dijous, 2 de setembre de 2010

La carn de canó de l'exèrcit espanyol.


Grup Antimilitarista Tortuga

La reorganització de l'exèrcit espanyol a nivell de personal en l'última dècada.

Una relació de l'evolució del nombre d'oficials i soldats, estadístiques de gent que signa contractes amb l'exèrcit professional, composició social dels membres de l'exèrcit, mesures adoptades per a aconseguir més reclutes, propaganda, augment salaris, baixada de requisits.

Dades generals

Principis anys '00. Final del Servei Militar obligatori. Es fixa un objectiu de 48.000 oficials i entre 102.000 i 120.000 efectius de tropa.

No es compleix. De fet entre 2000 i 2004 descendeix sense parar el nombre d'aspirants a efectius de tropa: N'hi ha 76.126 el 2000 i 70.632 el 2004

El 2005 la tendència canvia amb una lleu recuperació A partir de 06-07 l'ascens de nombre d'efectius és clar (79.128 el 07), i a partir de 2008 (81.607) comença a haver-hi més aspirants que places i l'exèrcit pot triar entre els aspirants que es presenten a les proves d'accés.

La Llei de la Carrera Militar defineix el 2007 l'objectiu de contingent a arribar a en 50.000 oficials i entre 80 i 90.000 efectius de tropa, ajustant-se més al disseny d'un exèrcit d'intervenció ràpida.

El 2009 marca el sostre del reclutament, assolint-se ocupar la totalitat de les places de tropa pressupostades en els Pressupostos Generals de l'Estat (86.000). Arriba a haver-hi 60.000 aspirants per a 13.200 places. L'exèrcit en la seva totalitat està compost per 133.000 efectius.

Entre 09 i 2010, davant la crisi econòmica i pressupostària, el govern decideix reduir progressivament el contingent de tropa fins a arribar als 80.000 efectius en 2013. En aplicació d'aquesta mesura, de les 9.000 places ofertes el 09 s'ha passat a 325 el 2010.

No hi ha dades encara per a 2010, però si es manté el ritme de creixement de les sol·licituds, amb la reducció de places en un 96%, es calcula que hi haurà aproximadament 50 aspirants per cada plaça.

Interpretació de les dades generals

Entre 2000 i 2004 l'exèrcit és una institució poc valorada. És percebut de forma negativa i no es concep com una activitat laboral. Aquesta visió és fruit de l'herència de Servei Militar Obligatori. Se segueix valorant més com a “fer la mili” que com a qualsevol altre treball professional. A més es veu com un treball sacrificat i mal remunerat. Dades d'actualitat internacional com la crisi bèl·lica derivada de l'atemptat contra les torres bessones, o les notícies sobre ús d'urani empobrit a L'Iraq i Afganistan influeïxen amb un efecte dissuasori.

* . Els diferents governs van a implementar una sèrie de mesures per a invertir la tendència:
* . Fortes inversions publicitàries en diferents mitjans i emprant variats recursos.
* . Supressió del requisit del graduat escolar.
* . Augment de l'edat d'aspirants de 26 a 28 anys.
* . Rebaixa de coeficient intel·lectual exigit de 90 a 70%.
* . Proves d'accés amb “màniga ampla” (s'admet a suspesos)
* . Esforç propagandístic per a atreure a dones i immigrants.
* . Augment de personal civil contractat i externalització de serveis (a fi de necessitar menys tropa)
* . Augments salarials.

Aquestes mesures tenen un moment clau el 2003, en el qual hi ha un augment del sou d'un 20% + gratificació a la signatura del compromís + plusos en cas de ser enviats a destinacions “perilloses”.

A partir de 2004 el ministre José Bono serà responsable d'importants i decisives mesures: El salari s'augmenta novament un altre 25%, molt per sobre dels increments salarials de qualsevol altre sector. Però la més important aportació va a venir de la mà de la nova Llei de Tropa i Marinería. És realment la que converteix “la mili” en un treball percebut com “normal” i gairebé “com qualsevol altre”. Les seves principals mesures són:

* . Contractes en trams renovables fins a sis anys.
* . Possibilitat de compromisos laborals “llargs” fins als 45 i 58 anys.
* . Facilitat d'accés a Guàrdia Civil i policies a la finalització del compromís.
* . Creació de cossos de reservistes remunerats després dels 45 anys (7.200 € anuals) compatibles amb una altra feina.
* . Formació laboral (generalment no es compleix, però utilitzat com publicitat).

Reorganització de l'exèrcit i reestructuració de cossos

Al llarg de la dècada es dissolen unitats, moltes de les quals no arribaven a un 25% d'efectius. Aquests contingents es distribuïxen fins a completar altres.

- Exèrcit de Terra: Desapareix la divisió, amb la qual cosa es dissolen les dues divisions que tenia l'exèrcit. La nova unitat serà la Brigada. S'eliminen dues brigades i 39 batallons.
- Armada: Redueïx un terç de les seves comandàncies navals.
- Exèrcit de l'Aire. Suprimeix dues bases aèries i reorganitza el control en dos comandaments; un per a les unitats de combat i altra per a logística i instal·lacions.
- UME. Es crea la Unitat Militar d'Emergències amb 4.300 efectius dels tres exèrcits, desplegats per tot el territori en 6 batallons.

Immigrants

* - Només s'accepten procedents d'Amèrica Llatina i Guinea equatorial. En 2002 es fixa un topall del 2% del total de la tropa. En 2004 el topall s'eleva al 7%.
* - En 2009 hi ha 5.771, i són el 6´7% de la tropa.
* - Malgrat ser gairebé el 7% de la tropa, suposen el 43% dels morts.

Dona

* - 1988: entra la primera dona a l'exèrcit espanyol.
* - 1999: La Llei de Règim de Personal obre les portes a la dona a qualsevol destinació o ocupació en l'exèrcit.
* - Estadístiques: el 1995 són el 0´7% del contingent, el 2000 el 8´9%, el 2005 l' 11’5%, el 2008 el 12´3%, el 2009 el 16´6% i per a 2010 s'espera que arribi al 18%.
* - El 2005 es crea l'Observatori de la Dona en les Forces Armades
* - Problemàtica: Elevat abandó (10% el 2001), normalment per depressió. Falta d'adaptació: uniformitat, embarassos, lactància... Violència de gènere i sexual.

Problemes i reptes en el si de l'exèrcit espanyol

* - Malestar en l'oficialitat i pols amb el govern amb motiu de la Llei de la Carrera Militar.
* - Pervivència de tendències “nostàlgiques” (cas Mena...).
* - Creació i funció de sindicats o parasindicats militars.
* - Justícia Militar com anacronisme i existència del delicte de deserció davant abandons de destinació (incompliments de contracte).
* - Violència de gènere i sexual. Homofòbia.
* - Violència racista. Racisme institucional per la utilització de soldats immigrants en els llocs de major risc. Soldats de religió islàmica percebuts com cinquena columna.
* - Adaptació a les noves legislacions de Memòria Històrica.
* - Reorganització per a la “laicitat”.
* - Per a tot això s'està tramitant una nova llei “de Deures i Drets”.


* Esquema de l'aportació presentada a la trobada antimilitarista de Jarandilla de la Vera. Publicada el 31 d'agost de 2010 a Insumissia (antimilitaristas.org ). Traducció i títol de La Fàbrica