divendres, 23 d’octubre del 2015

La implantació de l'ensenyament en valencià a la Transició


El proper divendres 30 d'octubre el col·lectiu Greixes de Castelló de Rugat organitza la xerrada "La implantació de l'ensenyament en valencià a la transició" a càrrec de Josep Lluís Albinyana, el que va ser el primer president del Consell preautonòmic del País Valencià. Durant la intervenció coneixerem de primera com es va iniciar l'ensenyament del valencià al País de la mà d'un dels seus principals actors. 

La xarrada començarà a les 19.30h a l'auditori municipal de Castelló de Rugat ( Vall d'Albaida).

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Més de noranta desnonaments al dia als Països Catalans

Més de noranta desnonaments al dia als Països Catalans
El Consell General del Poder Judicial espanyol ha fet públic el seu informe periòdic Datos sobre el efecto de la crisis en los órganos judicialesamb dades del segon trimestre de 2015. Malgrat que als Països Catalans -sense dades de la Catalunya Nord i la Franja- s’observa una reducció dels llançaments i les execucions hipotecàries respecte del mateix període del 2014, les xifres són encara escandaloses.
En total s’han efectuat 16.726 desnonaments als Països Catalans en aquest primer semestre, això suposa 92 cada dia. La gran majoria es concentren a Catalunya i el País Valencià, amb 7.557 i 7.415 llançaments; per la seua banda, les Illes Balears registren 1.754. En total, els desnonaments patits a casa nostra són el 44,43% del total de l’Estat Espanyol.
Pel que fa a les execucions hipotecàries, als territoris dels Països Catalans comptats a l’estudi hi ha hagut 14.402, 5.297 menys que el mateix període de l’any passat. Aquesta forta reducció, cal matisar-la perquè l’any passat va ser extraordinàriament sagnant en matèria hipotecària. Amb tot, en el que va d’any són efectuades 79,6 hipoteques al dia. La proporció és similar a la del cas dels desnonaments, 6.700 hipoteques a Catalunya, 6.610 al País Valencià i 1.092 a les Illes Balears. Això suposa, en conjunt, el 38,3% de les execucions hipotecàries que es produeixen a l’Estat Espanyol.
En total, s’han registrat des de 2007 fins el 30 de juny d’enguany, 257.051 execucions d’hipoteques als Països Catalans, una mitjana de 30.241 a l’any. Desglossades serien 126.313 a Catalunya, 113.476 al País Valencià i 17.262 a les Illes Balears. Pel que fa als desnonaments, les dades de l’estudi són esbiaixades fins el tercer trimestre de 2013 per manca d’informació de 10 “serveis comuns” de les demarcacions de Barcelona i Girona. Amb aquest biaix als Països Catalans, des de 2008 fins el segon trimestre de 2015, s’han registrat 178.950 desnonaments, el que suposa 23.860 a l’any.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

La Generalitat dóna per tancat el Pla Eòlic a la Comarca després de dotze anys

La Coordinadora d'Estudis Eòlics d'El Comtat organitza un acte per posar fi al Pla Eòlic Valencià. Aquesta paralització definitiva del Pla suposa no instal·lar 50 aerogeneradors a les serres d'Almudaina i Alfaro i paralitzar les inversions dels ja instal·lats. A l'acte, que tindrà lloc al Saló multiusos Mirador de Travadell de Benillup el dissabte 17 d'octubre a les 19:30 h, acudiran el Conseller d'Economia, Rafel Climent, i la directora general d'Indústria, Júlia Company. La Coordinadora convida a tothom.

Dotze anys és el que han hagut d'esperar els afectats per confirmar que la construcció d'aerogeneradors finalment no es realitzarà. El Pla Eòlic serà història, com a mínim en aquelles zones en les quals encara no s'ha executat, cas de la zona 14 que incloïa El Comtat, l'Alcoià i la Marina Alta. Les altres zones en què els aerogeneradors ja fa anys que estan instal·lats veuran paralitzades noves inversions.

Segons el comunicat de la Coordinadora d'Estudis Eòlics d'El Comtat, "aquest projecte va ser un invent de l'ex-president Eduardo Zaplana per a donar concessions per a privatitzar la serra i fer-ne un dubtós aprofitament eòlic. Una barbaritat que suposava instal·lar 50 aerogeneradors de 100 m. d'alçària en les serres d'Almudaina i Alfaro sense que mai s'haguera mesurat el vent existent".

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Èxit de participació per la diada del 9 d'octubre a Beniarrés


El passat dijous 8 d'octubre va tenir lloc al Centre Cultural Joan Fuster de Beniarrés l'acte més important de la diada del 9 d'octubre on el cantautor Cesk Freixas va actuar durant quasi hora i mitja davant de més d'un centenar de persones on Samantha Gilabert i Clara Terol, cantants locals, col·laboraren en unes quantes versions del penedesenc emportant-se les ovacions més destacades per part del públic. A l'acabament del concert, part dels assistents s'arreplegaren a l'Ateneu on es va poder gaudir d'un sopar amb molt bon ambient i de la posterior barcella.

Dissabte 10 d'octubre va tenir lloc a l'Ateneu Popular Arrels el I Campionat de Fallera Calavera, al torneig es varen presentar una quinzena de persones, tot i haver-hi gran participació local les habilitats de la castellonenca Sara Moreno van fer que el premi se n'anara cap a l'ombria del Benicadell, després d'una ajustada final. L'acte arreplegà al voltant d'una cinquantena de persones entre participants i públic on la germanor i el bon "rotllo"van ser els grans guanyadors.
Dilluns 12 d'octubre es va portar a terme la pujada al cim del Benicadell aprofitant la campanya "Un cim, una estelada; 12 d'octubre res a celebrar". Al cim es congregaren al voltant d'una 30 de persones amb estelades vingudes de diversos racons del País Valencià.

Amb aquests tres actes i amb l'assistència de diversos membres de l'Ateneu a la multitudinària manifestació del 9 d'octubre a València l'organització tanca aquesta diada amb bon sabor de boca per l'alta participació i amb ganes de posar-se a treballar per construir noves alternatives de cultura i oci per al poble. 





L’altra crònica del 9 d’Octubre


L'esquerra independentista reuneix els bloc més nombrós de la vesprada. Els antifeixistes planten cara als ultres pel matí

Tota l’atenció política i mediàtica d’aquesta passada Diada del País Valencià estava fixada sobre la processó institucional del matí i els possibles incidents que podien esclatar amb el canvi de colors de l’Ajuntament de València. Durant molts dies s’havia estat especulant -amb amenaces incloses- si el nou alcalde podria fer el recorregut amb tranquil·litat o si bé les masses enfurismades de valencians impedirien el pas de la Reial Senyera després dels canvis introduïts en la processó pel nou govern municipal, que, des de la dreta, s’han titllat d’agressió a la tradició.
El cert és que un imponent desplegament policial va impedir que els blavers i els altres grups d’extrema dreta alteraren l’ordre de manera significant, amb registres i confiscacions d’objectes a les entrades de la plaça del País Valencià i amb un acompanyament intens del seguici institucional i també dels col·lectius d’esquerres que participaven en la marxa (Compromís, Lambda, extreballadors de RTVV, etc.).
L’absència d’incidents destacables, però, no va tapar la gran anormalitat de la jornada matinera, que no és altra que la desfilada amb total impunitat dels grups d’extrema dreta locals. Així, com cada any, el GAV (que ha reivindicat accions terroristes dels anys 80 contra organitzacions i personalitats d’esquerres), Espanya 2000 o el MSR van poder marxar en la processó darrere de les autoritats. Per a molts d’aquests grups, el 9 d’Octubre de matí és una de les principals cites anuals per visibilitzar-se i reivindicar el seu discurs espanyolista, xenòfob i feixista. L’any passat fou especialment polèmic per la impunitat que hi van mostrar, amb càntics d’enaltiment de l’assassinat de Guillem Agulló, entre altres perles.
Però enguany aquesta anormalitat ha començat a corregir-se un poc. Per primera vegada en molts anys, un grup nombrós d’antifeixistes acudiren a la processó del matí per plantar cara als ultres. Així, vora dos centenars de persones se situaren al principi del recorregut per esperar el pas dels feixistes, i els reberen amb crits de “Fora feixistes dels nostres barris” o “Refugiades, benvingudes”. Per la seua banda, els ultres respongueren amb salutacions nazis i insults varis, visiblement alterats per una presència que amenaçava la seua impunitat. Un fort cordó policial va impedir qualsevol enfrontament físic, però això no va impedir que els ultres amenaçaren de “visitar” els antifeixistes per la vesprada. Val a dir que les comitives d’aquests grups ultres foren enguany menors que en anys anteriors.
Manifestació de la vesprada
La manifestació de la vesprada va transcórrer també sense pràcticament incidents i, a diferència de l’any passat, la presència de provocadors i feixistes al llarg del recorregut fou escassa. Els altercats més destacats es visqueren abans del començament de la mateixa, quan la policia va identificar un jove antifeixista en aplicació de la llei mordassa alhora que va confiscar els pals de bandera de l’esquerra independentista. Hi hagué moments de tensió amb espentons entre manifestants i policia, que estava notablement nerviosa, però amb directrius clares perquè la tensió no anara a més.
Un cop començada la manifestació, l’esquerra independentista i la plataforma antifeixista van congregar el bloc més nombrós, tot i que l’afluència fou menor que altres anys, no només per la coincidència d’un llarg pont, sinó també perquè enguany s’han multiplicat les celebracions arreu del País Valencià. Els lemes triats per a la manifestació d’enguany foren “La lluita és l’únic camí”, “Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes” i “800 anys després, refugiats benvinguts”.
Després d’una aturada davant Delegació del Govern espanyol per llegir un manifest reclamant l’acollida de refugiats, tant l’esquerra independentista com el bloc antifeixista acabaren la manifestació amb un acte polític al Palau de Justícia, rodejats per un fort dispositiu policial.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

L'Ateneu Popular Arrels prepara un 9 d'octubre carregat d'activitats.




Des de l'Ateneu Popular Arrels estem preparant un grapat d'activitats per commemorar la diada del 9 d'octubre a Beniarrés.

Així el pròxim dijous 8 d'octubre al Centre Cultural Joan Fuster a les 20:30 hores podrem gaudir de la música en directe del cantautor penedesenc Cesk Freixas amb la col·laboració de dues de les millors veus femenines del poble, Alba Terol i Samantha Gilabert. Les entrades per al concert, a preu de 3 euros, es vendran al mateix Centre Cultural abans del concert o reservant-les a algun membre de l'ateneu. Després de l'actuació, la vetllada continuarà amb un sopar a l'Ateneu amb productes locals a preu de 8 euros. Des de l'organització preguem confirmar l'assistència al sopar als següents telèfons: 672 431 854 o bé, 628 619 750.




El divendres 9 d'octubre organitzarem cotxes particulars per anar a València on a les 18:00 hores a la Plaça Sant Agustí començarà la tradicional manifestació del 9 d'octubre organitzada per l'Esquerra Independentista sota el lema "La lluita és l'únic camí" "Independència, Socialisme, Feminisme ".


Demostra la teua habilitat amb el joc de cartes més valencià el dissabte 10 d'octubre a l'Ateneu Popular Arrels on encetarem el I Campionat Mundial de Fallera Calavera. A partir de les 15:30 hores s'obriran els períodes d'inscripció a preu de 2 euros, per a què a les 16:00 hores començe el torneig. El premi per al guanyador serà el Joc de la Fallera Calavera o bé, el llibre il·lustrat amb la història de la Fallera Calavera. A més a més, per amenitzar el campionat a primera hora de la vesprada, l'Ateneu prepararà café i mistela.



Per tancar aquesta setmana carregada d'oci alternatiu i cultura popular, el 12 d'octubre amb motiu de la campanya "Un cim, una estelada, 12 d'octubre res a celebrar" pujarem al cim del Benicadell amb els companys Greixers de Castelló de Rugat i amb el Centre Excursionista de la Safor "Viarany". Eixirem des de l'Ateneu a les 8:30 hores, des de l'organització recomanem que es porte bon calçat, aigua i l'esmorzar.




"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu" 
V.A Estellés





dimecres, 30 de setembre del 2015

La CUP-Crida Constituent aconsegueix 335.000 vots i 10 escons al Parlament de Catalunya

Afegeix la llegenda
Fins fa poc anys les nits electorals de la CUP es feien a casals de barri, però ahir el desembarcament d'una gegantina maquinària mediàtica va obligar a convertir l'Aliança del Poblenou en un gran plató per a les càmeres de televisió. Militància i simpatitzants, mentrestant, s'aplegaven majoritàriament als casals i ateneus de la ciutat de Barcelona i arreu del país. Una seixantena de mitjans de comunicació acreditats. L'enquesta de TV3, que donava una forquilla d'entre 11 i 13 escons, va fer sorgir els primers somriures entre les files cupaires, però amb prudència.
El recompte final de 335.000 vots els dóna 10 escons, 7 per Barcelona i 1 per les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona. L'elevada participació els ha deixat a les portes del segon escó a Girona i Lleida. Els mateixos resultats amb una participació similar a la de l'any 2012 els hauria donat 14 escons. Com a mostra un botó: a la ciutat de Barcelona han aconseguit 88.000 vots, un 10,02% dels escrutinis, superant a la candidatura Catalunya sí que es Pot on confluien ICV, Podemos, EUiA i Equo.
                       L'elevada participació                          els ha deixat a les portes                        del segon escó a Girona                        i Lleida. Els mateixos                            resultats amb una                                  participació similar a la                        de l'any 2012 els hauria                        donat 14 escons
A quarts d'onze de la nit, quan l'escrutini arribava al 60%, unes tres-centes activistes que s'esperaven a l'exterior van entrar a la sala per seguir en pantalla gegant el programa especial de TV3 i, sobretot, per escoltar les paraules de valoració dels caps de llista de la formació. La satisfacció cada cop era més evident, pels resultats propis i pels resultats aliens. Les esbroncades feien pujar el sonòmetre quan apareixien en pantalla Pedro Sánchez o Xavier Garcia Albiol, però el premi gros se'l va endur Josep Antoni Duran i Lleida, amb crits, xiulets i alguns insults aïllats.
'Li dediquem a Ester Quintana'
Van ser els últims en comparèixer, però a quarts de dotze Anna Gabriel va liderar el grup de futurs diputats i diputades que van pujar a l'estrada amb un somriure d'orella a orella. L'acompanyaven Josep Manel Busqueta, Antonio Baños, Gabriela Serra, Albert Botran, Eulàlia Reguant i Julià de Jodar, les noves cares de l'hemicicle per la circumcripció de Barcelona.
“Moltes gràcies a totes les que avui han anat a votar. Li dediquem aquests resultats a totes les incansables de les lluites del carrer, a totes les detingudes i a totes les empresonades, i a l'Ester Quintana”, van ser les paraules per donar la bona nit. “Esperem que aquesta participació electoral d'avui no es quedi aquí i que, per tant, obrim un cicle de continuïtat, d'organització, de participació permanent, constant, fins aconseguir la veritable llibertat del nostre poble, la veritable justícia social i acabar amb el patriarcat”, deixant clar que batallaran per igual en tots tres fronts.
Lluitar, crear, poder popular”
Resultado de imagen de ana gabriel y bañosDesprés de diverses interrupcions pels crits de “lluitar, crear, poder popular” des de la platea, va donar les gràcies “al David, en Quim, i la Isabel”, per la feina feta a l'hemicicle la passada legislatura; per després donar les gràcies “a totes les companyes que heu omplert de contingut la Crida Constituent, és una molt bona notícia que siguem una espurna anticapitalista en aquest sud d'Europa rebel”.
“Aquestes diputades van per les militants incansables, per les anticapitalistes que mai, mai han cedit”, i en aquest punt Gabriel es va tombar per aplaudir i retre homenatge a Gabriela Serra, activista des dels anys 70 que per primer cop tindrà seient a l'hemicicle català. “També va per aquelles que ja no hi són, i des de l'internacionalisme vagi també pels pobles en lluita de la resta de l'Estat i del món, per les persones privades de llibertat i per les que se'ls hi negat el dret a vot”, paraules respostes des del públic amb l'aixecament d'una banderola que reclamava l'apropament dels presos i les preses basques al País Basc.
Senyor Mas, ningú és imprescindible”
El cap de llista, Antonio Baños, va prendre aleshores la paraula. A un parell de metres dos gatets Maneki-Neko, que es van fer famosos per l'spot electoral de la furgoneta amb força motriu popular, movien el braçet damunt l'escenari. “Aquest és un procés de ruptura amb la monarquia borbònica, amb les lleis dels mercats i amb les lleis de la troika. Aquesta nit és la nit en que tot comença, comencem la ruptura i la desobediència. Us diem: organització i lluita, hem guanyat”, fent les delicies de les presents.
“La victòria del feminisme, de la unitat popular i de l'anticapitalisme, marquen que aquests resultats han de tenir conseqüències jurídiques i polítiques immediates, dit d'una altra manera, a partir de demà mateix la legalitat espanyola pot i ha de ser desobeïda per la sobirania catalana, de totes aquelles lleis que vagin en contra de les classes populars del nostre país. Desobeirem l'article 135, que posa els bancs davant de les persones, desobeirem a partir de demà la llei Wert, la de desnonaments exprés, qualsevol llei tirànica que ens obligui a ser pobres i miserables, vingui de Madrid o de Brussel·les”, paraules que de ben segur van posar els pèls de punta a l'embargada seu convergent del carrer Còrsega. “A partir de demà només ens manem a nosaltres”, i per últim va dirigir un missatge clar i directe a l'actual president de la Generalitat, “senyor Mas, ningú és imprescindible”.
A ningú se li escapa que l'aritmètica sorgida de les eleccions complicarà molt aquesta etapa del procés: amb un Junts pel Sí amb 62 escons i tota l'oposició –si descomptem la CUP-CC– amb un total de 63 escons. Si el vot exterior no aconsegueix restar un escó als partits unionistes, la pressió de les entitats sobiranistes sobre les cupaires pot ser extrema, amb l'objectiu d'aconseguir que es doblegui i faciliti el nomenament d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Durant la campanya electoral van repetir per activa i per passiva que no ho farien. Negres tempestes a l'horitzó.

dijous, 24 de setembre del 2015

Gandia inicia el Correllengua al País Valencià

GandiaLa ciutat de Gandia (la Safor) és tradicionalment un dels primers Correllengües del calendari al País Valencià. Enguany ho torna a ser i amb una forta càrrega de record a Ovidi Montllor. Els actes tindran lloc a la plaça Rei Jaume I, el dissabte 26 de setembre, iniciant-se amb una cercavila de dolçainers, tabalers i muixeranguers i es clourà amb el concert-homenatge a Ovidi de Verd Cel i l’actuació de la nova formació saforenca Deliri.
A partir d’ara la festa de la llengua recorrerà desenes d’escoles i instituts, sense cap mena de dubte, l’element distintiu del Correllengua al País Valencià.

Torna El Moniàtic Festival, aquest any revindicant la protecció de l'Aqüífer del Molinar

moniaticEl 26 de setembre des de les 12h al carrer Forn del Vidre d’Alcoi s’obri el teló de la segona edició d’El Moniàtic, un festival cultural independent que aglutina música, teatre i conferències. La nit abans, la xaranga alacantina de música balcànica Pelandruska farà una bestreta sonora. El festival l’organitzen Música de Telers, Insònit i Ateneu Cultural el Panical i l’entrada és lliure.  Enguany el Moniàtic reivindica la protecció l’Aqüífer del Molinar , la font principal d’aigua potable d’Alcoi amenaçada pel projecte urbanístic Alcoinnova, que persegueix construir un polígon industrial sobre l’aqüífer.
El Moniàtic comptarà amb l’actuació de l’humorista localXavi Castillo. Pel que fa a la música, la diversitat emplena el cartell: el grup alcoià d’ska-llatí Tito Pontet, el cantautorPep Mirambell amb cançons sobre l’amor i la terreta (Costablanca ; Te sigo esperando, Neus Pastor), Ukelele Zombies i el seu garage rock, el grup Mox amb rock des de L’Horta presentant Tuactes i rebomboris (Mésdemil, 2015) i els locals Sir Ful amb l’ensordidor punk deL’últim tren (Sónica Estudios, 2013).
La tecnologia musical té una força presència al Moniàtic: un dels cap de cartell, el DJ Biano (d’Orxata) farà de la música electrònica una paradoxa i estrenarà una espectacle en viu d’electrònica feta a base d’instruments analògics. El grup We Are Not Brothers, format per joves alcoians, produeix música electrònica ambientada en l’estil industrial i el punk, tot un homenatge sonor a Alcoi, poble de telers. Els dj’s set Hervir Un Indie, Arthurcaravan, Projectedona i Tito Pontet posaran també la nota electrònica a la vesprada i nit per amenitzar el festival.

Monòlegs Solidaris amb Eugeni Alemany i Ferran Gadea el pròxim dissabte a Cocentaina


Aprofitant la celebració del dia Internacional de l'Alzheimer el passat 21 de setembre, l'Associació de Familiars i Malats d'Alzheimer de Cocentaina (AFAMA) ens oferix durant tot el mes un grapat d'activitats per commemorar l'esmentada diada de les quals destaca la del pròxim dissabte 26 de setembre a les 20:00h al Centre Cultural El Telar de la vila Comtal on Ferran Gadea i Eugeni Alemany (dos coneguts de l'Ateneu per haver participat en diverses activitats) oferiran Monòlegs Solidaris a benefici de l'associació. I recordeu, és per una bona causa.


dimecres, 16 de setembre del 2015

El 3r Aplec de la Mariola presenta el programa d’activitats

L’acte i festa de presentació de l’Aplec serà el dia 18 de setembre al poble d'Agres. L'Assemblea dels Pobles de la Mariola ha anunciat el programa d'activitats complet per a la tercera edició de la trobada mariolenca.

A tres setmanes de l'Aplec de la Mariola d'enguany els organitzadors ja han fet públic, a través de les xarxes i de la seua web, la programació de les activitats gratuïtes que ompliran el cap de setmana del 2 i 3 d'octubre a Agres sota el lema “Escola rural, pobles vius”.

Seguint aquesta temàtica, part de l'oferta girarà al voltant de la situació de l'educació en els entorns rurals i dels Col·legis Rurals Agrupats (CRA), en particular. En aquest sentit l'elecció del poble amfitrió no ha estat pas casual ja que el Col·legi Públic El Teix d'Agres, que forma part del CRA Mariola-Benicadell, va romandre tancat esperant reformes durant vora dos cursos. Hi haurà, per tant, un espai de reflexió en forma de taula redona amb el títol "Punts de vista de la comunitat educativa CRA" i la xarrada"Projectes educatius dels CRA del País Valencià". Els tallers per als més petits també aniran en aquesta línia, així com l'exposició de treballs infantils que hi haurà dins la mateixa escola El Teix, que tindrà les seues instal·lacions obertes a les visites.

A l'Aplec d'Agres la música no faltarà: de dia amb el cercatasques animat per la colla de sacaires Gemecs, la xaranga de dolçaines o l'homenatge musical de Vi Negre a l'Ovidi Montllor, emmarcat en els actes de celebració dels vint anys de vacances del cantant i actor alcoià. I de nit amb les notes de música i festa que posaran La Trocamba Matanusca, VaDeBo, Kontaminació Akústika, Tardor, IX, ESiR, Cesk Freixas, Frida, Macondo PD i Figuels DJ's.
Com sempre, l'Aplec de la Mariola ofereix una programació molt variada i per a tots els públics. Així ens ho avança Carlos Belda, membre de Joves de la Serra Mariola, entitat amfitriona d'enguany: "recuperarem el Correllengua, farem una dansà a la plaça, tindrem la ja tradicional Fira d'Entiats i de Productes Típics, sopars, paelles, etc. Amb la col·laboració d'altres col·lectius del poble farem el taller de llana d'ovella guirra, que és la nostra ovella autòctona, i l'excursió, que cada any atrau a més gent, serà la pujada la famosa Cava Gran d'Agres. És un cap de setmana intens!"


Acte i festa de presentació a Agres el 18 de setembre.

Els organitzadors volen informar a la població sobre què van a trobar-se a l'Aplec de la Mariola i han organitzat un acte de presentació, un sopar de germanor i una festa per a la nit del 18 de setembre a les 20:00 al Centre Cultural d'Agres.





Des de l'Ateneu Popular Arrels volem brindar suport a l'aplec de la Mariola i donar l'enhorabona a l'organització perquè any rere any va consolidant l'aplec com una mostra de cultura, festa i germanor i li dóna a les nostres comarques el to de reivindicació i lluita que tanta falta els fa.

Llarga vida a l'aplec!


dimarts, 15 de setembre del 2015

País Valencià i Catalunya a la cua en serveis sanitaris


El resultat ha estat demolidor per al gruix del sector sanitari dels Països Catalans: el País Valencià (45 punts) i Catalunya (48) se situen enguany a la cua de les comunitats autònomes. Només les Illes Canàries, amb 44 punts, han obtingut pitjor valoració en aquest estudi. Pel que fa al sector sanitari de les Illes Balears, el resultat tampoc és positiu en situar-se la sisena per la cua, amb una marca de 55.
L’estudi atribueix aquests dolents resultats, així com la cada vegada més gran insatisfacció popular vers els serveis sanitaris, a les retallades. Tisorades que, entre altres coses, han suposat -entre 2010 i 2015- la pèrdua d’un 15% del personal sanitari en el cas de Catalunya, i un 2,3% -des de 2012 a 2014- en el cas del País Valencià. El resultat és una pitjor atenció a les persones malaltes, que comporta per exemple el tercer (cas del Principat) i el primer (cas valencià) índex més alt de cesàries de tot l’Estat.

Resultado de imagen de retallar la sanitat mata
Cal tindre en compte, que la despesa sanitària per habitant és als Països Catalans molt baixa. Catalunya (1.323 euros per habitant), País Valencià (1.303 euros) i les Illes Balears (1.275 euros), se situen entre les quatre últimes comunitats autònomes de l’Estat, segons l’estudi ‘Serveis públics, diferències territorials i igualtat d’oportunitats’, publicat el present curs per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. Només són superades per Andalusia, malgrat que aquesta obté uns millors resultats molt millors, com es desprèn de l’Informe de la FADSP. El mateix ocorre en l’educació, un fet molt xocant doncs, les comunitats autònomes que paguen a l’Estat més del que reben -les dels Països Catalans-, són alhora les que tenen una despesa social més baixa, i amb això, uns serveis públics més precaris.
Entre 2009 i 2014 el País Valencià va ocupar l’últim lloc en aquest rànquing sanitari estatal, enguany és el penúltim. El cas del Principat de Catalunya és més alarmant, doncs les retallades l’han conduït de la cinquena posició estatal -que ocupava el 2009- a la tercera per la cua. Mentre que les Illes Balears, si fa no fa, sempre s’han mantingut en la mateixa posició baixa.

divendres, 12 de desembre del 2014

Què és el TTIP i per què l’hem de combatre?

Extret de: www.endavant.org



Un nou atac en format de tractat comercial internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals.
Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els partits liberals s’han afanyat a defensar com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estatunidenques, finalment el 13 de febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les negociacions per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques, socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels Estats.
L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de reconèixer els convenis col·lectius; la introducció d’aliments transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat.
I degut al sistema de protecció jurídica de les corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva previsió de beneficis no es complís.
Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora, a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu, l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del fracking i l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional a les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra l’apartheid social global, instaurat per les corporacions multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les seves pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al Congrés espanyol, amb la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses multinacionals acusades de danys mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.
No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
Per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans

dimecres, 10 de desembre del 2014

Xavi Sarrià a L'Ateneu Popular Arrels

Este divendres, Xavi Sarrià, vocalista del grup Obrint Pas ens presentarà el seu últim llibre "Totes les cançons parlen de tu"  a l'Ateneu Popular Arrels cap a les 20h del divendres 12 de Desembre. També ens parlarà de la Editorial Sembra Llibres.
Després La Coordinadora de l'Esquerra Independentista de l'Alcoia i el Comtat realitzaran un sopar per tot el que vullga vindre, el preu del sopar son 8 euros i cal reservar.
L?ateneu està a Beniarrés, El Comtat, en el carrer Sant Josep.