S'han convocat concentracions de suport a:
València: 20.30h Delegació de govern.
Girona: 19.30h Plaça del Vi
Tarragona: 20h Plaça de la Font
Barcelona: 18h Urquinaona, 6 (consulat)
Sabadell: 19h Plaça Dr Robert
Us preguem que feu difusió de les convocatòries i del comunicat:
El poble resisteix, visca la revolució bolivariana! Chávez, el millor homenatge la victòria.
El
valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des
que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president,
el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel
als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera
vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions i
referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.
Ho
ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar
la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria
injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix,
injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta
revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de
1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense
referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers
de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a
la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania
nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui
Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del
món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar
amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta
neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat
espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació,
el va voler derrocar.
Però
la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit,
sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i
populars veneçolans, i res no l'atura. És un procés imparable de
construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una
nova cultura política, de presa de consciència col·lectiva, que ha
esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent
llatinoamericà.
No
tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al
procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà,
d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un
Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que
posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de
defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant
el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes,
deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del
capitalisme; construint un model de veritable justícia social i
econòmica.
Alhora,
sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies
occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema
en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten
mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador.
Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de
la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació política, la
sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d'aquests 14
anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els
pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent
passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i
institucional que en realitat sempre ha tingut.
Des
de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el
nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics,
socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i
animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu
dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.
Els
imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans
ingenus, apel·lant a una “transició” que, malauradament per ells, només
pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus,
dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de
la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els
pobles oprimits del món.
Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.
Visca la bonica Revolució Bolivariana!
Visca la Pàtria lliure i socialista!
Països Catalans, 6 de març de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada