divendres, 1 d’octubre del 2010

Crònica nacional de la vaga general del 29 de setembre

Piquets, sabotatges i mobilitzacions donen un marcat caràcter combatiu que recupera l'essència de la lluita de classes
Els Països Catalans han viscut en aquest 29 de setembre una intensa vaga general que ha estat secundada per vora d’un 80% dels treballadors, més tots aquells aturats, estudiants, treballadors domèstics o persones sense papers que malgrat no aparèixer a les estadístiques han participat també de la resposta de classe per excel·lència. D’aquesta manera l’Esquerra Independentista es mostra satisfeta per l’ample suport que ha rebut aquesta vaga general, malgrat haver estat gestada per unes centrals sindicals burocràtiques, allunyades en bona manera dels problemes dels treballadors. Només la lluita i la consciència de classe poden considerar-se els factors determinants en l’èxit de la vaga.
L’aturada ha estat pràcticament total en sectors com el metall, transports i mitjans de comunicació, significativa a la construcció, mineria, alimentació, químiques, administració pública, educació, universitats o sanitat i no ha tingut tanta incidència al comerç, restauració o serveis diversos. Tanmateix en línies generals l’acceptació de la vaga ha estat majoritària pel conjunt de la classe treballadora. Aquest èxit és fruit de l’intens treball que han vingut realitzant els comitès de vaga tan als centres de treball com als barris per difondre i satisfer l’aturada, però sobretot per contrarestar les coaccions empresarials vers els treballadors.
Més enllà dels indicadors quantitatius, la jornada també ha servit per donar un salt qualitatiu en la lluita de les classes populars respecte la tendència letàrgica dels darrers anys. Piquets, sabotatges i mobilitzacions massives han donat un marcat caràcter combatiu a la vaga general i les sensacions entre els activistes han estat en la mateixa línia que les de l’Esquerra Independentista: que cal aprofitar aquesta vaga per iniciar un període ascendent en la lluita de classes.
D’altra banda a totes les ciutats catalanes s’han produït manifestacions que han comptat amb una participació massiva. Ja pel matí 4000 persones a Santa Coloma de Gramenet, 2000 a Manresa i Sabadell, 1500 a Vilafranca i Vic han servit per escalfar motors de cara a les grans mobilitzacions previstes per la tarda a les principals capitals del país. Així, més de 400000 persones s’han donat cita a Barcelona, 100000 a València, 40000 a Alacant, 10000 a Tarragona, 8000 a Palma i 4000 Girona.
Tanmateix no podem parlar de normalitat en el desenvolupament d’aquesta jornada de vaga general. D’entrada els governs han marcat uns serveis mínims abusius per aquells sectors d’interès públic, però sobretot els nivells de repressió que han agut d’afrontar els treballadors vaguistes ha estat determinant. Alguns esquirols han protagonitzat incidents amb els piquets que han acabat amb casos d’atropellaments o agressions físiques. Emperò la nota més destacada ha estat el setge policíac que han hagut d’afrontar els comitès de vaga als barris i centres de treball i les classes populars a les manifestacions. Així la presència policíaca ha limitat excessivament la tasca dels piquets i ha deixat un trist rastre d’agressions cap a treballadors i fins a una trentena de detinguts a diverses poblacions (Alacant, Barcelona, Cornellà, Girona, Manresa, Mataró, Sabadell, Sants i València), àdhuc ha estat especialment regressiva en termes de drets i llibertats democràtiques vers algunes mobilitzacions alternatives a València amb una fortes càrregues en diversos punts de la ciutat i a Barcelona amb el boicot actiu al piquet unitari del migdia, el desallotjament del banc ocupat a la plaça de Catalunya i els enfrontament posteriors pel centre de Barcelona.
En resum aquesta jornada ha satisfet les expectatives de l’Esquerra Independentista, que estima que el moviment obrer surt reforçat amb la vaga general, però alhora entén que aquesta ha de ser la primera passa d’un llarg camí de lluita de les classes populars.

Comissió de Premsa de l’Esquerra Independentista
Països Catalans, 29 de setembre de 2010