diumenge, 6 de març de 2011

Manifest de l'Esquerra Independentista a propòsit del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora.

Treballadores, front la crisi i les retallades, organitzem-nos!!

Les treballadores ens trobem immerses en una situació creixent i accelerada d'atur, violència, precarització i empobriment generalitzat. Concretament, som les dones treballadores les que ho estem patint de forma molt més agreujada i violenta especialment si venim d’altres racons del món. El govern de ZP ja ha ficat en marxa la darrera Contrareforma Laboral i s’ha aprovat la Contrareforma de les pensions públiques. Des d’Alemanya aconsellen a Zapatero retallar directament els salaris a totes les persones treballadores per poder continuar rebent diners per salvar als grans patrons i banquers.

D’aquesta manera, les treballadores som les principalment agredides per l’actual situació de crisi, i si no fos per l’augment constant de la violència masclista, senzillament ni se’n parlaria... Ara ja no toca parlar ni de “lleis d’igualtat”, ni de “compaginar la vida laboral amb la familiar”... ja que ara mateix, el que toca és que les dones romanguem a casa.

Les dades estadístiques d'una organització poc dubtosament “esquerrana” com Caritas-Diocesana, mostren com en els darrers anys, els índex d'empobriment entre la població femenina al nostre país no fan més que créixer (fonamentalment entre les dones joves "emancipades", les majors de 65 anys, i les nouvingudes en general), els índex de violència masclista (assetjament sexual i violacions, assassinats, etc.) no fan més que augmentar, i la precarietat ja és generalitzada entre totes i tots, molt especialment per les dones que encara "gaudeixen" de la possibilitat de treballar. I si tot això no en fos prou, amb la retallada de les pensions, les treballadores (encara més, si volem ser mares) no tindrem la possibilitat de gaudir d’una mínima pensió, i ens veurem forçades a treballar més enllà dels 67 anys.

Davant de tot plegat, des de l’Esquerra Independentista pensem que les treballadores ens hem d'organitzar, avui més que mai, per:

  • Defensar els nostres llocs de treball (i evitar així, juntes, que es valore i es mantinga cada vegada més, el lloc de treball d'un home, sobre el d'una dona, per valoracions masclistes i patriarcals clàssiques, com propis dels anys 50 del S.XX i no en 2011).
  • Participar activament en la creació i organització de les xarxes solidàries, a les assemblees de persones aturades, a les xarxes i plataformes contra l'exclussió social, i donar-li així un contingut i una visió que contempli honestament i de forma clara, les particularitats i especificitats que patim les treballadores, en aquest entorn de crisi, i que de forma massa generalitzada, fins i tot als moviments socials, queden relegades a un segon lloc.
  • Organitzar la nostra resposta col·lectiva, solidària i unitària, a tots els nivells, de denúncia pública i social, d'autodefensa, etc., davant les agressions masclistes, i socialitzant-les no només en la figura de l'agressor, sinó també, en aquelles persones, organitzacions, col·lectius, etc., que d'una forma o una altra, puguen haver excusat o encobert a aquests agressors.

En definitiva, en la commemoració de la Diada Internacional de les Dones Treballadores, des de l’Esquerra Independentista, volem fer palés que només la solidaritat, la unitat i la lluita de totes les treballadores, podrà garantir els canvis que la nostra situació reclama a crits, i així, implicar als homes treballadors concienciats, perquè lluiten també per acabar amb el patriarcat, sistema sobre el que se sustenten tota la resta d'explotacions.
Les treballadores ja no podem continuar sent "víctimes". Com a "víctimes", se’ns individualitza, se’ns aïlla. Igual que es fa amb la resta de violències que patim arreu del món (fam, violacions, analfabetisme, inseguretat laboral, mutil·lacions, etc.), fent-nos “víctimes”, es mostra eixa barbàrie com una cosa “inevitable”, com si fos el nostre “destí”, al qual ens hem de resignar. I NO! Les dones no hem de desenvolupar aquest paper.

Som agredides, se’ns manté esclaves i atemorides perquè som la força que garanteix la continuïtat de l'explotació de la classe treballadora i del conjunt de la humanitat. D’aquesta manera, esdevenim subjectes polítics, i així, sí podrem teixir solidaritats, suport mutu i eines d’autodefensa i organització.

La crisi del sistema capitalista, ens vol usar com a moneda de canvi, per mantenir els petits guanys que encara puguin tenir…

Així doncs, organitzem-nos! Defensem els nostres drets i els postres llocs de treball!!

Solidaritat i suport mutu davant la crisi!
Les dones treballadores hem de decidir!

Països Catalans – 8 Març de 2011

COORDINADORA OBRERA SINDICAL
ENDAVANT OSAN 
COORDINADORA D'ASSEMBLEES DE JOVES DE L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA
MAULETS
SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS