Basauri podria ser Alzira

Escrit de la pagina El cau d'un rabosot

Muy buenas. El que escribe estas líneas tiene por nombre Joseba Urrutia, ciudadano vasco natural de Basauri, una localidad de poco más de 40.000 habitantes cercana a Bilbao. De profundas convicciones demócratas, siempre he creído en la libertad, en todos los sentidos. Pronto me interesé en la política y empecé a militar en el Partido Popular de mi localidad. Soy vasco, decididamente vasco y consciente de la personalidad propia que tenemos como pueblo dentro del contexto de la nación española y no me avergüenzo de pensar lo que pienso.

Cuando entré en política, fruto de mis ideales demócratas, era un tanto ingenuo y llegué a creer que podría defender mis ideas, tan válidas como las que más, con total libertad sin que viera peligrar mi integridad física ni la de mis compañeros. Pensaba que los ataques de los violentos no alcanzarían mi ciudad, que era muy difícil que pudiera llegar a afectarme la violencia terrorista. ¡Pobre ingenuo!

Hace dos años colocaron una bomba en la sede del PP. Afortunadamente no llegó a explotar. Sólo fue un susto, tanto para los militantes populares como para los vecinos de las viviendas contiguas. Meses después, nos reventaron las ventanas de la sede con piedras. Afortunadamente a esas horas no había nadie en el edificio y no lamentamos daños humanos. Desgraciadamente los sufrimos algún tiempo más tarde. Una concejal popular de un pueblo vecino recibió una pedrada durante una manifestación que le produjo una brecha junto a la ceja. Por centímetros nuestra compañera se salvó de perder un ojo... o la vida.

Nuestras sedes son atacadas continuamente por los enemigos de la democracia: hemos contabilizado alrededor de 300 agresiones contra militantes y sedes de sindicatos, partidos y organizaciones no abertzales en los últimos meses, que van desde pintadas, amenazas en internet, agresiones físicas, sedes quemadas, etc. Una de las últimas agresiones que más de cerca me afectaba fue la sufrida por un joven administrador de un conocido portal web afín a los ideales del PP, que fue agredido en la puerta de su casa de Bilbao por una quincena de encapuchados que le amenazaron de muerte si no abandonaba su tarea informática. El joven iba acompañado por una amiga que también fue agredida mientras los energúmenos le gritaban “guarra” y “putita españolita”.

Desde hace un tiempo, en Basauri aparecen con especial virulencia los conocidos como “muros de la vergüenza”, es decir, pintadas que enaltecen la violencia contra aquellos que no pensamos como ellos. Desde el PP local se condenó la aparición de estas pintadas, muchas de las cuales estaban cerca de centros educativos, y se pidió que fueran borradas y que se realizaran actuaciones con los más jóvenes para prevenir futuros intolerantes. Ante la falta de reacción por parte de las autoridades, los miembros de Nuevas Generaciones decidimos borrarlas a plena luz del día. La Ertzaintza nos prohibió borrarlas si no les presentábamos la autorización de los dueños de la pared donde se encontraban las pintadas. Finalmente conseguimos dicho permiso y pudimos borrarlas. Días más tarde, y como reacción, nuestra sede fue atacada con pintadas amenazantes del tipo “Españoles no. Os vais a quemar”.

La última de las agresiones la padecí en mis propias carnes. Días antes de la Aste Nagusia de Bilbao, la Semana Grande, el consistorio bilbaíno celebraba su tradicional acto cívico de homenaje a la Ikurriña y a la personalidad vasca. Un acto que desde la Transición ha perdido su carácter popular, de homenaje de todos los vascos hacia su tierra y su bandera, y ha sido apropiado por el nacionalismo vasco. En este sentido, el PP ha tenido parte de culpa porque en su día decidió mantenerse al margen de dicha muestra de fervor vasquista por no estar de acuerdo con las connotaciones nacionalistas del acto y por no sentirse identificado por las consignas que allí se pregonaban. No obstante, en el seno del partido ha habido siempre sectores que apostaban por recuperar dicho acto de homenaje al País Vasco. Los militantes del PP somos tan vascos como los del PNV o Eusko Alkartasuna y tenemos, por tanto, el mismo derecho a manifestar nuestro sentimiento como cualquier otro vasco.

Este año, por suerte, el PP de Bilbao decidió convocar a sus militantes a acudir con pancarta propia a dicho acto institucional. La noticia fue muy bien acogida por muchos compañeros de otras ciudades que confirmaron su presencia. No tardaron en llegar las amenazas por parte de conocidos grupos violentos que responsabilizaron a Basagoiti, líder del PP vasco, de cualquier incidente que pudiera ocurrir. Dichos elementos animaban a recibir “con patadas y puñetazos” a cualquier españolista que osara acudir al homenaje. Basagoiti denunció las amenazas y pidió protección policial durante la jornada reivindicativa. Desde el Departamento de Interior del Gobierno Vasco se nos aseguró que la Ertaintza velaría por la seguridad de los militantes populares.

Nada más llegar, el poco menos de un centenar de valientes del PP que decidimos acudir, fuimos recibidos con una lluvia de huevos llenos de pintura por parte de un grupo de violentos. Hasta ese momento la Ertaintza no nos había acompañado. Estábamos solos ante lo que sabíamos que iba a ser una agresión con límites insospechados. Antes de que apareciera la Ertzaintza, los violentos nos insultaron, empujaron, propinaron patadas y nos quitaron las banderas de nuestro partido, impidiéndonos finalmente incorporarnos a la marcha de homenaje a la enseña vasca. La Ertzaintza apareció justo para evitar un linchamiento. Cumplieron con su trabajo, pero llegaron tarde y en un número escaso. Dos de nuestros representantes en el parlamento vasco acudieron para con su intervención procurar que la Ertzaintza se esmerara en el cumplimiento de su misión. Los violentos nos siguieron por las calles de Bilbao, acorralándonos. Oí los gritos de los jóvenes radicales: “¡Urrutia, jódete!”. Me conocían y apuntaban directamente hacia mí. No hubo detenciones. Días después se jactaban públicamente en sus foros de internet de las agresiones cometidas.

Esta es una muestra de la falta de libertad que vivimos la minoría popular en el País Vasco. Por suerte la acción de los cuerpos de seguridad contra esta gente es contundente. Cada semana hay nuevos avances en la lucha contra el terrorismo. Los partidos y asociaciones afines son ilegalizadas y sus cabecillas encarcelados. Aun así, no se puede hablar de libertad en Euskadi. En este momento me juego mi integridad física escribiendo estas líneas. Indignante... ¿verdad?

Per sort, Urrutia és un personatge de ficció

Per sort, Joseba Urrutia és tan sols un personatge de ficció que ha servit per a que molts de vosaltres ara mateix vos sentiu més demòcrates que mai, més partidaris de la llibertat d’expressió i més convençuts de que els valencians no patim la mateixa situació que els bascos. Vos equivoqueu.

Joseba Urrutia és Jose Beteta, no és del PP sinó del BLOC i no és de Basauri sinó d’Alzira. Els fets relatats per Joseba són fets reals patits en primera persona. Fa dos anys la bomba en la seu nacional, les continues agressions a les nostres seus, les agressions físiques a companys, la impunitat amb la que actuen els grups d’extrema dreta en el País Valencià... tot és verídic. Els murs de la vergonya els tenim en la nostra ciutat, on han proliferat les pintades nazis. L’agressió a l’administrador del portal valencianisme.com va ocórrer el darrer 8 d’octubre, vespra del dia dels valencians. La pedrada a una regidora nostra va ocórrer a Gandia. L’agredida va ser Maite Peiró, regidora valencianista de l’Alqueria de la Comtessa. No hi va haver detinguts.

La fictícia marxa d’homenatge a la Ikurriña és la Processó Cívica del 9 d'octubre, a la qual un centenar de militants i simpatitzants del BLOC voliem acudir com veniem fent els últims anys. Els agressors en este cas sí que tenen nom i cognoms, i les entitats i partits feixistes agressors també. No poguérem participar. Ens reberen amb ous de pintura, espentes, insults, patades, sense que hi haguera cap detingut.

La diferència entre Joseba i un servidor és que, mentre totes les agressions patides per ell van ser portada dels mitjans de comunicació autonòmics i estatals, les nostres agressions queden en l’oblit. No hi han detencions, No s'aplica la llei de partits. No s’investiga. Es permeten manifestacions racistes i xenòfobes d’estos grups. Com pot ser que una organització terrorista amb dècades d’història com ETA patisca detencions cada dos o tres setmanes, i els grups d’extrema dreta valencians actuen amb total impunitat? O els nazis són molt espavilats i els etarres molt ignorants, o les forces de seguretat no estan fent tot el que poden per a combatre la violència feixista en la nostra terra. PP i PSOE són responsables directes d’estes agressions per no posar els mitjans necessaris per a evitar-ho.

Basauri podria ser Alzira. Malauradament, no ho és.

El món al revés, o no.

Opinió de Toni Cucarella
A Beniflà, petita població de la Safor, el PSOE d'Alarte ha pactat l'alcaldia amb el partit ultradretà Coalición Valenciana. Segons la notícia, el govern municipal estava en mans del PP, que el tenia amb el suport del partit del falangista Sentandreu. Però la negativa de l'alcalde a publicar una història local amb les denominades Normes del Puig ha provocat el trencament de palletes. Cal pensar, doncs, que si el PSOE s'ha avingut a fer-se amb l'alcaldia amb el suport del grup ultradretà haurà estat barat a acceptar les seues estrambòtiques normes lingüístiques.

I encara ens diu més la noticia: Segons Carmen Martínez, responsable del PSPV-PSOE a la demarcació de València, l'acord amb Coalició Valenciana és una prova que els socialistes tenen «capacitat de diàleg per a arribar a acords amb unes altres forces». Que traduït vol dir que no tenen moralitat i per una alcaldia vendrien son pare, sa mare i el gos.

En fi, la política valenciana: un carnaval.

Andrés Valor en concert a l'Ateneu.

Este divendrés a les 22h concert Acústic de l'Andrés Valor a l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés.
Presentació del proper treball "SILENCI" i de moltes versions que de segur coneixeu... Animeu-se!!!

Abanç, cap a les 21h, farem un sopar en l'ateneu i els beneficis aniràn destinats a l'autogestió d'aquest. Vos demanaríem que confirmareu la assistència al sopar.

Gràcies!!!

Apaga Tele 5!

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/06/27/espana/1214580434.html
La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al 'Manifest per la
llengua comuna', que el passat 23 de Juny ha presentat un grup d'intel·lectuals
a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre
els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui
ser utilitzada pels seus ciutadans'. Telecinco és la primera televisió que
s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del
migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

Concepto de Revolución

“Revolución es sentido del momento histórico; es cambiar todo lo que debe ser cambiado; es igualdad y libertad plenas; es ser tratado y tratar a los demás como seres humanos; es emanciparnos por nosotros mismos y con nuestros propios esfuerzos; es desafiar poderosas fuerzas dominantes dentro y fuera del ámbito social y nacional; es defender valores en los que se cree al precio de cualquier sacrificio; es modestia, desinterés, altruismo, solidaridad y heroísmo; es luchar con audacia, inteligencia y realismo; es no mentir jamás ni violar principios éticos; es convicción profunda de que no existe fuerza en el mundo capaz de aplastar la fuerza de la verdad y las ideas. Revolución es unidad, es independencia, es luchar por nuestros sueños de justicia para Cuba y para el mundo, que es la base de nuestro patriotismo, nuestro socialismo y nuestro internacionalismo.”

Fidel Castro, Plaza de la Revolución José Martí,
La Habana, 1º. de mayo

El Sapo, militant dels mobiments socials a l'Uruguai, a l'Ateneu Popular la Forca de Carcaixent

El diumenge 8 de novembre a les 19h ens acompanyarà el Sapo, un
militant d'organitzacions socials de l'Uruguai que està
visitant l'Estat Espanyol. Ha participat al desenvolupament
de cooperatives d'habitatge, ràdios comunitàries, sindicats
obrers... Va estar uns anys a Argentina treballant de
classificador de residus o cartroner, i també ho ha estat
durant molts anys a Montevideo (Uruguai) i això ha provocat
que la millora de les condicions de vida dels classificadors
i les seues famílies siga una de les seues lluites
principals. Però per damunt de tot, el Sapo és una persona
molt interessant i digna de conèixer; ja que en un ambient
econòmicament i sociocultural deprimit ha sabut buscar-se la
vida i formar-se políticament per tal de reclamar els drets
de tothom mitjançant moviments associatius de barri.
Compartirem amb ell la seua experiència i, per suposat, la
de cadascú, per tal d'enriquir-nos mútuament.


Dimenge podrem gaudir d'uns pinxos per berenar i de passada poder xarrar amb Sapo.Us esperem.

Documental sobre la crisi.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari, a deditat un documental sobre la crisi que patim molt recomanable. El podeu vore ací.

"El Futur de les Cordades i la directiva europea del foc"

Divendres 6- Xerrada a les 20:15h al Centre Cultural Joan Fuster sobre el futur de les Cordades i la directiva europea del foc a càrrec de Jesús Soriano Blesa de la Colla de dimonis “La diabòlica de Morvedre” i portaveu de la Federació de Diables del País Valencià i enterat en este tema. Es molt important l'assistencia per enterar-se i crear una plataforma, col·lectiu... de defensa de la cordà i recordà a Beniarrés. En finalitzar sopar popular a l'Ateneu Popular Arrels.

Llibertat pels 5 herois cubans empresonats als EUA per la seva lluita contra el terrorisme.

http://www.libertadparaloscinco.org.es/

Llibertat Amadeu Casellas!

Per Xavi Sarrià.

Aquest matí s'ha fet entrega a Institucions Penitenciàries del comunicat de suport a Amadeu Casellas, tal i com es va fer el seu dia a Conselleria de Justícia. Com que el silenci mediàtic és evident, aprofite per deixar constància de la meua adhesió a la campanya de suport a aquest pres anarquista que, recordem-ho, porta vint-i-tres anys empresonats per raons polítiques sense haver vessat sang. En aquest interessant article trobareu la història i la lluita de l'Amadeu durant tots aquests anys.

"Les persones sotasignades relacionades amb la vida social i cultural del nostre país volem posar en coneixement dels màxims responsables del Departament de Justícia i de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris que sent conscients de la greu situació en la que es troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre Penitenciari de Quatre Camins i actualment ingressat en la Unitat Hospitalària Penitenciària de l’Hospital de Terrassa per portar més de 95 dies en vaga de fam, sol·licitem la seva atenció per a que es produeixi una ràpida solució favorable a la dignitat del pres.

Tenim constància de les extremes circumstàncies personals en les que actualment es troba Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys empresonat.
Creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules.

Parlem de vida o mort.

Per tot l’exposat ens adherim a la sol·licitud de llibertat immediata per a Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries."

Projecció de "V de Vendetta"

Demà 4 de novembre a les 21:30h realitzarem la projecció de "V de Vendetta", una lliure adaptació de la novel·la gràfica V for Vendetta d'Alan Moore i David Lloyd. La pel·lícula va ser dirigida per James Mc Teigue i produïda per Joel Silver i els germans Wachowski, Larry i Andy, que van escriure el guió. Protagonitzada per Natalie Portman (Evey Hammond), Hugo Weaving (V), Stephen Rea (Finch) i John Hurt (Sutler). La pel·lícula mostra al protagonista V, un combatent per la llibertat que persegueix la destrucció d'un estat feixista, ubicat en l'Anglaterra de l'any 1997 (el futur, quan es va publicar l'obra: 1982-1985). Tot i que Alan Moore va exigir que el seu nom fos retirat dels crèdits de la pel·lícula, David Lloyd va donar suport a l'adaptació.

Bus per anar al concert dels 300 anys més entrada 25 euros!

S'està orgnitzant un bus per anar al concert dels 300 anys que és realitzarà a Vilafranca del Penedés, on actuaran grups com Kop, Gossa Sorda, Dr Calypso i Soziedad Alkoholika.

L'autobus i l'entrada ens costarà únicament, i només per a la gent del sud: 25€! És una oportunitat però limitada a les places d'Autobus, així que si voleu vindre haureu de donar-se presa!!

Independència i Revolució! 300 anys d'ocupació, 300 anys de RESISTÈNCIA!!!
Poseu-se en contacte amb nosaltres si voleu vindre.

Homenatge a Jordi Martínez de Foix

Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort al manipular un explosiu.

Video homenatge

Era fill de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
Amb 15 anys va entrar a militar al PCE(i), partit que era il·legal, que apostava per la lluita al carrer i per la independència de diversos territoris de l'estat, entre ells Catalunya. Va participar a desenes de manifestacions. El 2 de desembre de 1977, en una de les moltes manifestacions en què va participar, és ferit de bala per policies de paisà. A l'hospital, l'assetjament policíac contra ell va ser constant. Va ser donat d'alta l'1 de maig de 1978, i aquella mateixa tarda va anar a una manifestació. L'activitat política d'en Jordi era frenètica.
A finals del 1978, sense temps per refer-se de l'assassinat de Gustau Muñoz, que el va colpir enormement, en Jordi preparava uns artefactes per fer servir el 15 d'octubre, en memòria del president Lluís Companys, afusellat pels franquistes feia 38 anys. En Jordi era en un pis franc que tenia a Nou Barris, a l'aleshores C/Lucena, actualment Passeig Verdum. Mentre manipulava els explosius, aquests li van explotar a les mans, causant-li la mort immediata. Eren les 21:23h del 14 d'octubre; a aquesta hora se li va parar el rellotge.
En la investigació posterior van trobar fòsfor al pis, un material que no es feia servir per als explosius que utilitzava en Jordi (de tipus irlandès). El fet que la ubicació fos un pis franc, que només coneixien en Jordi i els seus, ha portat sempre la família a pensar en una infiltració dins el grup; aquesta acusació ha suposat discussions amb alguna gent del PC(i).
El 30 d'octubre d'aquell mateix any, la família, amics/es i companys/es d'en Jordi van voler retre-li homenatge a la Parròquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila. A l'acte, hi havia d'intervenir en Lluís Maria Xirinacs, el pare d'en Jordi, gent de Socors Català, i d'altres companys de militància. Centenars de persones s'hi van acostar, però es van trobar la plaça i els voltants ocupats per la policia espanyola. La família, volent evitar més dolor, va decidir no fer la cerimònia, malgrat que el mossèn no s'hi negava tot i la prohibició.
Ja en aquell acte, en Jordi hi era descrit com a "patriota i comunista". És per això, per la seva lluita i compromís amb el país i la classe treballadora, que l'Esquerra Independentista el considera uns dels lluitadors caiguts en combat i l'assemblea local de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant, a Barcelona, li organitza un homenatge anual.
[edita]Enllaços

[[1]] biografia
[[2]] Noticia a La Vanguardia de quan va ser ferit de bala. (Castellà)
[martinez de foix] Noticia a La Vanguardia de la seva mort. (Castellà)
[[3]] Noticia a La Vanguardia de la prohibició del seu enterrament. (Castellà)

Milers de valencians reclamen la dimissió de Camps

Els escàndols de corrupció del PP valencià poden no tindre efectes electorals. Això s'haurà de comprovar en el seu moment. Però no hi ha dubte que la indignació d'una part important de la població va en augment, i la millor prova ha sigut la manifestació d'aquesta vesprada contra la corrupció.

Més de 20.000 persones (unes 70.000 segons l'organització) han acudit a la convocatòria del Col·lectiu Contra la Corrupció, que ha organitzat una “processó per les víctimes de la corrupció”. La manifestació ha eixit de la plaça de Sant Agustí i quan, més d'una hora després, la capçalera ha arribat a les portes de la Generalitat, encara hi havia manifestants al punt de partida. L'ambient recordava les multitudinàries manifestacions contra la guerra d'ocupació de l'Iraq. La desesperació de molts valencians i valencianes davant la impunitat amb què actua el PP ha contrastat amb l'eufòria per l'èxit de la manifestació que ha convertit tot el recorregut en un sol clam “no a la corrupció, Camps dimissió”.



Per bé que la iniciativa ha sorgit de l'entorn d'alguns partits de l'oposició -en aquest cas no del PSOE- l'èxit de la convocatòria s'hauria d'atribuir abans a la indignació col·lectiva de molts valencians i valencianes. Per bé que hi havia una crida dels organitzadors a no portar pancartes ni símbols, hi ha hagut nombrosos col·lectius que han volgut estar-hi presents, entre altres Salvem el Cabanyal o Ca Revolta. Hi ha hagut també senyeres i estelades entre els molts lemes, que els participants han portat pel seu compte, contra Camps i contra la corrupció.

La manifestació també ha tingut un especial recordatori per a Canal 9, que durant aquests mesos ha silenciant el Cas Gürtel; “Canal 9, on està?” s'han preguntat els milers de manifestants.

Xerrada sobre els 5 antiterroristes empresonats als EEUU.

Els amics i amigues de l'associació Solidaritat amb Cuba de la Safor amb l'ajut del SEPC de l'EPSG organitzen un acte molt interessant al que recomanem assistir, us envíem el mail que ens han enviat on trobareu tots els detalls de l'acte:

En un nou cas Sacco y Vanzetti, un estat es venja d'un altre en la persona de cinc ciutadans innocents, als que manté tancats de per vida des de fa ja 11 anys, sense judici just i incomunicats dels seus familiars i advocats, en contra del clamor mundial que exigeix el respecte dels seus drets humans i la seua llibertat immediata.
Acte-Conferència a l' aula magna de la Universitat Politécnica al campus de Gandia (Grau-Platja) amb assistència d' Adriana i Olga, mullers de dos dels cinc presos cubans en gira mundial per a la solidaritat amb "los cinco", i intervenció d' advocats.
Davant la tortura i la violació dels drets humans, NO CALLES!!
Acudeix a l'acte en solidaritat amb "los cinco". LA JUSTÍCIA I ELS DRETS HUMANS ALS ESTATS UNITS: EL CAS DE "LOS CINCO"
4 DE NOVEMBRE (DIMECRES) A LES 7 DE LA VESPRADA, A L'AULA MAGNA DE L'ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR DE GANDIA (UPV)
S'adjunta fullet explicatiu.


Plànol per a arribar al local de l'acte (Universitat Politècnica de València- Campus de Gandia)
http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&geocode=&q=universidad+politecnica+gandia&sll=39.488741,-0.333452&sspn=0.023184,0.055189&ie=UTF8&hq=universidad+politecnica&hnear=Gandia&ll=38.993272,-0.175352&spn=0.023348,0.055189&z=14

Enllaços informatius
Castellà
http://www.antiterroristas.cu/lang/sp/index.php
Anglés
http://www.freethefive.org/
wikipedia castellà
http://es.wikipedia.org/wiki/Los_cinco_cubanos_presos_en_los_Estados_Unidos
wikipedia Anglés
http://en.wikipedia.org/wiki/Cuban_Five