dimarts, 15 de gener del 2013

Article del company detés ahir per participar en la Vaga General del 14N sobre els fets.

Ja ho sabeu; ahir al matí em van detindre. Ho van fer a les 7'40 del matí. A només trenta metres de la porta de ma casa i mentre anava a treballar, quan encara era de nit. Em van detindre cinc minuts després dels que ells preveien, els que portava de retard. És el que té fer els seguiments policials a persones de costums. Ells sabien quina és la meua rutina diària, que cada dia ix de casa a la mateixa hora i faig el mateix camí, a peu, fins el meu lloc de treball. Aquesta és la feina de la policia polític-social. Si em necessitaven per alguna cosa només calia fer-me arribar una citació judicial; hauria anat; s'hauríem estalviat el numeret, les preocupacions i sobretot molt de temps i diners públics de tots.
No és la primera vegada que em detenen. Sí que ho és, però, la primera que ho fan policies d'incògnit, després d'un seguiment policial i un dia normal. Les diferències són substancials i la primera és que la sorpresa juga al seu favor. Portava els auriculars posats, com cada dia; potser això també ho sabien. No vaig ser conscient del seguiment que m'estaven fent, per això em vaig sorprendre que una persona m'agafara del braç i m'obligara a girar-me; una xica que portava mitja cara tapada, amb un mocador palestí, i que anava acompanyada d'un altre xic. Em va mostrar la seua placa i em va demanar que traguera les coses de la meues butxaques i que m'identificara. En un primer moment pensí que estaven buscant alguna altra persona pel barri, que la cosa no anava amb mi. Estava equivocat. Quan comprovaren la meua identitat em van dir que estava detingut i que havia d'acompanyar-los a la comissaria, amb una acusació de desordres públics i d'estralls. Em digueren que havien d'emmanillar-me per una qüestió de protocol i m'introduïren al cotxe. De camí a la comissaria em van assegurar que no em preocupara pel treball, que ells contactarien amb la persona que jo els diguera el més prompte possible perquè poguera avisar. Em va donar la sensació que ells mateixos eren els primers conscients de la desproporció entre el tipus de detenció que estaven fent i el delicte pel qual m'acusaven, però bé, això només són percepcions personals.
Les hores a la Jefatura Superior de Policia, van passar molt lentament. Era l'únic detingut que havia als calabossos de la comissaria de la Gran Via i em vaig avorrir molt, però també aprofití per pensar. Allà em tragueren les empremtes dactilars.
A les 10'30 vaig poder parlar amb la meua advocada. Vam haver d'especular sobre les raons de la detenció, ja que tampoc no ens les van voler donar, tot i que ja m'imaginava per on podia anar la cosa: la meua participació a la passada vaga general, de la qual, justament ahir es complien dos mesos.
Supose que serien les dotze passades quan em tragueren de Jefatura els mateixos policies que m'havien detingut. Em van dir que podia tapar-me la cara ja que era possible que hi haguera premsa, per si volia preservar-me de fotos i gravacions. Els vaig contestar que no. No em van dir on em portaven. A l'eixida de la comissaria el cotxe va esquivar la concentració de solidaritat que estava convocada a la porta de la Jefatura. Sabia d'aquesta perquè en creuar la Gran Via vaig veure companys que es dirigien cap allà. Aquest trajecte, també en cotxe camuflat, el vaig fer sense manilles.
Pensava que em durien a la ciutat de la Justícia. Estava equivocat, un poc abans d'arribar, el cotxe va enfilar cap a la central de Sapadors. Allà m'hi vaig estar unes tres hores. Em ficaren en una cel·la amb més persones i em va tocar esperar. Em tragueren totes les empremtes i em feren la fitxa policial amb les fotos. No entenc perquè em van fer la fitxa de nou, si les meus petjades ja les tenien i, com van certificar després, eren la base de la meua acusació. Em van donar el dinar, tot i que vaig preferir no menjar.
Sobre les tres de la vesprada ens tragueren, a alguns detinguts, per traslladar-nos. Vaig deduir l'hora perquè es sentia la melodia del telediari des d'un televisor. Abans de pujar a la furgona hi havia el grup de set o huit policies que ens havia d'acompanyar als jutjats. Aquests diferents, uniformats i alguns amb un posat ridículament xulesc. Això deu ser causa de l'uniformitat, que transforma tant per fora com per dins.
De Sapadors anàrem a la ciutat de la Justícia on, de nou, haguérem d'esperar molt de temps. Allà, l'advocada per fi em va poder mostrar l'acusació final. Les meues empremtes dactilars estaven a un cartell que havia aparegut en una acció feta el passat 14 de novembre, contra una sucursal de la caixa. Dic que l'advocada em va mostrar perquè realment no vaig poder parlar amb ella. Un vidre d'un dit de grossos ens separava i era impossible poder escoltar-nos sense cridar, el que tampoc no teníem ganes de fer. Si a això s'afegeix que el policia que em custodiava no van deixar que tancarà la porta del lloc on estava i per tant podia sentir perfectament la nostra conversa... bé, seran les coses de l'estat de dret d'Iñaki Urdangarin.
Sobre les sis, per fi em van pujar a declarar davant el jutge. Em van llegir els meus drets i el fiscal em va explicar l'acusació: El passat dia 14 de novembre, durant la vaga general s'hi va fer una acció contra una sucursal de la Caixa de Pensions de Barcelona al carrer de Guillem de Castro. L'acció va consistir en el llançament de pintura roja contra la sucursal i en deixar un ninot que portava un cartell amb el lema "El capitalisme mata". El fiscal volia saber si era veritat que jo havia tocat eixe cartell i jo li ho vaig confirmar. Li vaig dir que sí, i a més li vaig haver d'explicar, encara que això sembla que a ell no l'importava, que el cartell formava part d'un ninot que representava una víctima suïcidada a causa d'un desnonament. Ho vaig fer perquè potser actua d'ofici i encomana una investigació sobre eixe crim. Perquè alguns sembla que encara no s'enteren que és el capitalisme, que són els bancs els que cometen els crims i no nosaltres. Li vaig dir que el ninot, que m'agradava molt pel que representava, l'havia agafat davant del Corte Inglés del carrer de Pintor Sorolla i l'havia dut, orgullós i a cara descoberta durant tot el recorregut. Que molta gent, també la premsa, ens va fotografiar, al ninot i a mi, i que també havia estat tocat per les mans d'altres persones. I que a la plaça de Sant Agustí, li ho havia donat a una altra persona quan me'l va demanar.
El fiscal es va interessar per la meua pertinença a l'organització Endavant. Va mostrar un informe policial que demostrava que jo era membre d'aquesta. Això també li ho vaig confirmar. Però no només d'Endavant, sinó que li vaig afegir que sóc afiliat al sindicat COS i a altres entitats i col·lectius socials, esportius i culturals de la ciutat.
El jutge ens va dir que quedava en llibertat, pendent de l'acusació final. Fa poques hores m'he enterat que han arxivat el cas. Vaja, potser hem batut algun record de rapidesa en la resolució d'un cas. Que s'ho apunten els de Campofrio i l'incorporen al currículum d'Españistan.
Com a intent d'humiliació final, la policia em va obligar a eixir per la rampa del pàrquing del jutjat i no, com és habitual, per la porta del jutjat de guàrdia, el que, com em van confirmar després treballadors de la Ciutat de la Justícia en si ja és una anormalitat. Amb això pretenien que no poguera rebre el suport de les persones que m'esperaven a la porta. També és probable que sentiren tanta ràbia i vergonya del que havien fet que volgueren tancar la seua actuació com es diu "per la porta de darrere" i sense donar la cara.
El dia d'ahir va ser molt llarg, incòmode i fred. Ho va ser per mi però més ho va ser per totes les persones que volgueren, i pogueren, donar-me suport, a les portes de la Jefatura de Policia al matí i dels jutjats per la vesprada, des de fora i des de dins (gràcies Mariajo). Va ser un dia dur per tots ells i en especial per la meua companya, la gran damnificada de tot el que va passar.
Estar detingut no em va donar especial ràbia o impotència. Més enllà de la incomoditat normal i del fred, sí que em va molestar molt la sensació de pèrdua de temps, la pròpia i la d'altres. Veure passar les hores sense poder fer absolutament res. Ni llegir, ni treballar, ni corregir els treballs pendents. Estar a mercé de la burocràcia policial i haver de suportar ordres tot el dia i, com he dit, de deixar escapar les hores esperant.
Des de dins dels calabossos no s'escolten els crits d'ànim però sí que es senten. Els nostres repressors els viuen i amb això s'incomoden. I és aquesta incomoditat el que ens fa gegants als seus ulls. Ens poden tractar amb més o menys violència, verbal o física, però són les mostres de suport les que ens fan més grans i per-tant més respectables.
Del dia d'ahir em quede amb un parell de conclusions. A mi només em van furtar les hores de sol. A molts de vosaltres hores d'espera i el tràfec d'haver d'anar d'un lloc cap a un altre. I també la preocupació, és clar. Però ahir, la repressió, que és necessària per sostenir el criminal sistema capitalista, ens ha fet més fort. Al llarg dels anys he participat en nombroses concentracions de suport a detinguts i sé que són bons espais de confluència on els nostres militants es troben i aprofiten per parlar, per exprimir-se les idees i pensar com traure-li el millor partit a la lluita. I que tampoc, de vegades, no hi ha ningú com la policia per recosir, amb les seues actuacions, les costures que al moviment se li obrin amb el frec a frec de cada dia.
A l'eixida del jutjat vaig veure moltes persones molt properes. Estaven els meus companys d'Endavant, de la COS, de l'Accent i de la CUP de València. També vaig saludar amics d'Arran, del SEPC i de l'MDT. Estaven els companys de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, de l'Assemblea d'Aturats de Montcada i de la lluita del Parke Alkosa, de Ca Revolta, del Micalet i de la Intersindical. I altres que no vaig poder saludar, estava un poc marejat i tenia ganes d'anar a casa, però abans em vaig donar l'homenatge i el gust de poder cridar amb ells dues coses que arrepleguen, concentren i expansionen el sentit de tot el que fem i del que som, de com vivim el present i encarem el futur: que si ens toquen a un ens toquen a tots i que la seua repressió no ens aturarà.

15 de gener (dos mesos i un dia després de la Vaga General) de 2013.
                                                                              Ciutat Vella, València, Països Catalans.

dijous, 3 de gener del 2013

Xerrada: Aproximació a Corea del Nord a càrrec d'Alejandro Cao de Benós.

República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord com es sol anomenar per ací) és un país del que tot el mon parla però que molt pocs coneixen. És contínuament atacat pels mass-media per les seves suposades activitats armamentístiques, per les proves nuclears, per no respectar els drets humans, és acusada de ser una cruel i impenetrable dictadura on la població patix una gran repressió. Però tots sabem els grans mitjans de comunicació a qui obeeixen i quins interessos estan darrere d'ells. Ens en anem a fiar d'ells en el cas de Corea del Nord? Es veritat el que diuen? Perquè els mitjans de comunicació alternatius no informen sobre el que passa a Corea? A que es deu eixa poca simpatia que es te a Corea del Nord dins de certs cercles de "l'esquerra"? Totes aquestes preguntes i més ens les intentara respondre un convidat de luxe, Alejandro Cao de Benós, president de l'Associació d'Amistat amb Corea (KFA) i ha advocat permanentment per la República Popular de Corea del Nord des de 1990. És delegat especial honorari d'aquest país, i delegat especial del Comitè de relacions culturals amb països estrangers.
Alejandro Cao de Benós ens farà un repàs a la historia de Corea, ens parlarà de les costums, cultura i creences del poble coreà el perque de la seva partició en dos estats, la creació de la República Democràtica, ens intentarà fer comprendre l'amor del poble als seus líders...
Tindrem una oportunitat única per coneixer eixe país tan llunyà, polèmic i tan en la boca de tots i a la mateixa vegada desconegut.

La xzerrada serà el dissabte 19 a les 19:30h a l'Ateneu Popular Arrels.
Anima't a vindre i a participar.
Després realitzarem un sopar popular al que cal apuntar-se a ateneuarrels@gmail.com


Cartell de propaganda política.

Desfile militar.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

El 14 de novembre: VAGA GENERAL!


Xerrada: L'expoliació fiscal al País Valencià"

Este dissabte oferirem la xerrada. "Les dades de l'expoliació fiscal al País Valencià" a carrec de David Oliver i Cesc Silvestre, membres de Solidaritat per la Independencia. La xerrada tindrà lloc a l'Ateneu Popular Arrels a les 19:30, en finalitzar sopar a l'ateneu per 10 euros.

dissabte, 1 de setembre del 2012

Jornades sobre la crisi capitalista i alternatives.

Desde l'Ateneu Popular Arrels hem organitzat unes jornades sobre la crisi capitalista que estem sofrint la classe treballadora i diferents alternatives per fer front aquesta crisi que promet ser molt cruenta.
Totes les xerrades es realitzaran al Centre Cultural Joan Fuster.
El divendres 14 de setembre a les 19:30 tindrà lloc la xerrada "Projecte i lluita de El Parke Alcosa" a càrrec de gent involucrada en aquest projecte de lluita per un treball digne i uns serveis de qualitat.
El dissabte 15 de setembre a les 11:30h es realitzarà la xerrada a carrec de l'Assemblea d'Aturats de Moncada sobre el model d'organització dels treballadors, alternatives a l'atur i com sobreviure a la crisi. I a les 19h Arcadi Oliveres ens parlarà sobre els origens de la crísi, el que ens espera i com fer-li front.
esperem la vostra assistencia.

dijous, 30 d’agost del 2012

El documental d’un valencià donarà veu a les víctimes de la tortura al País Basc

Escrit per: Borja Català, Manises Font: L'accent
L’ús de la tortura per part de les forces de seguretat de l’estat, especialment en la lluita contra l’independentisme basc, és un tema tabú als mitjans de comunicació convencionals. Amb l’objectiu d’ajudar a trencar aquest blocatge informatiu, el valencià Ricard Salom (Carcaixent, la Ribera Alta, 1975) està preparant un documental en què dóna veu a ciutadanes basques que han patit en carn pròpia una pràctica que segons la versió oficial no existeix.
El projecte 120 hores. La tortura contra Euskal Herria va nàixer fa dos anys i les gravacions van començar a les darreries de l’estiu de 2011. Durant el rodatge Salom ha parlat amb diferents víctimes de la tortura, com ara el jove Unai Romano; l’exdirector del diari Egunkaria (ara cap visible de Berria), Martxelo Otamendi; o l’editor de Txalaparta, Mikel Soto.
Tortura Donostia 001

Davant la càmera també passen una metgessa i una psicòloga membres de l’associació Jaiki Haidi, que dóna assistència a qualsevol persona que haja patit violència política per part dels estats espanyol i francés. També hi participen representants del Grup Contra la Tortura del País Basc (Torturaren Aurkako Taldea, TAT). De fet, aquest col·lectiu ha aportat molta informació als autors del documental.
Com explica el mateix Salom, 120 hores “és intencionalment parcial”, ja que no ha tractat de posar-se em contacte amb cap portaveu estatal. “La seua versió és estesa i coneguda, tenen tots els mitjans de comunicació a la seua disposició”, afirma. Tampoc no ha sol·licitat cap subvenció pública.
Per aquest motiu, per poder dur endavant el projecte (que ja es troba en la fase de muntatge), Salom ha acudit al micromecenatge a través de la pàgina web del projecte a Verkami. El seu objectiu és reunir 4.500 euros amb què cobrir les despeses posteriors a l’enregistrament (a més del muntatge, disseny dels crèdits, dels subtítols –estaran en català, basc i anglés- i de la caràtula, gravació de les còpies...). Els primers dies de la campanya de finançament ja s’havien aplegat gairebé 2.000 euros, i s’hi podran fer aportacions fins als primers dies de setembre.

dilluns, 6 d’agost del 2012

Curset de cuina

Demà tenim el primer acte de la Setmana Cultural, a les 19h tindrem el curset de cuina a carrec de Pau Montalgudo i per 10 euros ens ensenyarà a realitzar una amanida de vinagreta de cítrics amb capellans i un Tombet de corder, plat típic del Maestrat. També gaudirem d'una picadeta, una degustació de vins i productes de la terra, postre i vi dolç. Cal apuntar-se quant antes, places limitades!

dissabte, 4 d’agost del 2012

Setmana Cultural de Beniarrés

Un any més ja tenim la Setmana Cultural de Beniarrés organitzada per l'Ateneu. Ací podeu consultar la programació.

dijous, 5 de juliol del 2012

Samarretes de l'Ateneu Popular Arrels

Aquest estiu anem a fer dos models de samarretes, que si voleu podeu encomanar pel correu elèctrocic, pel facebook, posant-se en contacte amb algun membre, al telefon 618346594 o passant per l'ateneu. El preu serà de 12 euros i heu d'indicar quina talla voleu, quantitat i model que heu elegit.


MODEL ATENEU BENICADELL

MODEL ATENEU CRIATURES



diumenge, 10 de juny del 2012

"La doctrina del xoc" nou video recomanat que podem vore on-line

La doctrina del xoc (subtitulat: l'ascens del capitalisme del desastre) és un llibre de la periodista canadenca Naomi Klein, publicat en anglès el 2007. El llibre i la pel·lícula basada en aquest llibre, sostenen que les polítiques econòmiques de Milton Friedman i de l'Escola d'Economia de Chicago han aconseguit rellevància en països amb models de lliure mercat no pel fet de ser populars, sinó degut a l'impacte en la psicologia social amb desastres o contingències provocant que davant la commoció i la confusió es puguen fer reformes impopulars. Se suposa que algunes d'aquestes pertorbacions, com la Guerra de les Malvines, l'11 de setembre, el Tsunami de l'Oceà Índic de 2004 a Indonèsia, o la crisi de l'huracà Katrina haurien sigut aprofitades amb la intenció de promoure l'aprovació d'una sèrie de reformes que en altres circumstàncies no hagueren estat acceptades pel poble.

dimarts, 24 d’abril del 2012

dimecres, 21 de març del 2012

29-M Vaga general!




La Reforma Laboral és la darrera agressió legislativa contra els treballadors i treballadores dels Països Catalans. Mica en mica, anem perdent drets socials i laborals, sota excuses i pretextos tan diversos com injustos. Els desnonaments de famílies senceres, la deslocalització d'empreses deixant al carrer milers de persones, el saqueig privat de serveis públics amb el beneplàcit de les administracions o l'anomenada crisi del deute són només algunes de les moltes injustícies que ara se sumen a la Reforma Laboral.  Per aquest motiu Des d'Endavant (OSAN) convoquem tota la classe treballadora dels Països Catalans a participar en una vaga general anticapitalista que sobrepassi i desbordi la vaga general convocada pel dia 29 de març.
Cal fer visible l'existència, creixement i consolidació d'un moviment anticapitalista i volem que sigui cada dia més fort i combatiu, al marge de les grans centrals sindicals espanyoles, CCOO i UGT, que convoquen i desconvoquen vagues en funció d'interessos particulars i partidistes. Per fer-ho, des d'Endavant OSAN creiem que cal aglutinar forces amb el conjunt de moviments populars i anticapitalistes per cridar ben fort, no només contra la nova Reforma Laboral, sinó també contra l'anomenat “pacte social”. Fa més de 30 anys que sota aquest pretext s'han estat retallant drets socials bàsics i ens han imposat una dictadura dels mercats i del capital, sense que cap treballadora pugui decidir res sobre la seva situació laboral. De fet, organisme elitistes i antidemocràtics (o fins i tot fantasmagòrics) com els mercats, la banca i la patronal són els qui decideixen els nostres drets i deures. Tot, amb el suport i agenollament dels governants que, tant a Madrid com als Països Catalans, no dubten a endur-se els seus trofeus i comissions a costa dels nostres drets.
Estem, doncs, en un moment en el qual el capitalisme més agressiu (representat, entre d'altres, pel Banc Mundial, l'FMI o la Unió Europea) està desemmascarant-se a casa nostra de la mà de les polítiques neoliberals i complaents aplicades per la dreta de tota la vida (CiU i PP). Mentrestant, les esquerres parlamentàries (la socialdemocràcia) abaixen el cap i demanen un nou pacte social.
Nosaltres, però, diem prou. Volem anar a la vaga, i volem anar-hi per plantar cara al capitalisme . Si ells ja s'han tret la màscara democràtica renunciant a l'estratègia del benestar per a tothom, és hora que nosaltres prenguem el poder del carrer, ens desempalleguem de la màscara del pacte i passem a la confrontació directa amb els interessos del poder.
Totes i tots a la Vaga General! Totes i tots contra el capitalisme salvatge!
Endavant (OSAN). Març de 2012.

S'han acabat els tiquets per la calçotada.

Degut a la gran quantitat de gent que s'ha apuntat a la calçotada, superant les nostres previsions més obtimistes, anunciem que ja no es pot apuntar ningú més a la calçotada. Moltes gràcies a tots.

dimarts, 20 de març del 2012

Material per la vaga general

Podeu descargar material d'agitació, plantilles, pancartes i volants explicatius de perque fer la vaga en este enllaç: http://www.vagageneral29m.cat/