Manifest i convocatòria unitària de l'esquerra independentista valenciana pel 9 d'Octubre

• Manifestació: Dissabte 9 d'Octubre 18h a la Plaça de Sant Agustí de València  

Davant les retallades socials i nacionals… construïm els Països Catalans! 

A hores d’ara els reptes que se’ns plantegen als i les valencianes no són escassos. Ens ha tocat viure una situació de crisi profunda en l'àmbit econòmic, polític i institucional, on les falses dreceres proposades per governants poc assenyats ens volen fer creure que callant i atorgant-los la paraula a ells és l’únic camí per fer les coses. Intenten convèncer-nos perquè cregam que hi ha un encaix possible amb el regne d’Espanya, ens diuen que només cal reformar el capitalisme, que cal que ens apretem el cinturó. Actuen com si d’una obra de teatre es tractara, a voltes per escenificar un fals enfrontament entre ells.
La realitat és una altra. El model econòmic del PP al País Valencià ens ha conduït a les 500.000 persones aturades, ha destruït el litoral i ha arruïnat la indústria i l’agricultura.. El govern del PsoE a l’Estat espanyol no ha dubtat en llançar un greu atac contra els interessos de les classes populars mitjançant grans retallades de drets laborals i socials (reforma laboral, congelació de pensions, privatitzacions…). L’encaix famós no arriba, ni arribarà, clar les peces no es corresponen i ni llimant-les es pot fer que encaixen. Les polítiques antivalencianes del PP impedeixen, any rere any, que desenes de milers d’estudiants i estudiantes valencianes puguen accedir a l’ensenyament en la nostra llengua. 
La corrupció ja és un escàndol i no pareix que vaja a aturar-se. Al País Valencià és una xacra de dimensions considerables que es menja els pressupostos públics. Tant el PP com el PsoE comparteixen responsabilitats i servituds. 
La pràctica política de la tercera via es demostra dia a dia com a inútil per poder dur a terme a l’emancipació nacional. Els polítics regionalistes, més preocupats en ocupar poltrones i posicions de poder que en atendre les necessitats de les persones treballadores, li fan el joc als partits estatals, boicotegen des de dins qualsevol intent d'organització i mobilització de les classes treballadores, i intenten diluir les reivindicacions de justícia i llibertat del nostre poble.
El País Valencià no té futur dins del regne d’Espanya.
Enfront de tot això, cal dir ben fort que denunciarem sense descans la corrupció que assola la nostra terra. Que l’Esquerra Independentista d’aquest país no va a renunciar ara ni mai a la territorialitat. Que davant de l’enrevessada argumentació de les diferents velocitats (grans diferències de velocitat n'hi ha també al Principat de Catalunya) que alguns sectors “sobiranistes” llancen contra la construcció nacional de l’Esquerra Independentista no cedirem ni un pas. El projecte polític de l’Esquerra Independentista no passa per la transversalitat ja que està fet des de i per a les classes populars.
Es fa necessari doncs, contraposar a Espanya el projecte emancipador de l’Esquerra Independentista construïnt una Unitat Popular que siga el reflex dels interessos de la classe treballadora i faça de la independència l’eina per a la defensa dels nostres drets socials i laborals mitjançant la construcció del socialisme.
Per caminar tots plegats en aqueix sentit cal, però, ser conscients que dins de l’Europa del Capital (Unió Europea) no és possible dur a terme veritables polítiques d’emancipació social i nacional, que el Fons Monetari Internacional no pot dirigir o censurar les polítiques de pobles i estats. No hi han dreceres en el camí cap a la independència i el socialisme.L’Esquerra Independentista aposta per l’alliberament personal, social i nacional dels Països Catalans.
Davant les retallades socials i nacionals: construïm els Països Catalans!
Visca València! Visca el País Valencià! Visquen els Països Catalans!
 Esquerra Independentista
CAJEI, Maulets, SEPC, Endavant, COS, Alerta Solidària
València, Països Catalans, 9 d’Octubre de 2010

•  Totes i tots al carrer!: Dissabte 9 d'Octubre 18h a la Plaça de Sant Agustí de València 

Comunicat davant un judici a un company d'Endavant i la C.O.S

Divendres 8 d’Octubre, vigília de la Diada del País Valencià, el militant
d’Endavant i afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical ARV será jutjat a
la seua ciutat d’Alacant acusat de danys i coaccions, després d’haver
participat en els piquets informatius de la Vaga General del 29S i haver
estat denunciat pel Corte Inglés.
Des d’Endavant (OSAN) volem enviar una forta abraçada al nostre company,
així com a totes aquelles persones que van ser insultades, apallissades,
identificades, amenaçades i detingudes durant la jornada de Vaga General a
Alacant, als Països Catalans i a l’estat espanyol, i en especial als dos
companys que encara romanen a la presó.
La detenció i posterior judici del nostre company obeeix a la persecució
policial i política contra els integrants més actius i conscients dels
piquets informatius, en un intent de criminalitzar el dret de vaga,
l’activitat dels piquets, i de desviar l’atenció sobre el propi èxit de la
Vaga General. Amb les contínues amenaces, provocacions, pallisses i
detencions que hem pogut constatar arreu dels Països Catalans s’ha
intentat aillar els militants anticapitalistes de la resta de la classe
obrera, trencant la unitat de classe i intentant fer més eficaç la
repressió selectiva. No ho han aconseguit, però ho continuaran intentant
en aquesta lluita que albirem llarga i dura.
Resulta paradoxal que una de les més significades institucions del
capitalisme espanyol, El Corte Inglés, denuncie el nostre company per
danys i coaccions. Per a l’oligarquia i la propia justicia és més
important un vidre suposadament trencat d’un aparador que el dret a
sindicació, el dret a vaga o la negativa a realitzar hores extres, drets
que vulnera diàriament El Corte Inglés i que aconsegeueix imposar amb
amenaces d’acomiadament. Qui quotidianament atempta i coacciona les
treballadores és únicament el capital i El Corte Inglés.
Emplacem, finalment, la militància d’Endavant a continuar el treball
polític ontra la crisi capitalista, la reforma laboral i els futurs i més
que immediats atacs contra els drets de la classe treballadora. És la
nostra responsabilitat continuar plantant cara a les agressions de
l’oligarquia i construir l’alternativa socialista als Països Catalans.
La lluita és l’únic camí!
País Valencià, octubre de 2010

Ràbia i orgull

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.  Benvolgudes amigues i amics... Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer... Ahir 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí. Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc. Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc. Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols, fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT (detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç) I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació. Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica. La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València. Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45. A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”. Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO, marxant molts d'ells... En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia. La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes... Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades... Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los) Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista. Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma... Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT. I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra. El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més. Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!! Gonçal Bravo Coordinador General de la COS COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

 

Rafael Correa: “Esto fue un intento de golpe de Estado fracasado”

Font: Cuba Información
La Radio del Sur.- El mandatario ecuatoriano ratificó sus señalamientos contra individuos afines al ex presidente Lucio Gutiérrez. Anunció que se realizará una depuración profunda de la policía.
El presidente de Ecuador, Rafael Correa, quien este jueves fue víctima de una sublevación policial, señaló que esta acción fue un claro intento de conspiración en el que estarían involucrados individuos afines al destituido presidente Lucio Gutiérrez.
En cadena nacional, el mandatario relató que se dirigió al regimiento Quito Nº 1 inmediatamente conoció la rebelión de un grupo de policías que reclamaban la supuesta afectación a sus bonificaciones.
“Esto no ha sido una reivindicación salarial sino un claro intento de conspiración”, indicó.
Correa agradeció a su escolta personal que, a costa de su propia vida, precauteló su integridad física.
Encapuchados civiles con metralletas que reprimieron brutalmente a ciudadanos, encabezados por el canciller, Ricardo Patiño, que avanzaron desde el Palacio de Gobierno en defensa del mandatario.
Todos los elementos que participaron en la insurrección y que ha hecho quedar tan mal a la institución y al país, tendrán la sanción correspondiente, “aquí no habrá perdón ni olvido”, advirtió.
Además de los conspiradores de siempre, Correa sospecha que tras el levantamiento se pueden esconder elementos uniformados que en el pasado recibían aportes económicos de potencias extranjeras.
“Los irresponsables de siempre nos han hecho quedar mal presentándonos como quizá muchos nos quieran ver, como una república de opereta, donde supuestos policías, supuestamente buscando mejoras salariales secuestran al mismo presidente de la República”, dijo.
“Pero que nadie se engañe, ese no fue el motivo, eso no es lo que ha pasado hoy, lo que pasó fue un intento de golpe de Estado, de conspiración, de desestabilización, que les falló a los conspiradores, gracias a la actuación del Gobierno Nacional, al pueblo ecuatoriano y de las fuerzas leales del orden”, subrayó el mandatario.
En este sentido señaló que las acciones de insurrección fueron una serie de acciones coordinadas que querían crear el caos con el pretexto de que se habían quitado beneficios económicos a policías y militares, lo cual dijo, además, es falso.
Identificó a Gilmar Gutiérrez y Fausto Cobos, asambleístas del partido Sociedad Patriótica, del opositor Lucio Gutiérrez, de crear campañas de desinformación con características de guerra psicológica, con el propósito de levantar a la tropa armada contra el poder constituido.
Por ello anunció que “no habrá perdón ni olvido” para los responsables de la revuelta y que se realizará una depuración profunda de la Policía.
Correa confirmó la muerte del sargento Floilán Jiménez y la existencia de 27 heridos, luego del enfrentamiento registrado entre policías manifestantes y militares, reseñó Andes.
En el operativo de rescate del jefe de Estado, quien permaneció secuestrado en el Hospital de la Policía durante doce horas, participaron 35 oficiales y 500 hombres (300 de Fuerzas Especiales y 200 de otras unidades), según informó Luis Castro, comandante de las Fuerzas Especiales.
Aunque no precisó el número de uniformados heridos o fallecidos, el oficial denunció que fueron repelidos por franco tiradores de la policía sublevada, quienes abrieron fuego sin control.

Comunicat de l'esquerra Independentista contra la violència policíaca a València

Hospitalitzats, ferits, detinguts,... prou violència policíaca contra la classe treballadora.

Durant la convocatòria de vaga general a la ciutat de València s'han produit múltiples episodis de violència policial. Les càrregues policials desmesurades s'han reproduït al llarg de ota la jornada amb conseqüències importants.
Entre els múltiples parts de lesió que s'han alçat aquest matí cal destacar el trencament de clavicula produit aquest migdia al Campus de Blasco Ibáñez contra un treballador afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS). El sindicalista agredit mentre anava en bici i sense cap provocació es troba en aquests moments a l'hospital clínic a l'espera de ser operat.
Així mateix la policia ha detingut a dues persones i ha impedit amb actitud provocativa que els companys dels repressaliats es concentraren en les immediacions de la central de policia.
Des de l'esquerra independentista volem assenyalar:
1) Una vegada més la policia espanyola es posa del costat de la patronal i agredeix salvatgement als i les treballadores en vaga. Es demostra doncs que la seua actitud en la vaga no ha sigut neutra sinó bel·ligerant cap a la classe treballadora.
2) Responsabilitzem al delegat de govern Ricardo Peralta de la injustificada violència policial i per tant demanem la seua dimissió.
3) Les detencions vulneren el dret a la vaga i demanem la llibertat immediata i l'absolució de tots i totes les detingudes que es produisquen durant la jornada.

Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant (OSAN), CAJEI, Maulets, SEPC, Assemblea del Terra
València, 29 de setembre de 2010

Rescatan a Correa; victoria del pueblo ecuatoriano

Font: Cubadebate
Tras un violento operativo que se desarrolló en los exteriores del Hospital de la Policía Nacional, a las 21:22 de este jueves el Presidente de la República, Rafael Correa, salió de esta institución donde permaneció secuestrado alrededor de 12 horas.
El Primer Mandatario salió en una silla de ruedas, puesto una máscara antigases y custodiados por miembros de las Fuerzas Terrestre, del Grupo de Intervención y Rescate (GIR) y del Grupo de Operaciones Especiales.
El Jefe de Estado fue secuestrado en esta casa de salud, después de que asistiera en horas de la mañana para dialogar con cientos de policías contra la ley de servicio público aprobada por el Congreso, que eliminó beneficios económicos para los miembros de esa institución y las Fuerzas Armadas.
Para el operativo de rescate, cerca de las 18:00, 60 miembros del Grupo de Intervención y de la Policía (GIR) ingresaron al recinto de salud para intentar liberar al mandatario, liderados por la cúpula policial.
A las 21:39 el Mandatario llegó hasta el Palacio de Carondelet donde le esperan miles de ciudadanos ecuatorianos que respaldan la gestión del gobernante y al proceso democrático en el país. ”No tengo palabras de agradecimiento a todos ustedes por su apoyo, muchas gracias”, dijo al pueblo allí reunido.
El Presidente en su discurso no deja de agradecer a los mandatarios de América Latina por su muestras de adhesión. La gente lloraba de emoción, reportaron vía Twitter.

Crònica nacional de la vaga general del 29 de setembre

Piquets, sabotatges i mobilitzacions donen un marcat caràcter combatiu que recupera l'essència de la lluita de classes
Els Països Catalans han viscut en aquest 29 de setembre una intensa vaga general que ha estat secundada per vora d’un 80% dels treballadors, més tots aquells aturats, estudiants, treballadors domèstics o persones sense papers que malgrat no aparèixer a les estadístiques han participat també de la resposta de classe per excel·lència. D’aquesta manera l’Esquerra Independentista es mostra satisfeta per l’ample suport que ha rebut aquesta vaga general, malgrat haver estat gestada per unes centrals sindicals burocràtiques, allunyades en bona manera dels problemes dels treballadors. Només la lluita i la consciència de classe poden considerar-se els factors determinants en l’èxit de la vaga.

L’aturada ha estat pràcticament total en sectors com el metall, transports i mitjans de comunicació, significativa a la construcció, mineria, alimentació, químiques, administració pública, educació, universitats o sanitat i no ha tingut tanta incidència al comerç, restauració o serveis diversos. Tanmateix en línies generals l’acceptació de la vaga ha estat majoritària pel conjunt de la classe treballadora. Aquest èxit és fruit de l’intens treball que han vingut realitzant els comitès de vaga tan als centres de treball com als barris per difondre i satisfer l’aturada, però sobretot per contrarestar les coaccions empresarials vers els treballadors.

Més enllà dels indicadors quantitatius, la jornada també ha servit per donar un salt qualitatiu en la lluita de les classes populars respecte la tendència letàrgica dels darrers anys. Piquets, sabotatges i mobilitzacions massives han donat un marcat caràcter combatiu a la vaga general i les sensacions entre els activistes han estat en la mateixa línia que les de l’Esquerra Independentista: que cal aprofitar aquesta vaga per iniciar un període ascendent en la lluita de classes.

D’altra banda a totes les ciutats catalanes s’han produït manifestacions que han comptat amb una participació massiva. Ja pel matí 4000 persones a Santa Coloma de Gramenet, 2000 a Manresa i Sabadell, 1500 a Vilafranca i Vic han servit per escalfar motors de cara a les grans mobilitzacions previstes per la tarda a les principals capitals del país. Així, més de 400000 persones s’han donat cita a Barcelona, 100000 a València, 40000 a Alacant, 10000 a Tarragona, 8000 a Palma i 4000 Girona.

Tanmateix no podem parlar de normalitat en el desenvolupament d’aquesta jornada de vaga general. D’entrada els governs han marcat uns serveis mínims abusius per aquells sectors d’interès públic, però sobretot els nivells de repressió que han agut d’afrontar els treballadors vaguistes ha estat determinant. Alguns esquirols han protagonitzat incidents amb els piquets que han acabat amb casos d’atropellaments o agressions físiques. Emperò la nota més destacada ha estat el setge policíac que han hagut d’afrontar els comitès de vaga als barris i centres de treball i les classes populars a les manifestacions. Així la presència policíaca ha limitat excessivament la tasca dels piquets i ha deixat un trist rastre d’agressions cap a treballadors i fins a una trentena de detinguts a diverses poblacions (Alacant, Barcelona, Cornellà, Girona, Manresa, Mataró, Sabadell, Sants i València), àdhuc ha estat especialment regressiva en termes de drets i llibertats democràtiques vers algunes mobilitzacions alternatives a València amb una fortes càrregues en diversos punts de la ciutat i a Barcelona amb el boicot actiu al piquet unitari del migdia, el desallotjament del banc ocupat a la plaça de Catalunya i els enfrontament posteriors pel centre de Barcelona.

En resum aquesta jornada ha satisfet les expectatives de l’Esquerra Independentista, que estima que el moviment obrer surt reforçat amb la vaga general, però alhora entén que aquesta ha de ser la primera passa d’un llarg camí de lluita de les classes populars.

Comissió de Premsa de l’Esquerra Independentista

Països Catalans, 29 de setembre de 2010

Intento de golpe de estado en Ecuador, el Presidente Correa asediado

Llamamiento de los sectores demócratas ecuatorianos a la movilización contra el golpe de estado

Un grupo de policías tomó este jueves a la fuerza el regimiento número 1 de la ciudad de Quito en protesta contra la negación al veto de la Ley de Servicio Público que contempla eliminación de bonificaciones y ascensos. El presidente de Ecuador, Rafael Correa se encontraba en lugar para intentar dialogar. Hizo un llamamiento a la calma pero los abucheos y amenazas continuaron, se abrió la camisa y gritó: "¡si quieren matar al presidente, disparen... aquí está!". 

Lanzaron bombas lacrimógenas contra el Presidente que abandonó el Regimiento Quito N°1 tras lanzarse por el muro dirigiéndose al Hospital de la Policía, en la Avenida Mariana de Jesús y Occidental, con ayuda de su escolta, a una altura de aproximadamente tres metros. 

Correa permanece hasta el momento asediado en el área de emergencias de esta casa de salud con una herida en la ceja y con ciertas complicaciones en su rodilla que recientemente fue operada. Los manifestantes permanecen a la salida del Hospital de la Policía para impedir una posible salida de Correa que teme por su vida.

La manifestación se extiende paulatinamente en todo el país y amenaza con someter a la nación en un caos. Se confirma que las fuerzas aéreas del país, en un intento de golpe de estado, han tomado los principales aeropuertos del país. Mientras, en la Plaza Grande de Quito, aumenta la concentración de respaldo al Gobierno

El Jefe del Comando de las Fuerzas Armadas de Ecuador, Ernesto González, aseguró que están subordinados a la autoridad del presidente Rafael Correa, "Estamos en un estado de derecho. Estamos subordinados a la máxima autoridad que es el señor Presidente de la República", al resaltar que "Ecuador vive un estado de derecho".

El alto militar señaló que las Fuerzas Armadas deben resguardar la seguridad interna y externa, por lo que tomarán "las medidas que correspondan y las que pida el gobierno".

El gobierno ecuatoriano y su sistema democrático ha recibido también el apoyo de la OEA y de gobiernos latinoamericanos como el de Argentina, Venezuela o Chile. Por su parte, los diferentes colectivos democráticos no dejan de hacer llamamientos a la movilización en defensa de la institucionalidad de Ecuador frente al intento golpista y desestabilizador que se está viviendo por “los sectores más reaccionarios y derechistas del país”, como han denunciando algunos diputados.

La indignación entre la ciudadanía ha aumentado al saberse que Rafael Correa ha resultado herido por la policía y necesitado asistencia médica. En estos momentos los llamamientos a la concentración popular en torno al palacio presidencial son constantes.

Por otra parte, el canciller ecuatoriano, Ricardo Patiño, señaló que las protestas no cuentan con el respaldo de la ciudadanía. "Es una decisión absolutamente inaceptable de parte de algunos sectores policiales, no de todos. El pueblo no está apoyando eso, se está movilizando a favor de su Gobierno, legítimamente vigente".

La Organización de Estados Americanos, OEA, convoca una sesión extraordinaria para tratar las situación. El Departamento de Estado de Estados Unidos afirmó sentirse sorprendido por la situación.

Chávez té banyes, cua i trident

Article d'opinió de Pau Alabajos
Font: L'Informatiu

Anava a dir que em sorprén, però en realitat no: em preocupa, i molt, la unanimitat dels mitjans de comunicació de l’Estat Espanyol a l’hora de tractar el tema de Veneçuela. Sembla que algú, des de les altes esferes, haja dictat, punt per punt, què i com han d’escriure els periodistes de les seccions d’Internacional sobre la figura d’Hugo Chávez. Fins i tot en alguns programes d’humor de La Sexta (cadena gens sospitosa d’alinear-se amb la caverna conservadora), com ara Salvados o Buenafuente, es fan acudits recurrents sobre la falta de llibertats i drets civils a Veneçuela, cosa que converteix en un lloc comú, en una obvietat universalitzada, la idea que existeix un “règim dictatorial” que administra el país. Resulta simptomàtic comprovar com els diaris, les ràdios i les televisions amb més audiència del panorama mediàtic espanyol han coincidit a valorar les eleccions veneçolanes com un fracàs polític per al PSUV i, en canvi, han titllat d’èxit (i de revolució democràtica!) els resultats de l’oposició...

A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat? M’he perdut. A veure si algú m’ho pot explicar, perquè no ho acabe d’entendre: però no havíem quedat que era una dictadura? Quin sistema totalitari coneixen vostés que convoque eleccions sota els paràmetres de la legalitat? Els mateixos periodistes que ahir parlaven d’un Chávez amb alé de sofre, avui donen crèdit informatiu als resultats dels comicis que organitza el seu equip de govern? Tretze eleccions oficials s’han celebrat a Veneçuela des del 6 de desembre de 1998, data en què la majoria dels seus compatriotes van confiar a Hugo Chávez el govern del país, sense impugnacions ni retrets per part d’observadors internacionals imparcials ni d’organismes independents de control. Sí, evidentment, s’hi han produït protestes i denúncies, com les declaracions que va fer el portaveu d’exteriors del Partit Popular, Gustavo de Arístegui, durant la jornada de reflexió, que a punt estigueren de conduir-lo a la deportació (no perquè existisca la censura en el país llatinoamericà, sinó perquè el diputat popular es va passar les normes democràtiques per on volgué). Però torne a insistir-hi: se suposa que per a desacreditar els resultats d’un procés lliure i amb garanties, les crítiques han de provenir d’observadors imparcials. En abril de 2002, el govern del PP no va condemnar l’èxit momentani del colp d’estat que es va efectuar contra Hugo Chávez. Fins i tot José María Aznar, president de l’Estat en aquell moment, va atendre (amb la legitimació que això comporta) una telefonada de qui ell va qualificar com el seu “homòleg” i “líder del Govern Provisional”, Pedro Carmona. Els membres del consell de redacció d’El País tampoc no van posar el crit en el cel. Van considerar que la situació de Veneçuela era del tot insostenible, hissaren ben alt la bandera del victimisme i de la doble moral, i ja se sap com van aquestes coses, a poc a poc se’ls anava calfant la boca, una cosa va portar a l’altra i, quasi sense adonar-se’n, passaren de parlar “d’urgència democràtica” a argumentar públicament que “la fi justifica els mitjans”. Consulteu, si no, el paradigmàtic editorial titulat Golpe a un caudillo, publicat el dia 13 d’abril de 2002, algunes hores abans que Chávez recuperara la presidència. ¿Deuen tindre alguna cosa a veure-hi les vinculacions entre el grup Prisa (propietari d’El País) amb el holding empresarial Cisneros, que en 1996 aconseguí el 6,9% de Via Digital (l’actual Sogecable) i que gestiona la potentíssima plataforma mediàtica Venevisión, un dels grans altaveus de l’antichavisme? ¿Deu ser també una casualitat banal que les mancances democràtiques de Veneçuela hagen començat a preocupar veritablement l’opinió pública des del moment que Chávez va proclamar, amb bombo i platerets, la seua intenció de nacionalitzar la indústria energètica? ¿Per què em vénen a la ment Repsol-YPF i les seues inversions en la zona? ¿Alguna empresa espanyola més té interessos econòmics en aquella regió? Ah, sí, Telefónica, l’operadora líder a Amèrica Llatina, que controla, al mateix temps, el 20% de les accions de Sogecable, una de les múltiples capelletes de Polanco! I el BBVA i BSCH, ¿tenen alguna cosa a dir al respecte? De segur que els bancs també volen clavar-hi la cullera... A algú més li abelleix un tros de pastís?

Èxit de les mobilitzacions per la vaga general

Redacció L'Accent, València

Dimecres, 29 de setembre de 2010 21:03

La jornada de vaga general ha deixat un balanç positiu pel que fa a les mobilitzacions i la repercussió mediàtica, però el seguiment de la mateixa ha sigut molt desigual, com ja s'anunciava aquest matí. Piquets i violència policial La primera part de la jornada ha transcorregut amb nombrosos piquets al llarg del País Valencià. S'ha tancat el port de València, els mercats de proveïment de les grans ciutats també s'han vist afectats, al polígon del Port de Sagunt i a Xest s'han cremat barricades de pneumàtics, centres comercials de Castelló de la Plana i Alacant han rebut la visita de piquets... i així fins un llarg etcètera. >> Fotografies dintre la notícia L'acció dels piquets ha estat acompanyada per un gran desplegament policial que ha actuat amb brutalitat en més d'una ocasió, segons han denunciat els assistents. A Alacant, dos membres dels piquets que acudien al Corte Inglés han estat detinguts i no han quedat en llibertat fins passades les 17h de la vesprada. A València, el piquet d'estudiants ha rebut una càrrega després d'un tall de carretera. La intervenció de la policia ha acabat amb un treballador ingressat i amb la clavícula trencada. Més tard, quan s'han concentrat els piquets al centre de València, la policia ha encerclat el grup format per l'esquerra independentista i altres moviments socials per, posteriorment, dispersar-lo amb una forta carrega policial. Dos militants de l'esquerra independentista han hagut de rebre atenció mèdica per forts colps al cap i molts més assistents han rebuts cops de porra indiscriminadament. Els piquets del matí han acabat en una concentració a la Prefectura de la Policia Nacional espanyola, on de nou han patit la violència policial i molts han sigut identificats. Posteriorment, les organitzacions de l'esquerra independentista han emès un comunicat denunciant l'actuació de la policia on responsabilitzen el delegat del Govern espanyol, Ricard Peralta. Les manifestacions de la vesprada Les manifestacions de la vesprada han sigut de les més multitudinàries que es recorden al País Valencià en els darrers anys. Els carrers de les capitals valencianes s'han vist inundats de manifestants en contra de la reforma laboral. Més de 70.000 assistents a València, més de 50.000 a Alacant i més de 30.000 a Castelló de la Plana són les xifres de l'èxit d'aquesta convocatòria, que demostra que el seguiment desigual de la vaga ha sigut, també, a causa de la coacció de la patronal i de la por dels treballadors. El bloc de l'esquerra independentista de València ha aplegat entre 1.500 i 2.000 persones. Representants d'aquestes organitzacions s'han mostrat satisfets per l'assistència i també per la feina que s'ha fet durant la vaga i els dies previs. També han denunciat la pressió policial a la que estan sotmesos i, en concret, l'intent de la Policia Nacional espanyola de confiscar-los una pancarta que, precisament, feia referència a la brutalitat amb què han actuat durant tot el dia. Curiosament, el Sindicat Unificat de Policia ha acudit a la manifestació, després, això si, d'un matí molt carregat de feina, com bé li han recordat, a crits molts dels manifestants. Al final de la manifestació s'havia anunciat una concentració davant Delegació de Govern, però finalment s'ha suspés perquè la gran afluència de gent ha fet que s'acabara massa tard. Tot i així, les organitzacions de l'esquerra independentista han afirmat que se celebrara en els propers dies.

Crònica de la Vaga General dels sindicat C.O.S La Plana

A la Plana, l'EIP (Esquerra Independentista de la Plana), encapçalada per
la COS, ha sortit pels carrers de Castelló repartint octavetes i informant
als treballadors i treballadores del seu dret a fer vaga.

A les 9:00 del matí ens hem reunit amb altres companys de la CRTR
(Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa) i  de la CGT, formant un
grup pel voltant de 50 persones i arribant moments a ser-ne a prop de 100,
creant així un piquet informatiu per a recórrer el centre la ciutat.

En el transcurs de la nostra marxa alguns comerços han tancat, d'altres ja
ho estaven i tant sols uns pocs insolidaris han continuat oberts, amb
total falt d'educació ja que inclús han eixit a faltar-nos al respecte.

Hem pegat tombs pel Mercat Central, on la gent i comerciants ens ha rebut
molt bé i ens ha donat suport. Ens hem desplaçat a un centre comercial
d'una cadena internacional i després de negociacions hem aconseguit que el
tancaren. Després ens hem desplaçat fins a la seu de una gran
promotora-especuladora que destrueix el nostre entorn, allí hem intentat
negociar amb el gerent però s'ha tancat en banda, arribant a enfrontar-se
a nosaltres insultant-nos. Hem intentat accedir a una oficina del Servef,
però la Policia Nazional ens ho ha impedit, negant-nos així el nostre dret
a informar als companys que allí treballen. Com no podíem quedar-nos de
braços creuats, hem explicat megàfon en mà el que estàvem fent i les
reivindicacions que fèiem.

Hem intentat anar a un altre gran-supermercat, però quan arribàvem hem
vist que ens estaven esperant amb 3 furgons a la porta, així que hem
decidit jugar un poc. Hem començat a recórrer carrers i carrerons per
despistar-los, cosa que ens ha anat prou bé. Així hem aconseguit entrar a
un supermercat i informar a les persones que allí treballen, deixant fora
de joc als cossos policials.  Continuant la tàctica dels carrerons hem
aconseguit entrar a una botiga de un explotador tèxtil, allí hem fet un
xicotet parlament sobre les repercussions sobre els treballadors de la
reforma laboral. També hem anat fins a la seu de la Seguretat Social a
informar als pocs treballadors que allí estaven.

Després ens hem desplaçat fins a una gran centre comercial on s'explota
als seus treballadors. No hem aconseguit entrar perquè la Policia Nazional
ha portat un nombrós grup de furgons i ens han negat els nostres drets.
S'han viscut uns moments de tensió quan alguns companys han intentat
accedir i la policia ha començat amb espentes i colps contra ells. Com el
centre estava pres per la policia ens hem desplaçat fins a un altre
supermercat, on ens ha rebut molt bé. Per finalitzar, hem intentat accedir
a la seu d'Hisenda, però un altre cop la policia ens ha negat els nostres
drets i ens ha impedit el pas.

Per la vesprada ens hem concentrat a la plaça de la Independència, per
començar la manifestació. Prèviament hem fet un poc d'agitació entre els
afiliats de CCOO i UGT, i al´i s'ha produït l'únic incident remarcable del
dia. Mentre un company repartia octavetes un membre de CCOO ah començat a
increpar-lo, demanant-li inclús que què feia allí, ha intentat treure-li
les octavetes, la insultat i ha intentat forcejar amb ell pegant-li un
parell d'espentes. L'incident no ha anat a més perquè el nostre company,
tranquil·lament ha pegat mitja volta demostrant mes educació que ells.

A les 19:00 hores ha començat la manifestació, baixant pel  carrer
Saragossa, plaça Tetuàn, carrer Colom, carrer del Mig, plaça Clavé, per
acabar a la plaça de la Olivera. Durant tot el trajecte s'han cridat
diverses consignes contra la Reforma Laboral, contra els polítics del
PPSOE i contra els sindicats grocs. Als pocs negocis que romanien oberts
(4 en tot el recorregut) se'ls ha convidat a tancar, cosa que finalment
han fet. La manifestació ha transcorregut de forma tranquil·la i festiva
tot i el cabreig de la gent per les retallades que ens afecten a tots.
Així, al voltant de 600 persones ens hem manifestat al bloc alternatiu on
hi érem l'EIP (Esquerra Independentista de la Plana) encapçalada per la
COS, la CRTR (Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa), la CGT i
membres de Casal Popular de Castelló, així com persones a títol
individual. Hem finalitzat a la plaça de la Olivera amb els parlaments
dels companys de la CGT, el Casal Popular i un company de la COS.

Des de COS la Plana valorem molt positivament la jornada de vaga, ja que
tot i que no pareix que siga molta gent, a Castelló reunir tanta gent
d'esquenes als grocs es difícil, però cada cop en som més. Tant sols
agrair a tots el col·lectius i individus que ens han recolzat en esta
jornada de lluita i recordar-los que tal i com va dir el company de la COS
al seu parlament, el 29 no s'acaba rés, per a nosaltres comença un llarg
procés de mobilitzacions, xerrades, formacions... per fer veure a la gent
tot el que està passant i poder recuperar els drets que ens han tret estos
venuts al capital.

Debat sobre el decret burca: "La repressió contra les dones mai pot ser un camí emancipador

Amb la intenció d'analitzar la situació creada arran de la prohibició de l'ús del burca i del niqab als espais públics de diferents municipis dels Països Catalans, i davant la polèmica que açò plantejava, l'assemblea de l'Horta d'Endavant organitzà la xerrada debat Què hi ha darrere la prohibició el burca i niqab?. L'Ateneu Popular de València fou l'escenari escollit, i les companyes Sylviane Dahane i Glòria Casas Vila de la campanya "Per la retirada del decret del burca i del niqab. Totes ciutadanes de ple dret" les encarregades d'obrir el debat amb l'explicació dels motius de la seu rebuig a la recent llei prohibicionista.

Les companyes explicaren el context socio-polític en el qual han començat a aflorir aquestes prohibicions. Així ens situaren en el moment de crisi capitalista per tal d'explicar el sentit d'aquestes restriccions fetes en contra de les dones en nom del seu alliberament. Casas Vila i Dahane exposaren que amb les restriccions que no permetre a les dones accedir als serveis públics s'agreuja la seua situació ja que s'accentua el seu aïllament. En aquest sentit apuntaren a l'absurd de l'excusa institucional d'alliberar les dones ja que no és possible cap avanç emancipatori castigant encara més a les pròpies dones.

Les membres de la campanya apuntaren que el sentit d'aquestes prohibicions és desviar l'atenció respecte als problemes socials ja que burques i niqabs són quasibé inexistents als Països Catalans. Així doncs assenyalaren la voluntat de l'establishment polític d'apuntar cap a un cap de turc, l'estranger, i en concret en els últims anys, els i les musulmanes. Casas Vila i Dahane explicaren la perversitat d'emprar arguments suposadament feministes per reforçar postures d'extrema dreta que no tenen cap altre objectiu que dividir a la classe treballadora. Això respondria al context de crisi del capitalisme que es viu als Països Catalans i a Europa i no és un fenómen nou donat que al llarg de la història hi ha tristos precedents.

Així mateix, les membres de la campanya explicaren que no estaven a favor de l'ús del burca i del niqab -símbols de submissió de les dones als homes- sinó que allò que denuncien és la invenció d'una falsa polèmica en temps de crisi, la irresponsabilitat de la classe política en atiar la islamofòbia, i l'augment de l'exclusió social de les dones musulmanes a través de la negació de l'accés als serveis públics més bàsics. Posaren l'exemple d'aquest estiu quan un ginecòleg, esgrimint el decret, es negà a atendre a una dona amb niqab.

Algunes de les intervencions del debat assenyalaren la necessitat de trencar l'aïllament d'algunes dones musulmanes que es veuen excloses socialment pel racisme i la llei d'estrangeria i que sovint veuen en el vel, en la religió, en la família i en el marit, la seua protecció front a això. Es cità el paradigmàtic cas de l'estat francés on, quan es prohibí l'ús del vel i símbols religiosos als centres educatius públics, una gran quantitat de dones musulmanes quedaren excloses de l'ensenyament i començaren a acudir a les escoles coràniques on s'augmentava el seu isolament, de manera que la resposta d'aquestcol·lectiu fou contrària a allò que les institucions deien perseguir. De la mateixa manera, a l'estat francés és la tercera generació de dones musulmanes immigrades la que està recuperant el vel i ho fa com a mesura de reafirmació cultural donat que se senten discriminades socialment.



Podeu escoltar la xerrada puntxant ACÍ

Plataformes i associacions es concentren avui a València contra el cementiri nuclear

Centenars de veïns de la Vall de Cofrents es van manifestar ahir a Madrid

La plataforma Tanquem Cofrents, que aplega desenes d'associacions i entitats, ha convocat per aquest vespre (19.30) una gran concentració que es preveu molt nombrosa davant la delegació del govern espanyol a València (Colom, 60) per a protestar contra la possible ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) a Zarra. Tot i que el govern espanyol, que és qui ha de determinar-ne la ubicació definitiva, no s'ha pronunciat oficialment, un informe tècnic del govern filtrat la setmana passada apunta com a lloc més adient la central nuclear de Confrents, a Zarra. A més, és possible que l'anunci oficial es faci aquest divendres en la conferència posterior al consell de ministres.

La imminència de la desició ha inquietat molt la Vall de Cofrents, que ja s'ha mobilitzat molt aquests darrers dies. Ahir, de fet, una vintena d'autocars plens de veïns de la zona es van despalaçar a Madrid on, davant el Ministeri d'Indústria espanyol, hi hagué una gran concentració contrària al magatzem (vídeo enregistrat per Enric Morera a la concentració). Els manifestants van demanar de reunir-se amb el ministre Miguel Sebastián per a exigir-li 'els arguments que fan idònia la ubicació del cementiri a Zarra'.

A la concentració hi assistiren representants de la Generalitat, del PP, del PSPV, d'EUPV i batlles de municipis propers a Zarra. La plataforma Tanquem Cofrents va dir que volai deixar ben clar al govern espanyol que als pobles i carreteres del voltant de Zarra 'no hi entrarà ni un sol bidó de residus radioactius' i que els veïns estan 'decidits a portar aquesta determinació fins a les últimes conseqüències'.

Zarra se situa en el primer lloc de la llista dels candidats en l'informe que la Comissió Interministerial va lliurar al govern espanyol. Ara bé, tan sols el separen 4 punts sobre 300 d'Ascó, el segon candidat preferit pels tècnics. Segons l'informe, tots dos municipis són un emplaçament ideal per a posar-hi un cementiri nuclear. De fet, una petitat comitiva provinent d'Ascó i favorable al magatzem també es va desplaçar a Madrid per a demanar que el cementiri s'instal·li a Ascó.

Presentació del llibre: "Jose Pellicer, el anarquista integro" a cals flares (Alcoi)

Molt bones!

Cals flares vos convida: el proxim dilluns dia 27 a les 19:30, a la presentació del llibre:José Pellicer. El anarquista íntegro a carrec del seu autor: Miquel Amorós. Cals flares es troba al carrer forn del vidre nº10

Vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro

Naturista y vegetariano, impenitente lector y poseedor de una vasta cultura, partidario de la insurrección proletaria y del asociacionismo obrero, defiende de obra y de palabra una concepción revolucionaria de la lucha de clases alejada del sindicalismo, el Movimiento Obrero Anarquista, cuya meta es el comunismo libertario. José Pellicer representa el espíritu de un anarquismo intransigente con los principios y de una profunda ética revolucionaria, contraria a la violencia vengativa y gratuita. La militarización de la Columna de Hierro, su conversión en 83 Brigada Mixta, de la que fue comandante, la traición o abandono de los postulados libertarios de la mayoría de los responsables de la CNT y la FAI en aras de las circunstancias y del posibilismo, llevó a Pellicer a un enfrentamiento encarnizado con la dirección de ambas organizaciones. Desde la revista y editorial Nosotros intentó reforzar a contracorriente el pensamiento anarquista, proyecto truncado por su detención y posterior ingreso en las prisiones secretas del SIM. Íntegro hasta el final, se negó a abandonar la Península cuando la derrota era inminente y fue capturado, juzgado y condenado a muerte, siendo ejecutado junto a su hermano Pedro el 8 de junio de 1942 tras un largo calvario de encierros.

Els incendis de la Vall multipliquen el nombre de voluntaris mediambientals

Font: Ara Multimedia
Una de les repercussions de la catàstrofe mediambiental que han patit les serres d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida és la resposta massiva per part de la ciutadania, des del punt de vista del voluntariat. Un bon exemple és la Colla Ecologista l'Arrel que ha incrementat en els últims dies el nombre de persones interessades en col·laborar en els seus programes i tasques per a millorar les serres del terme: de les prop de 230 persones que van assistir a una reunió el cap de setmana, un total de 182 es van inscriure per tal de rebre informació i participar, en la mesura de la seua disponibilitat de temps i voluntarietat, segons expliquen des d'aquest col·lectiu ecològic.

Un fet que posa de manifest la sensibilitat que existeix en aquestos moments per part de la ciutadania, per aportar un granet de sorra a l'entorn ambiental, després de la impotència de veure com es convertien en cendra, els paissatges que formen part de la vida i la història dels valldalbaidins.
Cal destacar que des de l'Arrel es treballa de la mà de professionals i especialistes en la matèria, com ara els biòlegs Antoni Conca i Fernando Garcia -autors de l'estudi botànic i micològic del paratge natural l'Ombria-Pou Clar, que ara ha sigut afectat per les flames- i per Ferran Gandia i Rafa Sanchis, responsables de la Colla en les àrees de repoblació forestal i selvicultura, que porten més de 20 i 6 anys de dedicació a la cura de les nostres serres.
Els professionals han volgut insistir en què amb la terra acabada de cremar "no és moment de transplantar els plançons, aquesta tasca es farà en hivern, així que una de les primeres mesures de reforestació que farem aquest dissabte serà fer els clots, on aniran els futurs arbres d'ací uns mesos", explica Fran Quesada, president de l'Arrel.
Altra de les iniciatives que pot dur-se endavant en l'actualitat és la formació de barreres antierosió, per propiciar que en èpoques de pluja forta es protegisca la terra, en les zones en les que encara queda. Per a fer aquestes tasques l'Arrel ha convocat al voluntariat el dissabte 25 de setembre, a les 8 hores, en el Cementeri municipal. Cal dur calcer i pantalons llargs, així com guants i aixada, a ser possible.
A més, altre grup de l'Arrel treballarà en la preparació del viver forestal amb la sembra d'aranyoners i el transport de terra des de punts de les rodalies del poble. En aquest cas el punt de trobada serà en el carrer Sant Antoni, 26, a les 9,30 hores.
Un dels canals d'informació més ràpida que estan gastant els ecologistes és internet, on disposen del blog http://arrel-ecologista.blogspot.com/ que, ara més que mai, s'ha convertit en un lloc de referència per al voluntariat.
Si en els últims anys prop de 15 voluntaris de l'Arrel han dedicat els seus esforços a tindre cura de diverses hectàrees de serra de forma manual, amb l'objectiu d'arribar fins a 6 dins d'un pla forestal supervisat per la Conselleria de Medi Ambient i finançat per Caixa Ontinyent, les perspectives poden multiplicar-se si realment les persones que s'han sumat ara a aquestes tasques responen d'una manera assídua. Una mica d'esperança davant un panorama dessolador.
Per rebre informació: Colla Ecologista L'Arrel (telèfon 691 53 20 24).
http://arrel-ecologista.blogspot.com/