Quan la por calfa la boca

Article realitzat per Toni Cucarella.

En un país democràtic que un polític bramara públicament que als mestres i professors cal «rematarlos» seria causa de dimissió immediata. En un país democràtic, dic. Però açò és el Reyno de España, on al polític més fava li fan els vestits a mida, perquè sempre hi ha algun «amiguito del alma» que en regala. I més ací, al Reyno de Valencia del Cid, on apareix un paio dient que està en política per omplir-se les butxaques i li plouen els vots a la gana.  Així és que Alfonso Rus, el deficient cultural profund que és alcalde de Xàtiva per majoria absoluta, i president de la Diputació provincial per haver sabut alçar-li el pet a Camps, ha dit que els mestres i professors que diuen "aleshores" i "gairebé" són uns "gilipollas", i damunt els ha amenaçat davant un bovalar de hooligans del PP: «¡Vamos a rematarlos! Vamos a rematarlos!». Qualsevol diria que l'inefable creador de la fracassada marca Stefano Russini té ganes de enfundar-se les polaines negres i la camisa blava i passar a foc el mestres i professors que hagen tingut l'atreviment de dir "aleshores" i "gairebé". No diuen les cròniques periodístiques si Alfonso Rus, després de l'amenaça, ha exclamat la clàssica legionària: «¡Muera la inteligencia!». També pot ser que patisca la síndrome de Goebbels, i doncs quan sent la paraula cultura, o escolta algú raonar amb un mínim de competència lingüística, voldria traure tot d'una la pistola: «¡Vamos a rematarlos! ¡Vamos a rematarlos!».

Què fa que un home, que ocupa càrrecs polítics tan importants, siga capaç de proferir aquestes barbaritats? Sí, algú dirà que les ha proferides sempre, que forma part del seu caràcter fatxendós, bafaner i destarifat: que si burros, que si rojos com un titot, que si chupópteros, que si rodilla en tierra... No és solament falta d'educació democràtica, que gairebé no en té. No és solament que la seua profunda incultura li faça odiar la cultura i els qui en tenen i la practiquen. Ara és una altra cosa més que cal afegir-hi. Ara l'exabrupte, l'amenaça, és conseqüència del nerviosisme, de la inquietud, del neguit, de la por... No és només que la mobilització ciutadana contra el govern Camps pel seu desficaci de política educativa haja estat un èxit. És això en part, és una gota que vessa un got. I això gairebé explicaria l'eixida de mare. Però jo crec que n'hi ha més. Alfonso Rus va trair Zaplana quan va triar Camps. Si cau Camps, ell caurà, o si més no més la caiguda de Camps l'esguitarà. Potser està més a prop de Camps del que sembla. Tan a prop que fins i tot podrien haver anat al sastre junts. La por també calfa la boca. 

Publicat a LLIBERTAT.CAT