La manifestació del 25 d'abril del 2009 ja es pot vore a internet

Ja es pot vore el video de la manifestació que va organitzar l'Esquerra Independentista el 25 d'abril del 2009 a València baix la campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys d'independencia. També eixen els parlaments del filnal de la manifestació,

Donar les gràcies a les organitzacions SEPC, Alerta Solidaria, COS, Maulets, Cajei i Endavant que s'ho curraren molitíssim.

Esta molt xulo, val la pena vore'l.

Atzeneta del Maestrat: Nou Casal Popular als Països Catalans!

Casal Popular d'Atzeneta del Maestrat

És un centre obert, autogestionat i no lucratiu que serveix d’espai per realitzar tot tipus d’activitats culturals, formatives i lúdiques. Per tant, el Casal és un punt de trobada per a totes les persones del poble i voltants que busca trencar les barreres de l’individualisme.
Al mateix temps, pretén esdevindre un recurs i un pont de contacte per a la gent del teixit social d'Atzeneta i de la seua comarca. Un projecte aglutinador sense dogmes i prejudicis que fomente la participació activa i compromesa com a mitjà d'articulació d'una societat lliure i crítica.

Casal Popular

d'Atzeneta del Maestrat

http://casalpopularatzeneta.blogspot.com/

Una estelada en l'últim video-clip de Calle 13

M'ha paregut curiós.
El grup de reggaeton Calle 13 en l'ultim video-clip que han fet, de la cançó La perla, que toquen conjuntament amb Rubén Blades i parla de la vida en el Barri obrer de la Perla de la capital de Puerto Rico, apareix una estelada en la samarreta d'un músic en la festa que fan a la platja cap al final de la cançó. També apareix en el making of.

50 dies de presó per manifestar-se contra la crisi capitalista

En Karim Akbih Verdaguer, independentista de Vilanova i la Geltrú que va ser detingut el passat 15 de novembre després de participar en una manifestació contra la crisi capitalista, ha estat condemnat a una pena-multa de 400 euros que equivalen a 50 dies de presó i ha manifestat que es declara insubmís a la pena multa.

En una roda de premsa el passat 22 d'abril a Vilanova i la Geltrú, el propi Karim va donar a conèixer la confirmació de l’Audiència Provincial que podria dur-lo a presó per 50 dies. El recurs interposat per la defensa del Karim de Vilanova ha estat desestimat i queda confirmada la sentència per una falta de "lesions" i una altra d’"atemptat a l’autoritat".

Davant de companys i periodistes, en Karim va explicar que ha estat jutjat i condemnat per la seva militància i activisme en contra de l’actual sistema econòmic, va deixar ben clara la seva posició a no fer front a la sentència: “em declaro insubmís a un sistema que genera injustícies cap a la majoria de la població. Sóc insubmís a un sistema que castiga els qui hem decidit oposar-nos a l’explotació. No penso cedir al xantatge i per tant no pagaré la multa malgrat les conseqüències que pugui comportar”.

Segons va explicar la Cristina, membre de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, la condemna de la “pena-multa” és una mesura discriminatòria i classista en tant que posa preu als dies de presó, de tal manera que els qui poden pagar se’n lliuren però qui no pot assumir el pagament s’ha d’acabar sotmetent a la reclusió. És per això que en Karim, ha pres la decisió de no pagar els 400 € de la pena-multa fet que suposarà una ordre de presó substitutòria de 50 dies.

Per a la Cristina, la fermesa del Karim és un repte per al conjunt de la societat de Vilanova que ha de veure en aquest gest la dignitat d’un moviment que creix a la ciutat i al Garraf, que proposa alternatives a l’actual capitalisme i que no deixarà sense resposta la possible entrada a presó del company Karim.

Marejol a ca l’Alarte: tempesta en una safa

Ací va un segon article del Toni Cucarella, molt interessant els dos.

Sembla ser que l'aliança PP-PSOE contra l'Institut Ramon Llull, és a dir, contra la literatura valenciana, ha provocat una mica de marejol a ca l'Alarte: ha dimitit la portaveu de política lingüística i alguns parlamentaris han firmat un escrit donant suport a la portaveu dimitida.

Per a defensar la seua aliança, Alarte ha invocat el llegat de Juan Lerma, aquell president de la Generalitat Valenciana a qui li recompensaren los servicios prestados fent-lo ministre de qualsevol cosa, com també recompensaren Zaplana, un altre tal; aquell Juan Lerma que va inventar-se Canal 9 contra TV3, i que va encetar el model de mitjà de comunicació públic manipulat i espanyolista que, posteriorment, ha desenvolupat fins a perfecció feixista el PP; aquell Juan Lerma que per fer felices les hosts anticatalanistes d'Unión Valenciana (y de las JONS) va aprovar l'Himno...

Per a defensar la seua aliança amb el PP, Alarte ha invocat també l'existència de l'AVL. Així doncs, si existeix l'AVL no pot haver presència valenciana a Institut Ramon Llull, no pot haver unitat ni en la literatura. «Llengua compartida», diu Alarte invocant la sofrida lletra de l'AVL, paraules foradades d'un pacte entre raboses i menjadora de guilopets. Diu "compartida", però Alarte no diu compartida com un sol mot, sinònim d'unitat, sinó com dos: "com partida"; és a dir, com desunida, com trencada, com segregada, com separada... I encara hi ha blavets que creuen ulls a cegues en la bondat de l'invent, i dels inventors, de l'AVL... Quants ne cria la farina, i ella fina que fina...

De l'aldarull, però, aviat quedarà no res: una tempesta en una safa. De fet, Alarte ha aprofitat la dimissió per clavar-hi una acòlita seua, i quant a la "revolta" n'hi haurà prou que recorde als "revoltats" la temible sentència del cèlebre Rasputín de Triana, àlias Alfonso Guerra, o viceversa: «El que se mueva no sale en foto». I la patètica insurrecció es desfarà com un terròs de sucre en la boca d'un gos.

Quan la por calfa la boca

Article realitzat per Toni Cucarella.

En un país democràtic que un polític bramara públicament que als mestres i professors cal «rematarlos» seria causa de dimissió immediata. En un país democràtic, dic. Però açò és el Reyno de España, on al polític més fava li fan els vestits a mida, perquè sempre hi ha algun «amiguito del alma» que en regala. I més ací, al Reyno de Valencia del Cid, on apareix un paio dient que està en política per omplir-se les butxaques i li plouen els vots a la gana.  Així és que Alfonso Rus, el deficient cultural profund que és alcalde de Xàtiva per majoria absoluta, i president de la Diputació provincial per haver sabut alçar-li el pet a Camps, ha dit que els mestres i professors que diuen "aleshores" i "gairebé" són uns "gilipollas", i damunt els ha amenaçat davant un bovalar de hooligans del PP: «¡Vamos a rematarlos! Vamos a rematarlos!». Qualsevol diria que l'inefable creador de la fracassada marca Stefano Russini té ganes de enfundar-se les polaines negres i la camisa blava i passar a foc el mestres i professors que hagen tingut l'atreviment de dir "aleshores" i "gairebé". No diuen les cròniques periodístiques si Alfonso Rus, després de l'amenaça, ha exclamat la clàssica legionària: «¡Muera la inteligencia!». També pot ser que patisca la síndrome de Goebbels, i doncs quan sent la paraula cultura, o escolta algú raonar amb un mínim de competència lingüística, voldria traure tot d'una la pistola: «¡Vamos a rematarlos! ¡Vamos a rematarlos!».

Què fa que un home, que ocupa càrrecs polítics tan importants, siga capaç de proferir aquestes barbaritats? Sí, algú dirà que les ha proferides sempre, que forma part del seu caràcter fatxendós, bafaner i destarifat: que si burros, que si rojos com un titot, que si chupópteros, que si rodilla en tierra... No és solament falta d'educació democràtica, que gairebé no en té. No és solament que la seua profunda incultura li faça odiar la cultura i els qui en tenen i la practiquen. Ara és una altra cosa més que cal afegir-hi. Ara l'exabrupte, l'amenaça, és conseqüència del nerviosisme, de la inquietud, del neguit, de la por... No és només que la mobilització ciutadana contra el govern Camps pel seu desficaci de política educativa haja estat un èxit. És això en part, és una gota que vessa un got. I això gairebé explicaria l'eixida de mare. Però jo crec que n'hi ha més. Alfonso Rus va trair Zaplana quan va triar Camps. Si cau Camps, ell caurà, o si més no més la caiguda de Camps l'esguitarà. Potser està més a prop de Camps del que sembla. Tan a prop que fins i tot podrien haver anat al sastre junts. La por també calfa la boca. 

Publicat a LLIBERTAT.CAT

 

Que es una crisis capitalista?

Fragment de l'article titolat "La superioridad del capitalismo" de Santiago Alba Rico

Veamos en primer lugar lo que no es una crisis capitalista.

1. Que haya 950 millones de hambrientos en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista. 
2. Que haya 4.750 millones de pobres en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista. 
3. Que haya 1.000 millones de desempleados en todo el mundo, eso no es una crisis capitalista. 
4. Que más del 50% de la población mundial activa esté subempleada o trabaje en precario, eso no es una crisis capitalista. 
5. Que el 45% de la población mundial no tenga acceso directo a agua potable, eso no es una crisis capitalista. 
6. Que 3.000 millones de personas carezcan de acceso a servicios sanitarios mínimos, eso no es una crisis capitalista. 
7. Que 113 millones de niños no tengan acceso a educación y 875 millones de adultos sigan siendo analfabetos, eso no es una crisis capitalista. 
8. Que 12 millones de niños mueran todos los años a causa de enfermedades curables, eso no es una crisis capitalista. 
9. Que 13 millones de personas mueran cada año en el mundo debido al deterioro del medio ambiente y al cambio climático, eso no es una crisis capitalista. 
10. Que 16.306 especies están en peligro de extinción, entre ellas la cuarta parte de los mamíferos, no es una crisis capitalista.

Todo esto ocurría antes de la crisis. ¿Qué es, pues, una crisis capitalista? ¿Cuándo empieza una crisis capitalista?

Hablamos de crisis capitalista cuando matar de hambre a 950 millones de personas, mantener en la pobreza a 4700 millones, condenar aldesempleo o la precariedad al 80% del planeta, dejar sin agua al 45%de la población mundial y al 50% sin servicios sanitarios, derretirlos polos, denegar auxilio a los niños y acabar con los árboles y lososos, ya no es suficientemente rentable para 1.000 empresas multinacionales y 2.500.000 de millonarios…

Opinió sobre la Calçotada

Està opinió ha sigut escrita per al bloc de beniarresaldia, Fede ens la passa per que creu que és del nostre interés i com ho és del nostre interés i a més a més creiem que també pot ser del vostre la publiquem al bloc.

jaume Gómez Garrido ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Ateneu Popular Arrels: IV Calçotada Popular": 

Hola gent de Beniarrés, soc un xic qeu viu al comtat,he estat llegint els vostres comentaris i m'agradaria deixar la meua opinió al respecte. Gràcies a aquesta gent "arrels", l'ideologia que porten sembla més que raonable.Si no fora per aquestos col.lectius de gent, estic ben segur que hui, la nostra llengua i la nostra cultura potser ja siguera la castellana, amb els seues característiques que porta, aquesta gent fa que les tradicions ja siguen de les regions limítrofes al País Valencià es mantiguen ja que seriem totalment absolt pels castellans.Ara mateix vixc a Madrid i no pots imaginar-te la rabia que tenen perquè jo amb la meua gent parle a la meua llengua, tan sols el simple fet de parlar ja siga valencià o català em possen el cartell de nacionalista,perquè??? Segons l'article 6é de la Constitució el Valencià és llengüa oficial a l'Estat Espanyol, i ja no et parle pel meu nom Jaume, açí a Madrid perquè osties tots em diuen "te diré Jaime que a Madrid es así", perquè?jo em dic Jaume a València, a Madrid i a la Xina. Estem en un mon on no es respecta res, per això recolçe a aquest col.lectiu que mantinga les festes populars ja siguen d'on foren i respecte a la calçotada,ja siga d'on fora la tradició està fent que Beniarrés es conega a tot arreu. L'única cosa que no comparteixc son les pintades, però ja et dic que no son l'únics, ja que espanyolistes i tota mena de creències estàn representades a totes les parets, i es una cosa que mai m'ha agradat.
Gràcies 

Milers de manifestants tornen a impugnar la política educativa de Font de Mora

Un 70% dels professors i un 90% dels alumnes feren vaga, segons la Plataforma per l'Ensenyament Públic

Milers de manifestants van sortir ahir al vespre als carrers d'Alacant, Castelló de la Plana i València per protestar contra la política educativa del conseller Font de Mora i demanar-ne la dimissió. A València, segons dades dels organitzadors, hi ha hagut uns trenta mil manifestants (set mil segons la policia); a Alacant, quinze mil i a Castelló, set mil. Les manifestacions van tancar una jornada de vaga de l'ensenyament públic al País Valencià.

La manifestació, presidida per una pancarta que deia 'Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió', va sortir del Palau de la Generalitat i va fer un recorregut circular. La plataforma considera la mobilització 'multitudinària i històrica' i va exigir per enèsima volta la dimissió del conseller. 'Volem treballar i negociar per aconseguir una educació pública de qualitat', va dir la portaveu de la plataforma, Gemma Piqué, que va advertir que les mobilitzacions continuarien, 'si no canviava res.' 

'Hem tingut la paciència que calia, hem acceptat les seves regles de joc i hem passat mesos negociant. Ara, si amb la vaga i les manifestacions la Generalitat no s'adona que ha de fer dimitir Font de Mora, continuarem les mobilitzacions, evidentment', va concloure Piqué. 

La vaga 

Segons la Plataforma per l'Ensenyament Públic, la vaga va tenir un seguiment del 70% del professorat i del 90% de l'alumnat. La conselleria va rebaixar el seguiment professoral al 21%. Però la Plataforma va retrucar que la conselleria solament comptava els professors que havien avisat amb antelació, sense ser-hi obligats, que farien vaga. D'una altra banda, segons la Plataforma, el seguiment de la vaga fou força superior a les comarques centrals. 

En definitiva, la vaga d'ahir demostra, per la Plataforma, que 'la societat valenciana i el sistema educatiu s'han girat d'esquena a la política educativa del PP'. Per això va demanar, una volta més, la dimissió del conseller i que el govern reflexionés 'sobre si el conseller havia de continuar en el càrrec'. 'La comunitat educativa ha dit prou al conseller Font de Mora', deien ahir alguns membres de la Plataforma a VilaWeb.

Cinc mil persones prenen els carrers de València per la llibertat dels Països Catalans

Notìcia extreta de http://www.llibertat.com/

Commemoració de la desfeta d'Almansa i dels 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València.
Unes 5000 persones han participat en una amplia i reivindicativa marxa pels principals carrers del centre de València en un clam per la llibertat i la independència dels Països Catalans. Un concert ha tancat la diada al barri de Velluters. Els actes d'avui han rebut el recolzament de diferents regidores i regidors de la CUP i el suport d'un centenar d'entitats, organitzacions i ateneus d’arreu les nostres comarques.
La CAJEI ha aplegat unes tres-centes persones aquest matí a Torrent sota els crits d'independència i socialisme i per la llibertat dels Països Catalans. (amplia la noticia)
La manifestació anava encapçalada per la pancarta "Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans". Gent de totes les edats, amb una forta presència del jovent, han corejat crits a favor de la independència i reclamant la memòria històrica del poble valencià envers el genocidi feixista de l'any 39 a la ciutat.

Una mostra de cultura popular ha donat el tret de sortida a la manifestació, les colles de dimonis L'Avern d'Alboraia i la Colla de diables de Perpinyà, amb la participació de membres de moltes altres colles d'arreu del país com ara Fem Fredat de la Valldigna o els Socarrats del barri valencià de Campanar, han realitzat a la Plaça Sant Agustí una espectacular mostra pirotècnica, remarcant el rebuig popular a la directiva europea del foc.
Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha afirmat en el seu parlament que a València es van fer construir les fosses comunes més grans de tot Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió.
L'històric activista i militant de diferents organitzacions polítiques valencianes, Enric Tàrrega, ha encoratjat el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud.
Seguidament, i amb un retrat de fons de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, ha sigut el torn de paraula de Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l'etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, el qual ha recordat aquells anys de lluita i canvi.
Finalment, el jove sindicalista valencià Gonçal Bravo ha estat l'encarregat de prendre la paraula en nom de la Campanya 300 anys d'ocupació 300 anys de resistència. A més de recordar a totes les persones que donaren el millor de la seu vida en la lluita per la llibertat, Bravo ha denunciat la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al nostre país: atur, desindustrialització, precarietat, privatizacions, destrucció del nostre territori,... Ha assenyalat que la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població. Per últim ha ressenyat els mals que està fent l'ocupació espanyola al nostre país i per tant ha afirmat com a únic futur possible per al nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la independència dels Països Catalans.
L'acte ha finalitzat amb la interpretació per part de la colla dolçainera de Benimaclet dels nostres himnes nacionals i socials: La Muixeranga, els Segadors i la Internacional.
Al següent enllaç teniu les imatges de Llibertat.cat de la Mostra de Cultura Popular i la Manifestació d'aquesta vesprada a València.

Els actes del matí a Torrent - l'Horta Sud
Més de tres centenars de persones vingudes de diferents comarques del territori, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Torrent (l’Horta Sud) sota el lema “La nostra terra, el nostre poble” en un acte convocat per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Com ja és habitual, la coordinadora juvenil ha irromput un nou 25 d’abril als carrers del País Valencià per clamar contra les agressions lingüístiques, culturals i de classe que pateix el nostre poble d’ençà de la desfeta d’Almansa.
La manifestació ha començat a les 12 a l’estació de metro de Torrent-Avinguda, situada a l’avinguda del País Valencià, i ha fet camí pel carrer del Mossèn Sacra, Plaça Major i carrer del Fra Lluís Amigó. Un dels moments més emotius de la marxa s’ha viscut a l’alçada del monument als llauradors de l’horta, on la CAJEI ha dipositat una corona de llorer amb la inscripció “La CAJEI als nostres llauradors”. Amb el toc de la Muixeranga de fons, el jovent independentista i socialista ha volgut recordar el treball diari dels treballadors i les treballadores del camp valencià, amenaçat pels projectes especulatius que constructores i classe política han fet brotar amb intensitat els darrers anys.
La plaça propera a l’Institut Tirant lo Blanch ha estat l’escenari on s’ha celebrat l’acte polític que ha clos la mobilització. En aquest espai, ha intervingut Pau Alabajos, portaveu del Col·lectiu Safranar, associació torrentina que promou la lluita per la conservació de l’horta de Torrent i que s’encarrega d’organitzar diferents actes de caire cultural i reivindicatiu durant tot l’any. A continuació, ha parlat Àlvar Lloris, membre de l’Assemblea de Joves de l’Horta Sud (L’Aixada). En la seua intervenció, L’Aixada ha reivindicat “la capacitat de l'horta valenciana amb més de mil anys d'existència d'adaptar-se als nous temps i continuar sent productiva i productora dels millors productes del mediterrani”. També s’ha fet una menció especial als 35 treballadors de la comarca (28 de Torrent) que van perdre la vida en l’accident de metro del 2006 i s’ha denunciat que, hores d’ara, el president de la Generalitat Valenciana encara no haja rebut els familiars per donar-los explicacions.
El darrer parlament ha sigut el d'Hèctor Serra, portaveu de la CAJEI al País Valencià, qui ha presentat la generació de joves actual com “la generació de la crisi econòmica, la de la bombolla immobiliària, la dels 700 euros, la que no arriba a eixos 700 euros, la del Pla Bolonya i la de la directiva del retorn d’immigrants”. Tot i això, el portaveu ha contrarestat aquestes paraules tot afirmant que, per aquells motius, el jovent actual és “la generació del canvi i la que ha de conduir cap a la revolta nacional i social”. La CAJEI ha fet un al·legat ferm a favor de la lluita per la independència i el socialisme com a única via per escapar del sotmetiment dels Estats espanyol i francès sobre els Països Catalans i per la dignificació social del poble treballador. En aquest torn de paraula, el portaveu de la CAJEI no ha volgut oblidar els presos i les preses polítiques catalanes, les víctimes de la repressió i el control social imposat per les forces d’ocupació, les lluites per l’alliberament nacional i social d’altres pobles d’arreu del món i les víctimes de violència per raó de sexe i gènere.
S’ha finalitzat l’acte recordant que a la vesprada hi haurà manifestació a València. La CAJEI, com a col·lectiu integrant de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, hi serà present de forma activa.
Intervenció del cantautor torrentí Pau Alabajos en l'acte:
No molt lluny d’ací, si algú de vosaltres heu entrat per l’autovia des de València, existeix un poble fantasma. No és Manhattan ni Benidorm, és un barri de Torrent, sense fesomia, anònim, finques i finques i més finques. Una aglomeració de rajoles, una damunt de l’altra. A la vora del Safranar, sempre amenaçant, a l’aguait. De nit, no hi veureu llums encesos, alguna finestra que altra perduda en meitat del no-res. L’explicació és ben senzilla: encara no s’han venut ni el 50% dels habitatges ja construïts. Ni les estimacions més optimistes dels constructors apunten que s’arribarà a aquesta xifra de compra. I encara volen fer-ne més! D’altra banda, la criatureta té un germà gran, amb les urpes ben esmolades. A Catarroja, hi ha projectat un PAI (Pla d’Acció Integrada) anomenat NOU MIL•LENI (el nom de la cosa ja ens diu el concepte de progrés que tenen els seus ideòlegs). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges distribuïts en edificis que s’alcen entre 16 i 25 pisos del terra, tot i que actualment a Catarroja ja n'hi ha 8.000 habitatges, dels quals 2.000 són buits. Estem parlant de multiplicar per tres la població actual de la localitat, amb el desequilibri de recursos d’habitabilitat que això suposa. Invertiran tres vegades més en escoles? Invertiran tres vegades més en ambulatoris? Invertiran tres vegades més en transports públics i serveis? És hora de demanar responsabilitats polítiques, és moment d’assenyalar amb el dit els empresaris especuladors i polítics corruptes que s’han engreixat les butxaques amb la depredació urbanística, amb l’espoli del territori. Partit Popular i Partit Socialista, al llarg i ample de la comarca de l’Horta i del País Valencià en general, han permés i permeten quotidianament aquestos desficacis. Ha arribat l’hora de parar-los els peus i traure a la llum aquestes traïcions flagrants.La crisi (algú n’ha sentit a parlar?) etimològicament, en grec, significa “situació de canvi”. És a dir, una oportunitat. És la nostra OPORTUNITAT per enderrocar un model de fals desenvolupament, enverinat, obsolet, que atempta contra el nostre patrimoni i el nostre paisatge. Ha estat el criminal miratge del pa per a avui i la fam per a demà. Però açò s’ha acabat: la bombolla ha esclatat. S’obre un panorama de reformes i, una vegada més tornem a incidir, és la nostra OPORTUNITAT perquè aquestes vagen en la direcció de respecte i sostenibilitat, de cohesió social; en definitiva, dels paràmetres que reivindiquem per a una societat més justa. Avui fa tres segles, les nostres institucions van patir una derrota. Els darrers anys han estat diàriament, pel que fa al territori, una autèntica Batalla d’Almansa. Esperarem que siguen els valencians i les valencianes del 2307 els qui enceten la lluita per redreçar i recuperar el territori o posarem les mans en farina des d’ara mateix?

El 24 d'abril reivindiquem el 25 d'abril a Beniarrés

Este divendres 24 d'abril reivindiquem el 25 d'abril de 1.707, dia de la Batalla d'Almansa. 

Programació: 

20h Xerrada a càrrec d'Enric Moltó: "La guerra de successió al Comtat" 

En finalitzar, cercavil·la pels carrers del poble i després sopar popular a l'Ateneu Popular Arrels.

Vos esperem a tots!!

Concerts del 25 d'abril

Ja és saben els grups que actuaran el la plaça Viriato en València desprès de la manifestació del 25 d'abril convocada per la plataforma dels 300 anys. Els grups son: Un entre tants, Voltor i The Skafeinats

Un entre tants:

Un entre tants és un grup de l'Horta de València que conrea el rock valencià combatiu amb matisos de

punk-rock, ska i reagge. Amb una formació de nou persones on es barreja el so de dues dolçaines i una

tarota, dues veus, dues guitarres, baix, bateria i percussió.

Format plenament cap al 2005, l'embrió del grup el trobem a l'abril del 2003, quan un grup d'amics s'aplega

per passaruna bona estona expressant les seues inquietuds. A partir d'ací, el grup anirà creixent fins arribar

a la formació consolidada actualment.

La banda pren el nom d'un poema de Vicent Andrés Estellés, per tal d'expressar el sentit de la lluita

quotidiana de l'anònim col.lectiu. Aquesta voluntat de reivindicar la poesia dels Països Catalans també es

pot veure en les lletres, amb textos del mateix Estellés o de Martí i Pol. El compromís i la lluita són el

motor de les cançons, des d'una perspectiva jove, alegre i valenciana.

Ara per ara, el grup ha recorregut nombroses comarques del país amb una proposta festiva i contundent.

També ha tocat en directe a la televisió valenciana Infotv. Els primers passos a l'estudi els ha fet amb

l'enregistrament de la maqueta “Camins Perduts” (2006), gravada en plena horta d'Alboraia. Un títol que fa

referència a la memòria d'aquest entorn, en greu perill d'extinció en el moment de gestació de les cançons.

The Skafeinats:

The Skafeïnats és un grup de música nascut al sud de València (l'Horta, País Valencià). L'estil predominant és l'ska, encara que també s'atrevixen amb el reggae-ragga, jazz o ritmes caribenys com el calypso, amb predomini instrumental. S'expressen i transmeten el seu missatge en la seua llengua materna, el valencià. The Skafeïnats va nàixer al 2004 quan un grup de músics de la banda de Sant Marcel•lí (barri de València) decidí anar més enllà amb les seues inquietuds musicals i crear un projecte amb visió de futur. El seu primer concert tingué lloc el setembre del 2005, actuant a les festes del seu barri; i des d'aquell moment la seua trajectòria damunt dels escenaris no ha cesat.

Entre juny i juliol de 2007, entraren a estudi per a enregistrar el que seria el seu primer cd, "Ska Show", composat d'11 temes propis i un bonus track. El cd compta amb col•laboracions d'amics del grup com Suca (Ki Sap), Natxo i Carles (Orxata Sound System), Ortega (Termofrígidus), entre d'altres... Finalment, el cd eixí a la venda el juliol de 2008.

Actualment, The Skafeïnats compagina el seu treball als escenaris amb l'el•laboració de temes per al seu proper disc.

Voltor:

Voltor és un grup de hard-core/metal en català, que naix el 2002 a Aldaia, comarca de l'Horta (País Valencià), on comença a donar-se a conèixer actuant en diferents indrets de la zona. Dos anys més tard graven una maqueta, Identitat (autoeditat, 2004), on es pot sentir una descàrrega metàl•lica amb guitarres contundents, percussió ensordidora, i veu estripada, tot i que no exclusivament, doncs comptaven regularment amb la col•laboració d'una secció de vents, que hi posava el contrapunt. Aquesta primera demostració, amb lletres cent per cent socials, fou la que començà a donar ressò a la banda.

Després d'una reorganització dels membres del grup i de l'augment dels concerts per tot arreu, el 2005 enregistren el seu primer disc a l'estudi de Cambra Records, titulat Aprenent a Volar. Hom ara s'hi troba amb nou talls on aprofundeixen en el so metàl•lic i el hard-core, amb unes lletres decididament compromeses, exportant a "Encén l'oïda" i a "Atac feixista" les seues experiències personals directes; d'altra banda el disc compta amb diverses col•laboracions com la de Xavi Sarrià (Obrint Pas) a "Quan no quede res" i la de distints membres d'Sva-ters a "L'horta", a més recuperen i evolucionen el tema "Solidaritat" de la maqueta.

Han realitzat un intens treball dalt i baix dels escenaris durant gairebé tot 2005, 2006 i 2007 amb la gira d' Aprenent a Volar (2005), junt a la important participació al primer Tourbolet Show (www.tourbolet.com), i nombroses actuacions per donar-hi suport a tota classe d'iniciatives i projectes populars. També van resultar guanyadors del concurs "Tirant de rock” (2007), i van participar a diversos festivals de renom com ara el Festivern (07-08), el concert pel 25 d'abril (1707-2007) "300 anys de lluites i cançons" a València i al 3er Festival Rock a la Mar de Dénia (Marina Alta), entre d’altres. Cal destacar altres projectes i col•laboracions importants realitzades durant aquest llarg temps entre discos, d’una banda la participació del cantant en els concerts de la gira d’Obrint Pas “Un poble en moviment” i d’altra banda la producció conjunta d’una versió d’una cançó del grup KOP (realitzada entre Obrint Pas, Boikot i Voltor), que fou editada dins del nou disc d’aquesta formació gironina “Nostrat” (Propaganda Pel Fet, 2008).

Busos i falques radiofòniques de la manifestació del 25 d'abril a València

S'estan organitzant autobusos per anar a la manifestació nacional que és farà el mateix dia 25 a 18h des de la plaça sant Agustí. Si vols vindre amb nosaltres sols has de posar-te amb contacte pel correu electronic comtat@endavant.org o passant per l'Ateneu Popular Arrels.

També hem posat una falca radiofònica animant a vindre a la manifestació en Radiopolis FM i Radio Aktiva. També la pots escoltar clickant ací

Edicions el Jonc estrena nou bloc

La editorial de llibres Edicions del Jonc, compromesa amb els Països Catalans, independentista i d'esquerres estrena un bloc per anar seguint les activitats de l'editorial més enllà del catàleg de llibres que ofereix el web i on hi aniran publicant aquelles noticies d'interès que consideren oportunes sobre les nostres novetats editorials.

Edicions El Jonc? Per què?

Els Països Catalans necessiten editorials pròpies que en garanteixin la sobirania cultural i informativa, i Edicions El Jonc treballa per tal de cobrir aquesta necessitat. Per editar textos que, des dels gèneres més diversos, recuperin i mantinguin viva la memòria. Per donar instruments d'independència als i les nostres joves, als intel·lectuals crítics o als treballadors i treballadores. Per servir d'altaveu per comunicar-nos amb altres pobles i obrir una finestra a la literatura compromesa de tot el món. Edicions El Jonc, com a editorial independentista, d'esquerres i fermament compromesa amb la llengua catalana, treballa en el sentit de donar instruments de crítica, reflexió i creació d'espais de llibertat. Ens podeu escriure a l’adreça: eljonc@gmail.com

On es pot consultar el catàleg?

Ho podeu fer, adreçant-vos al nostre espai web: http://www.eljonc.com

Per mantindre un projecte d'aquesta envergadura fan falta suscriptors, és podeu subscriure ací.

Sumar i créixer

 L'esquerra independentista es fa gran. El seu ha estat, i està sent, un creixement gradual i ponderat. Un avanç ajustat i que ha estat fruit de la dinàmica que han generat les seues activitats, propostes i respostes als reptes que demana el país. Amb solucions imaginatives i flexibles, i que han estat possible gràcies a un treball conjunt, debatut i meditat entre les organitzacions més dinàmiques, que alguns defineixen com el pal de paller, del que genèricament s'entén com a Moviment Català d'Alliberament Nacional.

 Justament, un dels seus millors encerts per començar a reestructurar el que hom pot considerar d'una manera ampla, i generosa, l'esquerra independentista, va ser encetar aquest procés a partir de les mobilitzacions i del treball al carrer. En aquesta línia, una campanya com la dels 300 anys d'ocupació presentava, a priori, uns avantatges que el pas del temps ha convertir en certeses. Les possibilitats d'aprofitar una línia de treball a partir del recurs de la memòria històrica era una oportunitat que el moviment independentista no podia deixar escapar, i menys encara quan el context del record del tercer centenari d'ocupació del propi país confluïa amb una tendència històrica de les independentistes de no explorar en la història de la seua nació, les receptes que podrien aclarir els reptes del seu futur. 

     El primer acte de la campanya fou als camps d'Almansa. Aquell va ser un gran exercici i una bona decisió. Iniciar aquest camí de lluita, on va començar tot, l'ocupació però també la resistència, el trencament i a l'hora l'enduriment, l'inici de l'oblit, però també de la presa de consciència. A Almansa li seguiren Xàtiva, on ens socarrarem baix un sol estival, a Vila-real junt a la torre Motxa, a la Terrassa saquejada, Castelló, la Lleida del Roser, Tarragona... I el passat 24 de gener Barcelona, on les independentistes vam fer un altre gir i ens reivindicàrem en els lluitadors antifranquistes, tot recordant l'entrada i l'ocupació de les tropes franquistes de la ciutat. Perquè al cap i a la fi quina ha estat la nostra història sinó la de les ocupacions cícliques? 

     El pròxim 25 d'abril, aquesta reivindicació serà represa a València, on hi haurà un record dels majors, dels que ens precediren en la lluita antifeixista i per una societat millor. On els comunistes, llibertaris, socialistes seran ben presents, com els mestres i poetes repressaliats, les lesbianes i homosexuals reprimits, així com les obreres i llauradors perseguits, assassinats i desapareguts. En definitiva, de tots aquells que ens van ser ocultats pel poder. Afortunadament, el pròxim 25, València serà diferent, a la de fa 70 anys gràcies a l'esquerra independentista, que reprendrà els carrers de València, per reclamar-se en els valors més democràtics de la nostra història, els del progrés social, els de la llibertat.

Aure Silvestre, militant d'Endavant

 www.300anys.cat