Això vol dir que de moment no es podran fer més enderrocaments. La decisió es traslladarà al congrés espanyol, al president de la Generalitat i a les corts perquè, en el termini de quinze dies, puguin personar-se en el procés i presentar les al·legacions que considerin convenients.

dimarts, 16 de febrer de 2010

Situació del català a l'Alta Cerdanya


<http://www.viurealspirineus.cat/videoteca/general/El+catal%C3%A0+a+l%27Alta+Cerdanya>
Hola,*Us passo uns enllaços sobre aquesta part del territori català tant
especial en molts sentits com és la Cerdanya. Trobo que el vídeo és molt
interesant i conté opinions contradictòries **segons les percepcions dels
entrevistats** igualment interessants.*
***La situació del català a l'Alta Cerdanya** *[Vídeo publicat el 3 de
febrer del 2010]

En aquest vídeo podeu escoltar diverses opinions de comerciants, veïns
(joves i grans) de l’Alta Cerdanya sobre quina és la situació actual del
català a l'Alta Cerdanya. Tot i que alguns asseguren que el català s’està
perdent i que majoritàriament són les persones grans els qui el parlen,
d’altres diuen que cada cop hi ha més joves els que estudien
català.http://www.viurealspirineus.cat/videoteca/general/El+catal%C3%A0+a+l%27Alta+Cerdanya

Per a a conèixer millor la comarca us podeu descarregar les revistes Cadí
Pedraforca a la secció hemeroteca de:
http://www.cadipedraforca.cat/ct/CosU/Actualitat

Per si hi voleu anar: http://www.cerdanya.org/

Salut!

divendres, 12 de febrer de 2010

Un empresari de Castelló de Rugat condemnat a un any i huit mesos de presó per provocar la mort d’un treballador


Un any i huit mesos de presó i 80.000 euros és la condemna que el jutjat penal número 3 de València va fer pública el dijous 11 per a un empresari de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). El fiscal delegat, Jaime Gil Rubio, l’acusà de “delicte d'homicidi imprudent i contra el dret als treballadors”, ja que un dels operaris va morir per un colp de calor quan treballava a l’empresa de ceràmica del propietari.



Segons el fiscal, els treballadors estaven sotmesos a "elevades temperatures" i l'empresari havia "incomplert" l'obligació, que estableix el Pla de Prevenció, de "mesurar els nivells d'estrès tèrmic, posar pantalles on fóra possible, establir un mètode adequat de treball i tenir roba adequada -com un vestit de material reflectant o guants i capuza amb pantalla facial-". Els treballadors, mancats del material oportú, "combatien les elevadíssimas temperatures en samarreta de màniga curta i pantalons”.

La sentència estableix que aquesta empresa, actualment en procés concursal, tenia l'any 2001 més de 40 operaris, que treballaven tots els dies de la setmana, per torns de matí, vesprada i nit, de huit hores, és a dir, 56 hores setmanals. Per açò l'empresari ha estat condemnat a sis mesos de presó per un delicte contra el dret dels treballadors.

A més, pel delicte d'homicidi imprudent la sentència contempla un pena d'un any més de presó, així com l'obligació d'indemnitzar a l'esposa i filla del treballador mort amb 80.000 euros.

dijous, 11 de febrer de 2010

Presentació d'un llibre sobre els banolers a les nostres comarques al segle IXX


El divendres 26 de febrer a les 20hh tindrà lloc al Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés (el Comtat) la presentació del llbre "La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostallà (1806-1839)" de l'historiador Manel Arcos, tindrem també la presencia de Rafael Aura, historiador local. L'activitat organitzada per les organitzacions i col·lectius que formen l'Ateneu Popular Arrels també compta amb el suport de la Universitat de València.
Durant la presentació es podrà comprar el llibre.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Ocupen les oficines centrals del SERVEF a València

L’acció convocada per Plataforma pels Drets Socials i contra la Crisi i la Campanya Valenciana contra l'Europa del Capital i la Guerra s’ha allargat entre les 11h i les 12h del matí i tenia per objectiu denunciar que el pes de la crisi està recaiguent sobre la classe treballadora, així com ressaltar que ja són vora 600.000 els aturats que hi ha al País Valencià. S’ha denunciat a la classe política com a part responsable d’aquesta situació i s’ha criticat les retallades socials previstes en la reforma laboral del govern i en especial l’anomenat “pensionàs”.

Entre les organitzacions i sindicats que formen part d’aquesta campanya i que han convocat aquesta acció hi ha la Coordinadora Obrera Sindical (COS), CGT, Intersindical Valenciana, CAT, Endavant (OSAN), PCPE, Maulets, SEPC, CAJEI, Terra.

Des d’Endavant (OSAN) denunciem la greu situació a la qual el capitalisme ha abocat a la classe treballadora i rebutgem qualsevol reforma laboral ja que implicarà noves retallades de drets dels treballadors. Des de l’Esquerra Independentista apostem per la socialització de la riquesa i el repartiment del treball –sense reducció salarial- per tal de superar la crisi capitalista.

http://www.endavant.org

Suport a una pel·lícula que denuncia el cáncer provocat pels pesticides

Per que esta pel·licula es projecte als cinemes es necessari que la major
quantitat de gent mire esta annunci dintre dels 3 proxims dies. Va
sobre la relació dels productes quimics en l'agricultura i la seva
relació amb l'augment de càncer el la població. Feu la maxima difusió!!!

http://www.youtube.com/watch?v=h07olSK9XMM

dimarts, 9 de febrer de 2010

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant la nova Reforma Laboral i del sistema de pensions


El Govern espanyol manté la seua ofensiva contra la classe treballadora

En els darrers dies, el Govern espanyol ha anunciat la reforma del sistema de pensions, així com una nova Reforma Laboral. Aquesta és la solució que el govern del PSOE cerca per tal de solucionar la crisi capitalista que amb tanta virulència està afectant la classe obrera des de 2008: retallar fins a eliminar les prestacions socials i l'escassa protecció laboral existents després de 30 anys de contínues reformes. Fer pagar, en definitiva, la crisi, a aquells que l'estan patint, i que no l'han provocada: els i les treballadores.

1. El Govern espanyol pretén augmentar l'edat de jubilació dins als 67 anys. D'aquesta manera, caldrà treballar molt més per tal de poder gaudir d'una mísera pensió, que en els Països Catalans no arriba als 700 euros de mitjana. Així, davant l'actual situació de crisi la única alternativa possible que ens planteja el capital al conjunt de les treballadores és augmentar el temps de treball i, per tant, la nostra explotació. Això sí, Francisco González, president del Consell d'Administració del BBVA, cobrarà en la seua jubilació la modesta quantitat de 85 milions d'euros. Vet aquí per a qui governa la 'socialdemocràcia'.

2. La reforma de les pensions del govern Zapatero també proposa restringir de forma important la prestació de viduïtat, augmentant els requisits d’accés, baixant les quanties i limitant els beneficiaris. Davant la crisi, doncs, la única alternativa possible que proposa el capital és reduir les pensions de les vídues dels treballadors.

3. La nova Reforma Laboral aprofundirà en l'ús de les modalitats contractuals que estableixen les indemnitzacions per acomiadament en 33 dies per any treballat, en formes de contractació juvenil (contractes de formació), que no cotitzen i que tenen una reduïda retribució salarial, i en la incentivació de la contractació a temps parcial. Davant la crisi, doncs, la única alternativa possible que ens planteja el capital és abaratir l'acomiadament,

4. Les reaccions de les cúpules dels sindicats CCOO i UGT, a l'igual que les de la patronal, han estat la de valorar com a positiva aquestes iniciatives, si bé amb una oposició cosmètica a la reforma del sistema de pensions. D'aquesta manera patronal, Govern i les cúpules sindicals tornen a formar un bloc consolidat en defensa del gran capital, on cadascú juga el seu propi paper, sent essencial el dels buròcrates sindicals: frenar la consciència de classe, impedir l'organització obrera i aïllar les protestes que s'estan produint.

5. Al mateix temps que s'acceleren aquestes noves agressions a la classe obrera, l'atur continua imparable als Països Catalans. Les dades de l'Enquesta de Població Activa relatives al quart trimestre de 2009 són ben clares: 1.331.500 treballadores es troben registrades a l'atur, amb una taxa del 19'7%. La constatació que la crisi capitalista és estructural, i que està creant un gran exèrcit d'aturats, es veu confirmada per les dades macroeconòmiques, amb un descens del 3'6% en el PIB i del 4'8% en la demanda.

6. Des d'Endavant (OSAN), finalment, ens emplacem a continuar en la lluita política per organitzar les respostes obreres a l'actual crisi capitalista, així com a avançar en la lluita ideològica per tal de construir l'alternativa socialista als Països Catalans.

Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional

Països Catalans, 8 de Febrer de 2010

Comunicat arran de les últimes identificacions i seguiments policials a Castelló


dimarts, 09 febrer de 2010
L'assemblea de la Plana denuncia recents casos d'identificacions i seguiments de militants dels moviments socials, així com de treballadors immmigrants i, en concert, l'assetjament a un company de l'esquerra independentista el 19 de gener passat.

En els dos últims mesos s'estan produint moltes identificacions i seguiments policials a militants de l'Esquerra Independentista i dels moviments socials de Castelló amb una clara intenció intimidatòria i de control social.

A banda de molts altres casos, recentment un membre de l'EI denuncia que el passat dimarts 19 de gener eixia d'una oficina del Servef (Servei valencià d'ocupació i formació), on tenia una cita prèvia i l'estaven esperant una patrulla amb 2 agents de la policia espanyola uniformats. Només eixir els policies 'nacionals' es van col·locar enmig del carrer Ramon Llull cantonada amb el carrer Herreros, interrompent el trànsit, i el van aturar arbitràriament, esperant-lo clarament en una acció que pareixia prèviament assajada. Li van demanar el DNI, i l'adreça on viu (doncs al DNI en té una altra). El van registrar i li van trobat uns papers de l'atur on apareixia la seua adreça. Va estar 20 minuts retingut mentre parlaven per telèfon per comprovar les seues dades i s'asseguraren que quedava tot apuntat a una llibreta (nom i cognoms, dni i adreça). També li han preguntat si havia estat mai detingut, on vivia abans i el motiu de la seua estància a Castelló. A part d'açò, han anat identificant immigrants, no escollits aleatòriament sinó pel seu color de pell. Amb tot, el tracte rebut en tot moment va ser correcte.

Cal denunciar que aquests fets mostren que amb l'actual crisi econòmica que assola els Països Catalans, el govern de Zapatero només té una recepta: reprimir la dissidència i la pobresa. Ens volen a tots callats a casa i ara que els immigrants ja no els són útils, els volen treure il·legalment els pocs drets que tenen, amb la col·laboració dels serveis públics de treball com el Servef o dels ajuntaments, tal i com proposava l'Ajuntament de Vic amb una nova normativa d'empadronament més restrictiva.

Des de l'assemblea d'Endavant de la Plana no ens deixarem intimidar i continuarem lluitant contra la crisi i l'ocupació espanyola.

Prou repressió, fora les forces d'ocupació espanyoles!

8 de febrer de 2010

Assemblea d'Endavant de la Plana

dilluns, 1 de febrer de 2010

El Cabanyal s'omple de manifestants contra l'arrogància del PP


L'actitud intransigent del PP valencià en relació a la polèmica prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez ha tingut la seua resposta al carrer aquests diumenge de matí.

Sota el clam de “Salvem el Cabanyal”, més de quinze mil persones (trenta mil segons els organitzadors) han acudit a l'històric barri pescador de la ciutat de València per evidenciar que el conflicte pel Cabanyal no és una qüestió entre administracions (entre l'estatal, sota control del PSOE, i les valencianes, del PP), sinó entre els habitants del barri i les polítiques urbanístiques de l'Ajuntament.
“El Cabanyal és nostre i el volem sencer i viu” era el lema de la convocatòria que ha aplegat milers de valencians del barri, de la ciutat i, fins i tot, d'arreu de les comarques. Poc després de migdia, la capçalera ha eixit de l'avinguda dels Taronger i quan, al cap d'una hora, arribava al final, encara hi havia gent al punt de partida.

Gran part dels partits institucionals de l'oposició han acudit amb pancarta i representació personalista a la cita, però sobretot ha destacat la presència de nombroses entitats veïnals i associacions cíviques, entre les quals, moltes “salvem”, la recent creada En Moviment o “Xuquer Viu”. Així mateix, les organitzacions independentistes Maulets i Endavant han acudit amb pancartes pròpies. En tot cas, l'èxit de la manifestació s'ha de veure més en l'arrogància del PP, que ha convertit la defensa del Cabanyal en un símbol més de la resistència a les actituds polítiques dels conservadors valencians, i també en un simbol de la lluita contra la corrupció i l'especulació.



Xicotets incidents

Durant el matí un grup de veïns han atacat la seu de Cabanyal 2010 (l'empresa promotora del projecte urbanístic) amb pintura i s'ha pres foc a la porta, segons han informat alguns periòdics, sense causar grans desperfectes.



PP valencianista?

El PP ha intentat convertir el projecte d'ampliació de l'avinguda de Blasco Ibáñez en una causa comuna dels valencians, i els entrebancs que s'estant posant des de Madrid, en una agressió al poble. El surrealisme d'aquest plantejament ha culminat amb les declaracions del portaveu del PP a les Corts valencians que ha assegurat que des de Felip V i la derogació dels Furs els valencians no havien viscut una agressió semblant.

Èxit de la Pujada Atlètica en defensa de la Font Roja d'Alcoi


Ahir al matí va tenir lloc la Pujada Atlètica en Defensa de la Font Roja convocada per l'Assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural". A l'acte van participar més de cinquanta atletes, en representació de totes i cadascuna de les entitats que donen suport a la campanya.
Els atletes participants es van concentrar en la plaça d'Espanya poc abans de les 11 del matí, on van estar acompanyats per un grup de membres i simpatitzants de la campanya, i també per la música del grup de batukada "Sambolika".
Poc després, l'actor alcoià Miquel Martí va llegir un manifest reivindicatiu, que recordava els principals motius d'oposició a la construcció d'un hotel en el cor del Parc Natural.

A l'hora prevista, les 11:30, els corredors i corredores, uniformats amb camisetes amb el lema "SOS Font Roja", van partir de la plaça entre els aplaudiments del públic congregat.

Els atletes van correr agrupats, sense competir, fins a l'àrea del Santuari de la Font Roja, on van arribar també entre aplaudiments poc abans de la 1 de la vesprada. Una volta en el paratge, es van fotografiar conjuntament mostrant els logotips de totes les entitats representades.

Els participants van valorar molt positivament l'experiència, destacant el bon ambient i l'harmonia entre els corredors. L'Assemblea de la campanya agraeix el seu esforç i il·lusió, gràcies als quals va ser possible aquest nou acte lúdic i reivindicatiu en defensa de la Font Roja.