Extret de:
www.endavant.org
Un nou atac en format de tractat comercial
internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant
el poder de les corporacions multinacionals.
Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica
pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s’està
negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units
d’Amèrica, i que els partits liberals s’han afanyat a defensar com una
necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses
multinacionals europees i estatunidenques, finalment el 13 de febrer de
2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les negociacions
per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries
pràcticament ja no existeixen), com ara l’eliminació de normes i
regulacions estatals (democràtiques, socials, sanitàries,
mediambientals, financeres…) que limiten els beneficis potencials de les
empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per
protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses
multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels
Estats.
L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una
rebaixa dels drets laborals al no haver de reconèixer els convenis
col·lectius; la introducció d’aliments transgènics, productes químics i
la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per
normatives sanitàries i mediambientals; l’acceleració de la
privatització dels pocs serveis públics que ens queden, com la sanitat i
l’educació; la penetració de grans corporacions multinacionals en la
gestió de serveis que fins ara encara podien gestionar els governs
locals; la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de
les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control
social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de
privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les
patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la
biodiversitat.
I degut al sistema de protecció jurídica de les corporacions
multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en tribunals
privats en cas de que degut a polítiques públiques (de defensa dels
drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva
previsió de beneficis no es complís.
Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que
buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses,
convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els
beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests
provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de
contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als
carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva
aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat no cau del cel, no
es tracta d’un projecte aliè a la realitat socioeconòmica que vivim avui
dia, que s’ha anat desenvolupant des dels inicis de l’expansió del
capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja
la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny per
fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les
retallades a la despesa social, que han servit per facilitar les
privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i
de cooperació internacional que s’han anat aprovant anteriorment, i que
en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del
mal anomenat “3r Món”. Respon a la lògica de facilitar els guanys de les
grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la
classe treballadora, a través de l’explotació del treball productiu i
reproductiu, l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de
mercats, i l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió Europea, un projecte
imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estatunidenques,
que actualment està protagonitzant el desmantellament de l’Estat del
benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i
militar de l’imperialisme ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes polítiques que en molts
àmbits ja s’estan aplicant: les prospeccions petrolieres de Repsol en
contra de la voluntat popular a Les Canàries, o les de la multinacional
Spectrum Geo Limited, que afectarien el golf de Lleó, de València i el
conjunt de les Illes Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el
projecte Castor; la pressió de grups inversors per introduir la
pràctica del fracking i l’anul·lació per part del Tribunal
Constitucional a les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes
socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de
Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable
de la sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de la
gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una peça més en el
taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com
una nova batalla en la guerra contra l’apartheid social global,
instaurat per les corporacions multinacionals amb la cobertura de les
institucions polítiques i els aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per assolir una veritable
independència, s’ha d’encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la
lluita contra l’OTAN, en la lluita contra la dinàmica de la falsa
cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme
patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys
empresarials, culpable de l’explotació de classe i de gènere, culpable
de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la
depredació del territori i d’instaurar un model insostenible a nivell
social i mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les
seves pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la socialdemocràcia són capaces
de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU
donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al
Congrés espanyol, amb la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les
multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara
etiquetats d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la
competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs
de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses
multinacionals acusades de danys mediambientals… Ho veiem cada dia que
fracassen en el tímid intent d’humanitzar un capitalisme patriarcal
nascut per explotar i depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les
banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió
Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la
construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats
parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis
públics, la lluita contra les agressions alimentàries i energètiques, la
lluita contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita
pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional,
social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de
la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.
No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
Per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans
