dimecres, 21 d’octubre de 2009

Amb el Principat sol, no hi ha independència!



Molt s'ha escrit sobre el referèndum d'Arenys de Munt, molts polítics "professionals" s'han volgut muntar al carro i és barallen entre ells per vore qui és més independentista en un espectacle ridícul i s'obliden que tots ells donen suport i legitimen l'Estat espanyol. Ens volen fer creure que la independència de Catalunya la tenim allí davant i s'omplin la boca de catalanitat i de grans paraules però ignorant a la resta dels Països Catalans.

Jo com a valencià, català del País Valencià, m'he molestat per algunes opinions que han llançat gent independentista i d'esquerres que fins fa poc cridava la independència i socialisme pels Països Catalans i a la primera de canvi, perquè en un poble facen un referèndum que no és vinculant i que no suposarà cap canvi substancial, comence a abandonar la idea de Països Catalans. Ja sé que al País Valencià en el tema de construcció nacional anem un poc endarrerits però al Principat no van molt millor si no és en un sentit regionalista, ja que la idea de Països Catalans, com a molt, existeix en la consciencia col·lectiva com una cosa cultural i no com una nació, fins i tot en alguns casos ni això, actituds principatines que si ocorregueren al País Valencià serien considerades com tercer vistes o blaveres. Si al País Valencià no s'haguérem desfet del blaverisme, el projecte nacional, regionalista, el tindríem molt més fort, segurament no tant com al Principat però més fort, segur. Que estes idees ixquen de gent propera a CiU, Bloc, ERC... és d'esperar, però que hi haja aquesta percepció en gent que pertany a l'esquerra independentista, o en la seua orbita, és preocupant, encara que siga per qüestions estratègiques. Referèndums com el d'Arenys el que fan en una part important de la gent propera a la idea de Països Catalans és per una banda, creure que renunciant al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, el Carxe i la Franja, el Principat de Catalunya serà independent en poc de temps; i per altra banda, que gent que viu en estos territoris tinga la percepció que el Principat de Catalunya sol s'apanya i que si no ens vol que tire pel seu camí que la resta ja tirarà pel seu, ignorant que si cadascú agafa un camí que no siga el de la unitat cada vegada estarem més allunyats, més distants i menys germans.

Quin és el nostre projecte? Volem Països Catalans esquarterats o uns Països Catalans reunificats i independents? Què seria de la resta de la nació si una part del territori s'independitzara deixant els altres catalans, (valencians, eivissencs, mallorquins...) a l'aguait dels espanyols? on s'ha vist que un país renuncie a una part d'ell en qualsevol procés d'independència abans de dialogar?

Jo en vaig alegrar quan en el referèndum d'Arenys de Munt va guanyar el "Sí" a la independència d'una part de la nació en el marc de la Unió Europea, però per molt que m'alegre eixe no és el meu projecte i no ho és perquè no contempla la independència de tots els Països Catalans i perquè ho fa en el marc d'una super estructura de mercat capitalista com és la Unió Europea, i ni vullc un país desfet, separat i enfrontat, ni vull canviar d'amos. No pot haver independència sense socialisme! Açò no és res nou. Fins i tot hi ha gent que deixats portar per l'eufòria postreferèndum, posa data a la independència del Principat de Catalunya. I la independència no ens vindrà donada per unes eleccions no vinculants d'un poble ni de 100 pobles, la independència ens l'haurem de guanyar amb molt d'esforç i molta lluita en tots els fronts. Ara no és temps de renunciar, ara és temps de reforçar la lluita, de posar-nos les piles i de no parar de treballar pels nostres objectius: la unificació, la independència i el socialisme dels Països Catalans.
Passaran els dies i el que ha passat a Arenys sols serà un bon record en la nostra consciencia, als altres pobles que facen referèndum, els mitjans d'informació ja no els donaran el bombo que li han donat al d'Arenys perquè no els convé i molts de nosaltres ni ens assabentarem que a tal poble han fet un referèndum per a la independència, però la idea que estan creant que els Països Catalans puguen avançar per separat perdurarà i errors com este no són gens bons per a la independència de la nostra nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
http://www.laccent.cat

2 comentaris:

Albert Buigues ha dit...

Un gran anàlisi i que s'oposa a la visió que feia dies Josep Nadal al seu bloc, on es mostra l'etern debat al País Valencià, personalment soc partidari d'aquesta visió, la territorialitat no es pot esquarterar, la independència d'...un tros de pais, pot siginficicar més repressió cap a la resta de territoris i més autoodi entre els propis catalans dels diferents territoris. Fins i tot trobe que s'arriba a parlar de nació valenciana dins la nació catalana, la nació son un conjunt d'elements culturals, socioeconòmics i històrics compartits, per tant no pot existir cap nació valenciana, ni per supost cap subnació integrada en una altra. La nació comuna és la catalana, tal com dia Fuster en el seu llibre Nosaltres els valencians, on pràcticament tots els supòsits que ell parla, encara resten vigents.

El fet de voler recolzar la independència per parts, representa no atacar l'arrel del nostre problema, que és la segregació territorial, ja que en el moment que una regió s'independentiza sense les altres, crea una comunitat nacional diferenciada i irreal que impossibilita la reunificació.

A més cal pensar que l'alliberament és un pas tàctic més en la destrucció del capitalisme, i amb la independència d'una part del país, s'està fent un flac favor a la burgesia, que vol esquarterar la classe obrera en diferents comunitats nacionals, que com he dit, son inexistents, per tal de fer-les oposades entre elles.

Anònim ha dit...

em pareix que aquesta postura és la correcta!
l'objectiu, ara més que mai: unificació,independència i socialisme!