PREGUNTES AMB RESPOSTA SOBRE LA VAGA GENERAL

Davant els conflictes i reptes que hem d’encarar durant les properes setmanes i mesos, i davant tots els dubtes que has pogut tenir, o tens, i mai no t’has atrevit encara a preguntar, aquest quadern et serà d’ajuda per tal que acabis de decidir-te a lluitar per la defensa dels drets laborals, socials i nacionals, tant pels teus, com pels de tota la classe treballadora dels Països Catalans... una defensa organitzada i col·lectiva... Som-hi doncs!!

0.-El pròleg de rigor.
Aquest petit document es una petita guia presidida per la urgència de la conjuntura actual i futura.

L’objectiu d’aquest document es donar resposta a les preguntes més habituals que qualsevol persona treballadora mínimament compromesa, que vol adherir-se a una vaga, com la del 29 de setembre de 2010 per exemple, es pugui estar fent en aquests mateixos moments. Moments d’un evident impas del moviment anticapitalista arreu dels Països Catalans, així com de reafirmació hegemònica neoliberal a nivell global... per la qual cosa, aquesta Vaga adquireix una importància major.

Cal advertir no obstant, que la vaga és tan sols una eina més de les diverses possibilitats d’acció col·lectiva que poden exercir les treballadores... És a dir, la vaga per si mateixa, hauria de ser un complement d’aquestes accions col·lectives, per tal d’evitar el joc pactista en el qual ens trobem immersos des de fa 30 anys gràcies a les cúpules dirigents dels sindicats institucionals i espanyolistes CCOO i UGT...

És a dir, si abans de la vaga, i després, no fem els deures ben fets, aquesta Vaga romandrà com un mer exercici legítim i reafirmatori, però a efectes pràctics bastant erm.

Vaga? Sí, sempre!

Però també feina al dia a dia als centres de treball, en forma de formació sindical i laboral, conscienciació dels companys per a la defensa dels drets derivat del contracte i el Conveni Col·lectiu, constitució de seccions sindicals, enfortiment del sindicalisme d’alliberament arreu dels Països Catalans, denúncies i demandes col·lectives, assembles de treballadors per a promoure vagues a nivell d’empresa i en els seus proveïdors, i correlativa constitució de Comitès de Vaga, promoure eleccions a centres de treball per tal que l’esquerra sindical adquireixi entitat i representativitat, revocar Comitès i delegats dels sindicats grocs, etc.

Tot això perquè una Vaga General sigui el producte de la plasmació real i efectiva que el contrapoder obrer i popular acaba(rà) essent el poder.

1.- Què és una Vaga General?

La Vaga General és una de les principals eines que té la classe treballadora per aconseguir millores de tipus social o econòmic. La vaga general potencia també la conciència de classe, així com potenciar un caràcter més combatiu entre el conjunt de les persones treballadores més concienciades, i també entre bona part dels que més estan patint els gravíssims efectes de la crisi actual... Tot plegat pot fer a aquests sectors més propensos a la lliure associació, organització i a la col·laboració mútua i solidària.

La Vaga General consisteix en l'aturada de l'activitat de totes les persones treballadores del país, de l'estat o d'un territorio més ample (com podria ser una Vaga General d'àmbit europeu), i que generalment implica una aturada de 24 hores (tot i que pot tenir una durada inferior o major).

La finalitat principal és la de realitzar una demostració de la unió dels i de les treballadores, de la força de la seva unió, per forçar a la patronal a acceptar les justes exigències de la classe treballadora. Coses que ara ens semblen del tot quotidianes (tot i que ja ens les estiguin retallant), com el sufragi universal, la "legalització" de partits i sindicats obrers, la reducció de la jornada laboral, o les prestacions i subsidis per atur, accident laboral, etc., foren aconseguides gràcies a la Vaga General en un o altre moment dels segles XIX i XX.

Normalment la Vaga General és coordinada per les associacions obreres, o sindicats; tot i que si realment es parteix de posicions de classe combatives, s'ha de comptar amb la participación i la col·laboració de tota mena de col·lectius, organitzacions, etc., per unir els estudiants, els pensionistas, etc., als i les treballadores.

2.- Quines grans Vagues Generals ha hagut i què aconseguiren?

Al llarg dels segles XIX i XX hi hagué una gran quantitat de vagues generals, producte de les reivindicacions realitzades per un moviment obrer cada cop més actiu, dinàmic i combatiu.

Una de les més conegudes a nivell internacional, i de major importància en la història del moviment obrer, fou la del primer de maig de 1886. Aquell dia els i les treballadores dels Estats Units de Nord-Amèrica iniciaren una gran Vaga secundada per més de 200.000 treballadors, mentre que una cifra semblant aconseguien els seus objectius simplement amenaçant amb la vaga. En Xicago és on la vaga va tenir una major resposta, sent recolzada per més de 50.000 obrers (quan a Xicago hi vivien menys de 500.000 habitants).El 4 de maig s'inicià una revolta per part dels vaguistes, que va patir una brutal repressió del govern, que va acabar amb l'execució de 5 obrers anarquistes, que després serien coneguts com els "màrtirs de Xicago". D'aquesta forma, un cop acabada la vaga, les patronals van accedir a reduir la jornada laboral a vuit hores. Des de llavors, se celebra el 1r de Maig com la Diada Internacional de la Classe Treballadora.

Per no parlar de la grandíssima història de mobilitzacions, vagues i lluites obreres que han tingut lloc durant els darrers 150 anys arreu dels Països Catalans... des de la lluita dels antimaquinistes d'Alcoi o Camprodon a mitjans del s. XIX, passant per les històriques de la Canadenca a primers del s.XX, o més properes a nosaltres les lluites i vagues de LAFORSA, ROCA, MACOSA, les drassanes i els estibadors, etc., i encara més recent, la lluita i la victòria dels companys i companyes de TMB de Barcelona.

3.- Per què aquesta Vaga General?

Aquesta Vaga General neix com a resposta a la nova contrareforma laboral imposada pel govern espanyol del PsoE el passat mes de juny. Aquesta reforma implica entre d'altres coses, el següent:

*

La indemnització per acomiadament improcedent es redueix dels 45 dies per any treballat, a només 33 (és a dir, es pot arribar a cobrar un 25% menys d'indemnització)
*

L'estat, amb el FOGASA (Fons de Garanties Salarials), serà qui pague la major part de l'acomiadament, amb la qual cosa, l'empresari podrà arribar a pagar només 8 dies per any treballat. És a dir, acabarem pagant els nostres propis acomiadaments.
*

Els acomiadaments per causes econòmiques passen a ser “procedents”... Són 20 dies per any treballat amb el límit d'una anualitat, d’indemnització, ara i abans la diferència amb l'acomiadament objectiu és que possiblement atenua la gravetat i la transcendència de les pèrdues per tal de procedir a un acomiadament objectiu emprant l'adverbi "mínimament"; així mateix, elimina la determinació de la nul·litat de l'acomiadament per a la major part d’incompliments formals.
*

Els Convenis Col·lectius perdran un gran pes, ja que hi haurà una major facilitat perquè els sindicats institucionals s'introdueixin en els procediments de negociacions d'ERO i de modificacions de condicions de treball col·lectives... És a dir, l'empresa podrà decidir, amb "l'acord" dels delegats o representants dels treballadors, que no s'aplique el salari marcat al conveni.
*

Legalització de contractes de pràctiques i de “formació” en condicions “especials” per joves, etc., que encara desprotegirà i precaritzarà més a aquest sector tan desprotegit.

És a dir, en definitiva, una contrareforma, perque empitjora substancialmente les nostres condicions i drets laborals, i perque fa un pas fonamental cap a l'acomiadament gratuït... quan al nostre país ja som més de 1.500.000 aturats reals.

Com a resposta a aquest brutal atac contra els nostres drets hem convocat la Vaga General.

4.-Vols fer vaga?

Abans de res, cal que tinguis ben clars uns petits conceptes claus sobre la Vaga:

1.

La Vaga s’entén com una aturada temporal, col·lectiva i concertada del centre de treball, i cal que imperativament tingui algun tipus de connexió, ni que sigui llunyana, amb motius laborals (no es pot convocar una vaga per a canviar el model econòmic... òbviament, així és la legalitat d’aquesta “democràcia”)
2.

La poden finalitzar els sindicats institucionals a voluntat; efectivament, la pau social pot assolir-se mitjançant Conveni.
3.

Legalment el dret de vaga es pot suspendre per part de l’estat, si hi ha una declaració d’Estat d’alarma.
4.

Legalment no es pot ocupar el centre de treball, és il·legal, així com totes les vagues que tinguin un caràcter “encobert” o “abusiu” (segons com vulgui entendre-ho això l’estat i/o la patronal), com les vagues de zel, rotatòries (que no és el mateix que una vaga intermitent on l’empresari ja sap prèviament quan es pararà de treballar).

La vaga pot ser convocada:

*

Pels representants dels treballadors, en reunió conjunta de tots i totes les treballadores amb els representants. Cal que consti en acta de la reunió que s’haurà d’adreçar a l’autoritat laboral competent en funció, un preavís, amb un temps mínim de 10 dies abans del dia de vaga.
*

Directament pels propis treballadors del centre de treball afectats pel conflicte, mitjançant prèvia votació, que haurà de ser secreta, i en la que es decidirà per majòria simple. El resultat es farà constar en acta. Punt interessant si teniu la desgràcia de tenir un Comité d’empresa mandrós o simplement venut.
*

Les organitzacions sindicals d’acord amb el que determinin els seus estatuts i l’àmbit de l’abast de la vaga.

Criteris formals per convocar vaga:

1.

El ja esmentat acord exprés per part d’alguns legitimats.
2.

Convocatòria formal de vaga mitjançant un preavís adreçat a l’empresari i a l’autoritat laboral, amb com a mínim 10 dies d’antelació si té afectació sobre els serveis públics, i 5 de la resta de sectors, esmentant els antecedents i motius de la vaga i objectius, data d’inici i finalització de la vaga, intents per arribar a un acord per evitar-la i qui conforma un comitè de vaga (com a mínim 12 persones), i si voleu perdre una mica el temps podeu instar la mediació d’un Inspector de Treball.
3.

Adjunt teniu un model de preavís per l’empresa.

5.-Hi ha vaga, m’hi adhereixo i participo?

Cal que remetis una comunicació a l’empresari molt simple, no és requisit preceptiu per a fer-la però nosaltres recomanem que li enviïs una carta d’amor al teu empresari amb un text similar aquest bàsicament:

“Comunico als efectes pertinents que atès que en virtut del dret que m’assisteix com a treballador participaré en la jornada de vaga convocada pel Sindicat xxxxxx, del qual en sóc afiliat [si sou afiliats al sindicat convocant aprofiteu l’avinentesa per a comunicar la vostra afiliació, sinó tant és no es requisit preceptiu] per la qual cosa restaré absent del meu lloc de treball durant tot el dia xxxx, incorporant-me amb plena normalitat al dia següent al meu lloc de treball.”

Ah! És de vital importància que aquesta mena de comunicació amb l’empresa, es faci sempre per escrit, mitjançant telegrama, burofax, etc., quedant-te sempre amb una còpia signada del preavís... Açò és fonamental ja que es constituiria com a prova en cas d’haver d’anar a judici...

La comunicació de la vaga te els següents motius:

1. El caràcter reafirmatori de la vaga.
2. Evitar que considerin la vaga com absentisme laboral, i et sancionin amb més dies sense sou i feina que els de la pròpia vaga.
3.

Blindar-te contra l’exercici posterior d’una virtual represàlia empresarial, ja que si t’acomiaden o et sancionen es podria determinar una sort de connexió que determinaria la nul·litat

Els efectes de la vaga són bàsicament la suspensió del contracte de treball (que no acomiadament) i la correlativa obligació de cotitzar i retribuir salari per part de l’empresa, amb la qual cosa el dia que estiguis de vaga no et computarà als efectes de prestacions socials, i no cobraràs el jornal pertinent.

Sóc estudiant, puc participar de la vaga?

Sí, legalment, tens dret a fer-ho. Segons la LODE (Llei orgànica del dret a l'educació), el segon paràgraf del seu article 8, diu:

"Les decisions col·lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, al respecte de l'assistència a classe no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan s'hagin pres com a resultat de l'exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direcció del centre"

És a dir, sempre i quan sigui producte de la decisió col·lectiva dels alumnes, o dels delegats, una classe o un centre sencer pot secundar una Vaga General (amb el corresponent preavís a l'administració del centre).

Des de la COS entenem que açò no només és un dret, sinó una necessitat, ja que cal sumar en la lluita a tots els sectors afectats i solidaris, i els estudiants no només haurien de ser solidaris, sinó que com a treballadors, o futurs treballadors, també els afecta, i ni poden ni deurien ignorar-la. Per a això, a més, ja existeix una organització al nostre país que farà eixa feina, el SEPC.

Les persones aturades també podrem participar de la vaga? I les pensionistes?

És clar que sí que podeu... és més, deuríeu participar activament, ja que els retalls salarials i de drets, els atacs a les prestacions i subsidis, la congelació de les pensions, etc., us afecten també de forma directa.

A més, no només podreu comptar amb el suport del sindicat, sinó que el 29 de Setembre, i durant la resta de mobilitzacions que vindran després, les persones treballadores assalariades, aturades, jubilades, estudiants, etc., ens hem d'unir, com a la mateixa classe treballadora que som (independentment del nostre color de pell, accent, edat o condició) per defensar els nostres drets, i poder fer recular tots els atacs contra els nostres drets més bàsics, per tal que la seva crisi no la paguem les persones treballadores, sinó els xoriços dels grans executius de bancs i multinacionals, la gran patronal, i tota la colla de vividors (monarquia, noblesa, alts càrrecs militars, buròcrates polítics i sindicals, etc.), que viuen en el luxe gràcies al nostre esforç.

Què hem de fer per convocar al meu lloc de treball?

Tot allò que t’hem comentat més amunt.

Si passa qualsevol cosa puc o podem tenir cobertura i assessorament legal?

És clar que sí... per a això, i per moltes altres coses, està la COS.

Sempre que necessitis suport, assessorament, cobertura, etc., només hauràs de contactar amb el sindicat.

Amb qui hem de parlar per rebre ajuda o assessorament?

Contacteu amb la vostra assemblea del sindicat, o amb la més propera... i allà us podran informar. Igualment si voleu material per fer difusió i agitació, etc.

També podeu escriure per demanar informació a aquestes adreces de correu electrònic:

info@sindicatcos.cat Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

acciosindical@sindicatcos.cat Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

O bé trucar al: 622 901 212

6.-Esquirols

L’esquirolatge s’entén com aquella activitat de l’empresari destinada a substituir treballadors en vaga, no necessàriament contractant-te de nou sinó desplaçant per exemple a treballadors d’un altre centre de treball.

L’instrument bàsic per frenar aquesta situació es recórrer a la Inspecció de Guàrdia (Inspecció de Treball), fent la denúncia escaient, per a que actuï amb urgència ja que es considera una infracció molt greu per a l’empresari que li pot suposar una multa d’entre 6.251 € i 187.515€.

Així doncs... poseu molta atenció a aquestes qüestions, i si us trobeu en situacions d’aquesta mena, poseu-vos en contacte amb el sindicat i denunciarem.

7.- Conseqüències i pressupòsits de fer una vaga il·legal

*

Pensa que tal com hem dit, hi ha diferents tipus de vaga que no pots fer: polítiques rotatòries, de zel, etc.
*

No pots ocupar el lloc de treball... de fet l’ocupació il·lícita del centre de treball autoritza a fer un tancament patronal.
*

No pots “obligar” algú a fer vaga en contra de la seva voluntat... S’ha “d’informar”, no “obligar”.

8.- Què puc fer amb els meus companys i companyes per aconseguir mobilitzar més gent?

*

contactar amb el sindicat, o amb els col·lectius que ja estiguin fent feina i preparant accions;
*

contactar amb les associacions culturals, veïnals, ecologistes, de persones nouvingudes, juvenils, de pensionistes, ONGD, casals i centres socials, associacions de petits comerciants, etc., del teu barri, per fer-les partíceps de la vaga, també amb les seves reivindicacions;
*

encartellades i pancartades;
*

pintades i murals;
*

piquets informatius a les portes de centres de treball i polígons, mercats, centres d'ensenyament i salut, a les parades de transport públic, etc.
*

concentracions de protesta davant d'institucions claus com els departaments i direccions generals, i territorials, de treball, delegacions del ministeri de treball, cambres de comerç, seus patronals, seus de grans multinacionals, seus dels partits responsables (PsoE, PP, CiU, etc.)
*

altres accions públiques com performance, actuacions al carrer, etc.
*

generant i provocant debats i discusions en bars i altres espais d'esbarjo.
*

Etc.

Hem de tenir molt clar que el que no fem nosaltres, no ho faran els altres per “mi”... En aquesta lluita hem d'estar-hi totes i tots, hem de participar, fer propaganda i agitació als nostres barris i centres de treball o estudi...

10 raons per anar a la Vaga General el 29 de Setembre

1.- Per les persones aturades.

Als Països Catalans hi ha més de 1.400.000 aturats. Més del 36% no reben cap prestació. Més del 35% són de llarga durada. Més del 60% dels joves treballadors menors de 25 anys no té feina. El govern del PsoE, amb el suport del PP i CiU, ja avisen d’una “possible” retallada o reducció de la quantia de les prestacions. La Vaga General ha de servir per exigir la creació de llocs de treball estables i amb condicions dignes, i per la protecció real de les persones aturades, durant tot el temps en que no trobem feina.

2.- Contra la Banca i la resta de culpables de la crisi. Assenyalem als culpables de la crisi i a la colla de xoriços que se n'estan beneficiant…

Els bancs van rebre milers de milions d'euros dels fons públics, provocant el dèficit actual, i que PsoE, PP, CiU, CEOE, la UE i l'FMI han “solucionat” amb retalls de salaris i llocs de treball, congelant les pensions i fent-nos pagar més impostos. Fa uns anys els bancs i la gran patronal es van fer d'or amb l’especulació immobiliària, i ara es tornen a folrar "deixant" els diners públics que havien rebut de l'estat, a les mateixes institucions públiques, pujant els interessos que els cobren als mateixos estats que els han finançat. Amb la Vaga General hem de dir ben alt i clar que aquí no falten diners, sinó que sobren lladres (grans executius, diputats, assessors, alta burocràcia política i sindical, militars, casa reial, etc.)

3.- Contra la Reforma Laboral i les retallades salarials

Dels més de 1.400.000 aturats reals que hi ha al nostre país, prop del 60% han perdut la feina perquè no els van renovar els contractes temporals. La crisi a l’estat espanyol ha tingut un efecte fulminant sobre les xifres de l’atur perquè una gran part de la població té contractes temporals, que no costen res als patrons. Aquests contractes fem s’instauraren per “lluitar contra l’atur”. Després, com la temporalitat era molt alta, digueren que s’havia d’abaratir l’acomiadament per “crear” més contractes indefinits. Però la precarietat i l’acomiadament cada vegada més barat, no han reduït l’atur ni la temporalitat, no fan més que augmentar-les. Amb la Vaga General exigim posar fi a les agressions als drets laborals, exigim treball estable i digne.

4.- Per fer front a tot el que ens vindrà:

Els mercats financers i els seus dos principals servidors, el Fons Monetari Internacional i la UE segueixen exigint noves mesures d’ajustament, i tornen a demanar la jubilació als 67 anys. A més, la patronal ja ha aprofitat el tràmit parlamentari de la reforma laboral per endurir-la. I el PP, CiU i PsoE, que semblen no posar-se d’acord en res, han aprovat aquesta nova reforma laboral sense gaires problemes. Amb la Vaga General, i més, hem de generar la màxima pressió possible per tirar enrere la Reforma Laboral i les retallades de salaris i de drets.

5.- Per la justícia social, la dignitat, la solidaritat i la llibertat:

Les polítiques dels governs que patim no es decideixen pels resultats electorals. Els que realment governen no es presenten a les eleccions. Els mercats financers, la seua especulació i les obscures agències que valoren la solvència dels estats són les que imposen les polítiques que ens fan, amb el suport de les institucions europees. Els espanyolistes que no fan més que parlar de “la roja” o de la “bandera”, fan en realitat tot el que els manen l’Obama, Sarkozy, Merkel, etc. La Vaga General ha de servir per reivindicar la democràcia i la sobirania del nostre poble, i decidir unes polítiques a favor dels interessos de la majoria treballadora, no dels rics i els poderosos.

6.- Per començar a trencar les nostres cadenes.

Segons la major part dels mitjans de comunicació (propietat de bancs i grans multinacionals o de les institucions públiques al seu servei) ens presenten la crisi com si fos una “catàstrofe natural”, davant la qual diuen que tots hem de resignar-nos i apretar-nos el cinturó. Però totes les mesures que preses cauen sobre les espatlles de les persones treballadores, sense que els rics paguin res. La Vaga General els dirà ben clar que ja estem farts de les seves mentides i que exigim que els culpables comencin a pagar.

7.- Per avançar en la Unitat Obrera i Popular.

Les direccions dels sindicats “institucionals” i les seves burocràcies no han fet res més que portar endavant una dinàmica de “diàleg i pau social”, sense consultar en cap moment al conjunt dels i de les treballadores, afavorint la desmobilització, i per tant tots els atacs que estem patint. Així, no queda dubte que aquest model sindical de “pacte i negociació” està esgotat, i que hem d’avançar vers un model sindical d’alliberament, si volem fer recular tots aquests atacs. La Vaga General ha de significar el primer pas de l’escalada de mobilitzacions, organització i participació activa de totes les persones treballadores, sumant col·lectius de base, seccions sindicals, associacions culturals i de veïns, etc., per avançar en la construcció de la Unitat Popular, i poder aturar, totes i tots junts, els atacs del govern estatal i autonòmic

8.- Perquè tot el que està passant no s'arreglarà votant ni PP, ni PsoE, ni CiU, etc.

Els que ens governen no fan més que repetir-nos que l’única funció democràtica que tenim les persones treballadores és la de pagar els impostos (que els rics no paguen), votar cada 4 anys i si no ens agraden els resultats, canviar el nostre vot en les següents eleccions. Ara bé, entre Zapatero i Rajoy, Camps i Montilla, Millet, Fabra, Munar o Rita, no hi ha diferències ni en el model econòmic, ni en les mesures a aplicar, això sí, tots ben submisos als grans poders econòmics. Amb la Vaga General hem de recuperar la senda de la mobilització, i demostrar als poderosos que el Poble Treballador, unit i en moviment podem aconseguir recuperar tot el que ens han llevat.

9.- Per començar a mobilitzar-nos i augmentar el nivell de resposta i organització obrera i popular.

La Vaga General convocada per al 29 de Setembre és una oportunitat excel·lent per trencar amb la passivitat i la por, i aixecar un mur de solidaritat que colze a colze ens porte a fer recular tots els atacs dels governs i patronals contra els nostres drets laborals i pel futur de les nostres famílies.

10.-Per avançar i preparar la Vaga General a totes les nostres comarques, superant les fronteres dels estats espanyol i francès.

Cada vegada és més evident que l’estat espanyol està en fallida, i que les persones treballadores de la nostra terra no estem fent res més que pagar els plats trencats de la incompetència de l’espanyolisme més recalcitrant i de l’autonomisme. Amb la Vaga General hem de començar a estendre la resposta a totes les nostres comarques, i des del Vinalopó i fins al Rosselló, fer que la futura Vaga General a tota Europa siga Vaga General a tot el nostre país, avançant així en el camí del nostre alliberament complet, com a persones, com a classe oprimida i com a poble ocupat.


Durant aquest estiu no ens podem quedar a casa… Informem-nos, organitzem-nos i lluitem per defensar els nostres treballs i els nostres drets!!

El 29 de Setembre totes i tots als carrers!! Vaga General!!

Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional

info@sindicatcos.cat / www.sindicatcos.cat

Fidel Castro y el fracaso de la profecía de Los Simpson

Per poder vore el video de Cubainformación clicka ACÍ

Digues a quina tertúlia vas...

Extret del bloc de Cucarella
Si Alarte ja va deixat dit que ell seria un President de la Generalitat èmul de Zaplana, si més quan quant a l’ús de l’idioma, i damunt se li veu que que té més poca espenta política que un caragol buit, Asunción, que vol disputar-li la candidatura, no s’estira gaire més. No debades ha fitxat com a tertulià en la ràdio d’un extremista espanyol, de més a més ressentit, intolerant i mentider: Losantos. Digues a quina tertúlia vas i et diré quina classe de demàcrata ets. Si va a la de Losantos, Asunción és un demòcrata de pacotilla. O està molt i molt desesperat. Ara que, ni per separat ni junts, l’Alarte i l’Asunción, no faran trontollar la cadira del corrupte Camps. La gent, a l’hora de votar, prefereix votar la corrupció que no la mediocritat.

Juzguen Vds. Traducción del artículo original sobre las palabras de Fidel acerca del “modelo cubano”

Cubainformación.- Cubainformación les ofrece la traducción al idioma castellano del artículo original en inglés, del periodista Jeffrey Goldberg, titulado “Fidel: Cuban Model Doesn't Even Work For Us Anymore”, publicado el 8 de septiembre en “The Atlantic” (Estados Unidos).

El periodista estadounidense Jeffrey Goldberg entrevistó a Fidel Castro recientemente -con el apoyo de una intérprete- en La Habana.

Centenares de agencias, televisiones, radios y publicaciones de todo el mundo han convertido en noticia el titular este texto, cuya traducción al castellano es “Fidel Castro: el modelo cubano ya no funciona ni siquiera para nosotros".

El periodista estadounidense Jeffrey Goldberg refleja en su texto agudos prejuicios políticos, un completo desconocimiento de la realidad y contexto del país, notables errores de interpretación del idioma, y un más que dudoso sentido del humor. El empleo de este artículo como fuente de una noticia de alcance global da la medida de cómo funciona la maquinaria de información y propaganda del sistema mediático global.

Juzguen ustedes.

La traducción ha sido realizada para Cubainformación por Rakel Agirre, responsable del Área de Sensibilización de la Asociación Euskadi-Cuba.

El equipo de redacción de Cubainformación está preparando un material de análisis sobre este nuevo caso de perversión informativa contra Cuba por parte de los grandes consorcios mediáticos internacionales.

Fidel Castro: "El modelo cubano ya no funciona ni siquiera para nosotros"

Para leer el artículo original en inglés de Jeffrey Goldberg, para “The Atlantic”:

http://www.theatlantic.com/international/archive/2010/09/fidel-cuban-model-doesnt-even-work-for-us-anymore/62602/

Jeffrey Goldberg - “The Atlantic” - 8 de septiembre de 2010

Traducción: Cubainformación / Rakel Agirre, responsable del Área de Sensibilización de la Asociación Euskadi-Cuba

Hubo muchas cosas peculiares en mi reciente parada en Habana (aparte del espectáculo de delfines, que trataré en breve), pero una de las más inusuales fue el nivel de introspección de Fidel Castro. He tenido una experiencia limitada con autócratas comunistas (tengo más experiencia con autócratas no-comunistas) pero resultó muy llamativo que Castro estuviera dispuesto a admitir que jugó mal su mano en un momento crucial de la Crisis de los Misiles de Cuba (pueden leer sobre lo que dijo hacia el final de mi post anterior, pero lo que señaló, de manera clara, es que se arrepiente de haber solicitado a Khruschev atacar con armas nucleares a Estados Unidos)

Todavía más llamativo fue algo que dijo en la comida del día de nuestro primer encuentro. Estábamos sentados alrededor de una pequeña mesa: Castro, su mujer, Dalia; su hijo, Antonio; Randy Alonso, una figura importante de los medios de comunicación del Estado; y Julia Sweig, la amiga que hice me acompañara para asegurarme, entre otras cosas, de que yo no decía nada demasiado estúpido (Julia es una destacada erudita en América Latina en el Consejo de Relaciones Exteriores). En un inicio yo estaba interesado principalmente en ver comer a Fidel – fue una combinación de problemas digestivos que conspiraron para casi matarle, y por tanto pensé que haría un poco de “Kremlinología” gastrointestinal y mantendría una cuidadosa atención ante lo que él ingiriese (para que conste, él ingirió pequeñas cantidades de pescado y ensalada, y un poquito de pan untado en aceite de oliva, así como un vaso de vino tinto). Pero durante la desenfadada conversación general (habíamos estado tres horas hablando de Irán y Oriente Medio), le pregunté si consideraba que el modelo cubano era algo digno de exportar.

“El modelo cubano ya no funciona ni siquiera para nosotros” dijo él.

Esto me chocó como salido de los más grandes momentos de Emily Litella (1). ¿Acababa el líder de la Revolución de decir, en esencia, ¿“No importa”?

Le pedí a Julia que interpretara esta impresionante declaración para mi. Ella dijo, “Él no estaba rechazando las ideas de la Revolución. Lo he tomado como un reconocimiento de que bajo “el modelo cubano” el Estado tiene un rol demasiado grande en la vida económica del país”.

Julia señaló que un efecto de semejante opinión podría ser otorgar espacio para su hermano, Raúl, quien es ahora presidente, para promulgar las reformas necesarias de cara a algo que seguramente encontrará oposición desde los comunistas ortodoxos dentro del Partido y la burocracia. Raúl Castro está ya soltando la adhesión del estado sobre la economía. Él anunció recientemente, de hecho, que pequeños negocios pueden ahora operar y que los inversores extranjeros pueden ahora comprar inmuebles en Cuba. (Lo gracioso de este nuevo anuncio, por supuesto, es que los americanos no están autorizados a invertir en Cuba, no por la política cubana, sino por la política americana. En otras palabras, Cuba está comenzando a adoptar el tipo de ideas económicas que América largamente le ha demandado que adopte, pero a los americanos no les es permitido el participar en este experimento de libre mercado por la defensa de nuestro gobierno de la hipócrita y estúpida política de embargo. Nos arrepentiremos de esto, por supuesto, cuando los cubanos acuerden con europeos y brasileños la acaparación de los mejores hoteles).

Pero estoy divagando. Hacia el final de esta larga, y relajada comida, Fidel nos demostró que realmente estaba semi-retirado. El día siguiente era un lunes, cuando se espera de los máximos líderes el estar sin la ayuda de nadie manejando sus economías, echando disidentes a prisión y cosas de ese tipo. Pero la agenda de Fidel estaba abierta. Él nos preguntó: “¿Les gustaría ir al acuario conmigo a ver el espectáculo de los delfines?”

No estaba muy seguro de haberle oído correctamente. (Esto me sucedió varias veces durante mi visita). “¿El espectáculo de los delfines?”

“Los delfines son animales muy inteligentes”, dijo Castro.

Apunté que teníamos una reunión programada para la mañana siguiente, con Adela Dworin, la presidenta de la Comunidad Judía de Cuba.

“Tráela”, dijo Fidel.

Alguien en la mesa mencionó que el acuario estaba cerrado los lunes. Fidel dijo: “Mañana estará abierto”.

Y así fue.

A última hora de la mañana siguiente, después de recoger a Adela en la sinagoga, nos encontramos con Fidel en las escaleras de la casa de los delfines. Él besó a Dworin, no por casualidad delante de las cámaras (quizás, otro mensaje para Ahmadinejad). Entramos juntos en una gran habitación, con iluminación azulada, que daba a un enorme tanque de delfines cerrado con un cristal. Fidel explicó, extensamente, que el show de los delfines del Acuario de La Habana era el mejor espectáculo de delfines en el mundo, “completamente único”, de hecho, porque es un show bajo el agua. Tres buzos humanos entran en el agua, sin equipo de respiración, y realizan complicadas acrobacias con los delfines. “¿Te gustan los delfines?” me preguntó Fidel.

“Me gustan mucho los delfines,” le dije.

Fidel hizo venir a Guillermo García, el director del acuario (cada empleado del acuario, por supuesto, fue a trabajar – me dijeron que “de manera voluntaria” -) y le dijo que se sentara con nosotros.

“Goldberg,” dijo Fidel, “hágale preguntas sobre los delfines”.

“¿Qué tipo de cuestiones?” le pregunté.

“Eres un periodista, hágale buenas preguntas,” dijo él, y entonces se interrumpió. “De todas formas, él no sabe demasiado sobre delfines,” dijo él, señalando a García. Él es realmente un físico nuclear”.

“¿Lo eres?” le pregunté.

“Sí”, dijo García, disculpándose un tanto.

“¿Por qué diriges el acuario?” le pregunté.

“¡Le pusimos aquí para alejarlo de construir bombas nucleares!” dijo Fidel, y entonces se desternilló de risa.

“En Cuba, únicamente emplearíamos poder nuclear para objetivos pacíficos”, dijo García, con gran seriedad.

“No sabía que estuviera en Irán”, contesté yo.

Fidel señaló a la pequeña alfombrilla debajo de la silla giratoria especial que sus guardaespaldas le acercaron.

“¡Es persa!” dijo, y volvió a reírse. Entonces dijo: “Goldberg, haga sus preguntas sobre los delfines”.

En el acto, me giré hacia García y le pregunté, “¿Cuánto pesan los delfines?”

“Pesan entre 100 y 150 kilogramos”, dijo él.

“¿Cómo entrenan a los delfines para que hagan lo que hacen?”, le pregunté.

“Esa es una buena pregunta,” dijo Fidel.

García llamó a una de los veterinarias del acuario para ayudarle a responder a la pregunta. Su nombre era Celia. Unos minutos después, Antonio Castro me dijo su apellido: Guevara.

“Eres hija del Che Guevara?” le pregunté.

“Sí”, dijo ella.

“¿Y eres veterinaria de delfines?”

“Cuido de todos los habitantes del acuario”, dijo ella.

“Al Che le gustaban mucho los animales”, dijo Antonio Castro.

Era la hora de que empezase el espectáculo. Las luces se atenuaron, y los buzos entraron al agua. Sin describirlo demasiado, diría una vez más, y para mi sorpresa, que me encontré a mí mismo estando de acuerdo con Fidel: el acuario de La Habana da un fantástico espectáculo de delfines, el mejor que haya visto nunca, y como padre de tres hijos, he visto muchos espectáculos de delfines. También diré esto: nunca he visto a alguien disfrutar tanto de un espectáculo de delfines como lo disfrutó Fidel Castro.

En el siguiente episodio, trataré temas como el embargo americano, el estatus de la religión en Cuba, la situación apremiante de los disidentes políticos, y la reforma económica. Por ahora, os dejo con esta imagen de nuestro día en el acuario (Estoy en la silla baja, la hija del Che está detrás de mi, con el pelo corto y rubio, Fidel es el hombre que se parece a Fidel si Fidel comprara en L.L.Bean.

(1) Nota de la traducción: Emily Litella era un personaje de ficción interpretado por la comediante Gilda Radner en las series de apariciones en el Saturday Night Live. Emily Litella era una mujer mayor con problemas auditivos.

(2) Nota de la traducción: L.L.Bean es una cadena de ropa de EEUU.

PARTISANA ZOYA KOSMODEMYANSKAYA, HEROE DE LA UNION SOVIETICA.

Extret de Civilización socialista
Soldado del Ejercito Rojo, fue la primera mujer condecorada, tras su muerte, con el título de Heroe de la Unión Sovietica y con la Orden de Lenin, durante la Gran Guerra Patria. Fue simbolo de heroismo para los pueblos soviéticos en la Guerra Mundial. Su gesta ha sido plasmada en la literatura, periodismo, cinematografia, pintura, escultura y exposiciones en museos.

Kosmodemyanskaya se unió a las Juventudes Comunistas, Komsomol, en 1938 y, el 31 de octubre de 1941, a la edad de 18 años, junto con 2000 voluntarios , se integró en el destacamento partisano 9903 del frente occidental. Despues de un corto entrenamiento, Zoya fue destinada a la región de Bolokolamsk( Moscú) , donde su grupo participó con exito en el minado de caminos en territorio ocupado.

El 17 de noviembre fue publicada la Orden Nº 428 de "privar al ejército alemán de toda posibilidad de desplegarse en pueblos y aldeas, expulsar a los ocupantes germanos de cualquier zona poblada, casa o establo, para que solo puedan estar al frio del cielo raso" y con ese fin "destruir y quemar cualquier lugar donde los invasores puedan refugiarse".

Para el cumplimiento de ésa Orden, Zoya formó parte, junto a otros camaradas con la tarea de hostigar y quemar, en el plazo de 5 dias, 10 aldeas donde estaban establecidas tropas germanas. El armamento de Zoya era una pistola "Nagán" y varios cócteles Molotov. Tras diversas escaramuzas con el enemigo, su grupo se dispersó quedanzo Zoya aislada, decidiendo continuar sola y atacar tres casa y establos en Petrishevo donde se acuartelaban oficiales y soldados alemanes con sus caballos.

Pero los alemanes tenían montada una guardia de colaboracionistas traidores a su servicio, uno de los cuales, S.A. Sviridov la engañó y fue capturada (por su traición los nazis le premiaron con una botella de vodka).

Fue torturada durante dos dias de interrogatorios en los que la única información que dió fue su nombre de guerra "Tania". Por la mañana la llevaron a la calle donde ya habían construido la horca, con un cartel en el cuello que ponía "incendiaria de casas".

En el acta de identificación del cuerpo, de febrero de 1942 llevada a cabo por una comisión de representantes del VLKSM (Juventudes Comunistas Leninistas de toda la Unión ), de oficiales del Ejército Rojo, representantes del Comité Regional del PC de la URSS, del consejo y vecinos de la aldea de Petrishevo, tras estudiar las circunstancias de la muerte y en base a declaraciones de testigos de las torturas y de la ejecución, quedó probado que la Komsomola Kosmodemyanskaya, durante su ejecución realizo un llamamiento a sus conciudadanos: "No os rindais, hay que ayudar al Ejército Rojo. Nuestros camaradas vengarán mi muerte contra los fascistas. La Unión Soviética jamás será vencida". Dirigiendose a los soldados alemanes Zoya gritó: "rendiós antes de que sea tarde, podreis ahorcar a muchos de nosotros, pero nunca a 170 millones". Ésto ya lo dijo con la soga al cuello mientras oficiales alemanes la fotografiaban. Aún quiso dicir algo mas, pero en ese momento un oficial elemán quitó el cubo sobre el que se sostenía y quedó colgando. Agarró con sus manos la cuerda y los alemanes la golpearon hasta que expiró su aliento.

Su cuerpo fue dejado colgando un mes, siendo golpeado y vejado en varias ocasiones por soldados alemanes y colaboracionistas. El dia de año nuevo de 1942, un nazi borracho le arrancó parte de la ropa y mutiló su cuerpo congelado. Al dia siguiente el mando alemán, ante la inminente llegada de tropas soviéticas, ordenó descolgarla y enterrarla. Posteriormente, su cuerpo fue llevado por los soviéticos al cementerio de Novodievichi en Moscú.
El 16 de febrero de 1942 fue declarada Heroe de la URSS con la Orden de Lenin. Pero para nosotros es heroe de la humanidad.

El nombre de Kosmodemyanskaya lo llevan innumerables escuelas, barcos, calles de muchas ciudades , montañas, y dos asteroides. Innumerables memoriales escultóricos en todo el territorio soviético: Moscu, Leningrado, Minsk, Kiev, Stalingrado..

Merecen llevar su nombre todo tipo de colectivos, asociaciones, comités, celulas de partidos..

Su gesta es el reflejo de la lucha de toda una generación de trabajadores que supieron defender su pais, el primer Estado Socialista de la historia, frente a la invasión del fascismo internacional liderado y organizado por la Alemania nazi.

El heroismo de Zoya representa también el de tantos y tantos combatientes anónimos que perdieron su vida por la defensa de la URSS y la liberación de los pueblos de Europa de la barbarie nazi-fascista.

En 1991, solo 50 años despues de la muerte de Kosmodemyanskaya, un puñado de bandidos consiguió lo que las divisiones de la Wermatch no fueron capaces: derribar el Pais Soviético. La Alemania nazi no pudo con los soviets porque frente a su agresión se levantó un Partido Comunista que organizó a millones de trabajadores en su defensa.

Pero cincuenta años despues, ese partido , extenuado en tantas batallas externas e internas, debilitado por tanta presión y traición, ya no pudo cumplir con la tarea histórica que le correspondía. Pero la memoria y el ejemplo de tantos que dieron su vida por el socialismo, será estandarte de victoria para los millones que con sus presentes y futuras batallas irán forjando el porvenir.

La carn de canó de l'exèrcit espanyol.

Grup Antimilitarista Tortuga

La reorganització de l'exèrcit espanyol a nivell de personal en l'última dècada.

Una relació de l'evolució del nombre d'oficials i soldats, estadístiques de gent que signa contractes amb l'exèrcit professional, composició social dels membres de l'exèrcit, mesures adoptades per a aconseguir més reclutes, propaganda, augment salaris, baixada de requisits.

Dades generals

Principis anys '00. Final del Servei Militar obligatori. Es fixa un objectiu de 48.000 oficials i entre 102.000 i 120.000 efectius de tropa.

No es compleix. De fet entre 2000 i 2004 descendeix sense parar el nombre d'aspirants a efectius de tropa: N'hi ha 76.126 el 2000 i 70.632 el 2004

El 2005 la tendència canvia amb una lleu recuperació A partir de 06-07 l'ascens de nombre d'efectius és clar (79.128 el 07), i a partir de 2008 (81.607) comença a haver-hi més aspirants que places i l'exèrcit pot triar entre els aspirants que es presenten a les proves d'accés.

La Llei de la Carrera Militar defineix el 2007 l'objectiu de contingent a arribar a en 50.000 oficials i entre 80 i 90.000 efectius de tropa, ajustant-se més al disseny d'un exèrcit d'intervenció ràpida.

El 2009 marca el sostre del reclutament, assolint-se ocupar la totalitat de les places de tropa pressupostades en els Pressupostos Generals de l'Estat (86.000). Arriba a haver-hi 60.000 aspirants per a 13.200 places. L'exèrcit en la seva totalitat està compost per 133.000 efectius.

Entre 09 i 2010, davant la crisi econòmica i pressupostària, el govern decideix reduir progressivament el contingent de tropa fins a arribar als 80.000 efectius en 2013. En aplicació d'aquesta mesura, de les 9.000 places ofertes el 09 s'ha passat a 325 el 2010.

No hi ha dades encara per a 2010, però si es manté el ritme de creixement de les sol·licituds, amb la reducció de places en un 96%, es calcula que hi haurà aproximadament 50 aspirants per cada plaça.

Interpretació de les dades generals

Entre 2000 i 2004 l'exèrcit és una institució poc valorada. És percebut de forma negativa i no es concep com una activitat laboral. Aquesta visió és fruit de l'herència de Servei Militar Obligatori. Se segueix valorant més com a “fer la mili” que com a qualsevol altre treball professional. A més es veu com un treball sacrificat i mal remunerat. Dades d'actualitat internacional com la crisi bèl·lica derivada de l'atemptat contra les torres bessones, o les notícies sobre ús d'urani empobrit a L'Iraq i Afganistan influeïxen amb un efecte dissuasori.

* . Els diferents governs van a implementar una sèrie de mesures per a invertir la tendència:
* . Fortes inversions publicitàries en diferents mitjans i emprant variats recursos.
* . Supressió del requisit del graduat escolar.
* . Augment de l'edat d'aspirants de 26 a 28 anys.
* . Rebaixa de coeficient intel·lectual exigit de 90 a 70%.
* . Proves d'accés amb “màniga ampla” (s'admet a suspesos)
* . Esforç propagandístic per a atreure a dones i immigrants.
* . Augment de personal civil contractat i externalització de serveis (a fi de necessitar menys tropa)
* . Augments salarials.

Aquestes mesures tenen un moment clau el 2003, en el qual hi ha un augment del sou d'un 20% + gratificació a la signatura del compromís + plusos en cas de ser enviats a destinacions “perilloses”.

A partir de 2004 el ministre José Bono serà responsable d'importants i decisives mesures: El salari s'augmenta novament un altre 25%, molt per sobre dels increments salarials de qualsevol altre sector. Però la més important aportació va a venir de la mà de la nova Llei de Tropa i Marinería. És realment la que converteix “la mili” en un treball percebut com “normal” i gairebé “com qualsevol altre”. Les seves principals mesures són:

* . Contractes en trams renovables fins a sis anys.
* . Possibilitat de compromisos laborals “llargs” fins als 45 i 58 anys.
* . Facilitat d'accés a Guàrdia Civil i policies a la finalització del compromís.
* . Creació de cossos de reservistes remunerats després dels 45 anys (7.200 € anuals) compatibles amb una altra feina.
* . Formació laboral (generalment no es compleix, però utilitzat com publicitat).

Reorganització de l'exèrcit i reestructuració de cossos

Al llarg de la dècada es dissolen unitats, moltes de les quals no arribaven a un 25% d'efectius. Aquests contingents es distribuïxen fins a completar altres.

- Exèrcit de Terra: Desapareix la divisió, amb la qual cosa es dissolen les dues divisions que tenia l'exèrcit. La nova unitat serà la Brigada. S'eliminen dues brigades i 39 batallons.
- Armada: Redueïx un terç de les seves comandàncies navals.
- Exèrcit de l'Aire. Suprimeix dues bases aèries i reorganitza el control en dos comandaments; un per a les unitats de combat i altra per a logística i instal·lacions.
- UME. Es crea la Unitat Militar d'Emergències amb 4.300 efectius dels tres exèrcits, desplegats per tot el territori en 6 batallons.

Immigrants

* - Només s'accepten procedents d'Amèrica Llatina i Guinea equatorial. En 2002 es fixa un topall del 2% del total de la tropa. En 2004 el topall s'eleva al 7%.
* - En 2009 hi ha 5.771, i són el 6´7% de la tropa.
* - Malgrat ser gairebé el 7% de la tropa, suposen el 43% dels morts.

Dona

* - 1988: entra la primera dona a l'exèrcit espanyol.
* - 1999: La Llei de Règim de Personal obre les portes a la dona a qualsevol destinació o ocupació en l'exèrcit.
* - Estadístiques: el 1995 són el 0´7% del contingent, el 2000 el 8´9%, el 2005 l' 11’5%, el 2008 el 12´3%, el 2009 el 16´6% i per a 2010 s'espera que arribi al 18%.
* - El 2005 es crea l'Observatori de la Dona en les Forces Armades
* - Problemàtica: Elevat abandó (10% el 2001), normalment per depressió. Falta d'adaptació: uniformitat, embarassos, lactància... Violència de gènere i sexual.

Problemes i reptes en el si de l'exèrcit espanyol

* - Malestar en l'oficialitat i pols amb el govern amb motiu de la Llei de la Carrera Militar.
* - Pervivència de tendències “nostàlgiques” (cas Mena...).
* - Creació i funció de sindicats o parasindicats militars.
* - Justícia Militar com anacronisme i existència del delicte de deserció davant abandons de destinació (incompliments de contracte).
* - Violència de gènere i sexual. Homofòbia.
* - Violència racista. Racisme institucional per la utilització de soldats immigrants en els llocs de major risc. Soldats de religió islàmica percebuts com cinquena columna.
* - Adaptació a les noves legislacions de Memòria Històrica.
* - Reorganització per a la “laicitat”.
* - Per a tot això s'està tramitant una nova llei “de Deures i Drets”.


* Esquema de l'aportació presentada a la trobada antimilitarista de Jarandilla de la Vera. Publicada el 31 d'agost de 2010 a Insumissia (antimilitaristas.org ). Traducció i títol de La Fàbrica

29 de setembre: VAGA GENERAL

VerdCel denunciarà a Alerta Digital i Diario Ya per acusar-los de “proetarres”

Davant les acusacions de pertànyer a l’entorn d’ETA llançades pels diaris Alerta Digital i Diario Ya en les seues pàgines web, VerdCel ha decidit emprendre accions legals en contra del que considera “un atac directe a l’honor i imatge pròpia del grup i dels membres del grup”.

En concret l’article de Sánchez Agulló critica que l’Ajuntament de Xirivella (València) haja programat un concert de VerdCel per al pròxim 9 d’Octubre, per considerar-ho “finançament de bandes de l’esquerra proetarra”. L’article (amb el desgavellat subtítol "Apoyo a terroristas") afirma taxativament: “El hecho no tendría mayor relevancia a no ser por las numerosísimas vinculaciones de la banda con círculos proetarras y de la extrema izquierda más radical”.

Per a VerdCel, “desgraciadament aquestes paraules es colen en el 50 aniversari de la cançó Al Vent i demostren que el franquisme més ranci continua viu, no ha modificat gens la seua actitud envers la llibertat, la democràcia i el respecte a la nostra llengua i a la nostra cultura. Aquest comunicat d’Alerta Digital, publicació digital vinculada al Partit per Catalunya (escissió de Plataforma per Catalunya) i que aglutina organitzacions d’ultra dreta espanyola com Valencia Freedom clarament racistes i xenòfobes, fa encara més evident la necessitat de la nostra feina i de l’homenatge a l’obra de Raimon, i ens anima junt amb tota la gent que assisteix als nostres concerts a continuar lluitant per allò pel que ja lluitava Raimon fa 50 anys”.

En aquest sentit VerdCel ha manifestat que “Lamentem profundament les acusacions, absolutament infundades ... Aquestes injúries de caire feixista són reflex d’una profunda ignorància, i al cap i a la fi són la carronya aprofitable per forces polítiques de dubtosa legalitat, que basen la seua única estratègia en acusacions indiscriminades”.

Per a llegir la NOTA DE PREMSA completa podeu anar a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/176405

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!

En Facebook tb s'ha obert la pagina per solidaritzar-se amb el grup: Jo també soc VerdCel

Festa Vicent Andrés Estellés

De moment desde cap organització que composa l'Ateneu popular Arrels tenim pensat fer cap activitat relacionada en el tema però ací va la idea que em pareix bona, avore si algú s'anima; i si fem algo semblant ja ho farem saber.

Per Josep Lozano

Estimada amiga o amic:
Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.

Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.

La meua proposta és la següent:

Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.

Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col·lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.

b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.

c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.

d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col·lectius.

De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.

I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.

Atentament,

Signa a favor de l'Eudald. L'esperpèntic cas d'el noi del megàfon.

Company/a,

tens davant la pantalla un comunicat que explica l'esperpèntic cas "del noi
del megàfon", l'Eudald, a judici per portar un megàfon en diverses
manifestacions que, segons la policia judicial suposaria un delicte
"d'associació il·lícita" que es pot traduir en llargues penes de presó.

Et demanem que t'agafis 2 minuts per llegir-te la crònica dels fets i jutgis
per tu mateix si vols signar a favor del tancament del cas. Tota pressió és
poca davant un judici polític tant greu en contra l'independentisme.

Si formes part d'alguna associació, entitat, grup polític, grup de música,
etc. també és benvinguda la teva adhesió.

Pots enviar-nos un correu de resposta a aquesta adreça de correu electrònic
*eudaldlliure@gmail.com* amb el teu nom i cognom o bé el nom de la teva
entitat. Donant-nos el teu suport ajudes al company, així com a la fi de la
criminalització de l'independentisme i la impunitat dels Mossos d'Esquadra.

La teva col·laboració és necessària !
*

Eudald Llibertat !*

El passat dia 24 d'agost "una gent estranya" es van presentar a casa
l'Eudald, a Argentona. El veïnat, estranyat, trucà a la Policia local
sospitant que eren xoriços. Va resultar que eren Mossos d'Esquadra de paisà.
Aquests al final van poder contactar amb l'Eudald que estava estudiant i
aquest es va dirigir a la comissaria de Mataró per "rebre una carta", segons
havien afirmat els mossos.

La carta va resultar ser un engany i amb traïdoria va ser detingut a la
comissaria de Mataró, on passaria 22 hores tancat sense comunicació amb
l'exterior, sense saber de què l'acusaven i podent parlar només amb
l'advocat: l'acusació era una difusa "associació il·lícita". Saltaven les
alarmes, doncs es dona el fet que Eudald és portaveu de Maulets.

La reacció és immediata malgrat tractar-se de finals d'agost. Fins a 80
persones es solidaritzen amb el company presentant-se a la comissaria a les
20h demanant la llibertat de l'Eudald. Aquesta concentració, totalment
espontània, no és ben rebuda pels mossos, que comencen a mentir
sistemàticament quan se'ls pregunta sobre l'Eudald: en un inici neguen que
el tinguin detingut, després menteixen dient que aquest no vol veure a ningú
i que està enfadat amb la seva família i amics, etc. Les mentides,
òbviament, no se les va creure ningú i es continuà exigint la llibertat del
company.

A les 22h la policia, nerviosa, carrega contra la gent que s'havia
concentrat. Els ferits són amics i familiars, que són atacats amb
salvatgisme i acarnissament. D'aquesta càrrega en resulta detingut l'Adrià,
el germà de l'Eudald. Els mossos l'acusen inicialment de "desordres
públics", però al final l'acusaràn "d'atemptat a l'autoritat", cosa
totalment falsa. Les mentides es tornen a succeïr, doncs els Mossos treuen
una nota on diu que "no han carregat a Mataró". Després rectificaràn amb una
segona nota on diu que "han hagut de dispersar els concentrats". La realitat
és una altra molt diferent.

A les 3h de la nit surt l'Adrià de comissaria amb l'acusació sota el braç i
tot el cos amb les mostres de les agressions de la policia. A les 6h del
matí, l'Eudald és despertat per un mosso d'esquadra que diu ser militant de
la Falange de las JONS. L'agent es passa tota la matinada cridant "Arribas"
a Espanya i posant la melodia del Cara al sol per provocar el company
detingut.

L'endemà a les 12h del matí passa a disposició judicial l'Eudald, on la
jutgessa de Mataró li pren declaració. Aquesta dura poc més de 20 minuts,
doncs se'n desfà de seguida i envia el procés als Jutjats de Cerdanyola del
Vallès on, diuen, s'han comés aquests "delictes". Les proves del delicte són
unes fotografies i alguns videos de molt mala qualitat d'on n'extreuen que
apareix l'Eudald amb un megàfon. Única i exclusivament. D'aquí, la policia
judicial en conclou que l'Eudald seria el "líder" d'una "associació
il·lícita" de nom "moviment estudiantil" i per aquesta raó se li imputa
aquest delicte (que pot suposar entre 2 i 4 anys de presó) i els "delictes"
de danys i desordres públics, que es justifiquen amb unes pintades que
s'haurien fet durant aquelles manifestacions a la UAB. També se li imputa un
delicte de lesions a causa que, segons sembla, un ou de pintura hauria
impactat sobre un agent de seguretat dels ferrocarrils catalans. Cap
d'aquests "delictes" se li imputa directament al company, sinó que la
policia addueix que "ell hauria estat el líder i inductor d'aquests
delictes". El títol del plec judicial ho diu tot: "El cas del noi amb
megàfon".

Per més inri, en algunes d'aquestes manifestacions l'Eudald ni tan sols hi
era. El punt més hilarant del plec judicial arriba en veure els 5 noms que
conformen "l'associació il·lícita", doncs a banda de l'Eudald, els 4
"subordinats" serien uns nois de Sabadell que l'Eudald no coneix i, segons
sembla, poc o res tindrien a veure amb el moviment estudiantil i les
manifestacions amb les quals els relacionen.

Tornen els grisos (si és que mai havien marxat, clar) amb la seva capacitat
inventiva per organitzar pel·lícules de por com aquesta. El plec judicial
podria fer-nos riure de cap a peus, doncs és ple de grolleries en contra el
què nosaltres entendriem com a "país democràtic i just". El problema és que
la Fiscalia pot arribar a demanar fins a 12 anys de presó per aquests
"delictes", doncs "associació il·lícita" és un delicte que s'aplica per
condemnar bandes organitzades de carteristes, bandes de tràfic d'armes i
drogues, etc. El cas de l'Eudald no el podem desvincular del context
políticen què ens trobem, doncs el recent ascens del discurs independentista
és molt mal vist en certs ambients i cal tallar-lo d'arrel amb la
criminalització d'aquests que ho fan possible i creant por als qui sortim al
carrer per reclamar la llibertat del nostre país. Hem de demostrar una
vegada més unitat d'acció i solidaritat entre nosaltres.
*
Si això és un delicte, tots som delinqüents !
Prou impunitat dels Mossos d'Esquadra, volem explicacions !
Prou persecució a l'independentisme, Eudald llibertat !*

David Segarra: Es una vergüenza que Israel trate de acusar a pacifistas de agresores

En una entrevista telefónica a teleSUR, el periodista David Segarra, recientemente liberado tras permanecer varios días preso en Israel tras la agresión a la Flotilla de la Libertad que llevaba ayuda humanitaria al pueblo de Gaza, afirmó que es una vergüenza que Tel Aviv justifique sus acciones sosteniendo que los soldados hebreos se defendían de los pacifistas.

TeleSUR _ 02/06/2010 El colaborador de teleSUR, David Segarra, quien llegó a Turquía este miércoles tras permanecer preso varios días en Israel, consideró que era una vergüenza que los israelíes justificaran el ataque a la caravana humanitaria argumentando que los comandos se defendían de las supuestas agresiones de los pacifistas que se encontraban armados dentro de las embarcaciones.
En este sentido, el activista mencionó que los únicos objetos que se incautaron en el buque fueron palos y cuchillos de cocina, utensilios que pueden encontrarse en cualquier nave y que de ninguna manera pueden competir con el armamento que portaban los comandos militares que asaltaron las embarcaciones de la Flotilla el pasado lunes.
Segarra reiteró el carácter pacifista de la caravana marítima que sólo transportaba ayuda humanitaria como sillas de ruedas, material sanitario y educativo para el pueblo palestino en la franja de Gaza, enclave que sufre un férreo bloqueo por parte de Israel desde el año 2007.
Comentó que todavía se encontraba en shock por lo sucedido, sin embargo, dijo estar contento y emocionado por haber sido liberado, al igual que por la repercusión internacional que ha tenido la iniciativa pacifista
Acotó que todavía están por investigarse los acontecimientos durante la agresión israelí a la misión humanitaria, no obstante, las muertes y los heridos entre los pacifistas son innegables, sobre todo si se considera que no hubo ninguna baja del Ejército de Israel.
A continuación, teleSUR transmite el texto íntegro de la entrevista:

David, hemos estado pendientes de su suerte durante los últimos días pero cuéntenos ¿Cómo ha vivido estas jornadas desde el pasado lunes?.
Hola buenas tardes, desde Estambul en Turquía. Te cuento que acabamos de llegar hace escasos momentos al aeropuerto de Estambul, hay miles de personas con banderas palestinas recibiéndonos, hemos llegado hace apenas unos momentos, estamos todavía en estado de shock, pero muy muy contentos y muy emocionados de estar libres otra vez y sobre todo de conocer por primera vez el reconocimiento y la repercusión que ha tenido este acto en el mundo.
Han tratando de silenciarlo, al cortar las comunicaciones de los 40 medios internacionales que nos encontrábamos en el (buque) Mavi Marmara en la Flota por la Paz, pero no han podido silenciar al mundo, las voces del mundo se han levantado como nunca y sobre todo lo que más me reconforta es saber que los pueblos de Latinoamérica no se han quedado callados, todo lo contrario, los Gobiernos con una dignidad, que jamás se vio en épocas anteriores, han levantado su voz de condena unánime.
David, pero sabemos que le retiraron los equipos con los que transmitía para nuestra televisora durante estos días, cuéntenos ¿Cómo han sido estos días en prisión, retenido?.
Te puedo contar que el asalto se produjo, lo vivimos en primera persona. Estábamos trabajando en la sala de prensa cuando los helicópteros militares de transporte empezaron a desplegar comandos de élite sobre la borda, con fuego real, con ametralladoras, con granadas de fragmentación y ahí empezamos a ver los primeros heridos. La gente caía, caía y caía. Algunas personas ofrecieron resistencia contra el ataque de una violencia inusitada, con el mayor despliegue militar, con unidades de élite. Estamos hablando de entre 9 y 16 muertos, todavía está por contarse el número de muertos, todavía está por investigarse la posibilidad de ejecuciones en el barco y de desapariciones, todavía hay mucho que investigar, sabemos que hay varios periodistas que fueron asesinados, nosotros mismos vimos a un fotógrafo cómo caía.
David, se habla, según la televisión turca, cómo los comandos israelíes iban con una lista de personalidades a las cuales eliminar y que incluso hay otras denuncias de que algunas de las personas, de los activistas, habían sido lanzados al mar. ¿Tienes alguna constatación o idea o comentario acerca de este tema?.
Eso todavía está por confirmarse. Mañana (viernes en esa parte del mundo ) habrá una reunión con la organización turca IHH, de la que hay que destacar que ha sido la que ha liderado a los presos, a los 800 presos, incluidos los 40 miembros de la prensa internacional, de las mazmorras y de las cárceles israelíes, y de la organización Free Gaza y del resto de organizaciones. Se va a hacer una evaluación de todas estas situaciones pero si te puedo asegurar que había fuego indiscriminado y, por otro lado, había algunas personas a las que se buscaba, todo esto, por supuesto, tiene que confirmarse, tiene que haber una investigación, pero sobre todo lo que a nosotros como prensa, y a las 800 personas que se encontraban en el barco, más nos reconforta es saber que el mundo no ha callado, que el mundo ha levantado su voz de condena unánime frente a un ataque militar contra población, contra activistas y contra periodistas total y absolutamente desarmados.
¿Cómo fue el momento cuando fuiste capturado en la flotilla, cómo fue esta situación ?
Te puedo contar que nos encontrábamos en la sala de prensa cuando en cierto momento todas las comunicaciones desparecieron, cayó internet, cayó la televisión, los satélites, los teléfonos y en ese momento nos imaginamos que fue un acto de guerra electrónica de la armada israelí, en ese momento salimos con nuestras cámaras para ver qué estaba sucediendo en el exterior y nos encontramos con los comandos que estaban en las lanchas rápidas y vimos también cómo se desplegaron en helicópteros y vimos los disparos indiscriminados con fuego real y con granadas de contusión y de sonido, empezamos a ver cómo caían las primeras víctimas y allí fue cuando seguimos grabando y empezamos a ver víctimas y más víctimas
¿Que hay de la aseveración de Tel Aviv de que sus soldados actuaron en defensa propia ante el ataque de los pasajeros del buque?
Bueno, esa es una falta de vergüenza absoluta, realizar esas declaraciones, nos envían dos buques de la armada , submarinos , helicópteros de guerra y unidades de élite comando contra personas desarmadas y civiles. Cuando hay disparos indiscriminados y ataques con granadas, cuando hay entre nueve y dieciséis muertos por parte de la flota y no hay ni un solo muerto por parte de los comandos de élite israelíes, esas declaraciones son una absoluta desvergüenza; gracias a Dios que ni un solo gobierno, ni un solo medio ha podido comprar la narrativa de una historia tan absurda y tan criminal
Israel insiste en que en la embarcación había armas y municiones. ¿Nos puedes reiterar lo qué contenía esta ayuda humanitaria que iba dirigida al pueblo de Gaza?
Ante todo desmentir esa acusación, lo que ellos mismos han mostrado ante la televisión son palos de madera y cuchillos de cocina, es decir elementos que se encuentran en cualquier barco del mundo, eso en una primera parte; en segundo lugar, estos objetos no son capaces de enfrentar una unidad bélica armada hasta los dientes con todo tipo de medios militares. Por otro lado, te puedo decir que ese convoy lo que llevaba era ayuda humanitaria, sillas de rueda y material sanitario y educativo.

El 8 de juny, cap a la vaga general

Lluitant aturarem les retallades.
EL 8 DE JUNY, TOTES I TOTS, AVANCEM CAP A LA VAGA GENERAL!!
Davant la convocatòria generalitzada de vaga de la funció pública arreu de l'estat espanyol pel proper 8 de juny de 2010, i davant la "impossibilitat" actual de convocar una vaga general nacional arreu dels Països Catalans, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, manifestem públicament:
Que la COS, de forma coordinada i conjunta amb l'Esquerra Independentista, convoca una Jornada de Lluita Nacional per al mateix 8 de juny, per tal de reforçar i amplificar en un sentit clar de classe i solidari aquesta vaga. Per a això, la COS hem notificat oficialment la convocatòria de vaga general a les comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya i de la Comunitat Autònoma del País Valencià, per poder tenir la cobertura legal necessària a l'hora de convocar piquets, de tal forma que cap persona quedi desprotegida davant la repressió policial o patronal.
Que aquesta convocatòria és una passa més a assolir en el camí d'enfortir la unitat d'acció amb tots els col·lectius socials, polítics i sindicats que de forma directa o indirecta lluiten per l'alliberament personal, de classe i nacional dels Països Catalans; i de cares a la futura i cada vegada més urgent Vaga General, no com un fi per si mateix, sinó per avançar amb peu ferm cap a la República Socialista dels Països Catalans.
Que aquesta Jornada de Lluita busca sumar i possibilitar que qualsevol persona treballadora, ocupada o aturada, estudiant o pensionista, pugui participar activament de totes les accions, piquets, etc., que s'hi convoquin, així com organitzar-ne directament, amb totes les garanties i cobertura legal possibles.
Així, el govern espanyol i les respectives administracions autonòmiques del nostre país (PsoE, tripartits, PP, CiU, etc.), les direccions de CCOO i UGT i les diverses patronals, s'han plegat davant les exigències del gran capital representats per les direccions del BBVA, Banc Santander, l'FMI, i les altes institucions de la UE.
Així s'han reforçat les polítiques de desmantellament del sector públic. Així, de forma antidemocràtica, han aprovat un seguit de mesures antisocials (retallada salarial mitja del 5% pels treballadors públics, eliminació de la prestació per naixements, congelació de les pensions, augment d’impostos indirectes, copagament sanitari, etc.), que acompanyades d'una reducció dràstica del pressupost en serveis socials degraden encara més el sector públic i els serveis que en depenen.
S'impulsa una reforma laboral que aprofundirà la precarització del treball; abaratint l'acomiadament i fomentant una ocupació més inestable; posant tot el mercat laboral en mans de les ETT; l'adopció de 2 noves formes de contractació per a joves (amb a un contracte de “formació” amb sous de misèria fins als 30 anys, i el foment d'un "contracte" precari juvenil que permetrà ocupar joves llicenciats sense cotització, dret a indemnització i amb salari per sota del Salari Mínim Interprofessional). Per últim, la retallada salarial al sector públic pretén servir "d'exemple" al sector privat perquè redueixi, encara més, els salaris.
L'actual crisi internacional és fruit de la dinàmica acumulativa del propi sistema capitalista. Els excessos de les elits econòmiques, polítiques i sindicals, al servei de les grans multinacionals i grups financers, ens han portat a una situació desesperada per la immensa majoria de les persones treballadores. Els mateixos que fa dos anys van enfonsar el sistema financer internacional, són ara els que marquen als estats les politiques que han d'aplicar per garantir els escandalosos beneficis d'uns pocs, a costa de la misèria de cada vegada més companyes i companys... Com sempre les persones treballadores hem de pagar els seus desastres.
Ja toca sortir als nostres carrers, places i barris per cridar ben alt contra les retallades salarials i de drets socials; contra els pactes "socials"; per dir un NO ben alt a la nova Reforma Laboral!! Prengam els carrers en defensa del sector públic! Per la defensa de la dignitat i els drets de totes les persones treballadores, ocupades, aturades, estudiants o pensionistes!! Avancem pel repartiment del treball i la riquesa!!
Pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble!!
AVANCEM CAP A LA VAGA GENERAL NACIONAL!!

Per la unitat de la llengua, per la dignitat de la nostra cultura: pel .cat al País Valencià

Comunicat d'Endavant en relació a la petició de "compromís" a les Corts Valencianes de solicitar un domini .val

Davant la petició a les Corts Valencianes per part del Bloc Nacionalista Valencià mitjançant la coalició Compromís de demanar els dominis d'internet .val i .pva, des d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) volem manifestar el següent:

Considerem equivocada l'argumentació de “promoció de la llengua i cultura valenciana” esgrimida pels autors de la proposta (Bloc-Compromís). Els valencians i les valencianes ja tenim un domini per la nostra llengua i cultura: el domini .cat. Aquest és el domini que s'hauria de proposar si el que vol és reforçar l'ús i la dignitat de la llengua i la cultura dels valencians. El .cat és domini que ja utilitzen multitut d'entitats, associacions, organitzacions, i fins i tot, institucions públiques valencianes. Cal assenyalar també que entre els usuaris del .cat s'inclouen ajuntaments i corporacions locals governats pel mateix BNV, o on aquest partit té representació política.

Els intents de crear altres dominis per algunes variants de la nostra llengua, com ara el .val front al comú .cat, només serveixen per fomentar el secessionisme lingüístic i la fragmentació de la nostra cultura i del nostre poble. La nostra llengua i la nostra cultura s'afebleix quan es divideix i al País Valencià ja en tenim prou experiència dels efectes nocius que ha tingut el secessionisme: autoodi, aculturació, espanyolisme, substitució lingüística,...

Aquestes propostes responen a l'ambigüitat política que cacteritza al BNV. La cacera de bruixes al País Valencià contra el catalanisme auspiciada per l'estat i la dreta ha fet que sectors del nacionalisme valencià intenten defugir la identificació amb allò que sone a català. Així, en bona part, el BNV aspira a millorar els seus resultats electorals a partir de l'antic votant blaver, però, sense perdre el gruix de votants del nacionalisme fusterià històric. Considerem molt perjudicials aquesta mena polítiques que, com ara la proposta del .val, segueixen indirectament (i sovint inconscientment) el guió traçat per l'estat i la dreta espanyolista de dividir els Països Catalans pel seu nexe més evident: la unitat de la llengua i la cultura.

Així mateix recordem que els dominis d'internet propis de territoris concrets tenen, segons l'estàndar reconegut internacionalment, una longitut de 2 lletres -i no de tres- (.es i .fr en el cas dels estats que ocupen el nostre poble). Aquest ha de ser el tipus de domini que hauriem de tenir els Països Catalans per ser reconeguts com a nació a internet.

Denunciem també les polítiques que ens neguen el dret a tenir un domini d'internet propi per als Països Catalans, i per tant, que no siga l'espanyol o francés. Com en el cas del secessionisme, aquestes polítiques només persegueixen dividir i destruir el nostre poble.

Per la dignitat de la nostra llengua i cultura: no al secessionisme, no al .val !


Lluitem per la plena independència dels Països Catalans!


Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, 25 de maig de 2010

Davant les retallades socials i contra la futura reforma laboral: el 8 de juny totes al carrer!

Davant les mesures "d'ajust" proposades pel govern espanyol i la futura reforma laboral que s'aprovarà a principis d'aquest mes, que precaritzarà més les nostres condicions laborals, Endavant (OSAN) convoca a la vaga del 8 de juny. Eixir al carrer en massa és l'única manera d'aturar el neoliberalisme i construir un futur digne per a la classe treballadora.

El govern de l'Estat espanyol ha anunciat un paquet amb 10 mesures, que segons ell volen limitar els efectes de la crisi. En realitat són un primer pas en el desmantellament de les míseres polítiques socials existents, i, per tant, un cop dur per a la classe treballadora que és qui realment està patint aquesta crisi.

Entre aquestes mesures destaquen: l'eliminació del xec nadó de 2500 euros; la no-aplicació de les pujades anuals a les pensions (és a dir, la rebaixa del seu valor real); les rebaixes salarials als treballadors públics; l'eliminació de la possibilitat de reducció de jornada prèvia jubilació; retallades en la sanitat pública, reduint tractaments i medicaments; l'enduriment de les condicions per beneficiar-se de la llei de dependència; la reducció de la inversió pública en un moment on l'atur està en màxims històrics; i l'exigència de mesures semblants als governs de les comunitats autònomes.
Aquestes mesures ja estan aplaudides pels “pares” de les mesures neoliberals, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), que no amaguen els seus objectius de privatització, eliminació de les polítiques socials i liberalització total del mercat laboral. L’estat espanyol està experimentant el mateix procés que Grècia. Aquesta retallada de polítiques socials és un primer pas que vindrà ràpidament acompanyat de fortes retallades dels drets dels treballadors en la futura reforma laboral, segons el full de ruta que està marcant la patronal i la banca, que malgrat ser els responsables de la crisi, en són també els principals beneficiaris. Ni el govern del PSOE-PSC, ni el PP, ni cap partit institucional té la menor intenció de defensar els drets de la classe treballadora, perquè són còmplices del xantatge de l'FMI, la UE i la patronal espanyola i catalana per tal que siguin imposades les polítiques econòmiques neoliberals que els són favorables malgrat el seu fracàs evident.
És del tot imprescindible que el conjunt de la classe treballadora als Països Catalans respongui clarament, contundent i unitària per a exigir una veritable sortida de la crisi, la que patim les classes populars, i no un nou espoli amb l'excusa de la crisi. Enfront les retallades socials i laborals que pretenen imposar, cal exigir tot el contrari: el repartiment del treball i la riquesa. Permetre que s’aprovin les seves mesures implica multiplicar la precarietat actual i hipotecar el nostre futur. El conjunt de treballadors i treballadores no pot restar en la passivitat a la que l’han impulsat les cúpules de CCOO i UGT, que fan el joc al govern i al capital.

Des d’Endavant (OSAN) reivindiquem:

Que es redueixin els sous dels alts càrrecs de les empreses.
Que el salari del conjunt de la classe política s’equipari al del funcionariat corrent.
Que s’augmentin els impostos a les grans fortunes.
Que s’acabi amb l’economia submergida i la contractació en “negre”.
Que s’incrementi la inversió pública en funció d’interessos socials (sanitat, educació, serveis socials,...), i per tant que s’eliminin del pressupost les despeses militars i les subvencions a l’església.
Que si es vol reduir despeses de l’erari públic es dissolguin les forces d’ocupació espanyoles.
Que es creï treball digne augmentant els serveis públics de qualitat.
Que es nacionalitzin bancs, caixes i empreses que amenacin amb la deslocalització.
Que es respectin els convenis.
Que es prohibeixin les hores extres i es redueixin les jornades a costa dels beneficis de la patronal i no dels salaris de la classe treballadora.
Que s'aturin els desnonaments i es posin els habitatges buits a disposició de qui els necessita.

Aquest és un projecte per a la classe treballadora dels Països Catalans. Cal defensar-lo front al projecte neoliberal de l'Estat Espanyoli la UE, la patronal, la banca i l'FMI. Cal una vaga general que defensi els nostres drets.

Cal sortir al carrer en defensa dels serveis públics, les pensions i els drets laborals!

Contra l’atur i les retallades socials, solidaritat i consciència de classe!!

Si lluitem podem guanyar!

Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)
Països Catalans, Juny de 2010