L'actor Eugeni Alemany actuarà en l'acte de presentació de la Setmana Cultural Alternativa

Divendres 2
20:30h, Monòleg a càrrec d’Eugeni Alemany al centre Cultural Joan Fuster.

  

Que qui és Eugeni Alemany? Doncs que ens ho conte ell.

Em diuen Eugeni Alemany, sóc de Sueca i fa anys que treballe a la tele (Telecinco, Cuatro,  Antena 3, Canal 9…). He sigut guionista, reporter, presentador, he llogat “patinets” a la platja de El Perelló i ara, a més, faig espectacles teatrals. Gràcies a la meua feina he estat a molts llocs diferents i he conegut a tot tipus de gent.  He informat de molts tipus d’esdeveniments: des de reportatges de cinema com els Oscars, Cannes, Sundance… a competicions esportives de primer ordre com finals de Champions, Roland Garros… passarel·les de moda internacionals com la de Milà, Roma, París… i, a més, he fet la guitza a polítics de tot signe ideològic en
programes com “Caiga Quien Caiga”. Amb Gallardón, més que la guitza, quasi vaig estar apunt de pegar-me un morrejó (http://www.youtube.com/watch?v=jM5rnQ-eswA. Igual, si ens l’haguerem pegat, ara seria ministre. Hi ha qui després de viure moltes coses decideix escriure un llibre amb les seues memòries. Jo m’estime més contar-les. Primer perquè encara estic viu i em continuen passant coses i eixes coses les vaig afegint a cada nova funció. I segon, i més important, perquè hi ha gestos, moviments o cares que si no els explique en persona perden tota la seua força. D’alguna manera la meua vida s’ha acabat convertint en un gran ‘en directe’

Després de 12 anys donant-ho tot per la tele; de treballar en Telecinco, Cuatro o Canal 9; de viatjar pel món fent reportatges per al “Caiga Quien Caiga” o de recórrer tot el País Valencià amb el “Trau la Llengua”, Eugeni Alemany vol compartir la seua visió àcida i molt divertida de la vida. Així que si vols saber com es fan els programes de la tele o perquè el país està com està, no et pots perdre aquest espectacle. S’abonarà un donatiu (3€) a l’entrada del Centre Cultural Joan Fuster.

La Setmana Cultural Alternativa de Beniarrés ja està ací.

Ja fa uns anys que la gent de l'Ateneu Popular Arrels amb la col·laboració d'altra gent anònima anem organitzant la Setmana Cultaural Alternativa de Beniarrés degut a que veiem que el poble necesitava una setmana cultural com a tal i no el que es feia des de l'ajuntament.
Poc a poc, està Setmana Cultural Alternativa hem anat convertint-la en una auténtica setmana cultural on el poble i tot aquell que vullga podrà gaudir d'ella sense que si coste un duro al poble, tot autogestionat per nosaltres.
Gastronomia, teatre, lectura, historia, reivindicació, música, dança... i molt bon ambient i germanor és el que oferim esta setmana tan especial per nosaltres. Participeu de les activitats perque eixe és el nostre objectiu, sense vosaltres no tindria sentit.
" ... baixa al carrer i participa, no podran davant un poble unit, alegre i combatiu."

A continuació la programació:

Divendres 2
20:30h, Monòleg a càrrec d’Eugeni Alemany al centre Cultural Joan Fuster.

Després de 12 anys donant-ho tot per la tele; de treballar en Telecinco, Cuatro o Canal 9; de viatjar pel món fent reportatges per al “Caiga Quien Caiga” o de recórrer tot el País Valencià amb el “Trau la Llengua”, Eugeni Alemany vol compartir la seua visió àcida i molt divertida de la vida. Així que si vols saber com es fan els programes de la tele o perquè el país està com està, no et pots perdre aquest espectacle. S’abonarà un donatiu (3€) a l’entrada del Centre Cultural Joan Fuster.

Diumenge 4
Durant tot el dia, Mural Estellés a càrrec dels Joves del poble a la Replaceta.

A un dels murs del C/ Dr Fleming es realitzarà un mural en homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. S’amenitzarà l’ambient amb música i refrescos. Es convoca a tota aquella gent a qui li agrade la pintura i vulga participar en l’elaboració del mural.

Dilluns 5
19h, Curs de Cuina a Càrrec del Restaurant l’Almàcera de Margarida a l’Ateneu Popular Arrels.

Curs de cuina (places limitades, 10€)amb productes del “terreno” a càrrec de la xef Inés Cardona del restaurant l’Almàcera de Margarida, qui ens ensenyarà a elaborar alguns dels seus deliciosos plats. Caldrà reservar al telèfon 679281381. A l’acabar el curs, soparem allò cuinat al mateix Ateneu.

Dimarts 6
20:30h, Xerrada “Bandolerisme al Comtat” a càrrec de Manel Arcos a la
Placeta de l’Ajuntament.

Xerrada històrica sobre el bandolerisme del segle XIX a les nostres terres, amb casos i vivències que es van donar particularment a Beniarrés i voltants. Intervindran Alexandre Ordinyana (Historiador) i Manuel Arcos (Historiador i escriptor) qui ha publicat diversos llibres i ha realitzat nombrosos treballs d’investigació i conferències relacionats amb el cas del bandolerisme valencià.

Dimecres 7
22:30h, Presentació del Documental “El Valencià a Alacant una Història amagada” a la Replaceta.

Es plasmarà el documental realitzat ara fa poc més d’un any sobre la situació del Valencià a Alacant, el qual , reflecteix els testimonis present en diferents àmbits de vida a la ciutat. Intervindran dos membres del Casal Popular Tio Cuc, les quals ens explicaran en primera persona la situació lingüística de la nostra llengua a la ciutat alacantina.

Dijous 8
22:30h, Recital de poesia a càrrec d’Hèctor Serra, Marc Sempere i tot aquell que vullga participar al Barranc del Port.

Nit de poesia a la llum dels ciris i amb la millor companyia. Intervindran l’aldaier Hèctor Serra (periodista i poeta), qui ens presentarà el seu últim llibre “Trèmolo” i ens recitarà alguns dels seus versos; i el contestà Marc Sempere (de compartir dóna gustet), qui interpretarà poesia de Vicent Andrés Estellés. En acabar les dos actuacions, es convidarà al públic assistent a recitar qualsevol tipus de poemes.

Diumenge 11
21:30h, Sopar a la Fresca i Concert d’Andreu Valor i “El Diluvi” a l’Ermita.

Sopar popular (places limitades, 10€) amb menjar de temporada al costat de l’Ermita, caldrà reservar al telèfon 646062298. Després, a la mateixa ermita, amenitzarà la nit el cantautor contestà Andreu Valor i tot seguit, el grup de la Foia de Castalla “El Diluvi”, que ret homenatge a Ovidi Montllor. Hi haurà beguda fresca durant el concert per a tota aquella gent que ho desitge.

Dilluns 12
20h, Dansà dels Quintos de Beniarrés a càrrec de l’Esportí i Nit dels Farolets amb eixida des de l’Ermita.

Grans i menuts acompanyarem fent cercavila a l’Esportí que ens ballaran la recuperada Dansà de Quintos en diversos punts del poble. A més a més, els xiquets aprofitaran per dur els seus farolets decorats. Acabarem al Pati del Col•legi Perputxent on hi haurà un sopar de baix braç.

Dimarts 13
21:30h, Pujada Nocturna al Benicadell

Tradicional pujada al Benicadell. Eixirem des de l’Ateneu Popular Arrels a les 21:30 amb cotxes particulars. Pujarem i farem nit a la Nevera; i a trenc d’alba ascendirem al pic . Caldrà dur roba adequada per a l’esdeveniment, sac de dormir, aigua, sopar i esmorzar.

Dimecres 14
14h, Paella de benvinguda de les Festes 2013 a l’Ateneu Popular Arrels

Per encetar les festes i després de la pujada al Benicadell, el dia la vespra farem una paella popular (places limitades) per a tota aquella gent que hi vulga assistir. A l’acabar, la Xaranga tocarà pels carrers del poble per tancar la Setmana Cultural i donar la benvinguda a les Festes 2013.

Altra agresió a un ciutada per parlar en valencià.

Desde ací volem mostrar tota la nostra solidaritat amb Miquel Gironés i amb qualsevol persona que haja tingut que sofrir vexacions contra la seva persona pel simple fet de parlar amb la seva llengua al seu país.
amb el català amb la cara ben alta arreu dels Països Catalans. Som Països Catalans!
Reproduïm el següent article extret de Vilaweb

Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): 'Que em parles en espanyol, collons!'

 El músic denuncia dos agents que el van detenir, amenaçar i agredir per haver-los parlat en català, un nou cas d'abús policíac per motius lingüístics

 

En Miquel Gironès, dolçainer d'Obrint Pas, anava cap a un local de Benimaclet, on la periodista Amàlia Garrigós l'esperava per fer una entrevista sobre el grup. No la hi va fer, perquè aquell dia, el 23 de març

passat, el músic va acabar a comissaria. Dos agents de la policia espanyola el van detenir després d'humiliar-lo perquè havia parlat en català i d'agredir-lo. 'Porc', 'deixalla' i 'merda' són alguns dels insults que li va etzibar un agent, que va acabar amenaçant-lo si s'atrevia a denunciar què havia passat ('Hauràs de fotre el camp de València'). Però Gironès ha presentat una denúncia. Diu que ho fa per dignitat i perquè ho deu a tota la gent que ha patit el mateix i no ha pogut denunciar-ho. Perquè no és un cas aïllat, sinó, malauradament, un cas més d'agressions lingüístiques i abús de poder d'agents policíacs.

El músic havia aturat el cotxe en un carrer de Benimaclet abans d'anar a l'entrevista. Mentre recollia les seves coses i sortia del vehicle li van caure uns papers a terra. En aquell moment una patrulla de la policia espanyola s'hi va acostar i un dels agents li va etzibar en espanyol: 'Escolta, porc, t'has pensat que això és una paperera?' Gironès va intentar explicar a la parella d'agents la situació. La reacció va ser, també en espanyol: 'I a sobre, en valencià, o català, o el que siga. Vinga, baixa del cotxe.'

Els agents li van demanar el carnet d'identitat i van començar a escorcollar-li el cotxe. Els va dir que no havia fet res, però li van dir que callés, fent servir 'expressions denigrants'. A més, un dels agents, 'més agressiu', li va retreure que era una falta de respecte que els parlés en català si ells li parlaven en espanyol. A la qual cosa ell va respondre: 'Tinc dret de parlar valencià i no tinc perquè parlar en castellà.' 

Li van remenar el maleter, on hi havia un estoig tancat amb un llaüt, que li havia regalat son pare uns quants dies abans. Li van exigir que l'obrís, però Gironès no en tenia la clau: 'O l'obres o el rebente.' Gironès explica que l'agent estava cada vegada més agressiu i que ell es va començar a espantar: 'Li dic que telefonaré al meu advocat i el denunciaré si continua intimidant-me, que no té dret de parlar-me així i que no he fet absolutament res il·legal que justifique que em tinguen retingut.' Però l'agent, 'fora de si i cridant', li va etzibar: 'Que em parles en espanyol, collons!'

Gironès li va dir que denunciaria a la premsa aquella situació i quan va anar a buscar el mòbil, l'agent se li va plantar al davant, insultant-lo. En aquell moment, el músic li va respondre 'en estat quasi de xoc': 'Què em faràs, em trencaràs la cara?' Aleshores l'agent el va empènyer violentament i el va emmanillar: 'Ja tens el que volies, dormiràs a comissaria.'  

Els insults i les agressions van continuar dins el cotxe de policia, amb cops a la cara i expressions com: 'Merda, deixalla, porc, ja m'has posat nerviós' i 'A mi no m'amenaces, com publiques alguna cosa, sé on vius i hauràs de fotre el camp de València'. I durant tota l'estona va insistir a retreure-li l'aspecte físic, la roba que portava i la llengua en què parlava. 

Aquell dia Gironès va sortir de comissaria cap a quarts de dotze de la nit. L'endemà va anar a la doctora de capçalera, que va diagnosticar que tenia una contusió a la mandíbula pels cops rebuts. Ara Gironès denuncia aquests dos agents, per delictes de detenció il·legal, contra les garanties constitucionals, d'amenaces, de falsificació en document públic 'per la manipulació interessada de l'atestat policíac', i una falta de lesions. Considera que és important donar visibilitat a aquests fets, 'que mai no haurien de passar, però que malauradament no són cap cas aïllat'.

Cine-forum: 5 cámaras rotas

La propera película que vorem en el Cine-fórum sera "5 cámaras rotas" l'hem penjada en versió original subtitolada al castellà, a continuació podeu llegir un poc sobre ella.

Copiat del bloc: Cuestionatelo todo

El director y documentalista palestino, Emad Burnat, nominado al premio Óscar al mejor documental por su obra “5 Cámaras rotas” llegó a Estados Unidos para estar presente en la ceremonia que se celebrará mañana domingo por la noche. La importancia de que sea la primera vez que un palestino está nominado al Oscar provocó que Burnat fuera detenido, junto con su familia, nada mas llegar al aeropuerto de Los Angeles, acusado de ser "una amenaza para la seguridad nacional". Afortunadamente, las gestiones de la Academia de Hollywood hicieron que fueran liberados y evitaran su deportación.

Su película, considerada por el gobierno sionista como "antisraelí", muestra la vida del propio Burnat, enfrentado a los problemas habituales de un palestino bajo el terror israelí. En concreto, la construcción de un muro en la aldea natal del protagonista que pasa por el medio de sus tierras, arrebatándo mas del 50% de la superficie cultivable al pueblo.

Emad era un joven palestino aficionado a las cámaras domésticas, de Bil'in, al oeste de la ciudad de Ramala, en Cisjordania. En 2005 las excavadoras israelíes llegan a Bil'in para construir un muro que delimitará el perímetro de un gigantesco asentamiento judío. 

Al nacer su cuarto hijo, el Emad compra su primera cámara de vídeo. Poco a poco y en paralelo al crecimiento de su hijo empieza a grabar los actos de resistencia pacífica de los habitantes de su pueblo frente al avance de los colonos israelíes. Durante más de cinco años, Emad graba este conflicto en el que dos de sus mejores amigos lideran la resistencia.

Arrestos diarios, represión brutal por parte del ejército israelí, asesinatos, torturas, humillaciones... Todos los ingredientes propios de un régimen de apartheid como el que sufren los palestinos bajo la bota fascista del sionismo israelí. 

Mientras los ataques israelíes destrozan una cámara tras otra y, con ellas, las vidas de algunos de sus compañeros, Emad sigue adquiriendo nuevas cámaras y filmando lo que sucede a su alrededor.

Un retrato único, personal y desde primera fila de los movimientos de resistencia palestinos contra las agresiones del gobierno israelí.

Hasta cinco cámaras de Emad son destrozadas por el ejército israelí. Con cada una de ellas grabará una parte de esta impresionante historia, y, en paralelo, el crecimiento de su hijo Gibreel Emad, nacido en los primeros días de la llegada de las excavadoras sionistas.

Su nominación a los premios Oscar, todo hay que decirlo, se debe a que el documental de Burnat se centra en la resistencia pacífica contra el terrorismo del estado israelí. Si hubiera mostrado o, mucho menos, justificado el derecho a la autodefensa de los agredidos y a luchar por recuperar su tierra, otro gallo hubiera cantado.

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada.

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada mitjantçant un escrit a la seva pàgina web. Vos incloem el seu article:

CRÒNICA : LA IX CALÇOTADA DE BENIARRÉS

 

No podem negar que la gastronomia és un de les principals pretextos que tenim per a reunir-nos, compartir i festejar. Per això, els joves de l’Ateneu Arrels de Beniarrés, un xicotet poble del Comtat, van decidir, ara fa nou anys, organitzar una Calçotada, festa culinària de la regió occidental de Catalunya, concretament de Valls.
Atès l’origen d’aquesta celebració, la Calçotada de Beniarrés naix del contacte que la militància dels seus joves a diferents col•lectius independentistes facilita amb la gent del principat. Així, amb la importació de la Calçotada d’alguna manera tracten d’unir més la cultura principatina i valenciana, amb la qual cosa, aquest acte adopta un caire reivindicatiu de la unió dels territoris de parla catalana. L’expressió més clara d’aquest missatge es va recollir, abans de servir els calçots, amb la lectura d’un manifest, que va tancar la interpretació del cant de la Muixeranga i que sorprenentment va convidar a un silenci quasi absolut.

Ara bé, la Calçotada de Beniarrés, no només ens permet la germanor amb altres territoris sinó que esdevé una trobada que alimenta els vincles entre els seus veïns. A més a més, aquesta celebració ens brinda l’oportunitat de descobrir aquesta varietat de ceba tendra, pràcticament desconeguda a les comarques del sud. Així, any rere any, els joves de l’Ateneu Arrels aconsegueixen convertir Beniarrés en el nucli del calçot al País Valencià i cerquen d’aprofitar-ho com un reclam turístic del poble.
Mentre que des d’un principi la Calçotada era proveïda per calçots de Vilafranca, aquest ha sigut el segon any en què els participants d’aquesta festa han pogut gaudir de calçots ecològics cultivats al mateix terme de Beniarrés. De manera que donar a conéixer els calçots ha implicat una major demanda d’aquests i ha motivat una creixent dedicació al seu cultiu.
Benisterra, iniciativa agroecològica que cultiva els calçots al terme de Beniarrés
El sector de l’hosteleria de Beniarrés també assaboreix l’èxit de la calçotada, i aquest any encara més perquè els bars del poble han sigut els protagonistes i pioners d’una nova aportació a aquesta festa. Amb raó d’augmentar la participació del poble, la Calçotada es va anticipar un parell de caps de setmana amb la realització d’un concurs de salsa romesco, acompanyant dels calçots. L’establiment guanyador s’encarregà de subministrar la salsa a la Calçotada a més a més de ser guardonat amb un socarrat.
Cal destacar l’escassa implicació de l’Ajuntament en l’acte, si més no, més multitudinari que se celebra en el municipi. Perquè la calçotada de Beniarrés ha anat creixent considerablement, i d’unes desenes de persones amb què va comptar en els seus inicis, el número de participants en aquesta novena edició ha superat els 500. L’únic impediment perquè aquesta jornada fóra més nombrosa és la manca d’infraestructura, ja que ha comportat una llista d’espera d’un centenar de persones. I la culpable d’aquest èxit de convocatòria és, sobretot, la gran difusió que es fa de boca a boca.

L’experiència ens diu que a mesura que aquests actes esdevenen més multitudinaris perden substància. Ara bé, alguns membres de l’organització afirmen que han sabut augmentar el nombre de participants tot mantenint la qualitat de la festa. Ja ho veiem, les millores més substancials són l’abastiment de calçots i la confecció de la salsa en el mateix municipi.
Conéixer iniciatives com aquesta alimenta l’esperança sobre com un esdeveniment localitzat en un xicotet poble i gestionat per un col•lectiu amb escassos recursos però ben avingut, pot tindre un impacte tan significatiu i beneficiar tant el poble com les relacions entre els seus veïns.
Font: Equip de redacció La Taifa

Vint anys sense Guillem Agulló. La lluita continua!

Per Endavant OSAN

Aquest 11 d’abril es compleixen 20 anys de l’assassinat del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló. La seva mort va tornar a posar en evidència, una vegada més, la connivència dels aparells estatals amb les trames d’ultradreta. Una connivència que començà ja a finals de la dictadura franquista i que té com a objectiu sabotejar el procés de presa de consciència nacional al País Valencià i afeblir l’esquerra. La principal guerra bruta que l’estat ha menat contra els Països Catalans és la que s’ha lliurat als carrers de València.
La sentència contra els assassins de Guillem Agulló fou un insult i una burla per al conjunt de la societat dels Països Catalans. Això encara es refermà més amb el fet que, mentre en alguns indrets de l’estat s’il·legalitzaven llistes electorals, el seu assassí només va complir 4 anys a la presó i va poder concórrer lliurement a les eleccions de 2007 en una llista d’un partit explícitament nazi.
La connivència dels aparells repressius de l’estat i de sectors polítics espanyolistes de València en aquest crim era una veritat a crits que un tribunal es va encarregar d’evitar que s’investigués. De fet, la justícia continua essent un puntal essencial per a que aquests grups puguin actuar amb total impunitat. L’assassinat de Guillem Agulló no va marcar, com alguns van voler-nos fer creure, un abans i un després en la impunitat d’aquests grups.
Des de 2007 s’ha produït més d’una vintena d’atacs amb artefactes al País Valencià a locals d’organitzacions independentistes, progressistes o de defensa de la llengua. Tots aquests atacs han restat impunes malgrat les insistents demandes per a que siguin investigats. El silenci mediàtic que ha seguit a molts d’aquests atacs ens mostra d’una forma molt clara la construcció d’una política antiterrorista entesa com a arma política. Les constants amenaces contra la família Agulló superen, i de molt, allò que sovint es denuncia des de les associacions de víctimes del terrorisme orquestrades i finançades des de l’estat.
Malgrat aquests fets, Guillem Agulló ha esdevingut el símbol d’una generació a qui aquesta tragèdia va fer assumir de cop la idea que la transició i l’autonomisme era una farsa. Que darrere de la democràcia formal hi habitaven els mateixos monstres que havien fet col·locar les bombes a casa de Joan Fuster o de Manuel Sanchis Guarner, els mateixos que havien encobert l’assassí de Miquel Grau, els mateixos que pagaven i protegien els escamots blavers que rebentaven actes en defensa del valencià.
Després del crim, aquesta generació va tornar a omplir els carrers de València per fer-hi ressonar més fort que mai la denúncia contra el feixisme. I any rere any els ha tornat a omplir cada abril per a cridar ben fort que només amb la independència hi ha futur per al nostre poble.
De d’Endavant OSAN tenim el convenciment que el nostre dia arribarà. Que tot allò que hem anat acumulant durant aquestes dècades de lluita, finalment donarà el seu fruit. I entre aquestes coses acumulades hi ha el patiment de la família Agulló, i de molta altra gent que ha patit la violència feixista en la pròpia pell. La victòria no serà per a aquestes persones, sinó sobretot gràcies a elles.
Països Catalans, 11 d’abril de 2013
ACTES D’HOMENATGE I RECORD
Dijous 11 d’Abril
Concentracions-homenatge a Guillem Agulló arreu dels Països Catalans
Burjassot: 20h Plaça Emili Castelar
Barcelona: 19h Parc de la Ciutadella -Glorieta Sònia
Castelló: 20h Plaça Maria Agustina
Reus: 20h Plaça Mercadal
Vilanova i la Geltrú: 20h Rambla amb Francesc Macià
Vilafranca del Penedès: 20h Plaça de la Vila
Tarragona: 20h Plaça del Rei
Divendres 12 d’Abril
Concentració-homenatge a Guillem Agulló a Gandia
19,30h Plaça de l’Ajuntament
Xerrada : “La repressió als antifeixistes”, a càrrec d’Alfon (jove empresonat durant la darrera vaga general a Madrid) i la Plataforma Solidaria Antirepresiva. Organitza: Coordinadora Obrera Sindical.
19h Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina c\Salvador ferrandis Luna, 42 (l’Olivereta, València)
Dissabte 13 d’abril
Homenatge nacional a Guillem Agulló a la seva ciutat, Burjassot
19h. Manifestació Nacional “Guillem, 20 anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua!”, organitzada per Arran
20h. Acte d’homenatge. Organitzat per la Comissió 20 anys sense Guillem
21h. Sopar Popular (cal apuntar-se al Terra, Bassot o a comissio20anyssenseguillem@gmail.com) . 5€
22h. Concert (gratuït): Feliu Ventura – Obrint pas (acústic) – Atzembla
Dijous 18 d’Abril
Xerrada: “Agressions feixistes al País Valencià. El cas de Guillem”, a càrrec de Vicent Marques (historiador i militant d’Endavant) i Natxo Calatayud (ex-militant de Maulets i membre de la comissió).
19h Ateneu de Montcada (Avgda. Germanies, 21. Montcada)
Dissabte 20 d’abril
Jornada d’homenatge a Guillem Agulló a Castelló de la Plana
Dinar i xerrada sobre el feixisme al País Valencià a la Plaça de l’Ereta
20h Manifestació  a La Farola

Documental sobre el cas de Guillem Agulló que van fer al programa Dossiers de Canal 9:

 

Cançó "No tingues por." del grup Obrint Pas. Esta cançò es va fer en homentge a Guillem agulló i en esta versió en directe la seva germana li dedica unes emocionants paraules:

Video de la IX Calçotada

Els companys de Diania Tv van vindre a la Calçotada i ens han fet este video per a que el gaudiu.

Imatge de la IX Calçotada Popular de Beniarrés.

I concurs de salsa de Calçots

I concurs de salsa de Calçots (Salsa Romesco)
Beniarrés, 24 de març de 2013

A les 12h a la placeta de l’Ajuntament, vine i prova les diferents taretes que elaborarem a base de calçot i salsa Romesco.

Demostració de taretes fetes amb calçots a càrrec de Javier Sellés, alumne de l’Escola d’Hosteleria de Gandia.

I tria de la millor salsa de calçots elaborada pels bars de Beniarrés

Jurat:
David Roca- Reconegut cuiner de l’Escola d’Hosteleria d’Alacant.
Mila Gilabert- Presidenta de L’Esportí.
David Gandia “Petain”- Entrenador del Club de Futbol Beniarrés.
Ferran Gadea – President de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians i més conegut per representar a l’entranyable Tonet de l’Alqueria Blanca.

Votació popular, votació del públic assistent.

 

El fascista condenado por la muerte de Miquel Grau es procurador en Valencia

por Coordinadora Antifascista de Sevilla 

La persona que fue detenida, llevada ante el juez y encarcelada por tal delito se llama Miguel Ángel Panadero Sandoval, y como ha recogido recientemente el diario El Mundo, actualmente trabaja como procurador en los tribunales de Valencia.

Miquel Grau

"Per cridar "Vull l'Estatut", ai, ai, ai, ai! Per cridar "Vull l'Estatut" a Miquel assassinaren". Estos versos pertenecen a la famosa canción que los músicos de Al Tall dedicaron al joven alicantino Miquel Grau, asesinado el 6 de octubre 1977 mientras pegaba carteles que anunciaban el Día del País Valencià.

Su muerte por parte de un militante de Fuerza Nueva le convirtió en símbolo de la lucha por la autonomía y la izquierda en plena Transición. La persona que fue detenida, llevada ante el juez y encarcelada por tal delito se llama Miguel Ángel Panadero Sandoval, y como ha recogido recientemente el diario El Mundo, actualmente trabaja como procurador en los tribunales de Valencia.

 

Como ha podido comprobar este diario, actualmente responde profesionalmente al nombre de Miguel Ángel-Díaz Panadero Sandoval, y su despacho está en la ciudad de Valencia.

 

Según el semanario El Temps, Panadero Sandoval forma parte de una familia bien posicionada que hizo fortuna con las concesiones de la administración franquista en el negocio de las gasolineras.

 

El joven Miquel Grau, de 20 años y militante del Movimiento Comunista del País Valencià, se encontraba el día de la agresión colocando carteles, llamando a la manifestación reivindicativa cuando empezaron a lanzarles agua y una maceta. Si bien no le dieron importancia, finalmente un gran ladrillo impactó en la cabeza de Grau, causándole graves heridas que dejaron en coma. Diez días después falleció y la jornada siguiente en la ciudad de Alicante se celebró su funeral, al que asistieron miles de personas que llenaron las calles.

 

El 11 de octubre ingresaba en la cárcel de Alicante tras entregarse y casi un año después Migue Ángel Panadero Sandoval era condenado a doce años y un día de reclusión menor como autor de un delito consumado de homicidio. El ahora procurador en Valencia también tuvo que realizar una indemnización a los familiares de Grau de un millón y medio de pesetas y otro medio millón por el coste de la estancia y operaciones del fallecido durante su atención sanitaria. En 1979 el Tribunal Supremo confirmaría la decisión de la Audiencia Provincial de Alicante después de desestimar un recurso del acusado.

 

Indulto del Gobierno de Suárez

 

No obstante en 1982 salía de la prisión. El Boletín Oficial de Estado recoge el Real Decreto por el que en mayo de 1979 el Ministro de Justicia del gobierno de Adolfo Suárez, Íñigo Cavero, concedía el indulto parcial a Miguel Ángel Panadero "conmutando la pena privativa de libertad por la de seis años y un día en prisión mayor". Según informaciones referidas al condenado, su corto paso por la cárcel fue producto de varias ventajas penitenciarias de la época.

 

Como explica el diario de ámbito estatal antes señalado, durante su estancia carcelaria estudió Derecho. Su prima se casó con José Fernández Cerrá, uno de los tres asesinos de los abogados de Atocha, hoy propietario de dos empresas en la provincia de Alicante.

 

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/03/05/condenado-muerte-miquel-grau-procurador-valencia/979250.html

 

 

9 Calçotada Popular de l'Ateneu Popular Arrels

Ja tenim ací la IX CALCOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés. Enguany tindrà lloc el 6 d'abril de 2012 a les 14:00 hores al carrer Dr. Orero de Beniarrés (El Comtat).

En aquesta edició gaudirem de l'actuació musical del grup RASCANYA i com tots els anys, d'un bon dinar a base d'entrants, torrada d'embotits típics, calçots, beguda i postres. Tot per 15 eurets els adults i 8 eurets per als menors de 12 anys (aquests tenen reservat un espai per a dinar junts i amb animació sociocultural).

Recordeu que tenim PLACES LIMITADES. Podeu comprar els tiquets fins a dimecres 3 d'abril a l'Ateneu Popular Arrels o al telèfon 620 073 859.

En el cas que ploguera, fariem la calçotada el dissabte vinent, és a dir el dissabte 13 d'abril.

Seguiu l'última hora de la calçotada a aquest esdeveniment o a blocarrels.blogspot.com. Per a qualsevol dubte crideu al 620 073 859.

Res més, vos esperem a totes i tots a Beniarrés, a la IX CALÇOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels. No falteu !!!

I recordeu:

IX CALÇOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels

6 d'abril de 2013, 14:00 h., c/ Dr. Orero de Beniarrés, El Comtat

15 € Adults /// 8 € xiquets/es (<12 anys="" br="">
Places limitades (Venda de tiquets fins dimecres 3 d'abril a l'Ateneu o al tlfn.: 620 073 859

* En cas de ploure farem la calçotada el dissabte 13 d'abril.

Comunicat organitzacions Esquerra Independentista en suport de la Revolució Bolivariana i en homenatge a Hugo Chavez

Fem públic el comunicat que signem la Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària, organitzacions de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans, en suport al poble veneçolà, de dol per la mort de Hugo Chavez, i recolzant la Revolució Bolivariana.


S'han convocat concentracions de suport a:

València: 20.30h Delegació de govern.

Girona: 19.30h Plaça del Vi

Tarragona: 20h Plaça de la Font

Barcelona: 18h Urquinaona, 6 (consulat)

Sabadell: 19h Plaça Dr Robert

Us preguem que feu difusió de les convocatòries i del comunicat:

El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l'atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col·lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d'aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel·lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Països Catalans, 6 de març de 2013

'Els somnis de Chávez, els nostres somnis' per David Segarra

DAVID SEGARRA / DOCUMENTALISTA VALENCIÀ | 06/03/2013 

David Segarra, periodista.

 Avui que Chávez ha mort, i ha mort en pau, cal fer memòria del seus somnis. Somnis que són els nostres. Els dels que vam perdre les batalles a la nostra terra, des del 1707 fins al 1939. Als que van perdre les batalles des del 1492 fins fa ben poc. Els somnis de Basset, de Bolívar, de Companys i Macià, els somnis d'Allende, els somnis de Guillem. Avui germinen i estan vius. Caminant per Amèrica, terra dels lliures.

 

Recordem. Amèrica Llatina al anys vuitanta. Les nacions supervivents de les brutals dictadures imposades a sang i foc estan sota la doctrina del shock. Privatitzacions, acomiadaments, emigració, violència i pobresa a tot arreu. Veneçuela es considerada l'oasis: rica, democràtica i pacífica. El mirall esclata dramàticament al 1989 quan es produeix el Caracazo, la rebel·lió espontània i massiva contra les polítiques neoliberals del Fons Monetari Internacional. Les masses de les faveles, els barris, baixen a la ciutat a prendre per la força tot el que els han furtat durant segles. El govern de Carlos Andrés Pérez envia l'exèrcit a controlar les revoltes. Al menys tres mil veneçolans són assassinats en un bany de sang avalat pels governs de Bush pare i de Felipe González. És el detonant pel moviment bolivarià. Chávez, els militars nacionalistes i l'esquerra es juren passar a l'acció contra el Sistema.
Després de dues fracassades insurreccions i tres anys a les presons, l'aliança entre els militars patriotes i l'esquerra disposa d'una popularitat sense precedents. Els analistes coincideixen en que els bolivarians han obtingut l'hegemonia als cors i les ments del poble veneçolà. Amnistiats per la pressió popular i sense mitjans econòmics obtenen un extraordinari 56,2% de vots a les eleccions presidencials de 1998. El bipartidisme es desmorona. Els grans poders nacionals i internacionals es sacsegen, però estan segurs que Chávez és només un altre populista fàcilment controlable. Discursos i paraules boniques. Fum pensa el Poder. A València un xicotet grup d'amics comencem l'enamorament amb Veneçuela. Des del primer moment i contra tots, confiem plenament en la sinceritat del moviment. Durant anys es riuen de nosaltres. Que riguen doncs.
La primera mesura és iniciar la consulta al poble en un procés constituent per construir entre tots la nova república. Una nova constitució que es declara profundament independentista, llatinoamericanista, democràtica i en favor de la justícia social. Paper mullat pensen els de sempre. 71,78% d'aprovació en referèndum.
Conta Chávez que a les primeres recepcions del nou govern amb les forces econòmiques va viure una experiència del que és veritablement el Poder. Conta que es va reunir amb l'home més ric de Veneçuela i que aquest el va felicitar per la nova presidència i li va oferir tot el suport del seu imperi empresarial mediàtic i polític. Al despedir-se li va entregar una noteta. Quan Chávez la va llegir va veure un llistat de noms. El llistat de ministres que el Poder volia. Aquesta nota va acabar a la paperera. La guerra començava.
Començava la guerra pels recursos, per la distribució de la riquesa
Llei de terres, llei d'hidrocarburs. Control als latifundistes, control a les multinacionals. El canvi era real. No tardaria molt en esclatar la reacció del Poder. Demonització als mitjans, sabotatge a tots els nivells de l'Estat. I l'onze d'abril del 2002 franctiradors de la CIA assassinen xavistes i antixavistes que manifestaven al carrer. L'alta jerarquia militar, econòmica, eclesial i els governs de Bush fill i José María Aznar executen un cop d'Estat. Chávez és detingut pels colpistes i el seu govern entra en la clandestinitat. Es deroga la constitució, el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Es tanca la televisió pública. S'autojuramenta com a nou president el president dels empresaris Pedro Carmona. És la fi de la democràcia. El pla ha eixit millor que l'esperat. En 24 hores tot el govern ha sigut desmantellat. Com al 1989, les masses pobres dels barris, sense líders, ixen al carrer en massa. Es dirigeixen cap a les bases militars. Exigeixen, indignats, el retorn del president i la democràcia. I es produeix el miracle. Els militars no utilitzen les seues armes contra el poble. Contra tot pronòstic els oficials mitjans i les tropes s'uneixen a les masses i giren la seua força contra els generals colpistes. En només 48 hores el Cop d'Estat ha sigut neutralitzat, el president rescatat i es torna al fil constitucional i a l'Estat de Dret. Salvador Allende i Lluís Companys, des d'enllà en la Història s'admiren i enorgulleixen del poble veneçolà. Els seus somnis germinen a llunyanes terres. A València amb el company Vicent rebem la notícia per ma mare. No ens ho podem creure. Veneçuela és una terra de miracles. Algun dia la nostra terra també ho serà somniem desperts.
La Història continua. Al 2003 una vaga empresarial destrossa l'economia. El poble i el govern resisteixen i es recupera la producció petroliera de les mans de les elits. La primera reserva mundial d'hidrocarburs passa a les mans de la nació veneçolana. Al 2004 l'oposició utilitza el nou mecanisme constitucional: el referèndum revocatori. Chávez el guanya amb el 59,1% de vots. Després de sis anys de resistència, per primer cop pot començar a governar. Els primers plans són Barrio Adentro i Misión Robinson per erradicar l'analfabetisme i estendre la sanitat pública als sectors majoritaris. Així començarà el govern bolivarià a governar. Comencem a viatjar a Veneçuela per conèixer-la de primera mà.
L'Aliança Bolivariana de les Amèriques, Unasur, CELAC, una nova Amèrica Llatina
Al 2013, quinze anys després de l'arribada del moviment bolivarià al govern, Amèrica Llatina i Veneçuela mostren un rostre completament diferent. Lluny queden les dictadures, l'emigració massiva, les privatitzacions, les revoltes i el caos. Ha nascut Telesur per equilibrar a CNN i TVE. Han sorgit l'Aliança Bolivariana per les Amèriques, UNASUR i la CELAC com alternatives a l'OEA i l'ALCA. L'ONU felicita a Veneçuela per acomplir les metes del mil·leni. El creixement econòmic per aquest any es preveu del 6%. El Producte Interior s'ha triplicat en aquests deu anys. La pobresa s'ha reduït a menys de la meitat. MERCOSUR que agrupa Brasil, Argentina i Uruguai és ja la cinquena economia mundial. Sí, la cinquena economia mundial. Lluny queden les repúbliques bananeres, el populisme i l'emigrant sudaca. Amèrica Llatina és avui una l'únic pol al planeta que uneix sobirania, justícia social, democràcia, pau i prosperitat creixent. Però tot això no és res al costat del dret de ser éssers humans lliures. I és ací on un parell de valencians fa anys que visquem compartint els destins, els patiments i els anhels del poble de Veneçuela.
Aquesta Amèrica Llatina ha viscut una llarga nit de 500 anys. Una nit de foc, tenebres i barbàrie iniciada al 1492. Cinc segles de foscor, esclavitud, guerra i humiliació, en els quals la resistència dels pobles americans mai ha cessat. Hi ha en aquesta part del món, però, una nació doblement miraculosa. No és per atzar que les dues independències d'Amèrica, la del segle XIX i la del segle XXI van naixer a Veneçuela. Bolívar va alliberar fa dos segles el continent del jou del Regne d'Espanya. Però és Chávez qui ha pogut veure acomplir-se i materialitzar-se els somnis d'independència i justícia social en una Amèrica Llatina lliure.
Els somnis de Guicaipuro, de Bolívar, de Martí, del Ché, d'Allende, de Basset, de Macià, de Companys i de Guillem avui estan vius a l'Amèrica Llatina. Aquests somnis nostres, els dels avantpassats nostres, els dels perdedors de sempre. Els somnis que somniem per la nostra terra els hem pogut viure a Veneçuela. Li devem això a Chávez. Li ho devem això especialment al poble més humil de Veneçuela. Ens ha mostrat el camí. I hem aprés que als que moren per la vida no els podem dir morts.
Escrit en la nit del cinc de març de 2013 al barri de El Guarataro, Caracas. Sentint el piano de Carles Santos i les dolçaines i gaites de Vinaròs que ploren a la mort. Mentre, fora al carrer milers de veus clamen al cel i la terra. La vida segueix.

 

Ha mort Hugo Chavez

Hiyab

La segona projecció del Cine Forum de l'Ateneu Popular Arrels, i no seguint les normes marcades per la seva durada al tractar-se d'un curtmetratge, proposem el debat del següent film, Hiyab. Una historia que està d'actualitat i que ens fa reflexionar sobre l'us o no del hiyab i que el director alacantí Xavi Sala plasma tan be en estos escasos 8 minuts.

Concert de l'Assemblea de Joves del Comtat

Este dissabte a les 00h tindrà lloc a l'Ateneu Popular Arrels el concert de l'Assemblea de Joves del Comtat amb els grups: Atupa; Entre soques i rebrotins; Respeto Bajo Cero. Entrada 3 euros.
 Abans hi haurà un sopar d'entrepa i picadeta per 5 euros.