Projeccio de "Che, guerrilla"

Esta setmana realitzarem la projecció de "Che, Guerrilla", continuació de "Che, el argentino" projectada la setmana passada. El dia serà el dimecres 1 de juliol a les 21:30h.

Després de fer la revolució a Cuba, el Che Guevara es troba en un moment àlgid de popularitat, que el porta a pronunciar un mitificat discurs davant les Nacions Unides. El seu compromís amb l'emancipació del Tercer Món el porta a abandonar Cuba i desaparèixer en la clandestinitat per engegar una nova revolució, aquesta vegada a la selva boliviana.

Fotos de la III, IV i V Calçotada Popular de Beniarrés

Ja es pot vore les noves fotos de la V Calçotada Popular celebrada en el mes de març a Beniarrés al igual que hem obert dos nous àlbums de la III i IV Calçotada. Les fotos les podeu vore en la columna de la dreta i clicant damunt d'aquestes.

Si teniu més fotos de la calçotada o d'altres actes vos agrairiem que ens les passareu per així poder-les penjar

Ja és pot vore les fotos del Derbi de Raspallot

Ja és poden vore les fotos que hem penjat del derbi de Raspallot que van realitzar en el trinquet de Vilallonga l'equip local dels Correllops contra nosaltres, l'Ateneu. Moltes gràcies als companys de l'A. C. Correllops per passar-nos les fotos i pel seu bon rotllo. Grans companys, grans pilotaris i millor persones.

Les fotos les podeu vore en la columna de la dreta.

La CUP acorda no concórrer a les eleccions autonòmiques al 2010

La Candidatura d’Unitat Popular pren la decisió de no presentar-se al les eleccions autonòmiques al 2010 per abocar els seus esforços a les eleccions municipals però suggereix ampliar el debat al conjunt de l’Esquerra Independentista.
La formació independentista ha descartat, a l’Assemblea Nacional celebrada aquest diumenge, la seva participació a les properes eleccions principatines previstes per al 2010. La decisió ha estat presa després d’una jornada de debat i diàleg intens del conjunt de més de 350 militants que hi han participat. La CUP debatia entorn la ponència presentada que plantejava la participació a la comptesa electoral. S’hi havien presentat dues esmenes a la totalitat i d’altres de parcials. Finalment la segona esmena a la totalitat ha estat aprovada amb 161 vots a favor, 148 en contra i 2 vots en blanc.

L’emsena aprovada no tanca les porta a la participació de la CUP en compteses supramunicipals però la descarta al 2010. El document però obra la porta a continuar debatent noves formules per una possible candidatura conjunta amb la resta d’organitzacions i col·lectius que conformen l’Esquerra Indepdentista catalana.La CUP es posa com a prinicpal fita, a curt termini, les eleccions municipals del 2011 on abocaran tots els seus esforços amb l’objectiu d’aconseguir un nou creixement i consolidació del projecte com ja van significar les eleccions municipals del 2007.Els acords de l’Assemblea Nacional han estat retificats per una majoria àmplia amb 200 vots a favor, 53 en contra i 35 abstencions.La CUP va aprovar el passat mes de gener una ponència estratègica, l’Alternaiva necessària, que aposta per treballar perquè la formació esdevingui una refrencialitat política als Països Catalans i on es contemplava la possiblilitat de participar a les eleccions autonòmiques però no la convertia en una eina imprescindible.

Este dimecres a projecció de "Che, el argentino"

Este dimecrés 24 de juny a les 21:30h realitzarem la projecció de "Che, el argentino".

Història del famós guerriller i revolucionari Ernesto 'Che' Guevara, basat en el propi diari de Guevara.Al 1952, el general Fulgencio Batista va orquestrar un cop d'estat a Cuba, va prendre el control del govern del país i va suspendre les eleccions. La seva corrompuda dictadura estava recolzada per un exèrcit de 40.000 homes, però un jove advocat anomenat Fidel Castro va intentar d'incitar a la rebel·lió popular assaltant la caserna Moncada el 26 de juliol de 1953. L'atac no va tenir èxit i Castro va passar dos anys a la presó abans d'anar a l'exili a Mèxic. Mentre, un jove idealista argentí anomenat Ernesto Guevara s'havia involucrat en l'activitat política de Guatemala. Al 1954, quan el govern legítim de Jacobo Álvarez va ser deposat per una operació militar organitzada per la CIA, Guevara va escapar a Mèxic. Un conegut de Guatemala el va posar en contacte amb un grup de revolucionaris cubans a l'exili. El 13 de juliol de 1955 va tenir lloc un esdeveniment silenciós però amb grans repercussions en la història de la Revolució Cubana. A un humil apartament de la ciutat de Mèxic, es van conèixer Ernesto Guevara i Fidel Castro, presentats per Raúl Castro, el germà petit de Fidel. Guevara es va allistar immediatament en una missió de guerrilla destinada a enderrocar al dictador cubà. Els cubans van sobrenomenar el jove rebel Che, una coneguda expressió argentina. El 26 de novembre de 1956, Fidel Castro va navegar a Cuba amb vuitanta rebels, dels quals només van sobreviure dotze. Un d'ells era el Che, que s'havia unit al grup com a metge acompanyant. El Che es va familiaritzar ràpidament amb l'art de la guerra de guerrilles i va demostrar ser un combatent indispensable. Es va llançar plenament al conflicte i va rebre el suport dels seus camarades i del poble cubà.

Dimecres 15 de juny a l'Ateneu projecció de "La Haine"

Este dimecres a les 21:30h i continuant amb les projeccions de Cinema al pati de l'Ateneu passarem la pelicula "La Haine" Crua fotografia de la desraó d'una joventut per la que el futur no existeix. Vint-i-quatre trepidants hores a la vida de tres joves d'un barri marginal de París. La vida transcorre entre porros, anades i vingudes a cap lloc i la constant presència de la policia. Retrat d'una societat en trànsit cap al desastre.

Jornada sobre la crisi económica i com fer-li front

*Contra la precarietat laboral i la crisi... Solidaritat i organització.*_

Divendres 12 de juny, serrada a càrrec del company Gonçal Bravo 
(coordinador general de la COS), a les 20h a l'Ateneu Popular Arrels (C/ 
Doctor Orero 11, Beniarrès - El Comtat - PPCC)
1- breu presentació de la COS
2- presentació del document *"Sindicalisme pirata - Breu decàleg 
d'autodefensa i insurgència laboral"*: _Estàs treballant en precari? 
Tens por que et despatxen prompte de la faena? T'acabes de quedar sense 
faena i no saps què fer?_... Amb aquesta xerrada et donarem uns quants 
consells d'utilitat i ajuda per defensar els teus drets i el teu lloc de 
treball.

En acabant l'acte, es farà un sopar solidari per recaptar fons per la 
caixa de la COS.

T'esperem.

"La ola" este dimecres 10 de Juny a l'ateneu

Este dimecres a les 21:30 i continuant les activitats de Cimena al pati de l'Ateneu, projectarem "La Ola"

Alemanya avui. Durant la setmana de projectes en un institut, al professor Rainer Wenger se li ocorre la idea d'un experiment que expliqui als seus alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Comença així un experiment que acabarà amb resultats tràgics. En a penes uns dies, el que comença amb una sèrie d'idees innòcues com la disciplina i el sentiment de comunitat es va convertint en un moviment real: l'Onada. El tercer dia, els alumnes comencen a aïllar-se i amenaçar-se entre si. Quan el conflicte finalment trenca en violència, el professor decideix no seguir amb l'experiment, però llavors és massa tard, l'Onada s'ha descontrolat...

Si voleu mes informació sobre la pelicula iel que és pot extraure d'ella:http://www.rebelion.org/docs/86455.pdf

Dimécres 3 de Juny projecció de "El dinero es deuda"

La primera pel·lícula que volem projectar en Cinema al Pati de l'Ateneu és "El dinero es deuda" i serà este dimecres 3 de juny a les 22h a l'Ateneu Popular Arrels.

"El dinero es deuda" és el documental més complet que s'ha realitzat sobre el funcionament de l'actual sistema bancari i monetari. D'una forma comprensible i amena s'explica la història de la banca i els diners des dels seus orígens, així com els mecanismes que permeten a la indústria bancària crear diners.

En finalitzar el documental que te una durada aproximada de 47 minuts farem un debat sobre el mateix i contarem amb la presencia d'un economista per resoldre dubtes, preguntes a fer...

Cinema al pati de l'Ateneu.

Este mes de Juny comencem un cicle de llargmetratges i documentals que tracten temes socials, compromesos, didàctics...

Les projeccions seran els dimécres a les 22h al pati de l'ateneu i començarà puntualment, en finalitzar s'intentarà debatre el llargmetratge o documental que hem vist.

Si tens algun proposta de pel·lícula per vore o qualsevol dubte o suggeriment ens ho dius a la gent de l'ateneu o ens envies un e-mail a ateneuarrels@gmail.com

Carta d'un professor d’universitat. Membre de la Mesa per l’ensenyament en valencià.

Per internet circula esta carta que un profesor d'universitat escriu en protesta de les paraules ignorants i/o interessades d'Alfonso Rus.

Gràcies a Internet  he tingut ocasió de sentir  un discurs del senyor Alfonso Rus, pronunciat –es veu que—davant d’una parròquia ben complaent. Fonèticament, el valencià del senyor Rus és una delícia. Té el parlar ric i assaonat propi de la seua comarca, la Costera, ple d’inflexions i harmonies vocàliques que fan goig de sentir-les. El seu nivell lèxic i sintàctic, tanmateix, són prou deficients. És normal. Durant segles, les autoritats militars i civils que ens han governat  han menystingut la nostra llengua, i han procurat marginar-la i condemnar-la a un paper residual, reduït, a tot estirar, als usos familiars i a un nivell col·loquial. Sovint, han treballat obertament en contra del valencià, amb mètodes tan expeditius que comptarien, sens dubte, amb el beneplàcit entusiasta del senyor Rus. Mentre han pogut fer-ho, han eliminat el valencià de l’ensenyament, de la cultura oficial i de la presència pública. I quan no han tingut més remei que reconèixer-li una certa presència, ho han fet de mala gana, amb poca espenta i menys vergonya. És per això que el senyor Rus, com tantes altres persones, que tampoc no en tenen cap culpa, és analfabet en valencià. I és probablement per això, pel seu analfabetisme, que no sap què vol dir ‘aleshores’. Ell no en té la culpa. Per edat, no va poder accedir a una educació en valencià, i es veu que després, no ha trobat el temps, l’ocasió o l’interés necessaris per a alfabetitzar-se en la seua llengua materna. És fàcilment comprensible. Li ha passat a molta gent, i no és la meua intenció de fer-lo responsable de les seues mancances de formació. No és tan comprensible, en canvi, que considere que cal eliminar els qui no són tan analfabets com ell mateix. I no ho és, sobretot, que tinga la barra de manifestar públicament que a eixos que diuen ‘aleshores’ “anem a rematar-los”.
Jo sóc un d’eixos que el senyor Rus vol rematar. Sóc professor d’universitat, i –efectivament-- quan vull utilitzar un adverbi temporal, dic aleshores, o dic llavors. Un excel·lent i conegut remei contra la ignorància, el diccionari, diu: “Aleshores: En aquell moment, en aquell temps”. De fet, no sóc l’únic que utilitza eixa paraula. Ho han fet també clàssics valencians com  Onofre Pou (segle XVI) o Marc Antoni Ortí (segle XVII). Potser el senyor Rus voldrà també rematar-los. No ha de patir per això: ja són morts, i no cal que ni ell ni cap altre botxí vocacional els remate. Probablement no caldria dir-ho, però ateses les enormes limitacions de la cultura valenciana del senyor Rus, he preferit especificar-ho. 
Com he dit al principi, he sentit les declaracions del senyor Rus, i he de confessar que estic atemorit. Ho estic perquè el senyor Rus no és qualsevol. En contra del que cabria esperar, atenent al contingut de les esmentades declaracions, el senyor Rus no és un no ningú. No és, com podria semblar, un perdonavides de tercera divisió, amb el cervell profundament perjudicat pel consum de drogues adulterades, i la llengua afluixada pels efectes d’algun licor de garrafa. No. El senyor Rus és alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València. És una persona amb molt de poder. I el poder inspira respecte en mans de persones respectables, i por quan l’exerceixen fanàtics violents, assassins potencials que somien matances i s’omplen la boca d’amenaces fàcils. El poder provoca pànic quan està en mans de persones capaces d’usar el verb rematar per a referir-se a uns altres éssers humans que, com és ara el cas, cometen l’imperdonable delicte de no ser tan profundament, tan rematadament analfabets com ells, en la llengua del seu poble. En un estat democràtic, aquesta classe de fanàtics de la violència haurien de ser perseguits, d’ofici, per un poder judicial independent. En un estat democràtic, això sí.

Eleccions europees 2009

Carta rebuda de Independentistes de la Safor.

Companyes i companys:

Des d´Independentistes de la Safor volem recomanar el vot per a les properes eleccions europees del 7 de juny per a la candidatura Iniciativa Internacionalista-La solidaritat entre els pobles.

Malgrat els intents per criminalitzar la candidatura d´Iniciativa Internacionalista acusant-la amb tota classe de calúmnies i falsetats, el que és cert és que aquesta és una candidatura trencadora i radical i això és el que realment volien fer callar amb la llei de partits. El tarannà feixista de l'estat espanyol no concep la possibilitat que d´altres diguen pel seu nom a les coses i posen llum allà on ells només volem ombres . Afortunadament ,aquest cop, no han pogut fer callar una llista repleta d´intel·lectuals i sindicalistes compromesos amb les lluites socials i nacionals de les diverses nacions que patim l´opressió de l´estat espanyol i el capitalisme exacerbat que ens imposa.A contracor hauran de permetre que la gent trie, i podreu triar Iniciativa Internacionalista-La solidaritat entre els pobles.

Des d´Independentistes de la Safor  volem recomanar-vos el vot a Iniciativa Internacionalista la Solidaritat entre els Pobles pel seu manifest programàtic, els punts del qual compartim, però també i sobretot per les persones que formen part de la llista. Cal reconèixer l´esforç i felicitar els impulsors de la candidatura per haver inclòs un ventall tan ampli (territorialment parlant) de gent tan diversa i tan compromesa en les lluites nacionals i sobretot socials. Intel·lectuals com Alfonso Sastre, però també lluitadors sindicals de veritat com Josep Garganté (delegat del comité d´empresa a Transports Metropolitans de Barcelona per la CGT) cap de llista pels Països Catalans, entre d´altres.

Us enviem també  links per a que conegueu la candidatura i el seu manifest  així com els documents de diferents organitzacions de l'esquerra independentista respecte a la candidatura.

Candidatura:http://www.iniciativainternacionalista.org/
Manifest:http://www.iniciativainternacionalista.org/index.php?option=com_content&view=article&id=3:manifest&catid=3:noticies&Itemid=4
Entrevista:http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/40511.html 
Endavant:http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=579&Itemid=1
Maulets:http://www.maulets.org/veure.php?id=1162
Cup:http://nacional.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1256&Itemid=1

El PP refusa a les corts la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9

El PP ha refusat a la comissió de coordinació, organització i règim de les institucions de les corts valencianes una proposició no de llei de Compromís que reclamava la 'recepció normalitzada i estable dels canals de TV3 i Canal 33' al País Valencià. La iniciativa incloïa la reclamació al govern espanyol perquè concedeixi el múltiplex necessari per a l'emissió de TV3 i Canal 33 al País Valencià. El PP no ha explicat els motius de la seva negativa. Els parlamentaris del PP no n'han explicat els motius perquè van decidir no respondre les qüestions de Compromís durant els debats com a protesta per les declaracions de Mònica Oltra, qui va dir que els avantpassats ideològics del PP torturaven.  PSPV i Compromís han dit que la negativa del PP no tenia sentit, ja que el senat espanyol havia aprovat per unanimitat, al febrer, una iniciativa per a la reciprocitat. De fet, l'endemà que el senat aprovés la moció de CiU per garantir la reciprocitat, el congrés espanyol va aprovar-ne una altra, presentada per Esquerra, amb la mateixa finalitat.  Per garantir aquesta reciprocitat, cal que el Ministeri d'Indústria permeti la instal·lació d'un tercer múltiplex al País Valencià. Per la seva banda, però, la Generalitat valenciana opta per tancar els repetidors d'Acció Cultural.  Justament, aquesta qüestió va ser el motiu de la manifestació del 9 de maig a València, on unes trenta mil persones van protestar contra el tancament de repetidors de TVC sota el lema 'Junts Podem! Televisió sense fronteres'.

Tomeu Martí, coordinador d'OCB, detingut durant dues hores per la Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil espanyola ha detingut a les tres d'aquesta matinada el coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí. Tot plegat ha succeït quan tres agents han anat a l'Acampallengua, que es fa aquest cap de setmana a sa Pobla, tot i que l'OCB havia pactat amb el cos policíac que no intervindria a la festa. Quan Tomeu Martí, que era el responsable del servei d'ordre de l'acampada, els ho ha recordat, l'han detingut i han identificat tres persones més.

Segons ha explicat Tomeu Martí, els agents havien vingut amb una 'actitud xulesca i provocadora' i cercaven conflicte ja amb qui els ha atès a l'entrada de l'Acampallengua. Quan els ha recordat que havien acordat que no vindrien, s'ho han pres com un desafiament i l'han detingut amb el pretext de que no es volia identificar. Martí però, assegura que quan l'han detingut tenia el carnet d'identitat a la mà i que hi ha fotografies que ho demostren. 

Segons Tomeu Martí la detenció una provocació, 'un acte inexplicable que ha posat en perill la tranquil•litat de la trobada' i 'només el sentit comú de la gent de la organització ha pogut evitar que hi hagués un conflicte molt més greu'. Martí diu que ara repassaran els fets i que, tot i que no voldria que enterbolissib l'Acampallengua, no els deixaran passar i d'aquí a uns dies actuaran perquè s'assumeixin les responsabilitats que pertoquin i res semblant no torni a passar.

El Constitucional legalitza Inicitativa Internacionalista, que es podrà presentar a les eleccions europees

Iniciativa Internacionalista es podrà presentar a les eleccions europees. Pocs abans que comencés la campanya electoral, el Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat el recurs d'empara presentat per aquesta candidatura i ha deixat sense validesa la decisió del Suprem d'anul·lar-la a instàncies de la fiscalia i de l'advocat de l'estat. La sala segona del tribunal ha acceptat els arguments d'Inicitiva Internacionalista, entre els quals hi havia una condemna de l'ús de la violència per a finalitats polítiques.

El Tribunal Suprem espanyol va il·legalitzar la candidatura arran de la impugnació de la llista per part del govern espanyol al·legant que era ’successora de Batasuna’. Els jutjes van relacionarr vint-i-tres membres de la llista amb l’esquerra independentista basca. La candidatura va anunciar que es querellaria contra els ministres d’Interior i de Justícia espanyols per injúries i calúmnies. 

Justament avui al matí s'havia presentat un manifest contra la il·legalització de la candidatura, signat per dues-centes personalitats, com ara el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pèrez Esquivel, el filòsof Josep Maria Terricabras, l'escriptora Isabel Clara-Simó, l'economista Arcadi Oliveres, el president d'ERPV, Agustí Cerdà, l'advocada Rut Carandell i el diputat d'ERC Uriel Bertran.