dimecres, 25 de novembre de 2009

25 de novembre: Construïm relacions lliures de violència!


A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa
i nació oprimida.
I el tèrbol atzur
de ser tres voltes rebel.
-Maria Mercè Marçal-

Aquest dimecres 25 de novembre commemorem el Dia Internacional de la violència contra les dones. L'Esquerra Independentista, sempre en lluita contra l'opressió masclista i el patriarcat, se suma a la commemoració de la diada amb actes i mobilitzacions. Manifestos:



COMBATEM EL PATRIARCAT
CONSTRUIM RELACIONS LLIURES DE VIOLÈNCIA!

Ni opressores ni oprimides El jovent construïm relacions lliures de violència! [CAJEI-Maulets]


Enguany, 16 dones han estat assassinades als Països Catalans. 16 víctimes mortals més de la violència masclista, però no pas les úniques, ja que el sistema de dominació patriarcal condemna a mort milers de persones cada dia. Les pallisses, la mutilació genital, la violació o el bullying, són tan sols l'expressió gràfica i material d'una violència que va molt més enllà i s'endinsa, en forma de coacció, dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta opressió invisible, condiciona els nostres desitjos, les nostres emocions i ens condemna a unes relacions personals en termes de desigualtat.


D’exemples d'aquestes violències invisibles, quotidianes, d’estar per casa, en tenim a cabassos. I moltes d'elles les interioritzem inconscientment en la infantesa i l'adolescència. Segons dades de la Fundación Mujeres, el 32,1% dels nois i el 14,4% de les noies consideren legítim comportaments tant directament sexistes i violents com que el noi obligui a la parella a follar de tant en tant. Altres dades igualment preocupants de la mateixa fundació, afirmen que molts nois i noies joves consideren normal controlar el telèfon mòbil de la seva parella, les seves amistats o la seva roba.


I què hi tenim a dir les persones joves? Quan se'ns pregunta què volem ser de grans, potser no sempre ho tenim clar. Però el que si que tenim clar és el que no volem ser. No volem ser víctimes ni responsables d'aquesta violència mil·lenària, que ni és normal ni és natural. No volem morir a mans d'algú que ens creu propietat seva. No volem ser maltractades ni física, ni psicològicament. No volem ser el sac de boxa on algú desfoga totes les frustracions que genera el patriarcat. No volem ser criminalitzades per haver avortat. No volem ser moneda de canvi de cap proxeneta, els gestors del tercer negoci més lucratiu del món. No volem que s'associi prostitució amb delinqüència, ni que se'ns detingui per utilitzar el nostre cos com volem o -de vegades- com podem.


No volem ser condemnades a l'anorèxia per un model de bellesa antinatural que, ajudat per la publicitat, ens fa creure que la desnutrició és cool. No volem que ens planifiquin la vida ni les relacions personals. No volem ser educades en una sexualitat obscura, prohibida, malalta. No volem sotmetre ni ser sotmeses!


Volem gaudir i ser propietàries del nostre cos, volem viure lliurement el nostre desig. El jovent desitgem deslligar-nos de les manilles de la dominació. Desitgem ser propietàries de les nostres vides i dels nostres objectius. Desitgem desterrar qualsevol forma d'explotació de la faç de la terra. Desitgem poder-nos viure tal com som. Desitgem una educació sexual i afectiva que ens ensenyi a respectar i a ser respectades, a viure la passió sense repressions morals. Desitgem poder follar i estimar com vulguem i a qui vulguem. Desitgem inventar noves maneres d'explicar el que som i de definir-nos, que fugin de la rigidesa de les etiquetes amb què ens classifiquen socialment. Desitgem poder decidir si tenim criatures o no i desitgem poder decidir quan i on tenir-les, en contra del que pugui dir l’Església i les lleis dels Estats. Desitgem tenir el dret a decidir sobre els nostres propis cossos!


Som els i les joves els que hem de posar les bases d'un nou model de relacions, on la coacció i la submissió no hi tinguin cabuda.


Per l'alliberament sexual i personal, construir relacions lliures de violència!


Manifest d'Endavant: Construïm unes relacions lliures de violència!

Avui dia, la forma més restringida d’entendre la violència de gènere suposa identificar-la amb actes de violència física entre un home i una dona. És la cara més dramàtica de la violència visible del patriarcat, i és que a data d’avui ja hi ha 22 dones mortes als Països Catalans al 2009.

Durant anys, el moviment feminista va denunciar públicament aquest tipus de violència que sovint acaba amb assassinat, i que les institucions i els mitjans de comunicació de masses silenciaven. Amb el temps, sembla que els canals oficials no han tingut més remei que reconèixer i denunciar també aquesta crueltat impune, això sí, oferint solucions exclusivament policials a una violència que és inherent al patriarcat. Amb totes les mancances i despropòsits que envolten els mecanismes oficials de lluita contra la violència de gènere, que poden arribar a desesperar a qualsevol víctima de maltractaments que decideixi donar el pas cap a la denúncia, és cert que s’ha avançat al menys cap al rebuig social de la cara més visible de la violència contra les dones.

Però la realitat és que s’ha fet ben poc per identificar, denunciar i lluitar contra les causes profundes, latents, sovint imperceptibles, d’aquesta violència última i visible. Els maltractaments sistemàtics que acaben en assassinat i que els mitjans de comunicació ens ofereixen com un espectacle més de reality show, no són més que la xicoteta punta d’un enorme iceberg de relacions desiguals de gènere, basades en una divisió i subordinació de tasques en funció del sexe de les persones, que es valoren socialment de manera desigual, i que es justifiquen per unes suposades diferències naturals.

I és aquí on entra en joc la violència de gènere invisible que totes i tots patim quotidianament quan ens diuen amb quines joguines hem de jugar a la infantesa, quan a través del tracte rebut a l’escola i dins la família ens fan creure a les dones més febles i dòcils, o més responsables davant els altres, quan ens imposen uns cànons estètics que fan del cos el centre de la identitat femenina, quan les pel·lícules i novel·les ens converteixen en princeses que només aspiren a trobar el príncep blau que les salvi del drac, quan ens controlen el nostre propi cos i avortar és un delicte, quan els mites de la maternitat, de la família heterosexual monògama i la mística de la sexualitat femenina identifiquen dominació sobre la dona amb dominació i control sobre el seu sexe, etc…

Tots aquests dispositius configuren una enorme xarxa de violència invisible que ens programa, a totes, com a víctimes potencials de la violència física i psíquica més directa, i que alhora, no ens enganyem, programa els homes, a tots, com a potencials agressors quan la seua identitat de dominació es veu qüestionada per la rebel·lia femenina. Només alguns casos acabaran en agressió directa. La resta conduiran a petites desavinences i discussions, o a llargues relacions infelices que es suporten estoicament gràcies als sentiments de culpabilitat que generen i que impedeixen trencar-les.

Això és el que volem ressaltar quan denunciem el caràcter estructural de la violència de gènere, i la idea que tots i totes no només la patim passivament, sinó que contribuïm activament a reproduir-la, en tant que participem del joc quotidià de les relacions entre homes i dones amb les mateixes normes que se’ns han ensenyat. Quan reclamem unes relacions lliures de violència, ens referim tant a la violència visible com a la invisible, i per tant, reclamem una lluita constant i quotidiana per construir unes relacions personals, socials i econòmiques lliures de desigualtats.

És en aquest sentit que la lluita antipatriarcal es converteix en una de les lluites socials més complexes, perquè afecta les nostres relacions més íntimes, els nostres desitjos més inconscients. És per això que hem d’estar alerta en cada moment, en tota situació, per a poder identificar cada actitud, cada acte, cada comentari o tractament sexista, i crear els mecanismes necessaris per a combatre’ls amb contundència i no des de la superficialitat de les institucions gestores del capitalisme patriarcal, sistema basat en les desigualtats i la divisió i que per tant no té cap interès real en acabar amb les causes profundes de la violència de gènere. Hem d’acabar amb el patriarcat, amb la violència invisible i la visible, per poder construir unes relacions lliures de violència.



Cau de llunes, Assemblea Feminista Revolucionària

Per què moren les dones a mans de qui se suposa que les estima?

 Què hi té a veure el patriarcat amb la violència de gènere?

 Per què s25_de_novembre2ón insuficients les mesures contra la violència de gènere? 

Qui pateix violència de gènere?

 Com es lluita contra la violència de gènere?

Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans un mínim de 16 víctimes mortals més de la violència masclista. 16 víctimes mortals més del sexisme homicida; 16 víctimes mortals més del patriarcat. Gairebé, 50 a l'estat espanyol.


Cal tenir en compte, però, que la violència d’arrel sexual ni comença ni acaba amb les pallisses i assassinats d’homes a dones. Aquestes vexacions, violacions i tortures físiques o psicològiques exercides majoritàriament per la figura del mascle dominant sobre la femella submisa són només la punta d’iceberg del problema real. Sabem que la part invisible d’aquest iceberg és molt més gran que la seva punta. Quan parlem de violència de gènere, violència masclista, sexista, o d’arrel sexual ens referim a un problema de caire estructural, que té el seu origen en l'organització patriarcal de la nostra societat.



Aquest 25 de novembre, Cau de llunes, amb la col·laboració de diversos col·lectius de l'Esquerra Independentista del Camp (AJ la Guspira, Endavant i SEPC), volem donar una explicació profunda i honesta del veritable origen del penós fenomen de la violència masclista, així com del seu abast. L'objectiu, no és altre que contribuir a acabar amb l'opressió de les dones, ja que pensem que cal conèixer l'enemic, per poder combatre'l.