divendres, 12 de desembre del 2014

Què és el TTIP i per què l’hem de combatre?

Extret de: www.endavant.org



Un nou atac en format de tractat comercial internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals.
Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els partits liberals s’han afanyat a defensar com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat.
Després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estatunidenques, finalment el 13 de febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les negociacions per assolir l’acord transatlàntic.
Segons els documents que s’han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:
1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques, socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals.
2- Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels Estats.
L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de reconèixer els convenis col·lectius; la introducció d’aliments transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat.
I degut al sistema de protecció jurídica de les corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva previsió de beneficis no es complís.
Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.
Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació.
Però no hem de perdre de vista que aquest tractat no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.
Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora, a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu, l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i l’especulació financera.
És un pas més en la construcció de la Unió Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme ianqui-europeu.
I és un pas més en la consolidació d’unes polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del fracking i l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional a les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la sal·linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.
Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra l’apartheid social global, instaurat per les corporacions multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els aparells militars.
La lluita contra el TTIP, imprescindible per assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les seves pròpies institucions.
I això, ni el sobiranisme liberal ni la socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al Congrés espanyol, amb la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses multinacionals acusades de danys mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i depredar.
Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.
Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.
No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal
Per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans

dimecres, 10 de desembre del 2014

Xavi Sarrià a L'Ateneu Popular Arrels

Este divendres, Xavi Sarrià, vocalista del grup Obrint Pas ens presentarà el seu últim llibre "Totes les cançons parlen de tu"  a l'Ateneu Popular Arrels cap a les 20h del divendres 12 de Desembre. També ens parlarà de la Editorial Sembra Llibres.
Després La Coordinadora de l'Esquerra Independentista de l'Alcoia i el Comtat realitzaran un sopar per tot el que vullga vindre, el preu del sopar son 8 euros i cal reservar.
L?ateneu està a Beniarrés, El Comtat, en el carrer Sant Josep.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Activitats pel 9 d'Octubre de l'Ateneu Popular Arrels, Beniarrés


Bones amics i amigues, com cada any ja està ací el nostre 9 d'octubre i des de l'Ateneu Popular Arrels estem preparant un seguit d'activitats que vos les detallem a continuació:
8 d'octubre, dimecres, a les 20: 00h a l'Ateneu per oferir-vos la presentació del llibre "Fer Harca. Històries medievals Valencianes" amb un dels seus escriptors, Frederic Aparici, que ens parlarà tant del llibre com del Grup HARCA.
Després realitzarem el sopar del 9 d'octubre a l'Ateneu, el preu serà de 9 euros. Cal confirmar pel sopar.

9 d'Octubre, dijous, anirem a València per manifestar-nos pels drets socials i nacionals de totes les persones valencianes. Estem organitzant cotxes per anar tots junts, si vols vindre posat en contacte amb nosaltres.

10 d'Octubre, divendres, a les 19h al Centre cultural Joan Fuster, xerrada "Regenerant la Fertilitat del Sòl. Microorganismes, Minerals i Matèria Orgànica " a càrrec de Jairo Restrepo, nascut a Colòmbia i naturalitzat a Brasil. Enginyer Agrònom de la Universitat Federal de Pelotas, Rio Grande del Sur, Brasil. Amb tres cursos de postgrau: Ecologia i Recursos Naturals; Enginyeria de Seguretat Ocupacional Agrícola i Agrogeologia.
Després realitzarem un sopar a l'ateneu al preu de 9 euros, cal confirmar assistència, i en finalitzar concert de Batà", que ens presentaran el seu últim treball Intermareal. I concerts del projecte "Júlia" que interpretaran les seues primeres cançons.

Cançò de Batà 
Cançò de Júlia
http://www.youtube.com/watch?v=Lz94jrlItaQ

dimecres, 23 d’abril del 2014

Jornada al voltant del 25 d'Abril a Beniarrés

Com tots els anys, s'apropa el 25 d'Abril, data de la famosa Batalla d'Almansa tinguè en 1707 en la que l'imperi de l'Arxiduc Carles perguè davant l'Imperi de Felip V.

Hui en dia continuem reinvindicant esta data, no com a batalla entre imperis, si no com data on el poble valencià i per extensió, tots els PPCC, ix al carrer per revclamar la seva llibertat perduda, com gest de dignitat, de defensa de la seva cultura i com lluita de classes.

Per nosaltres l'Esquerra Independentista de l'Alcoià i el Comtat (EIAC) i Endavant Osan, 25 d'Abril i 1 de Maig és la mateixa lluita.

Per l'Alliberament nacional i social dels Països Catalans i d'arreu del mon. Proletaris del mon, uniu-vos!

19:30h- Presentació xerrada del llibre "El pas dels Maulets" a carrec del seu autor Pau Tobar al Centre Cultural Joan Fuster

                                                                            21:30h Sopar popular

IMPORTANT: Qui vullga vindre a la manifestació que tindrà lloc el dia 26 a Valencia per este motiu amb el lema "Amb els Països Catalans avancem per canviar-ho tot" que és pose en contacte amb nosaltres.

dimarts, 18 de febrer del 2014

Presentació de Radió Terra i xerrada col·loqui sobre periodisme i comunicació popular


El dissabte 22 comptarem amb la visita de Sergi Franch, periodista, i Ismael Sempere corresponsal comarcal de El Comtat.

Un dels engegadors del projecte Ràdio Terra i el corresponsal comarcal que ens explicaran el projecte i ens faran una xarrada sobre Periodisme i Comunicació Popular. Després gaudirem d'un sopar popular i el millor ambient i germanor de l'Ateneu Popular Arrels.

T'esperem

Pots reservar el sopar a: ateneuarrels@gmail.com




Treballem per construir una ràdio que sigui de totes i tots. Un espai de veus i realitats que ens fan ser. Un projecte que definim:

01
DE COMUNICACIÓ POPULAR Que vol cobrir un buit informatiu inexistent en l’àmbit de la ràdio. Un projecte de comunicació de caràcter professional per dignificar i posar en primer pla els pobles i les persones. Per connectar les veus de les comarques, el coneixement, la cultura i les realitats del país.
02
PELS PAÏSOS CATALANS L’esforç informatiu del projecte se centra en connectar per àmbits temàtics les diferents realitats socials, econòmiques i culturals del país a través d’una xarxa de complicitats.
03
PARTINT DES DE REUS Inicialment, el projecte comença des de Reus on hi haurà un primer estudi d’enregistrament i producció, i la seu de l’associació que acull el projecte. A partir d’aquest, crear una xarxa d’estudis que puguin servir per engegar i donar suport a projectes locals.
04
VARIADA I PLURAL En l’enfocament dels temes es buscarà el debat, el contrast, l’anàlisi. Buscar i compartir les eines per entendre la realitat, per saber què passa. Els espais hauran de preveure la participació en directe dels oients en les diferents modalitats. La xarxa i internet formaran part de la disciplina de treball i de l’actitud positiva amb les persones que atenen als continguts.
05
PER LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL Més enllà del titular, les personalitats autoritzades i els testimonis de primera línia, les informacions passaran per descobrir noves realitats, per ampliar aspectes desconeguts o muts que no troben espai. Aspectes de l’economia social, de les relacions d’igualtat entre les persones, dels projectes que mereixen ser destacats, de les reflexions que encara tardaran temps a escoltar-se als mitjans tradicionals, però que ja són tema de debat col·lectiu.
06
AUTOGESTIONADA El projecte comença amb la cobertura legal d’una associació inscrita a efectes de construir el primer estudi i començar la producció informativa. L’evolució del projecte necessitarà la constitució d’una cooperativa que aculli l’activitat entesa des del punt de vista de la comunicació social, el treball cooperatiu i la vocació de fer-se altaveu. El projecte avançarà fins on vulguin les persones que hi participen en qualsevol de les modalitats.
07
DE PERIODISME SOCIAL L’emissora necessita de l’aportació i col·laboració de la gent, en la implicació d’aquesta en la informació, en el comentari de les propostes, en la difusió de l’activitat de l’emissora, i els seus continguts. L’estructura periodística que porta endavant els continguts compta amb persones d’arreu per garantir la pluralitat i diversitat.
08
PROFESSIONAL
Cada minut d’emissió compta per acreditar-ne la voluntat d’aquest projecte amb sentit social i voluntat de transformació de l’espai comunicatiu dels Països Catalans. En aquest sentit, l’emissora plantejarà les informacions locals com un element de comprensió del conjunt del territori.
09
AMB CRITERI Els temes a tractar atendran al criteri periodístic dels col·laboradors basats en la importància, rellevància i interès de la informació. La ràdio no atendrà cap agenda informativa. Haurà de fer camí.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Presentació de l'Esquerra Independentista de l'Alcoià i el Comtat a Alcoi.

El proper dissabte 8 de Febrer al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi, farem la presentació de l'EIAC.

 L’Esquerra Independentista de l’Alcoià-Comtat naix de la inquietud i necessitat que la militància de diferents organitzacions com Endavant i el SEPC, així com altres persones vinculades al moviment independentista, socialista i feminista dels Països Catalans, de dotar les nostres comarques d’estructures reals per a l’organització de les classes populars.

Comptarem també amb l'ajuda d'Isabel Vallet Diputada del Parlament de Catalunya per la CUP, qui ens farà una xarrada sobre Militància i transformació Social, i també ens presentarà la revista "Perspectives" (http://espaifabrica.cat/index.php/perspectives) .



Fem una crida a totes les persones de les comarques per a que vinguen i participien de la presentació com de l'EIAC.

A continuació el manifest de la coordinadora:

Manifest de l'EIAC (Esquerra Independentista de l'Alcoià-Comtat)

L’Esquerra Independentista de l’Alcoià-Comtat naix de la inquietud i necessitat que la militància de diferents organitzacions com Endavant i el SEPC, així com altres persones vinculades al moviment independentista, socialista i feminista dels Països Catalans, de dotar les nostres comarques d’estructures reals per a l’organització de les classes populars.

Arran de la situació política que vivim als Països Catalans, on s’ha engegat un procés sobiranista que tan sols abraça una part del territori, com a valencians i valencianes creiem que ara més que mai és necessari organitzar-nos per a vetllar per la unitat del nostre poble, llengua i cultura des d’una perspectiva de classe.

L’Alcoià i El Comtat som dues comarques unides històricament per lligams d’infraestructures, d’indústria, d’agricultura, de política, etc. Considerem com a pobles de les nostres comarques les poblacions del Comtat, les Valls d’Alcoi, la Foia de Castalla i Biar, Beneixama, La Canyada i El Camp de Mirra. D’aquesta manera pretenem ser l’espai de trobada entre la militància d’aquestes comarques i esdevenir l’agent polític que lluite per la Independència, el socialisme i el Feminisme als nostres pobles.

Els Estats espanyol i francés, junt amb el sistema econòmic capitalista ens oprimeixen com a poble i com a classe treballadora. I aquesta opressió es materialitza en els nostres pobles en forma de precarietat laboral en la indústria local, deslocalització del teixit industrial, destrucció de llocs de treball en el sector del joguet, el tèxtil i la manipulació de paper i plàstic. El sector agrícola del qual havien viscut les nostres comarques actualment ha quedat reduït a xicotetes cooperatives locals i a uns pocs llauradors que treballen en l’agricultura ecològica. Aquest sector ha estat abocat de ple a la misèria impossibilitant que el camp es mantinga com a mode de vida a casa nostra. Com a comarques d’interior hem patit la depredació salvatge de les nostres muntanyes en nom del turisme i l’especulació urbanística i immobiliària, així com la degradació del medi natural a causa d’incendis.

L’Alcoià i el Comtat veuen com cada dia el seu jovent es veu obligat a emigrar per raons econòmiques quedant així unes comarques cada vegada més despoblades. El sistema capitalista ens impossibilita una vida digna en la nostra terra i ens obliga a anar-nos-en.

Aquest sistema a banda d’esclavitzar-nos com a persones i com a poble també ho fa com a dones. El patriarcat ens afecta de ple en la nostra vida diària fent que les dones cobren menys pels mateixos treballs, que hi haja sectors laborals on la dona no té cabuda i que siguem les dones les que fem els treballs més precaris sense cotització ni protecció laboral. A més, en la nostra vida privada se segueixen reproduint els rols de gènere imposats pel patriarcat abocant les dones a les tasques domèstiques i reproductives per les quals no rebem cap reconeixement.

Per tal de lluitar contra l'opressió nacional, social i patriarcal, hem de construir alternatives. Per això apostem per la democràcia participativa com a model de funcionament, organitzant-nos en assemblees on el poder de decisió recau sobre aquells que treballen activament, molt diferent de la democràcia representativa actual. Per tant volem que el poble s'organitze i cree una xarxa a l’Alcoià i el Comtat per a estructurar l’Esquerra Independentista a les comarques centrals valencianes.
Fem una crida a tots els col·lectius, assemblees, Casals i Ateneus perquè s'organitzen al voltant de l’EIAC. És el nostre deure treballar per la dignitat de les classes populars, la unitat dels Països Catalans i l’emancipació real de les dones.

Perquè ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Visca la Terra!



dimecres, 20 de novembre del 2013

1er concurs de música de l'Ateneu Popular Arrels


El pròxim dia 23 de novembre a partir de les 21h es celebrarà a l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés el primer concurs en valencià ''FEST'UNPEBRE''

Amb les actuacions de:
ENTRETERRATS
BRUTT
LIBERTAD KONDIZIONAL
TANKATS
KARRA-SKA'L

I en acabar, DJ SALAMI

Hi haurà sopar a preu popular (5€)
Un entrepà, picaeta i molta birra
Cal reservar al telèfon: 683 530 330

Festa assegurada gaudint de bona música i en valencià.

TU TENS LA CLAU.

dilluns, 29 de juliol del 2013

L'actor Eugeni Alemany actuarà en l'acte de presentació de la Setmana Cultural Alternativa


Divendres 2
20:30h, Monòleg a càrrec d’Eugeni Alemany al centre Cultural Joan Fuster.
  
Que qui és Eugeni Alemany? Doncs que ens ho conte ell.

Em diuen Eugeni Alemany, sóc de Sueca i fa anys que treballe a la tele (Telecinco, Cuatro,  Antena 3, Canal 9…). He sigut guionista, reporter, presentador, he llogat “patinets” a la platja de El Perelló i ara, a més, faig espectacles teatrals. Gràcies a la meua feina he estat a molts llocs diferents i he conegut a tot tipus de gent.  He informat de molts tipus d’esdeveniments: des de reportatges de cinema com els Oscars, Cannes, Sundance… a competicions esportives de primer ordre com finals de Champions, Roland Garros… passarel·les de moda internacionals com la de Milà, Roma, París… i, a més, he fet la guitza a polítics de tot signe ideològic en
programes com “Caiga Quien Caiga”. Amb Gallardón, més que la guitza, quasi vaig estar apunt de pegar-me un morrejó (http://www.youtube.com/watch?v=jM5rnQ-eswA. Igual, si ens l’haguerem pegat, ara seria ministre. Hi ha qui després de viure moltes coses decideix escriure un llibre amb les seues memòries. Jo m’estime més contar-les. Primer perquè encara estic viu i em continuen passant coses i eixes coses les vaig afegint a cada nova funció. I segon, i més important, perquè hi ha gestos, moviments o cares que si no els explique en persona perden tota la seua força. D’alguna manera la meua vida s’ha acabat convertint en un gran ‘en directe’


Després de 12 anys donant-ho tot per la tele; de treballar en Telecinco, Cuatro o Canal 9; de viatjar pel món fent reportatges per al “Caiga Quien Caiga” o de recórrer tot el País Valencià amb el “Trau la Llengua”, Eugeni Alemany vol compartir la seua visió àcida i molt divertida de la vida. Així que si vols saber com es fan els programes de la tele o perquè el país està com està, no et pots perdre aquest espectacle. S’abonarà un donatiu (3€) a l’entrada del Centre Cultural Joan Fuster.

La Setmana Cultural Alternativa de Beniarrés ja està ací.

Ja fa uns anys que la gent de l'Ateneu Popular Arrels amb la col·laboració d'altra gent anònima anem organitzant la Setmana Cultaural Alternativa de Beniarrés degut a que veiem que el poble necesitava una setmana cultural com a tal i no el que es feia des de l'ajuntament.
Poc a poc, està Setmana Cultural Alternativa hem anat convertint-la en una auténtica setmana cultural on el poble i tot aquell que vullga podrà gaudir d'ella sense que si coste un duro al poble, tot autogestionat per nosaltres.
Gastronomia, teatre, lectura, historia, reivindicació, música, dança... i molt bon ambient i germanor és el que oferim esta setmana tan especial per nosaltres. Participeu de les activitats perque eixe és el nostre objectiu, sense vosaltres no tindria sentit.
" ... baixa al carrer i participa, no podran davant un poble unit, alegre i combatiu."

A continuació la programació:


Divendres 2
20:30h, Monòleg a càrrec d’Eugeni Alemany al centre Cultural Joan Fuster.

Després de 12 anys donant-ho tot per la tele; de treballar en Telecinco, Cuatro o Canal 9; de viatjar pel món fent reportatges per al “Caiga Quien Caiga” o de recórrer tot el País Valencià amb el “Trau la Llengua”, Eugeni Alemany vol compartir la seua visió àcida i molt divertida de la vida. Així que si vols saber com es fan els programes de la tele o perquè el país està com està, no et pots perdre aquest espectacle. S’abonarà un donatiu (3€) a l’entrada del Centre Cultural Joan Fuster.

Diumenge 4
Durant tot el dia, Mural Estellés a càrrec dels Joves del poble a la Replaceta.

A un dels murs del C/ Dr Fleming es realitzarà un mural en homenatge al poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés. S’amenitzarà l’ambient amb música i refrescos. Es convoca a tota aquella gent a qui li agrade la pintura i vulga participar en l’elaboració del mural.

Dilluns 5
19h, Curs de Cuina a Càrrec del Restaurant l’Almàcera de Margarida a l’Ateneu Popular Arrels.

Curs de cuina (places limitades, 10€)amb productes del “terreno” a càrrec de la xef Inés Cardona del restaurant l’Almàcera de Margarida, qui ens ensenyarà a elaborar alguns dels seus deliciosos plats. Caldrà reservar al telèfon 679281381. A l’acabar el curs, soparem allò cuinat al mateix Ateneu.

Dimarts 6
20:30h, Xerrada “Bandolerisme al Comtat” a càrrec de Manel Arcos a la
Placeta de l’Ajuntament.

Xerrada històrica sobre el bandolerisme del segle XIX a les nostres terres, amb casos i vivències que es van donar particularment a Beniarrés i voltants. Intervindran Alexandre Ordinyana (Historiador) i Manuel Arcos (Historiador i escriptor) qui ha publicat diversos llibres i ha realitzat nombrosos treballs d’investigació i conferències relacionats amb el cas del bandolerisme valencià.

Dimecres 7
22:30h, Presentació del Documental “El Valencià a Alacant una Història amagada” a la Replaceta.

Es plasmarà el documental realitzat ara fa poc més d’un any sobre la situació del Valencià a Alacant, el qual , reflecteix els testimonis present en diferents àmbits de vida a la ciutat. Intervindran dos membres del Casal Popular Tio Cuc, les quals ens explicaran en primera persona la situació lingüística de la nostra llengua a la ciutat alacantina.

Dijous 8
22:30h, Recital de poesia a càrrec d’Hèctor Serra, Marc Sempere i tot aquell que vullga participar al Barranc del Port.

Nit de poesia a la llum dels ciris i amb la millor companyia. Intervindran l’aldaier Hèctor Serra (periodista i poeta), qui ens presentarà el seu últim llibre “Trèmolo” i ens recitarà alguns dels seus versos; i el contestà Marc Sempere (de compartir dóna gustet), qui interpretarà poesia de Vicent Andrés Estellés. En acabar les dos actuacions, es convidarà al públic assistent a recitar qualsevol tipus de poemes.

Diumenge 11
21:30h, Sopar a la Fresca i Concert d’Andreu Valor i “El Diluvi” a l’Ermita.

Sopar popular (places limitades, 10€) amb menjar de temporada al costat de l’Ermita, caldrà reservar al telèfon 646062298. Després, a la mateixa ermita, amenitzarà la nit el cantautor contestà Andreu Valor i tot seguit, el grup de la Foia de Castalla “El Diluvi”, que ret homenatge a Ovidi Montllor. Hi haurà beguda fresca durant el concert per a tota aquella gent que ho desitge.

Dilluns 12
20h, Dansà dels Quintos de Beniarrés a càrrec de l’Esportí i Nit dels Farolets amb eixida des de l’Ermita.

Grans i menuts acompanyarem fent cercavila a l’Esportí que ens ballaran la recuperada Dansà de Quintos en diversos punts del poble. A més a més, els xiquets aprofitaran per dur els seus farolets decorats. Acabarem al Pati del Col•legi Perputxent on hi haurà un sopar de baix braç.

Dimarts 13
21:30h, Pujada Nocturna al Benicadell

Tradicional pujada al Benicadell. Eixirem des de l’Ateneu Popular Arrels a les 21:30 amb cotxes particulars. Pujarem i farem nit a la Nevera; i a trenc d’alba ascendirem al pic . Caldrà dur roba adequada per a l’esdeveniment, sac de dormir, aigua, sopar i esmorzar.

Dimecres 14
14h, Paella de benvinguda de les Festes 2013 a l’Ateneu Popular Arrels

Per encetar les festes i després de la pujada al Benicadell, el dia la vespra farem una paella popular (places limitades) per a tota aquella gent que hi vulga assistir. A l’acabar, la Xaranga tocarà pels carrers del poble per tancar la Setmana Cultural i donar la benvinguda a les Festes 2013.

diumenge, 28 d’abril del 2013

Altra agresió a un ciutada per parlar en valencià.

Desde ací volem mostrar tota la nostra solidaritat amb Miquel Gironés i amb qualsevol persona que haja tingut que sofrir vexacions contra la seva persona pel simple fet de parlar amb la seva llengua al seu país.
amb el català amb la cara ben alta arreu dels Països Catalans. Som Països Catalans!
Reproduïm el següent article extret de Vilaweb

Un policia a Miquel Gironès (Obrint Pas): 'Que em parles en espanyol, collons!'

 El músic denuncia dos agents que el van detenir, amenaçar i agredir per haver-los parlat en català, un nou cas d'abús policíac per motius lingüístics

 

En Miquel Gironès, dolçainer d'Obrint Pas, anava cap a un local de Benimaclet, on la periodista Amàlia Garrigós l'esperava per fer una entrevista sobre el grup. No la hi va fer, perquè aquell dia, el 23 de març

passat, el músic va acabar a comissaria. Dos agents de la policia espanyola el van detenir després d'humiliar-lo perquè havia parlat en català i d'agredir-lo. 'Porc', 'deixalla' i 'merda' són alguns dels insults que li va etzibar un agent, que va acabar amenaçant-lo si s'atrevia a denunciar què havia passat ('Hauràs de fotre el camp de València'). Però Gironès ha presentat una denúncia. Diu que ho fa per dignitat i perquè ho deu a tota la gent que ha patit el mateix i no ha pogut denunciar-ho. Perquè no és un cas aïllat, sinó, malauradament, un cas més d'agressions lingüístiques i abús de poder d'agents policíacs.
El músic havia aturat el cotxe en un carrer de Benimaclet abans d'anar a l'entrevista. Mentre recollia les seves coses i sortia del vehicle li van caure uns papers a terra. En aquell moment una patrulla de la policia espanyola s'hi va acostar i un dels agents li va etzibar en espanyol: 'Escolta, porc, t'has pensat que això és una paperera?' Gironès va intentar explicar a la parella d'agents la situació. La reacció va ser, també en espanyol: 'I a sobre, en valencià, o català, o el que siga. Vinga, baixa del cotxe.'
Els agents li van demanar el carnet d'identitat i van començar a escorcollar-li el cotxe. Els va dir que no havia fet res, però li van dir que callés, fent servir 'expressions denigrants'. A més, un dels agents, 'més agressiu', li va retreure que era una falta de respecte que els parlés en català si ells li parlaven en espanyol. A la qual cosa ell va respondre: 'Tinc dret de parlar valencià i no tinc perquè parlar en castellà.' 
Li van remenar el maleter, on hi havia un estoig tancat amb un llaüt, que li havia regalat son pare uns quants dies abans. Li van exigir que l'obrís, però Gironès no en tenia la clau: 'O l'obres o el rebente.' Gironès explica que l'agent estava cada vegada més agressiu i que ell es va començar a espantar: 'Li dic que telefonaré al meu advocat i el denunciaré si continua intimidant-me, que no té dret de parlar-me així i que no he fet absolutament res il·legal que justifique que em tinguen retingut.' Però l'agent, 'fora de si i cridant', li va etzibar: 'Que em parles en espanyol, collons!'
Gironès li va dir que denunciaria a la premsa aquella situació i quan va anar a buscar el mòbil, l'agent se li va plantar al davant, insultant-lo. En aquell moment, el músic li va respondre 'en estat quasi de xoc': 'Què em faràs, em trencaràs la cara?' Aleshores l'agent el va empènyer violentament i el va emmanillar: 'Ja tens el que volies, dormiràs a comissaria.'  
Els insults i les agressions van continuar dins el cotxe de policia, amb cops a la cara i expressions com: 'Merda, deixalla, porc, ja m'has posat nerviós' i 'A mi no m'amenaces, com publiques alguna cosa, sé on vius i hauràs de fotre el camp de València'. I durant tota l'estona va insistir a retreure-li l'aspecte físic, la roba que portava i la llengua en què parlava. 
Aquell dia Gironès va sortir de comissaria cap a quarts de dotze de la nit. L'endemà va anar a la doctora de capçalera, que va diagnosticar que tenia una contusió a la mandíbula pels cops rebuts. Ara Gironès denuncia aquests dos agents, per delictes de detenció il·legal, contra les garanties constitucionals, d'amenaces, de falsificació en document públic 'per la manipulació interessada de l'atestat policíac', i una falta de lesions. Considera que és important donar visibilitat a aquests fets, 'que mai no haurien de passar, però que malauradament no són cap cas aïllat'.

divendres, 19 d’abril del 2013

Cine-forum: 5 cámaras rotas

La propera película que vorem en el Cine-fórum sera "5 cámaras rotas" l'hem penjada en versió original subtitolada al castellà, a continuació podeu llegir un poc sobre ella.

Copiat del bloc: Cuestionatelo todo

El director y documentalista palestino, Emad Burnat, nominado al premio Óscar al mejor documental por su obra “5 Cámaras rotas” llegó a Estados Unidos para estar presente en la ceremonia que se celebrará mañana domingo por la noche. La importancia de que sea la primera vez que un palestino está nominado al Oscar provocó que Burnat fuera detenido, junto con su familia, nada mas llegar al aeropuerto de Los Angeles, acusado de ser "una amenaza para la seguridad nacional". Afortunadamente, las gestiones de la Academia de Hollywood hicieron que fueran liberados y evitaran su deportación.
Su película, considerada por el gobierno sionista como "antisraelí", muestra la vida del propio Burnat, enfrentado a los problemas habituales de un palestino bajo el terror israelí. En concreto, la construcción de un muro en la aldea natal del protagonista que pasa por el medio de sus tierras, arrebatándo mas del 50% de la superficie cultivable al pueblo.
Emad era un joven palestino aficionado a las cámaras domésticas, de Bil'in, al oeste de la ciudad de Ramala, en Cisjordania. En 2005 las excavadoras israelíes llegan a Bil'in para construir un muro que delimitará el perímetro de un gigantesco asentamiento judío. 
Al nacer su cuarto hijo, el Emad compra su primera cámara de vídeo. Poco a poco y en paralelo al crecimiento de su hijo empieza a grabar los actos de resistencia pacífica de los habitantes de su pueblo frente al avance de los colonos israelíes. Durante más de cinco años, Emad graba este conflicto en el que dos de sus mejores amigos lideran la resistencia.

Arrestos diarios, represión brutal por parte del ejército israelí, asesinatos, torturas, humillaciones... Todos los ingredientes propios de un régimen de apartheid como el que sufren los palestinos bajo la bota fascista del sionismo israelí. 
Mientras los ataques israelíes destrozan una cámara tras otra y, con ellas, las vidas de algunos de sus compañeros, Emad sigue adquiriendo nuevas cámaras y filmando lo que sucede a su alrededor.
Un retrato único, personal y desde primera fila de los movimientos de resistencia palestinos contra las agresiones del gobierno israelí.
Hasta cinco cámaras de Emad son destrozadas por el ejército israelí. Con cada una de ellas grabará una parte de esta impresionante historia, y, en paralelo, el crecimiento de su hijo Gibreel Emad, nacido en los primeros días de la llegada de las excavadoras sionistas.

Su nominación a los premios Oscar, todo hay que decirlo, se debe a que el documental de Burnat se centra en la resistencia pacífica contra el terrorismo del estado israelí. Si hubiera mostrado o, mucho menos, justificado el derecho a la autodefensa de los agredidos y a luchar por recuperar su tierra, otro gallo hubiera cantado.


dijous, 18 d’abril del 2013

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada.

La Taifa, Agricultura Ecològica en Denia es fa resó de la calçotada mitjantçant un escrit a la seva pàgina web. Vos incloem el seu article:

CRÒNICA : LA IX CALÇOTADA DE BENIARRÉS

 

No podem negar que la gastronomia és un de les principals pretextos que tenim per a reunir-nos, compartir i festejar. Per això, els joves de l’Ateneu Arrels de Beniarrés, un xicotet poble del Comtat, van decidir, ara fa nou anys, organitzar una Calçotada, festa culinària de la regió occidental de Catalunya, concretament de Valls.
Atès l’origen d’aquesta celebració, la Calçotada de Beniarrés naix del contacte que la militància dels seus joves a diferents col•lectius independentistes facilita amb la gent del principat. Així, amb la importació de la Calçotada d’alguna manera tracten d’unir més la cultura principatina i valenciana, amb la qual cosa, aquest acte adopta un caire reivindicatiu de la unió dels territoris de parla catalana. L’expressió més clara d’aquest missatge es va recollir, abans de servir els calçots, amb la lectura d’un manifest, que va tancar la interpretació del cant de la Muixeranga i que sorprenentment va convidar a un silenci quasi absolut.
BENIARRES 1
Ara bé, la Calçotada de Beniarrés, no només ens permet la germanor amb altres territoris sinó que esdevé una trobada que alimenta els vincles entre els seus veïns. A més a més, aquesta celebració ens brinda l’oportunitat de descobrir aquesta varietat de ceba tendra, pràcticament desconeguda a les comarques del sud. Així, any rere any, els joves de l’Ateneu Arrels aconsegueixen convertir Beniarrés en el nucli del calçot al País Valencià i cerquen d’aprofitar-ho com un reclam turístic del poble.
Mentre que des d’un principi la Calçotada era proveïda per calçots de Vilafranca, aquest ha sigut el segon any en què els participants d’aquesta festa han pogut gaudir de calçots ecològics cultivats al mateix terme de Beniarrés. De manera que donar a conéixer els calçots ha implicat una major demanda d’aquests i ha motivat una creixent dedicació al seu cultiu.
BENIARRES 2Benisterra, iniciativa agroecològica que cultiva els calçots al terme de Beniarrés
El sector de l’hosteleria de Beniarrés també assaboreix l’èxit de la calçotada, i aquest any encara més perquè els bars del poble han sigut els protagonistes i pioners d’una nova aportació a aquesta festa. Amb raó d’augmentar la participació del poble, la Calçotada es va anticipar un parell de caps de setmana amb la realització d’un concurs de salsa romesco, acompanyant dels calçots. L’establiment guanyador s’encarregà de subministrar la salsa a la Calçotada a més a més de ser guardonat amb un socarrat.
Cal destacar l’escassa implicació de l’Ajuntament en l’acte, si més no, més multitudinari que se celebra en el municipi. Perquè la calçotada de Beniarrés ha anat creixent considerablement, i d’unes desenes de persones amb què va comptar en els seus inicis, el número de participants en aquesta novena edició ha superat els 500. L’únic impediment perquè aquesta jornada fóra més nombrosa és la manca d’infraestructura, ja que ha comportat una llista d’espera d’un centenar de persones. I la culpable d’aquest èxit de convocatòria és, sobretot, la gran difusió que es fa de boca a boca.
BENIARRES 3
L’experiència ens diu que a mesura que aquests actes esdevenen més multitudinaris perden substància. Ara bé, alguns membres de l’organització afirmen que han sabut augmentar el nombre de participants tot mantenint la qualitat de la festa. Ja ho veiem, les millores més substancials són l’abastiment de calçots i la confecció de la salsa en el mateix municipi.
Conéixer iniciatives com aquesta alimenta l’esperança sobre com un esdeveniment localitzat en un xicotet poble i gestionat per un col•lectiu amb escassos recursos però ben avingut, pot tindre un impacte tan significatiu i beneficiar tant el poble com les relacions entre els seus veïns.
Font: Equip de redacció La Taifa

dijous, 11 d’abril del 2013

Vint anys sense Guillem Agulló. La lluita continua!

Per Endavant OSAN
Aquest 11 d’abril es compleixen 20 anys de l’assassinat del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló. La seva mort va tornar a posar en evidència, una vegada més, la connivència dels aparells estatals amb les trames d’ultradreta. Una connivència que començà ja a finals de la dictadura franquista i que té com a objectiu sabotejar el procés de presa de consciència nacional al País Valencià i afeblir l’esquerra. La principal guerra bruta que l’estat ha menat contra els Països Catalans és la que s’ha lliurat als carrers de València.
La sentència contra els assassins de Guillem Agulló fou un insult i una burla per al conjunt de la societat dels Països Catalans. Això encara es refermà més amb el fet que, mentre en alguns indrets de l’estat s’il·legalitzaven llistes electorals, el seu assassí només va complir 4 anys a la presó i va poder concórrer lliurement a les eleccions de 2007 en una llista d’un partit explícitament nazi.
La connivència dels aparells repressius de l’estat i de sectors polítics espanyolistes de València en aquest crim era una veritat a crits que un tribunal es va encarregar d’evitar que s’investigués. De fet, la justícia continua essent un puntal essencial per a que aquests grups puguin actuar amb total impunitat. L’assassinat de Guillem Agulló no va marcar, com alguns van voler-nos fer creure, un abans i un després en la impunitat d’aquests grups.
Des de 2007 s’ha produït més d’una vintena d’atacs amb artefactes al País Valencià a locals d’organitzacions independentistes, progressistes o de defensa de la llengua. Tots aquests atacs han restat impunes malgrat les insistents demandes per a que siguin investigats. El silenci mediàtic que ha seguit a molts d’aquests atacs ens mostra d’una forma molt clara la construcció d’una política antiterrorista entesa com a arma política. Les constants amenaces contra la família Agulló superen, i de molt, allò que sovint es denuncia des de les associacions de víctimes del terrorisme orquestrades i finançades des de l’estat.
Malgrat aquests fets, Guillem Agulló ha esdevingut el símbol d’una generació a qui aquesta tragèdia va fer assumir de cop la idea que la transició i l’autonomisme era una farsa. Que darrere de la democràcia formal hi habitaven els mateixos monstres que havien fet col·locar les bombes a casa de Joan Fuster o de Manuel Sanchis Guarner, els mateixos que havien encobert l’assassí de Miquel Grau, els mateixos que pagaven i protegien els escamots blavers que rebentaven actes en defensa del valencià.
Després del crim, aquesta generació va tornar a omplir els carrers de València per fer-hi ressonar més fort que mai la denúncia contra el feixisme. I any rere any els ha tornat a omplir cada abril per a cridar ben fort que només amb la independència hi ha futur per al nostre poble.
De d’Endavant OSAN tenim el convenciment que el nostre dia arribarà. Que tot allò que hem anat acumulant durant aquestes dècades de lluita, finalment donarà el seu fruit. I entre aquestes coses acumulades hi ha el patiment de la família Agulló, i de molta altra gent que ha patit la violència feixista en la pròpia pell. La victòria no serà per a aquestes persones, sinó sobretot gràcies a elles.
Països Catalans, 11 d’abril de 2013
ACTES D’HOMENATGE I RECORD
Dijous 11 d’Abril
Concentracions-homenatge a Guillem Agulló arreu dels Països Catalans
Burjassot: 20h Plaça Emili Castelar
Barcelona: 19h Parc de la Ciutadella -Glorieta Sònia
Castelló: 20h Plaça Maria Agustina
Reus: 20h Plaça Mercadal
Vilanova i la Geltrú: 20h Rambla amb Francesc Macià
Vilafranca del Penedès: 20h Plaça de la Vila
Tarragona: 20h Plaça del Rei
Divendres 12 d’Abril
Concentració-homenatge a Guillem Agulló a Gandia
19,30h Plaça de l’Ajuntament
Xerrada : “La repressió als antifeixistes”, a càrrec d’Alfon (jove empresonat durant la darrera vaga general a Madrid) i la Plataforma Solidaria Antirepresiva. Organitza: Coordinadora Obrera Sindical.
19h Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina c\Salvador ferrandis Luna, 42 (l’Olivereta, València)
Dissabte 13 d’abril
Homenatge nacional a Guillem Agulló a la seva ciutat, Burjassot
19h. Manifestació Nacional “Guillem, 20 anys no ens han fet oblidar-te. La lluita continua!”, organitzada per Arran
20h. Acte d’homenatge. Organitzat per la Comissió 20 anys sense Guillem
21h. Sopar Popular (cal apuntar-se al Terra, Bassot o a comissio20anyssenseguillem@gmail.com) . 5€
22h. Concert (gratuït): Feliu Ventura – Obrint pas (acústic) – Atzembla
Dijous 18 d’Abril
Xerrada: “Agressions feixistes al País Valencià. El cas de Guillem”, a càrrec de Vicent Marques (historiador i militant d’Endavant) i Natxo Calatayud (ex-militant de Maulets i membre de la comissió).
19h Ateneu de Montcada (Avgda. Germanies, 21. Montcada)
Dissabte 20 d’abril
Jornada d’homenatge a Guillem Agulló a Castelló de la Plana
Dinar i xerrada sobre el feixisme al País Valencià a la Plaça de l’Ereta
20h Manifestació  a La Farola

Documental sobre el cas de Guillem Agulló que van fer al programa Dossiers de Canal 9:
 
Cançó "No tingues por." del grup Obrint Pas. Esta cançò es va fer en homentge a Guillem agulló i en esta versió en directe la seva germana li dedica unes emocionants paraules:

dimecres, 10 d’abril del 2013

Video de la IX Calçotada

Els companys de Diania Tv van vindre a la Calçotada i ens han fet este video per a que el gaudiu.










Imatge de la IX Calçotada Popular de Beniarrés.