Chávez té banyes, cua i trident

Article d'opinió de Pau Alabajos
Font: L'Informatiu

Anava a dir que em sorprén, però en realitat no: em preocupa, i molt, la unanimitat dels mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol a l’hora de tractar el tema de Veneçuela. Sembla que algú, des de les altes esferes, haja dictat, punt per punt, què i com han d’escriure els periodistes de les seccions d’Internacional sobre la figura d’Hugo Chávez. Fins i tot en alguns programes d’humor de La Sexta (cadena gens sospitosa d’alinear-se amb la caverna conservadora), com ara Salvados o Buenafuente, es fan acudits recurrents sobre la falta de llibertats i drets civils a Veneçuela, cosa que converteix en un lloc comú, en una obvietat universalitzada, la idea que existeix un “règim dictatorial” que administra el país. Resulta simptomàtic comprovar com els diaris, les ràdios i les televisions amb més audiència del panorama mediàtic espanyol han coincidit a valorar les eleccions veneçolanes com un fracàs polític per al PSUV i, en canvi, han titllat d’èxit (i de revolució democràtica!) els resultats de l’oposició...

A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat? M’he perdut. A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat? Els mateixos periodistes que ahir parlaven d’un Chávez amb alé de sofre, avui donen crèdit informatiu als resultats dels comicis que organitza el seu equip de govern? Tretze eleccions oficials s’han celebrat a Veneçuela des del 6 de desembre de 1998, data en què la majoria dels seus compatriotes van confiar a Hugo Chávez el govern del país, sense impugnacions ni retrets per part d’observadors internacionals imparcials ni d’organismes independents de control. Sí, evidentment, s’hi han produït protestes i denúncies, com les declaracions que va fer el portaveu d’exteriors del Partit Popular, Gustavo de Arístegui, durant la jornada de reflexió, que a punt estigueren de conduir-lo a la deportació (no perquè existisca la censura en el país llatinoamericà, sinó perquè el diputat popular es va passar les normes democràtiques per on volgué). Però torne a insistir-hi: se suposa que per a desacreditar els resultats d’un procés lliure i amb garanties, les crítiques han de provenir d’observadors imparcials. En abril de 2002, el govern del PP no va condemnar l’èxit momentani del colp d’estat que es va efectuar contra Hugo Chávez. Fins i tot José María Aznar, president de l’Estat en aquell moment, va atendre (amb la legitimació que això comporta) una telefonada de qui ell va qualificar com el seu “homòleg” i “líder del Govern Provisional”, Pedro Carmona. Els membres del consell de redacció d’El País tampoc no van posar el crit en el cel. Van considerar que la situació de Veneçuela era del tot insostenible, hissaren ben alt la bandera del victimisme i de la doble moral, i ja se sap com van aquestes coses, a poc a poc se’ls anava calfant la boca, una cosa va portar a l’altra i, quasi sense adonar-se’n, passaren de parlar “d’urgència democràtica” a argumentar públicament que “la fi justifica els mitjans”. Consulteu, si no, el paradigmàtic editorial titulat Golpe a un caudillo, publicat el dia 13 d’abril de 2002, algunes hores abans que Chávez recuperara la presidència. ¿Deuen tindre alguna cosa a veure-hi les vinculacions entre el grup Prisa (propietari d’El País) amb el holding empresarial Cisneros, que en 1996 aconseguí el 6,9% de Via Digital (l’actual Sogecable) i que gestiona la potentíssima plataforma mediàtica Venevisión, un dels grans altaveus de l’antichavisme? ¿Deu ser també una casualitat banal que les mancances democràtiques de Veneçuela hagen començat a preocupar veritablement l’opinió pública des del moment que Chávez va proclamar, amb bombo i platerets, la seua intenció de nacionalitzar la indústria energètica? ¿Per què em vénen a la ment Repsol-YPF i les seues inversions en la zona? ¿Alguna empresa espanyola més té interessos econòmics en aquella regió? Ah, sí, Telefónica, l’operadora líder a Amèrica Llatina, que controla, al mateix temps, el 20% de les accions de Sogecable, una de les múltiples capelletes de Polanco! I el BBVA i BSCH, ¿tenen alguna cosa a dir al respecte? De segur que els bancs també volen clavar-hi la cullera... A algú més li abelleix un tros de pastís?