Mor Juan Almeida revolucionari cubá.

Comunicat del Partit Comunista de Cuba:

Falleció el Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque Con profundo dolor, la Dirección del Partido y del Estado comunica a nuestro pueblo que el Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque, miembro del Buró Político y Vicepresidente del Consejo de Estado, falleció en esta capital a las 11:30 de la noche de ayer 11 de septiembre, como consecuencia de un paro cardio-respiratorio. El compañero Almeida nació en la capital del país, el 17 de febrero de 1927. En medio de las privaciones de un hogar humilde y numeroso, con sus padres como guía se formó en los más altos valores patrióticos y aprendió en la misma vida que la lucha es el único camino de los pobres para conquistar sus derechos escamoteados. Tan pronto se produjo el golpe de Estado en 1952, se sumó a la lucha contra la tiranía vinculándose con el compañero Fidel. Era un obrero albañil hasta el asalto al cuartel Moncada en 1953, y el segundo de doce hermanos que ayudó al padre a mantener a su numerosa familia. En los 57 años transcurridos desde entonces, el Comandante Almeida estuvo siempre en la primera línea de combate junto al Jefe de la Revolución, valiente, decidido y fiel hasta las últimas consecuencias. Fue la actitud invariable del asaltante del Moncada, del prisionero político en Isla de Pinos, del revolucionario exiliado en México, del expedicionario del Granma, donde fue uno de los tres jefes de pelotones; del oficial en los días fundadores del Ejército Rebelde, que recibió dos heridas en el combate de El Uvero; del Comandante del Tercer Frente Guerrillero, y del jefe militar y dirigente revolucionario con numerosas y elevadas responsabilidades, luego del triunfo del Primero de Enero de 1959. Integró el Buró Político del Comité Central del Partido desde su fundación en 1965, responsabilidad en que fue ratificado en todos sus Congresos. Resultó electo Diputado a la Asamblea Nacional y Vicepresidente del Consejo de Estado, desde la primera legislatura de nuestro Parlamento. Su especial sensibilidad humana y artística hizo posible el difícil reto de simultanear su intensa, responsable y fecunda labor como dirigente revolucionario, con una valiosa y prolija obra artística, la cual incluye más de 300 canciones y una docena de libros que constituyen un invaluable aporte al conocimiento de nuestra historia. Asumió con particular amor y entrega la tarea de presidir la Asociación de Combatientes de la Revolución Cubana. Consagró sus últimas energías a garantizar que la organización fuera un sólido y efectivo baluarte de la Patria. El nombre del Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque permanecerá por siempre en el corazón y la mente de sus compatriotas, como paradigma de firmeza revolucionaria, sólidas convicciones, valentía, patriotismo y compromiso con el pueblo. Por sus muchos y relevantes méritos recibió múltiples condecoraciones y órdenes nacionales e internacionales, entre los que destaca el Título Honorífico de Héroe de la República de Cuba y la Orden Máximo Gómez de primer grado, otorgados el 27 de febrero de 1998, en ocasión del aniversario 40 de su ascenso a Comandante en la Sierra Maestra. Atendiendo a su voluntad, los restos mortales del compañero Juan Almeida Bosque no serán expuestos. Serán inhumados con honores militares, en fecha que se anunciará posteriormente, en el Mausoleo del III Frente Oriental Mario Muñoz Monroy, del que fue fundador y su único jefe, donde reposan los restos de los heroicos combatientes de ese aguerrido Frente. El domingo 13, entre las 8 de la mañana y las 8 de la noche en que será decretado Duelo Oficial, nuestro pueblo podrá rendir homenaje de reconocimiento y cariño a su memoria en el Memorial José Martí de esta capital que fue su cuna, y en el Salón de los Vitrales, en la base del monumento a Antonio Maceo de Santiago de Cuba —ciudad heroica a la cual amó entrañablemente, donde combatió a las fuerzas de la tiranía y posteriormente trabajó al frente del Partido, como Delegado del Buró Político en la antigua provincia de Oriente—, así como en las capitales de todas las provincias, incluyendo la Isla de la Juventud donde guardó prisión, tras el asalto al cuartel Moncada. BURÓ POLÍTICO DEL COMITÉ CENTRAL DEL PARTIDO

Gerard Absolució. Publiquen un vídeo que evidencia què va passar la Diada passada al Roser.

La Campanya "Salvem el Roser, Gerard Absolució" fa públic un vídeo que desmenteix les acusacions dels mossos que poden portar al jove lleidatà a la presó.

A un dia perquè es compleixi un any dels fets, la campanya de suport al jove agredit i detingut la Diada del 2008 mentre protestava pacíficament contra el projecte de la Paeria d’ubicar un Parador “Nacional” a l’històric edifici del Roser, fa públic un vídeo que aclareix els fets.

En el vídeo, que pot trobar-se a l’adreçawww.gerardabsolucio.cat o ahttp://www.youtube.com/watch?v=XpdnkdLTAtg, es mostra la successió real dels fets i es desmenteix la versió dels mossos d’esquadra, que demanen pel jove fins a 6 anys de presó acusant-lo d'atemptat a l'autoritat, argumentant que el jove i la resta de persones que feien sentir la seva protesta tenien una actitud violenta i que intentaven creuar el cordó policial i agredir les autoritats que feien la seva ofrena.

Des de la Campanya de solidaritat, entenem que aquest document, que és fruït del recull d’imatges que hem estat realitzant, demostra que el jove no va ser l’agressor sinó l’agredit i que els mossos es van inventar unes suposades agressions que mai van ocórrer. En aquest sentit, recordem que l’Assemblea de Joves de Lleida ha denunciat el mosso agressor per detenció il·legal, lesions i coaccions (ja que havia amenaçat al Gerard mesos abans) .

Així, entenem que la única sortida justa per a aquest cas contra el jove passa per la seva absolució de les greus acusacions que el poden dur a presó i per l’arxivament de les acusacions contra sis joves més denunciats fa unes setmanes pels mossos per un delicte d’injúries al mosso agressor (que pot comportar penes de fins a 14 mesos de presó) per denunciar els fets.

Aquests dies la Campanya de suport s’ha presentat a Tàrrega i Balaguer, ha presentat la pàgina web www.gerardabsolucio.cat i ha cridat a assistir a les ofrenes de la Diada al Roser per denunciar el cas davant els polítics responsables de les acusacions contra el Gerard i del projecte de Parador.

Lleida, 10 de setembre de 2009

Ací podeu vore el video.

Sense autodeterminació no hi ha democràcia

Article d'opinió de Toni Cucarella extret del seu bloc.

Ho ha dit la vicepresidenta primera del govern espanyol, la valenciana –quants ne cria la farina…– María Teresa Fernández de la Vega, i s’ha quedat més tranquil·la que un porc: «L'autodeterminació no hi cap, a la Constitució, no hi ha lloc per als dubtes». I si s’ha quedat tranquil·la és perquè la seua convicció democràtica és més aviat fluixanga. Un demòcrata com cal no té por del que puguen dir unes urnes, siguen o no resultats vinculants. Un país democràtic no té por d’un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya. Un país democràtic, dic, i uns polítics i uns governants i uns mitjans de comunicació… Però Espanya no és un país democràtic, prou que ho sabem. I els espanyols, en una taula democràtica, no sabrien usar els coberts ni tenir-hi compostura. Si a la Constitució espanyola no hi cap el dret a l'autoderminació serà perquè és una constitució xicoteta, de fireta.

'En peu de pau'. Convoquen acte de suport als governs i moviments populars d'Amèrica Llatina

L'Assemblea Bolivariana de Catalunya, que aplega entitats, partits, sindicats io organitzacions de solidaritat, ha convocat una concentració a Barcelona en defensa dels governs populars de Llatinoamèrica, contra les bases militars nord-americanes a Colòmbia i contra el cop d´estat a Hondures EN PEU DE PAU Els darrers mesos Llatinoamèrica torna a ser notícia, no per la eradicació del´analfabetisme ni per la lluita contra la ceguesa portada a terme per la “operación Milagro”, ni per la recuperació de fonts de treball, ni per la lluita contra la fam, no, les notícies són: Massacre d’indígenes a Pando, Bolívia; Massacre d’indígenes a l´Amazonia Peruana; Intervenció militar de l’exèrcit de Colòmbia en territori d´Ecuador; Cop d’estat de nou tipus a Honduras, i ara Instal·lació de set bases militars nord-americanes a Colòmbia. Aquest darrer fet ha donat peu a la reunió de UNASUR on es va posar a debat entre tots els governs de Llatinoamèrica aquest nou desembarcament de tropes nord-americanes a Llatinoamèrica. Els grups afins al narcotraficant Àlvaro Uribe (*) amb l´ objectiu de llençar una cortina de fum en relació a la greu situació creada per aquesta decisió del Govern colombià, criden a una jornada internacional el proper 4 de setembre contra el govern de Veneçuela. Les organitzacions sota signants convoquem: Concentració davant el Consolat de Veneçuela de Barcelona Plaça Urquinaona cantonada Roger de Lluria Divendres 4 de setembre del 2009, 19,30 h.

Comunicat d'Endavant respecte les amenaces contra el referèndum a Arenys de Munt

Davant de la decisió de la justícia espanyola d'anul·lar els acords del consistori de donar suport al referèndum, i de les amenaces del grup feixista Falange Espanyola i de l'advocat de l'Estat espanyol contra la consulta que s'ha de celebrar el proper 14 de setembre a Arenys de Munt, des d'*Endavant (OSAN) <http://www.endavant.org/> *volem expressar les consideracions següents:     - Entenem que la decisió de l'advocat de l'Estat d'intentar impedir el    referèndum, i la decisió d'aquest dijous dia 3 del jutjat número 14 del    contenciós administratiu de Barcelona d'anul·lat l'acord de l'Ajuntament    d'Arenys de Munt del passat 4 de juny pel qual es donava suport a la    convocatòria del referèndum són una nova mostra que *l'Estat espanyol no    ens deixarà fer cap pas per tal que els Països Catalans puguem decidir    lliurement el nostre futur*, i que *la desobediència civil serà una de    les vies per tal d'avançar en l'exercici lliure de l'autodeterminació. *    -     Malgrat que a última hora el conseller d'Interior de la Generalitat    principatina, Joan Saura, ha rectificat i canviat de dia el permís que havia    donat a Falange espanyola per manifestar-se, considerem que és molt    preocupant que en un primer moment decidís autoritzar aquest grup feixista a    intimidar la població d'Arenys de Munt el mateix dia que era cridada a les    urnes.    -     Animem a mobilitzar-se contra la manifestació feixista si el Govern    l'autoritza qualsevol altre dia. Cal plantar cara al feixisme als nostres    carrers per evitar que avanci.     -     La població d'Arenys de Munt ha de poder expressar-se lliurement en    aquest referèndum sense coaccions. Entenem que el permís que ha donat    Interior a la Falange inicialment, juntament amb les amenaces per part de    grups espanyolistes com Ciutadans o del mateix advocat de l'Estat el que    intenten és espantar i intimidar la població.     -     Finalment, expressem el nostre compromís a treballar perquè en un futur    un referèndum per la independència del nostre país es pugui celebrar no    només en una població sinó que *sigui una convocatòria nacional als    Països Catalans* per tal d'esdevenir un poble sobirà per decidir    lliurement el propi futur polític, econòmic, cultural i social .  *Plantem cara al feixisme.*  *Per la independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans. *  *Dijous 3 de setembre de 2009*  *Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional* 

Nova web per conmemorar el tractat dels pirineus

Ja està en funcionament la web de la *Comissió 350 anys http://www.350anys.cat que té  per objectiu commemorar els 350 anys de la firma del Tractat dels Pirineus,  Podreu trobar tota la informació a www.350anys.cat i us seguirem informant via mail dels actes que s'organitzaran.  Us esperem el 7 de novembre a Perpinyà !

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.
Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder fer efectiva fins al 1720.
El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.
Per saber-ne més:
Tractat dels Pirineus (Wiquipèdia)

Arenys de Mar no s'acolloneix

L'alcalde d'Arenys avisa que la consulta sobiranista es mantindrà malgrat la suspensió judicial

BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)

L'alcalde d'Arenys de Munt (Barcelona), Carles Móra, ha advertit avui que la consulta sobiranista prevista per al 13 de setembre es mantindrà, malgrat la suspensió dictada avui pel Jutjat Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona.

En unes declaracions a Europa Press, Móra ha considerat que l'únic que suspèn el jutge és l'acord que va adoptar el ple municipal d'Arenys de Munt, que el consistori expressava el seu suport a la consulta i, a més, cedia uns locals de titularitat municipal perquè es poguessin instal·lar les urnes.

"El que farà l'Ajuntament és no cedir la sala municipal, la consulta es podrà fer, però en un altre lloc", ha assegurat Móra.

"El fet que un jutge suspengui l'acord del ple no suspèn la consulta", ha dit Móra, que ha assegurat que durant els últims dies, entitats de la població han ofert als organitzadors de la consulta les seves instal·lacions.

Móra també ha indicat que com a mínim una trentena dels 8.000 habitants de la població ja han votat per correu, ja que el dia de la consulta no preveuen estar a Arenys de Munt perquè és pont.

Agressió física per parlar en català.

Estem davant un altra agressió contra la llengua catalana i els catalanoparlants, una més en la llarga llista, per no parlar en castellà. Per utilitzar la nostra llengua ens han insultat, pegat, reprimit, ultrajat... molts pensen que això son coses del passat, que a l'espanya democràtica ja no passen, que s'ho inventem els quatre catalanistes de sempre. Ja va passar amb el nostre company Natxo a Alacant quant es va respondre a la policia estatal parlant-los en català a les seves preguntes i el retingueren i l'humiliaren simplement per eixe fet, parlar-los en la nostra llengua, parlar-los en el nostre valencià, el català de tots.
Segur que hi han agut des d'aleshores moltes mes agressions i que no s'han fet públiques per por o per que no son notícia. Però hui me n'he trobat una en Kaos en la red i he decidit penjar-la, fer difusió d'ella perqué no s'he de callar les agressions, hem de parlar en català per molt que els moleste i hem d'estar orgullosos que després de tant d'any d'intentar eliminar-nos com a poble encara estem ací donant guerra.

L'OCB denuncia la Guàrdia Civil per agressió física contra Iván Cortés per parlar-los en català

El guàrdia civil ... va dir, amb to agressiu: "háblame en español"... m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!"..."Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear ha fet avui una roda de premsa per denunciar un gravíssim cas de discriminació lingüística que va anar acompanyat d'una agressió física L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear ha fet avui una roda de premsa per denunciar un gravíssim cas de discriminació lingüística que va anar acompanyat d'una agressió física. L'incident, que es va produir el passat 7 d'agost a l'aeroport de Palma, està essent tramitat en aquests moments l'Oficina de Drets Lingüístics. La roda de premsa ha comptat amb la participació de l'agredit, Iván Cortés; d'Iraïs seguí, responsable de l'Oficina de Drets Lingüístics; i del coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.

En primer lloc, Iván Cortés ha explicat els fets, tot remarcant que procedeix d'una família castellanoparlant i que haver après i fer servir el català és la seva aportació a la societat mallorquina. Els fets varen passar el 7 d'agost, quan ell i la seva al•lota Laura estaven a punt d'agafar un avió cap a Londres. Uns agents de la Guàrdia Civil els varen aturar per demanar-los la documentació. En dues ocasions va respondre a les preguntes que li feien en català. Finalment, davant el to agressiu d'un dels agents ho va fer en castellà. No va servir de res: els tres agents el varen arrossegar dins un quartet on va ser víctima d'una agressió al cap, al llavi i a l'estómac (Podeu veure un relat detallat dels fets més avall). A la seva arribada a Londres Iván Cortés es va desplaçar a un centre mèdic, on varen fer un informe amb les lesions. A la seva tornada a Palma es varen desplaçar primer a una comissaria de la Policia Nacional i després a un jutjat per posar una denúncia.

Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. L'Oficina de Drets Lingüístics ha fet un seguiment del cas des del primer moment. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: res en democràcia no justifica l'agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport. El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera vegada, i ha recordat que l'OCB va fer una visita al Ministeri de l'Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de seguretat era Joan Mesquida. D'aquesta reunió en va sortir una ordre, que una altra vegada ha estat incomplerta pels mateixos agents, que obligava els cossos policials a respectar el dret dels ciutadans a parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, que ha estat incapaç d'evitar que s'arribàs a l'extrem de l'agressió física. Aquest fet és conseqüència de la seva manca de resposta davant els actes discriminatoris anteriors. El coordinador ha afirmat que a la reunió de la junta directiva de l'OCB, que es farà avui vespre, es decidiran les següents passes a fer. Martí ha insistit que tots els ciutadans tenen el dret de parlar en català sempre i arreu, i que ningú pot ser discriminat per això.

Els fets narrats per Iván:

El passat divendres 7 d'agost vàrem viatjar a Londres des de Palma. En passar el control de passatgers de l'aeroport de Palma, dos guàrdies civils uniformats de blau marí i amb boina del mateix color varen aturar-me, a mi i a la persona que m'acompanyava, i ens demanaren la documentació. Els entregàrem el DNI i el passaport, respectivament, i acte seguit ens demanaren el número d'identificació i l'adreça. Nosaltres els facilitàrem la informació sense vacil•lar, amb normalitat i en català. Ens la feren repetir i la donàrem un altre cop en català. El guàrdia civil que es va encarregar d'agafar-me la documentació va dir, amb to agressiu: "háblame en español". Vaig repetir les dades per tercer cop, ara en castellà.

El guàrdia civil que s'encarregava de la documentació de na Laura es va dirigir a mi amenaçant-me de manera explícita. No vaig entendre la situació ni què era exactament el que m'estava dient l'agent i vaig demanar que m'ho repetís: "¿cómo dice?". En aquell moment, el guàrdia civil em va dir: "¿que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo". I a la força, entre tres agents, em dugueren a un quartet proper al lloc on esdevingueren els fets.

Em van agafar entre tres guàrdies civils (els dos guàrdia civils que ens havien demanat la documentació i un altre que se'ls afegí) i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins un quartet mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!".

Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar doblegat pel mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m'havia agredit ja no hi era. En el quartet també s'hi trobava personal de seguretat de l'aeroport assegut davant d'ordinadors, el qual fugí del lloc just quan m'estaven copejant.

Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català.

En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".

Em demanaren si tenia antecedents, no en tenc, i així els ho vaig fer saber. Un guàrdia civil més major que pareixia la màxima autoritat del grup de persones que em retingueren em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre m'interrogava ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que duia, la qual ja havia passat els controls adients.

Després d'això, em feren esperar aproximadament quinze minuts sense donar-me cap informació, sense saber què n'havia estat de na Laura, ni què farien amb mi.

El guàrdia civil major que se n'havia dut el meu DNI, me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per alteració de l'ordre públic. Davant la meva pregunta de què significava aquella denúncia, què em suposaria, em va respondre: "Te citarán en el juzgado y cuando estés allí, declara lo que te de la gana"

Declaració Laura:

De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços immobilitzats, direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de seguretat de l'aeroport, però ningú no va fer res.

Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que no peguessin més a n'Iván.

Alguns minuts després se'm va acostar un altre guàrdia civil visiblement més major que la resta i em va parlar de la falta d'educació que suposava haver-nos dirigit a ells en català. Jo estava intimidada, no vaig ser capaç d'obrir la boca, només escoltava el que deia. Aquest guàrdia civil va entrar de nou al quartet i li vaig dir al guàrdia civil que va quedar amb mi que si tot havia estat per una qüestió lingüística, la llei garantia el meu dret de parlar català en qualsevol àmbit, almenys a Mallorca. No li degué agradar perquè tot seguit em va tallar dient-me que si continuava així a mi també em ficarien al quartet. Jo li vaig respondre que no era legal i em digué amb un to xulesc i amenaçant: "¿Quieres que hablemos de leyes?, pues si a mí me da la gana lo puedo tener siete horas retenido allí dentro".

Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que n'Iván era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin...

Els altres guàrdies civils s'apropaven per torns per escoltar què li deia i em clavaven, un altre cop, la mirada intentant intimidar-me.

N'Iván sortí del quartet passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i mentre ens abraçàvem em digué: "Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i a sobre l'havien denunciat.

L'endemà d'arribar a Londres, anàrem a l'hospital perquè li pegassin un cop d'ull a n'Ivan. Adjuntam l'informe mèdic de les lesions. Mira també:
http://www.directe.cat/article/locb-denuncia-que-la-guardia-civil-espanyola-va-apallissar-un-noi-per-dirigir-se-als-agent-16248

Nova iniciativa per la independencia dels Països Catalans

La iniciativa Sumem-nos al mapa per un Estat Propi s'ha creat des de la blogosfera catalana arran de la necessitat col·lectiva de saber quin és el suport popular per assolir un Estat Propi pels Països Catalans.

Darrerament s'ha parlat de percentatges d'independentistes, però sempre s'ha tractat el tema d'una manera molt sectorial, si més no territorialment. L'any 2006, en Marc Belzunces al seu blog De l'Holocè estant analitzava les diferents estadístiques de l'ICPS sobre el fet català a Catalunya (enteneu la Comunitat Autònoma de Catalunya). D'aquestes dades, en Belzunces publicava que al voltant del 40% estava a favor de la independència mentre que el 45% n'era contrari i un 15% es mostrava indecís. En una quantificació ràpida però interessant feta recentment al mateix blog, el 40% de votants en un hipotètic referèndum per la independència, amb un índex de participació del 80%, el nombre d'independentistes de facto seria pròxim als 2 milions. El dissabte 27 de febrer del 2007, en Xavier Vendrell (ex-conseller de Governació de la Generalitat del Principat de Catalunya) tornava a plantejar aquesta qüestió en un article al diari Avui titulat Una majoria per la independència (I). En Vendrell quantificava en 3 milions el número de persones necessàries per a guanyar un referèndum per la independència a Catalunya. Atribuïa un nombre d'independentistes molt inferior (1,4 milions) al d'en Marc Belzunces ja que sumava com a independentistes només els votants de CiU i Esquerra quan està clar que d'independentistes n'hi molts més.

Podeu adherir-vos ací.

Arenys de Munt, no t'acollonis!

Article d'opinió que ha escrit el Titot al seu blog respecte a la consulta d'independencia que és vol celebrar a Arenys de Munt.

Arenys de Munt, no t'acollonis!

Com era d'esperar, l'estat, el PSOE ha pres part a sol·licitut de La Falange i Ciudadanos en el referèndum convocat per l'Ajuntament d'Arenys de Munt el proper 13 de setembre.

Primer ho va advertir laFalange Española de las JONS i després es va sumar a l'alertaCiudadanos: calia impedir com fos la celebració del referèndum simbòlic d'Arenys de Munt. Coincidint amb l'anàlisi els dos grups d'extrema-dreta advertien que això podia suposar un perillós precedent i que, en cas de celebrar-se amb normalitat, l'experiència es podia començar a reproduir compulsivament a centenars de pobles i ciutats catalanes. I en això tenen tota la raó del món. És veritat: els ciutadans de centenars d'altres pobles i ciutats dels Països Catalans estem molt interessats que se celebri aquest referèndum, tingui el resultat que tingui. Jo personalment estic interessat en la celebració d'aquest referèndum perquè vull aprofitar el precedent per que se'n pugui convocar un de similar a Berga. En canvi La Falange i Ciudadanosestan intentant impedir aquest referèndum pel mateix motiu: no volen de cap de les maneres que es pregunti a la ciutadania sobre el seu avenir, sobre la manera que volen organitzar-se, i amb qui sí i amb qui no. La Falange i Ciudadanos sostenen que en l'actual model parlamentari de l'estat espanyol, un pot decidir-ho absolutament tot amb el simple fet de votar un partit o un altre, això els hi hem sentit dir sempre. Aquest argument, sobre el qual s'han fet tant forts es basava en la seva certesa que mai hi hauria, per exemple, una majoria parlamentària espanyola favorable a modificar la constitució en aspectes que fessin referència a la sagrada unidad de la partia. Ara però aquest argument trontolla: l'ajuntament d'Arenys de Munt, fent us de la representació que li han atorgat els vilatans ha decidit qüestionar el conjunt de la població sobre una cosa que, per dada i beneïda, no té per què no ser qüestionable.

La fiscalia, que ens els estats com aquest on no hi ha separació de poders vol dir el partit del govern, el PSOE ha decidit prendre cartes en l'assumpte i encetar el procés judicial per impedir la celebració del referèndum. El PSOE es posa la toga i disfressat de justícia torna a dinamitar el cor del concepte de la democràcia: “que el poble parli”. La Falange de las JONS i el PSOE volen impedir que el poble parli perquè això seria un perillós precedent pel seu model democràtic que es basa en que la gent decideixi el que vulgui sempre i quan aquesta decisió no s'escapi del feix atado y bién atado.

Ara el que cal fer és no acollonir-se. Arenys de Munt no demanant permís ni al PSOE ni a la Falange Española de las JONS si se'ls permet exercir la democràcia o no. Arenys de Munt no necessita el vist-i-plau del PSOE de las JONS per a res. I ni amenaces de manifestacions violentes, ni amenaces de sentències judicials han de sotmetre la democràcia a Arenys.

Ara el que cal fer és no acollonir-se. Ja sé que és bastant barat dir això a cent quilòmetres d'Arenys, lliure de la pressió que deuen estar patint tant en Manel Ximenis com la resta d'impulsors. Ho sé, però ara els esdeveniments ens han portat a una cruïlla on cal triar: o ens sotmetem de nou a Espanya i la seva democràcia o avancem cap a la llibertat del conjunt del país.

Arenys de Munt, no t'acollonis!

Esportistes cubans

Este estiu uns esportistes cubans estaguent de gira per España han demanat asil polític per poder quedar-se al "primer món". Referent a eixe fet Pascual Serrano escriu un article molt interessant a Rebelión que a continuació reproduïm:

DEPORTISTAS CUBANOS

El pasado 17 de agosto cuatro deportistas cubanos, aprovechando un viaje de su equipo nacional a Canarias, decidieron no volver a su país y solicitaron asilo político en España. Los medios suelen prestar gran atención a hechos de este tipo y destacar la legitimidad de su decisión. Lo que parecen olvidar es que nadie los persigue en Cuba, que es lo que justifica la figura del asilo político; han decidido quedarse en España porque aquí ganarán mucho más dinero que en la isla, donde el deporte no es profesional y no se les paga a precios de “mercado internacional”. El diario El País del 30 de agosto recogía a lo que se estaba dedicando estos días en Canarias alguno de ellos: a hojear un catálogo de televisiones de plasma y teléfonos de última generación. No se trata de discutir la licitud de su determinación, pero a buen seguro que existen en el Tercer Mundo muchos profesionales -deportistas o no- que quisieran venir a Europa a ganar más dinero y nadie pensará que procede considerarlos asilados políticos. ¿Acaso cuando se acabe la temporada de vendimia se podrán acoger al estatuto de refugiados políticos todos los marroquíes que hayan venido a cortar uva?

Frente a los “héroes” mediáticos que abandonan Cuba, la prensa ridiculiza a los deportistas que vuelven. El periódico canario La Provincia publicaba el 19 de agosto bajo el título “Un tubo de escape en el equipaje"un humillante reportaje sobre los productos que los miembros de la delegación deportista cubana se llevaban a su país tras su estancia en Canarias. El periodista se explaya en contar la pobreza y las necesidades de los cubanos, pero no se le ocurre pensar que si habían comprado tanto en España es porque tenían dinero para hacerlo. Si además pudieron llevárselo a su país es que no existe ninguna normativa cubana que se lo impida. Por tanto, la única razón para que tengan que comprar en España y no en Cuba objetos tan curiosos como un tubo de escape para su automóvil es que o bien ese producto no está en la isla o se encuentra a un precio desorbitado, y ambas cosas sólo pueden suceder por lo que lleva años denunciando el gobierno cubano: el bloqueo estadounidense que sanciona a cualquier empresa del mundo que comercie con Cuba. Pero ese asunto ni fue citado en el reportaje del periódico canario.

Por otro lado se critica que los deportistas que abandonan el país son repudiados por el gobierno de Cuba. Yo añadiría que también por la gran mayoría de la sociedad cubana. Es lógico que un pequeño país tengan en gran consideración al deportista que no acepta ser subastado en el mercado del deporte y reniega de las grandes sumas de dinero que les ofrecen los países ricos porque prefiere quedarse para competir bajo los colores de su país, ese que le ha entrenado y mimado para que le represente internacionalmente. Es triste que eso no sea comprensible en nuestra mentalidad de mercado,. El 7 de agosto, en el programa deportivo El Larguero, de la Ser , entrevistaron al atleta cubano Dayron Robles, en esos momentos entrenando en Guadalajara. Al presentador no se le ocurrió otra cosa que sugerirle que se buscara una chica de esa provincia y se nacionalice español. ¿Se lo sugerirán a todos los deportistas extranjeros y no cubanos que entrevistan? Y por si fuera poco, continúa el periodista preguntándole por qué admira a Fidel Castro y si no tiene envidia de otros deportistas peores que él y que “no deben entregar su dinero al gobierno”. El atleta lo resuelve zanjando el asunto: “No pienso en ello”. No sé si el periodista español habrá podido entender que alguien no piense en el dinero. Supongo que él también estará en estos momentos hojeando catálogos de televisiones de plasma y teléfonos móviles de última generación.

Comunicat davant els atacs contra el company Cesk Freixas

Nota d'Endavant (OSAN) davant les acusacions de Ciutadans i el Partit Popular contra el nostre company militant Cesk Freixas.

El Partit Popular i Ciutadans van demanar la prohibició del concert que el cantautor Cesk Freixas feia aquest 29 d’agost a Figueres criminalitzant-lo per la seva militància a l’esquerra independentista.

El dret d'opinió i de crítica que volen censurar són fonaments bàsics per a preservar la llibertat d’expressió. Amb la seva actitud, aquests partits autoanomenats “democràtics” mostren, un cop més, el seu veritable caràcter feixista i la seva manca de tolerància cap a les propostes polítiques que qüestionen el seu model únic d'Estat. El PP i Ciutadans volen silenciar un acte cultural recolzat per una part important de la ciutadania i per fer-ho sembren la confusió amb falsedats.

Per tot això, expressem el màxim suport al nostre company de militància i denunciem els intents de censura i criminalització dels partits espanyolistes PP i Ciutadans i els mitjans que els són afins.

Països Catalans, 27 d’agost de 2009.

Endavant (OSAN)

Grip A, enfermetat creada artificialment per enriquir-se els de sempre.

A continuació reproduirem el text que ha escrit José Antonio Campoy, director de la revista Discovery Salud per l'editorial de la seva revista, un article valent que ens aclareix varies coses sobre la grip A i també enllacem a un video sobre el mateix tema "Operación pandemia"

EDITORIAL DE DISCOVERY SALUD :

El poder del miedo.

” La ladina estrategia diseñada por quienes en el ámbito de la salud viven de

meter miedo de manera masiva a la sociedad sigue desarrollándose de forma

tan implacable como imparable. Y se ha pasado ya a la siguiente fase.

Tras repetir las autoridades sanitarias hasta la saciedad que el virus de la gripe A es muy contagioso pero de leves efectos y no hay que preocuparse cuando el estado general es bueno ahora se intenta hacer creer que puede llevar a la muerte incluso a personas sanas. Y se ponen ejemplos ¡¡que nadie se molesta en investigar!!

Todo el mundo los da por válidos. La verdad, sin embargo, es que se trata de una falacia. El virus de la gripe A -que es el mismo que el de la gripe aviar y el que intentó endosarse esta vez a los cerdos por mucho que se disfrace ese hecho- se creó intencionadamente en un laboratorio y se transmite por el aire pero no genera ningún problema de salud serio.

Nadie muere por su causa. Aunque así se intente ahora hacer creer en esta escalada estratégica de ir preocupando

más y más a la gente para que cuando se anuncie la llegada de la vacuna se la pongan sin pensárselo dos veces.

El virus de marras se está expandiendo intencionadamente con el único objetivo de crear alarma social para vender vacunas como hemos

denunciado una y otravez. Algo que -no albergamos la más mínima duda- conseguirán.

Porque las multinacionales farmacéuticas implicadas cuentan con apoyos importantes en todos los gobiernos y son quienes designaron a los responsables de la Organización Mundial de la Salud (OMS) que por eso están haciéndoles el juego desde el principio.

Algo que se elude explicar en los principales medios de comunicación donde la capacidad de discernimiento y crítica de quienes trabajan en ellos es ya prácticamente nula. No en todos los casos pero quienes saben que detrás de todo esto hay mucha podredumbre callan porque quieren conservar suspuestos de trabajo. Así de duro y de simple. Y no lo decimos nosotros: nos lo dicen ¡¡ellos mismos!! Al menos algunos que se sienten abochornados de no hacer nada. En cambio, quienes están al servicio de esta operación hablan con tanta libertad como desfachatez. Como la ex ministra de Sanidad y actual responsable de Política Social del Partido Popular (PP) Ana Pastor que casi a diario reclama en las distintas cadenas de televisión y radio más vacunas, más dosis y más celeridad. Lo mismo que reclamó para la llamada vacuna del virus del papiloma humano.

Hablamos de la misma individua que compró a Estados Unidos millones de vacunas para la viruela por si sufríamos un ataque del peligrosísimo acumulador de armas masivas Sadam Husein.

La misma que retiró el Bio-Bac del mercado hace ya ¡siete años! deteniendo injustificadamente a 23 personas ¡¡ sin que a día de hoy el juzgado haya terminado la fase de instrucción!!, un auténtico escándalo que demuestra la lamentable situación de nuestro sistema judicial. La misma que retiró del mercado ¡más de 200 productos! naturales alegando que se trataba de medicamentos sin autorización -a pesar de que muchos se vendían legalmente en otros estados miembros como complementos alimenticios o productos dietéticos- lo que llevó en marzo de este año al Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas a dictar una sentencia condenando a

España por ello.

¡A España! que tendrá que pagar una fuerte cantidad sin que a la responsable

de tales atropellos ¡le pase nada! Hay impunidad en suma para quienes están al servicio de la industria farmacéutica. Muchos lo saben. Y por eso callan. Y ocultan. Y consienten. Y mienten.

Pero las vacunas no son inocuas. Y cientos de millones de personas van a ser vacunadas sin necesidad asumiendo riesgos innecesarios. ¡Sin que se cumplan los requisitos que se exigen normalmente a toda vacuna! ¡Sin valorarse ni su seguridad ni su eficacia! Sólo para que algunos sinvergüenzas sin escrúpulos se enriquezcan.

Por eso vamos a denunciado una y otra vez hasta el hartazgo. Aunque sólo sirva para dejar en evidencia a quienes desde la política, la medicina y los medios de comunicación hacen el juego a los instigadores de este montaje. Lo único que falta es que declaren obligatoria la vacuna. Solo que entonces llamaremos directamente a la rebeldía social. Y ayudaremos a inundar los juzgados de denuncias.

José Antonio Campoy

Director

Després de vacances tornem.

Ja ha passat el mes d'agost, mes de festes, viatges, relax. Durant aquest mes t'han sols hem penjat una notícia que possava de manifest el caracter represor de l'estat espanyol al detindre al nostre company, Jaume Soler, amb la falsa acusació d'haver cremat una pantalla de televisió gegant a Terrassa mentre és realitzava la projecció d'un partit de la selecció espanyola i una manifestació de protesta; i dic falsa acusació perque Jaume Soler eixe dia no estava a Terrassa.

Però durant aquest mes han pasat moltes altres coses, fets, opinions, activitats que penjarem aquest mes.

Tornem a l'activitat de informar, ensenyar, concienciar, fer pensar i ser critics amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.

Militant d'Endavant (OSAN) detingut per la crema de la pantalla gegant a Terrassa

Segons ha difós fa poca estona la web digital de L'Accent, avui a les 12 del migdia els Mossos d'Esquadra han detingut Jaume Soler, militant d'Endavant de Terrassa, quan es trobava a Vilanova i la Geltrú visitant la seva família. Aquest mitjà també ha informat que la detenció, premeditada, estaria relacionada amb la crema de la pantalla gegant construïda a Terrassa per projectar un partit de la selecció espanyola de futbol el passat 20 de juny, amb intenció de realitzar uns grans fastos espanyolistes. Endavant (OSAN) va assegurar aleshores que no tenia cap relació amb aquesta acció. Alerta Solidària està fent un seguiment de l'arrest i de les mostres de solidaritat amb el detingut, com la concentracó davant de la comissaria de Vilanova, on es troba arrestat pels Mossos.

L'acció de la crema de la pantalla durant el partit Sudàfrica-Selecció espanyola, al Raval de Montserrat de Terrassa, va posar fi a l'intent de celebrar els fastos espanyolistes a la ciutat del Vallès, una celebració que comptava amb el suport i promoció de la cadena privada Tele5.

Endavant (OSAN) va emetre posteriorment un comunicat on es desmarcava "de tota possible vinculació amb els fets ocorreguts, sí aquests han estat provocats, que han ocasionat l'apagada de la pantalla gegant". La formació independentista havia convocat una concentració sota el lema Stop Espanyolisme. Stop Feixisme en contra de la retrasmissió del partit en una pantalla gegant a la ciutat. En aquest sentit, al seu comunicat valorava que la concentració de rebuig a l'acte espanyolista organitzat per Telecinco (signant del “Manifiesto por la Lengua común”) i l'Ajuntament de Terrassa va ser un èxit, tant de participació com per la difusió dels motius polítics que els havien en portat a convocar-la.

Fa pocs minuts Alerta Solidària ha informat a la seva web del seguiment de la concentració i de la resposta solidària a aquesta detenció. Segons l'organització antirepressiva s'hi han aplegat enfront de la comissaria de Vilanova tot de presones per tal de mostrar suport al Jaume Soler. També ha informat que fa pocs minuts l’advocat ha accedit a les dependències policials per tal de conèixer més detalls sobre la detenció. Segons les darrers informacions, en Jaume estaria acusat de desordres públics i demà passaria a disposició judicial.

Per saber-ne més

Nota de premsa davant la detenció d'un militant independentista de Terrassa - Endavant (OSAN)