dimecres, 30 de setembre del 2015

La CUP-Crida Constituent aconsegueix 335.000 vots i 10 escons al Parlament de Catalunya

Afegeix la llegenda
Fins fa poc anys les nits electorals de la CUP es feien a casals de barri, però ahir el desembarcament d'una gegantina maquinària mediàtica va obligar a convertir l'Aliança del Poblenou en un gran plató per a les càmeres de televisió. Militància i simpatitzants, mentrestant, s'aplegaven majoritàriament als casals i ateneus de la ciutat de Barcelona i arreu del país. Una seixantena de mitjans de comunicació acreditats. L'enquesta de TV3, que donava una forquilla d'entre 11 i 13 escons, va fer sorgir els primers somriures entre les files cupaires, però amb prudència.
El recompte final de 335.000 vots els dóna 10 escons, 7 per Barcelona i 1 per les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona. L'elevada participació els ha deixat a les portes del segon escó a Girona i Lleida. Els mateixos resultats amb una participació similar a la de l'any 2012 els hauria donat 14 escons. Com a mostra un botó: a la ciutat de Barcelona han aconseguit 88.000 vots, un 10,02% dels escrutinis, superant a la candidatura Catalunya sí que es Pot on confluien ICV, Podemos, EUiA i Equo.
                       L'elevada participació                          els ha deixat a les portes                        del segon escó a Girona                        i Lleida. Els mateixos                            resultats amb una                                  participació similar a la                        de l'any 2012 els hauria                        donat 14 escons
A quarts d'onze de la nit, quan l'escrutini arribava al 60%, unes tres-centes activistes que s'esperaven a l'exterior van entrar a la sala per seguir en pantalla gegant el programa especial de TV3 i, sobretot, per escoltar les paraules de valoració dels caps de llista de la formació. La satisfacció cada cop era més evident, pels resultats propis i pels resultats aliens. Les esbroncades feien pujar el sonòmetre quan apareixien en pantalla Pedro Sánchez o Xavier Garcia Albiol, però el premi gros se'l va endur Josep Antoni Duran i Lleida, amb crits, xiulets i alguns insults aïllats.
'Li dediquem a Ester Quintana'
Van ser els últims en comparèixer, però a quarts de dotze Anna Gabriel va liderar el grup de futurs diputats i diputades que van pujar a l'estrada amb un somriure d'orella a orella. L'acompanyaven Josep Manel Busqueta, Antonio Baños, Gabriela Serra, Albert Botran, Eulàlia Reguant i Julià de Jodar, les noves cares de l'hemicicle per la circumcripció de Barcelona.
“Moltes gràcies a totes les que avui han anat a votar. Li dediquem aquests resultats a totes les incansables de les lluites del carrer, a totes les detingudes i a totes les empresonades, i a l'Ester Quintana”, van ser les paraules per donar la bona nit. “Esperem que aquesta participació electoral d'avui no es quedi aquí i que, per tant, obrim un cicle de continuïtat, d'organització, de participació permanent, constant, fins aconseguir la veritable llibertat del nostre poble, la veritable justícia social i acabar amb el patriarcat”, deixant clar que batallaran per igual en tots tres fronts.
Lluitar, crear, poder popular”
Resultado de imagen de ana gabriel y bañosDesprés de diverses interrupcions pels crits de “lluitar, crear, poder popular” des de la platea, va donar les gràcies “al David, en Quim, i la Isabel”, per la feina feta a l'hemicicle la passada legislatura; per després donar les gràcies “a totes les companyes que heu omplert de contingut la Crida Constituent, és una molt bona notícia que siguem una espurna anticapitalista en aquest sud d'Europa rebel”.
“Aquestes diputades van per les militants incansables, per les anticapitalistes que mai, mai han cedit”, i en aquest punt Gabriel es va tombar per aplaudir i retre homenatge a Gabriela Serra, activista des dels anys 70 que per primer cop tindrà seient a l'hemicicle català. “També va per aquelles que ja no hi són, i des de l'internacionalisme vagi també pels pobles en lluita de la resta de l'Estat i del món, per les persones privades de llibertat i per les que se'ls hi negat el dret a vot”, paraules respostes des del públic amb l'aixecament d'una banderola que reclamava l'apropament dels presos i les preses basques al País Basc.
Senyor Mas, ningú és imprescindible”
El cap de llista, Antonio Baños, va prendre aleshores la paraula. A un parell de metres dos gatets Maneki-Neko, que es van fer famosos per l'spot electoral de la furgoneta amb força motriu popular, movien el braçet damunt l'escenari. “Aquest és un procés de ruptura amb la monarquia borbònica, amb les lleis dels mercats i amb les lleis de la troika. Aquesta nit és la nit en que tot comença, comencem la ruptura i la desobediència. Us diem: organització i lluita, hem guanyat”, fent les delicies de les presents.
“La victòria del feminisme, de la unitat popular i de l'anticapitalisme, marquen que aquests resultats han de tenir conseqüències jurídiques i polítiques immediates, dit d'una altra manera, a partir de demà mateix la legalitat espanyola pot i ha de ser desobeïda per la sobirania catalana, de totes aquelles lleis que vagin en contra de les classes populars del nostre país. Desobeirem l'article 135, que posa els bancs davant de les persones, desobeirem a partir de demà la llei Wert, la de desnonaments exprés, qualsevol llei tirànica que ens obligui a ser pobres i miserables, vingui de Madrid o de Brussel·les”, paraules que de ben segur van posar els pèls de punta a l'embargada seu convergent del carrer Còrsega. “A partir de demà només ens manem a nosaltres”, i per últim va dirigir un missatge clar i directe a l'actual president de la Generalitat, “senyor Mas, ningú és imprescindible”.
A ningú se li escapa que l'aritmètica sorgida de les eleccions complicarà molt aquesta etapa del procés: amb un Junts pel Sí amb 62 escons i tota l'oposició –si descomptem la CUP-CC– amb un total de 63 escons. Si el vot exterior no aconsegueix restar un escó als partits unionistes, la pressió de les entitats sobiranistes sobre les cupaires pot ser extrema, amb l'objectiu d'aconseguir que es doblegui i faciliti el nomenament d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Durant la campanya electoral van repetir per activa i per passiva que no ho farien. Negres tempestes a l'horitzó.