dissabte, 2 de maig de 2009

Marejol a ca l’Alarte: tempesta en una safa


Ací va un segon article del Toni Cucarella, molt interessant els dos.

Sembla ser que l'aliança PP-PSOE contra l'Institut Ramon Llull, és a dir, contra la literatura valenciana, ha provocat una mica de marejol a ca l'Alarte: ha dimitit la portaveu de política lingüística i alguns parlamentaris han firmat un escrit donant suport a la portaveu dimitida.

Per a defensar la seua aliança, Alarte ha invocat el llegat de Juan Lerma, aquell president de la Generalitat Valenciana a qui li recompensaren los servicios prestados fent-lo ministre de qualsevol cosa, com també recompensaren Zaplana, un altre tal; aquell Juan Lerma que va inventar-se Canal 9 contra TV3, i que va encetar el model de mitjà de comunicació públic manipulat i espanyolista que, posteriorment, ha desenvolupat fins a perfecció feixista el PP; aquell Juan Lerma que per fer felices les hosts anticatalanistes d'Unión Valenciana (y de las JONS) va aprovar l'Himno...

Per a defensar la seua aliança amb el PP, Alarte ha invocat també l'existència de l'AVL. Així doncs, si existeix l'AVL no pot haver presència valenciana a Institut Ramon Llull, no pot haver unitat ni en la literatura. «Llengua compartida», diu Alarte invocant la sofrida lletra de l'AVL, paraules foradades d'un pacte entre raboses i menjadora de guilopets. Diu "compartida", però Alarte no diu compartida com un sol mot, sinònim d'unitat, sinó com dos: "com partida"; és a dir, com desunida, com trencada, com segregada, com separada... I encara hi ha blavets que creuen ulls a cegues en la bondat de l'invent, i dels inventors, de l'AVL... Quants ne cria la farina, i ella fina que fina...

De l'aldarull, però, aviat quedarà no res: una tempesta en una safa. De fet, Alarte ha aprofitat la dimissió per clavar-hi una acòlita seua, i quant a la "revolta" n'hi haurà prou que recorde als "revoltats" la temible sentència del cèlebre Rasputín de Triana, àlias Alfonso Guerra, o viceversa: «El que se mueva no sale en foto». I la patètica insurrecció es desfarà com un terròs de sucre en la boca d'un gos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que és pot esperar del PsoE, un partit ple de contradiccions, el germà menut del Pp. Quant s'adonara la gent que el Pp i el Psoe és el mateix. El PsoE pereix les juventuts del pp, un poquet més "rebel" que el seu pare.