Cinc mil persones prenen els carrers de València per la llibertat dels Països Catalans

Notìcia extreta de http://www.llibertat.com/

Commemoració de la desfeta d'Almansa i dels 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València.
Unes 5000 persones han participat en una amplia i reivindicativa marxa pels principals carrers del centre de València en un clam per la llibertat i la independència dels Països Catalans. Un concert ha tancat la diada al barri de Velluters. Els actes d'avui han rebut el recolzament de diferents regidores i regidors de la CUP i el suport d'un centenar d'entitats, organitzacions i ateneus d’arreu les nostres comarques.
La CAJEI ha aplegat unes tres-centes persones aquest matí a Torrent sota els crits d'independència i socialisme i per la llibertat dels Països Catalans. (amplia la noticia)
La manifestació anava encapçalada per la pancarta "Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans". Gent de totes les edats, amb una forta presència del jovent, han corejat crits a favor de la independència i reclamant la memòria històrica del poble valencià envers el genocidi feixista de l'any 39 a la ciutat.

Una mostra de cultura popular ha donat el tret de sortida a la manifestació, les colles de dimonis L'Avern d'Alboraia i la Colla de diables de Perpinyà, amb la participació de membres de moltes altres colles d'arreu del país com ara Fem Fredat de la Valldigna o els Socarrats del barri valencià de Campanar, han realitzat a la Plaça Sant Agustí una espectacular mostra pirotècnica, remarcant el rebuig popular a la directiva europea del foc.
Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha afirmat en el seu parlament que a València es van fer construir les fosses comunes més grans de tot Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió.
L'històric activista i militant de diferents organitzacions polítiques valencianes, Enric Tàrrega, ha encoratjat el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud.
Seguidament, i amb un retrat de fons de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, ha sigut el torn de paraula de Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l'etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, el qual ha recordat aquells anys de lluita i canvi.
Finalment, el jove sindicalista valencià Gonçal Bravo ha estat l'encarregat de prendre la paraula en nom de la Campanya 300 anys d'ocupació 300 anys de resistència. A més de recordar a totes les persones que donaren el millor de la seu vida en la lluita per la llibertat, Bravo ha denunciat la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al nostre país: atur, desindustrialització, precarietat, privatizacions, destrucció del nostre territori,... Ha assenyalat que la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població. Per últim ha ressenyat els mals que està fent l'ocupació espanyola al nostre país i per tant ha afirmat com a únic futur possible per al nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la independència dels Països Catalans.
L'acte ha finalitzat amb la interpretació per part de la colla dolçainera de Benimaclet dels nostres himnes nacionals i socials: La Muixeranga, els Segadors i la Internacional.
Al següent enllaç teniu les imatges de Llibertat.cat de la Mostra de Cultura Popular i la Manifestació d'aquesta vesprada a València.

Els actes del matí a Torrent - l'Horta Sud
Més de tres centenars de persones vingudes de diferents comarques del territori, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Torrent (l’Horta Sud) sota el lema “La nostra terra, el nostre poble” en un acte convocat per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Com ja és habitual, la coordinadora juvenil ha irromput un nou 25 d’abril als carrers del País Valencià per clamar contra les agressions lingüístiques, culturals i de classe que pateix el nostre poble d’ençà de la desfeta d’Almansa.
La manifestació ha començat a les 12 a l’estació de metro de Torrent-Avinguda, situada a l’avinguda del País Valencià, i ha fet camí pel carrer del Mossèn Sacra, Plaça Major i carrer del Fra Lluís Amigó. Un dels moments més emotius de la marxa s’ha viscut a l’alçada del monument als llauradors de l’horta, on la CAJEI ha dipositat una corona de llorer amb la inscripció “La CAJEI als nostres llauradors”. Amb el toc de la Muixeranga de fons, el jovent independentista i socialista ha volgut recordar el treball diari dels treballadors i les treballadores del camp valencià, amenaçat pels projectes especulatius que constructores i classe política han fet brotar amb intensitat els darrers anys.
La plaça propera a l’Institut Tirant lo Blanch ha estat l’escenari on s’ha celebrat l’acte polític que ha clos la mobilització. En aquest espai, ha intervingut Pau Alabajos, portaveu del Col·lectiu Safranar, associació torrentina que promou la lluita per la conservació de l’horta de Torrent i que s’encarrega d’organitzar diferents actes de caire cultural i reivindicatiu durant tot l’any. A continuació, ha parlat Àlvar Lloris, membre de l’Assemblea de Joves de l’Horta Sud (L’Aixada). En la seua intervenció, L’Aixada ha reivindicat “la capacitat de l'horta valenciana amb més de mil anys d'existència d'adaptar-se als nous temps i continuar sent productiva i productora dels millors productes del mediterrani”. També s’ha fet una menció especial als 35 treballadors de la comarca (28 de Torrent) que van perdre la vida en l’accident de metro del 2006 i s’ha denunciat que, hores d’ara, el president de la Generalitat Valenciana encara no haja rebut els familiars per donar-los explicacions.
El darrer parlament ha sigut el d'Hèctor Serra, portaveu de la CAJEI al País Valencià, qui ha presentat la generació de joves actual com “la generació de la crisi econòmica, la de la bombolla immobiliària, la dels 700 euros, la que no arriba a eixos 700 euros, la del Pla Bolonya i la de la directiva del retorn d’immigrants”. Tot i això, el portaveu ha contrarestat aquestes paraules tot afirmant que, per aquells motius, el jovent actual és “la generació del canvi i la que ha de conduir cap a la revolta nacional i social”. La CAJEI ha fet un al·legat ferm a favor de la lluita per la independència i el socialisme com a única via per escapar del sotmetiment dels Estats espanyol i francès sobre els Països Catalans i per la dignificació social del poble treballador. En aquest torn de paraula, el portaveu de la CAJEI no ha volgut oblidar els presos i les preses polítiques catalanes, les víctimes de la repressió i el control social imposat per les forces d’ocupació, les lluites per l’alliberament nacional i social d’altres pobles d’arreu del món i les víctimes de violència per raó de sexe i gènere.
S’ha finalitzat l’acte recordant que a la vesprada hi haurà manifestació a València. La CAJEI, com a col·lectiu integrant de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, hi serà present de forma activa.
Intervenció del cantautor torrentí Pau Alabajos en l'acte:
No molt lluny d’ací, si algú de vosaltres heu entrat per l’autovia des de València, existeix un poble fantasma. No és Manhattan ni Benidorm, és un barri de Torrent, sense fesomia, anònim, finques i finques i més finques. Una aglomeració de rajoles, una damunt de l’altra. A la vora del Safranar, sempre amenaçant, a l’aguait. De nit, no hi veureu llums encesos, alguna finestra que altra perduda en meitat del no-res. L’explicació és ben senzilla: encara no s’han venut ni el 50% dels habitatges ja construïts. Ni les estimacions més optimistes dels constructors apunten que s’arribarà a aquesta xifra de compra. I encara volen fer-ne més! D’altra banda, la criatureta té un germà gran, amb les urpes ben esmolades. A Catarroja, hi ha projectat un PAI (Pla d’Acció Integrada) anomenat NOU MIL•LENI (el nom de la cosa ja ens diu el concepte de progrés que tenen els seus ideòlegs). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges distribuïts en edificis que s’alcen entre 16 i 25 pisos del terra, tot i que actualment a Catarroja ja n'hi ha 8.000 habitatges, dels quals 2.000 són buits. Estem parlant de multiplicar per tres la població actual de la localitat, amb el desequilibri de recursos d’habitabilitat que això suposa. Invertiran tres vegades més en escoles? Invertiran tres vegades més en ambulatoris? Invertiran tres vegades més en transports públics i serveis? És hora de demanar responsabilitats polítiques, és moment d’assenyalar amb el dit els empresaris especuladors i polítics corruptes que s’han engreixat les butxaques amb la depredació urbanística, amb l’espoli del territori. Partit Popular i Partit Socialista, al llarg i ample de la comarca de l’Horta i del País Valencià en general, han permés i permeten quotidianament aquestos desficacis. Ha arribat l’hora de parar-los els peus i traure a la llum aquestes traïcions flagrants.La crisi (algú n’ha sentit a parlar?) etimològicament, en grec, significa “situació de canvi”. És a dir, una oportunitat. És la nostra OPORTUNITAT per enderrocar un model de fals desenvolupament, enverinat, obsolet, que atempta contra el nostre patrimoni i el nostre paisatge. Ha estat el criminal miratge del pa per a avui i la fam per a demà. Però açò s’ha acabat: la bombolla ha esclatat. S’obre un panorama de reformes i, una vegada més tornem a incidir, és la nostra OPORTUNITAT perquè aquestes vagen en la direcció de respecte i sostenibilitat, de cohesió social; en definitiva, dels paràmetres que reivindiquem per a una societat més justa. Avui fa tres segles, les nostres institucions van patir una derrota. Els darrers anys han estat diàriament, pel que fa al territori, una autèntica Batalla d’Almansa. Esperarem que siguen els valencians i les valencianes del 2307 els qui enceten la lluita per redreçar i recuperar el territori o posarem les mans en farina des d’ara mateix?