dimecres, 15 d’abril del 2009

Cuba no demanarà llimosna. Continuarà endavant amb el cap alt.


Molt s'ha parlat de Cuba en estos últims dies arran les declaracions que ha fet Fidel Castro en resposta a l'annunci que ha fet Obama de suavitzar certes restriccions a la illa, curiosament a poc dies de la Cumbre de las Americas en Trimidad y Tobago.

"...Anunció el alivio de algunas odiosas restricciones impuestas por Bush a los cubanos residentes en Estados Unidos para visitar a sus familiares en Cuba. Cuando se indagó si tales prerrogativas reconocían a otros ciudadanos norteamericanos, la respuesta fue que no estaban autorizados.

Del bloqueo, que es la más cruel de las medidas, no se dijo una palabra. Así se le llama piadosamente a lo que constituye una medida genocida. El daño no se mide solo por sus efectos económicos. Constantemente cuesta vidas humanas y ocasiona sufrimientos dolorosos a nuestros ciudadanos..."

També he encontrat este video, El Desafio, que parla de la Revolució Cubana i la seva lluita contra l'imperialisme.



 

dilluns, 13 d’abril del 2009

El 36% de les persones aturades al sud valencià no cobra cap tipus de subsidi


Notícia apareguda en Alacant en crisi.

L'augment de l'atur (en el darrer anys ha crescut en 72.000 persones) està creant dramàtiques situacions. Així, de les 175.969 persones que es troben a l'atur al sud del País Valencià, només 109.425 reben algun tipus de prestació social. D'aquesta manera, actualment 66.544 treballadores es troben sense cap ingrés amb el qual afrontar les necessitats bàsiques quotidianes. Cosa que les aturades alacantines que sí que cobren algun tipus de subsidi tampoc poden assumir amb totals garanties, ja que la mitjana d'aquests subsidis és de 788 euros.

Així les coses, no és d'estranyar que institucions caritatives com Cáritas estiguen al punt del colapse. Segons han anunciat, a Alacant en apenes els tres primers mesos del 2009 ja han esgotat el 70% (en aliments, roba i altres articles de primera necessitat) que tenien previst per a tot el 2009.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Molt bona notícia. Els companys d'Eivissa ja tenen en ple funcionament l'Ateneu Popular d'Eivissa.


Hola amics i amigues,
l'Ateneu Popular Eivissa ja està en marxa.
Hem llogat un local a Figueretes i hem vist la necessitat de comptar amb persones i entitats més enllà d'Eivissa, que d'una manera o altra hi estigueu vinculades, o bé sentiu empatia amb el projecte d'ateneu popular. Sabem que hem de ser naltros qui ho tiri endavant, però l'aïllament és fort per mor de l'opressió económica i social vinculada al turisme... I sempre va bé un cable.
La manera de participar-hi pot ser visitar-nos i implicar-vos en les activitats (donar a coneixer la vostra), fer propostes des d'on estigueu, enviar material; inclús us podeu fer sòcies amb quota. Ja facilitariem num. de compte.

www.ateneupopulareivissa.blogspot.com

ateneupopulareivissa@gmail.com

dimarts, 7 d’abril del 2009

Una molt mala notícia. El Suprem dels Estats Units confirma la condemna del periodista Mumia Abu-Jamal


El Tribunal Suprem dels EUA no ha admès el recurs presentat pel periodista i ex-membre dels Panteres Negres Mumia Abu-Jamal i ha confirmat la condemna per l'assassinat, fa vint-i-vuit anys, d'un policia de Filadèlfia. Els advocats d'Abu Jamal havien al·legat que la fiscalia havia bandejat alguns ciutadans negres del jurat que va condemnar a pena de mort l'activista, convertit en un símbol de la lluita contra la pena capital i contra el racisme.

Abu-Jamal nega que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència perquè havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però el fiscal va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana.

diumenge, 5 d’abril del 2009

La campanya 300 anys convoca una manifestació pel dia 25 d'abril a València

http://img14.imageshack.us/img14/1493/25abril09.jpg
El proper dissabte 25 d’abril el País Valencià torna a commemorar la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys. Enguany, a aquesta efemèride se li suma una altra: els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. Per si fóra poc, la conjuntura econòmica i social actual no pot ser més angoixosa per a la classe popular i treballadora catalana, la qual està patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual. 

Amb aquest munt de raons a les esquenes, la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” fa una crida per participar activament en la manifestació convocada a la ciutat de València del proper 25 d’abril. La jornada començarà a les 18:00 hores amb una mostra de cultura popular a la Plaça de Sant Agustí. Serà el preludi a la manifestació que eixirà des del mateix emplaçament a les 18:30 hores. La marxa recorrerà els principals carrers del centre de la capital del Túria i té previst finalitzar a la Plaça dels Furs, just a sota de les Torres de Serrans, on se celebrarà un acte polític. 

Aquesta manifestació s’emmarca dins les mobilitzacions que la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” està portant endavant per denunciar la dominació i explotació espanyoles en el context de la nostra història. El passat 24 de gener, més d’un miler de persones ja es va manifestar a Barcelona en la commemoració dels 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat. Pel que fa a anteriors edicions del 25 d’abril, la campanya ha escenificat jornades de lluita insubmises que han acabat, en alguns casos, en objecte de repressió.

divendres, 3 d’abril del 2009

Reflexions del Company Fidel


Quasi diariament del company Fidel Castro escriu els seus pensaments sobre les coses que passen al món, a Cuba... i que ens afecten a tots. M'ha cridat l'atenció les reflexions que fa del la Reunió del G-20. Podeu llegir la reflexió completa puntxant damunt del títol de la reflexió del dia 2 d'abril del 2009. Ací va un avanç:

Reflexiones del compañero Fidel: El inicio de la Cumbre
Hoy se inició la Reunión Cumbre del G-20. Los expertos en temas económicos han realizado un esfuerzo enorme(...) ¡Hoy se inició y concluyó cuando escribía estas líneas! ¡¡Asombroso!!

Entrevista a Arcadi Oliveres on ens parla de la crisi.






Entrevista a Arcadi Oliveres que li fa el periodic popular dels Països Catalans L'Accent. Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau.




La crisi actual és fonamentalment financera. Internet i la llibertat total de moviment del diner arreu, entre d'altres coses, han fet que l'especulació hagi arribat a un nivells fa uns anys inaudits. L'intent de cobrar un impost per restringir aquesta llibertat de moviment, la taxa Tobi, no rep el suport de cap país. Accions com la de Soros el 1993, en què va fer baixar el valor de les lliures esterlines un 15%, desestabilitzant l'economia mundial, són absolutament legals.Així que, mentre abans es compraven unes accions i se'n treien beneficis al cap d'anys, actualment es compren i es venen accions amb hores de diferència. Ara bé, aquesta crisi no afecta tota la societat per igual: el tancament de les empreses es dóna per desvergonyiment, no per necessitat. Les empreses continuen tenint beneficis extraordinaris.

En la crisi econòmica, quin paper hi pot haver tingut la crisi energètica?
Hi ha tres crisis fonamentals: l'alimentaria, l'energètica ecològica i la financera. Cal veure-les les tres en conjunt. La crisi alimentària a nosaltres encara que no ens toca gaire, tot i que sens dubte és la pitjor que pateix el planeta: hi ha 60.000 persones que moren de fam al dia. L'altra crisi, l'energètica- ecològica, en certa manera, podria ser el polvorí que ens fes canviar les nostres actituds i que ens fes resoldre les altres dues crisis. Jo penso que avui en dia la sortida a la crisi no és tornar al mateix d'abans. L'única resposta possible és decréixer.No podem aspirar a tornar a arribar al nivell anterior, quan cada català està consumint actualment el doble d'energia que el 1985. Hi ha molta gent que ho passa malament i que ha de créixer, sí. Però el conjunt de la societat catalana i europea no pot créixer, i en aquest sentit diria: benvinguda sigui la crisi, perquè aquesta ens durà a decréixer. Els recursos són molt limitats, el petroli té data de caducitat, el planeta l'estem embrutant, esgotant, escalfant, les espècies van desapareixent... Ens ho hem de replantejar seriosament. Només una cinquena part de la humanitat està malbaratant els recursos del planeta.

En termes macroeconòmics és possible el decreixement?
O aquesta crisi és passatgera i continuarem com abans quan s'acabi?Abans que es parlés de crisi, l'any 2002, l'ONU, que tots els anys acabats en dos celebra conferència mundial del medi ambient, ja va dir que el consum del planeta era extraordinari, que els 1.200 milions de persones que poblem el món ric fèiem un abús dels recursos, al qual mai tindrien accés les persones del tercer món, i que si s'hagués de fer extensiu als països d'economies emergents (l'Índia, el Brasil, etc.) només seria possible si disposéssim de tres planetes. I com que només en disposem d'un, ens ho hem de repartir bé. I que si volem que el senyor del Camerun pugi una miqueta, un de Barcelona ha de baixar una altra mica. Però el discurs actual advoca per mantenir aquesta desigualtat, basant-la en el coneixement. Encara que no fabriquem res, direm com han de ser les fàbriques. Perquè sempre hem volgut mantenir la nostra superioritat, que no és digna.Les societats nostres són massa riques, i volen conservar aquesta felicitat que tenim, que no és mèrit nostre, sinó de l'explotació que hem fet dels altres països. Si paguéssim el cafè al preu que l'hem de pagar, si no prenguéssim la pesca de l'Àfrica, si no anéssim a buscar el petroli com fem, si no cobréssim el deute abusivament, etc., la nostra situació canviaria. És l'abús als altres el que ens fa viure bé.Per tant, la crisi es pot superar perfectament a base de seguir abusant dels altres països. D'aquí dos o tres anys hi pot haver una recuperació empresarial, un rellançament del consum; al cap i a la fi la despesa pública dels governs va en aquesta direcció, a reactivar l'economia. De moment, només es fan mesures cosmètiques, com per exemple la d'Obama, que limita els sous dels alts executius als 500.000 euros l'any. Les transformacions veritables que s'estan demanant, com el tema de la propietat de la terra, el perdó del deute extern, la vigilància de les transnacionals, l'aturada de la venda d'armament, etc., no tenen ganes de fer-les.

Què creus que han d'aportar els moviments socials en aquests moments?
En primer lloc, informació, perquè l'opinió pública està molt confosa i molt enganyada. Després, establir debats. Si bé ningú no està en disposició de la veritat, s'han d'establir aquests diàlegs, aquestes anàlisis, per veure quines solucions es poden treure. En tercer lloc, han de donar la suficient capacitat organitzativa per sortir al carrer. Cal respondre a aquesta situació, i prendre mesures concretes comunitàriament, com els mercats d'intercanvi que van sorgir a l'Argentina arran de la crisi del 2001.I, per descomptat, han de tractar d'influir també en la vida política. Encara que no confio gaire en les estructures pseudodemocràtiques que hi ha al món, cal anar a veure els diputats, els regidors, i que facin actuacions. Aquí, però, és especialment difícil. A països com Suècia, en què els ajuntaments administren el 55 % del diner públic, es pot demanar al Consell del Districte que es gasti bé els diners. Però si ho fa el Govern central, ja és més difícil. Aquí només el 14% del diner espanyol l'administren els ajuntaments.

Gran èxit de participació en la 5a Calçotada Popular de Beniarrés.





El passat dissabte 28 d'abril tingué lloc a la localitat de Beniarrés la 5a Calçotada Popular organitzada pels diferents col·lectius i organitzacions que es reunixen a l'Ateneu popular Arrels (el Rogle, Assemblea de Joves del Comtat-CAJEI i Endavant-OSAN el Comtat)
Aquest any, tot i l'amenaça de fortes pluges durant tot el dia, s'han apropat a disfrutar de la jornada, més de tres centes cinquanta persones gaudint d’un ambient de companyerisme i reivindicatiu que fou la tònica de la diada.
La jornada comença a les nou del matí, quan la gent de l'ateneu és reunim per decidir com actuem davant l'amenaça de la pluja, després d'observar l'oratge és decideix fer la calçotada al mateix lloc de sempre, el carrer Dr. Orero. Seguidament es creen tres grups de treball, un que s'encarregarà de parar les taules, cadires i tots els preparatius, un altre grup s'encarregarà de preparar els plats, la sangria, torrar embotit... i un tercer se’n va a torrar els dos mil tres cents calçots de cultiu ecològic que han portat de Vilafranca del Penedés. Volem remarcar que l'únic producte que comprem de fora de Beniarrés són els calçots, tots els altres productes són comprats al comerç local (no sols aquest dia, sinó en totes les festes i dinars que organitzem) ja que creïem que el comerç local familiar és futur pel poble mentre que, els grans centres comercials i supermercats empren ferramentes perverses i malèvoles com la competència deslleal que provoca un control als preus dels productes i on tots els beneficis recauen a les mans d’uns pocs adinerats mentre que, la classe obrera sofreix cada vegada més la precarietat laboral i els baixos salaris. Creïem que comprant al comerç local familiar, els beneficis són, en certa manera, repartits per tot el poble, carnisseries, forns de pa, roveïdors de beguda i comerços minoristes que també fan possible aquest esdeveniment, possibilitant així una des localització dels grans centres comercials i una major sostenibilitat de la riquesa.
A les dos de la vesprada el carrer ja està de gom a gom, els Correllops de Vilallonga i del Rebrot de Potries van fent sonant els seus intruments pels carrers del poble, la gent riu, xerra, es saluda, coneguts que sols es veuen en esta diada s'abracen, es conten les seves coses. Gent de Muro, Alcoi, Alacant, Banyeres; Capellades, Carcaixent, Turballos, Llutxent, Olot, Castelló de Rugat, Ontinyent, Vic, Barcelona, Alcudia de Crespins, Vilafranca del Penedés, Alcosser, Planes, Agres, Vall de Gallinera, Otos, València, Gandia, Vilallonga...han vingut a passar el dia amb nosaltres, a conèixer Beniarrés i a disfrutar de la calçotada, és una cosa gran!
És llegeix el manifest des del balcó de l'ateneu, és parla del pla Bolonya i és recorda la vaga de fam de Tomàs, és parla dels Països Catalans, de la crisi capitalista i de la necessitat del Socialisme i la Independència per aconseguir un món més just, sense classes socials i respectuós en la natura. Es recorda que aquest any és el cinqué any que és fa la calçotada i s'obsequia amb un quadre de marqueteria al Roger de Vilafranca, el que ens va donar la idea de fer la calçotada i que any rere any ens proporciona els calçots i ens ajuda a torrar-los. En finalitzar el parlament sona la Muixeranga, himne de totes les persones valencianes que creuen en uns Països Catalans units i independents, on plantats i amb el puny en alt cridem un fort: Visca la terra!! Lliure!!
I comença l’àpat de la calçotada, cervesa, vi, sangria, papes, cacaus, tramús, formatge, llonganissa, coques de tomaca, de sal, de ceba, espencat, embotit i els esperats calçots corren per les taules i de postre mistela i coca d’ametlla. La gent ja amb més d'una copeta al cos comença a ballar a mesura que sonen les notes de Pelandruska, el grup de música folk que ha vingut a fer-nos ballar i amenitzar la festa amb música popular de la mediterrania. Just quant acaben l'actuació comença a ploure. És moment de continuar la festa dins de l'Ateneu. Cap a les huit i mitja finalitza la festa, és moment d'arreplegar-ho tot, agranar el carrer, netejar els serveis que aquest any ens ha deixat la banda de música i tornar els taulons i cadires que ens ha deixat la filada de cristians Guerrers del Cid i l'Ajuntament de Beniarrés. Ens queda molta feina per davant i molts actes durant tot l'any fins arribar a la sisena calçotada on ja esteu convidats. Però el que realment és important no és la calçotada o els diversos actes que fem. El realment important és la gent que anem sumant a un projecte per un canvi social i nacional que necessitem pel veritable canvi mundial que haurà de vindre, i és que si volem que la Terra siga humanament habitable,que continuen havent pobles diferenciats i no la monocultura del Homo coca-colens,i on no hi haguen persones riques, per que tampoc hi haurà de pobres... Fins aconseguir tot això, continuarem lluitant!

dimecres, 1 d’abril del 2009

"Minoria Radical"


Video en que el president de la Generalitat del Principat de Catalunya , Jose Montilla, diu que els estudiants en lluita contra el Pla Bolonya son/som una minoria radical i on és veu clarament qui és eixa minoria radical.
Seguiu el següent enllaç: http://doktor.blip.tv/#1946064

dimarts, 31 de març del 2009

25 d'abril- MANIFESTACIÓ NACIONAL: Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans


Sota el lema Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans la campanya 300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistència ha convocat una manifestació nacional a València per al proper dissabte 25 d'Abril.

Aquest matí, a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educiació del Campus Blasco Ibàñez de la Universitat de València, ha tingut lloc la presentació dels actes de la Diada. En la roda de premsa han intervingut ADRIÀ MARTÍ i JOAQUIM R. VAZQUEZ com a portaveus de la campanya 300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistència.

Durant la roda de premsa MARTÍ i VÁZQUEZ han explicat el per què de la manifestació presentant un manifest en el qual entre altres es denúncia el capitalisme com a causant de la greu situació econòmica amb l'augment de l'atur, la misèria i la destrucció dels recursos naturals; i la situació d'opressió nacional que començà ara fa 302 anys després de la derrota d'Almansa a mans dels Borbons. També apuntaven a la classe política com a responsable de la situació tal i com assenyala el manifest de la convocatòria : “ Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca”

Així doncs, afirmaren que cal canvis polítics i socials profunds que, en les seues paraules anirien dirigits a “la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra”.

La marxa també vol servir per rememorar i honorar a totes les persones que donaren la seua vida per la llibertat i front al feixisme. Aquest és un dels continguts més importants de la mobilització segons explicaren MARTÍ i VÀZQUEZ, els quals contextualitzaren l'efemèride dels 70 anys de l'inici de la repressió franquista i explicaren la necessitat de rescatar de l'oblit els crims de la dictadura.

Pel que fa als actes de la Diada, els convocants han assenyalat que la manifestació eixirà a les 18H DE LA PLAÇA DE SANT AGUSTÍ DE VALÈNCIA EL PROPER 25 D'ABRIL. Prèviament hi haurà una mostra de cultura popular. Emmarcada en la cultura del foc amb la participació de colles d'arreu el país En acabar la marxa hi haurà un acte polític a la Plaça dels Furs en el qual s'inclourà un homenatge als antifeixistes -amb parlaments de figures representatives que combateren el règim de Franco- i un parlament final en nom de la Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència.

En acabar, al barri de Velluters s'ha organitzat un concert gratuït que comptarà amb l'actuació de músics en valencià.

La iniciativa compta amb diferents adhesions d'entitats culturals, associacions, organitzacions,polítiques, sindicals, ateneus i casals popilars, com ara el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)la Coordinadora Obrera Sindical (COS)Maulets,Endavant (OSAN)Alerta SolidàriaCa Revoltael Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'entitat de joves ReviscolaEsquerra Anticapitalista o el Bloc Jove. I segons els convocants esperen rebre moltes més en els propers dies. Així mateix s'estan organitzant autobusos des de diferents poblacions de tot el país per tal d'assistir a la manifestació.

http://300anys.cat/

dilluns, 16 de març del 2009

V CALÇOTADA POPULAR



Dissabte 28 de març a les 14:00 h. a l'Ateneu Popular Arrels de Beniarrés.


Preu 15 € Inclou: picadeta + calçots + torrada d'embotits + beguda + postre.


Aquest any tindrem l'actuació del grup folk PELANDRUSKA


Places limitades.


Venda d'entrades fins al dijous 26: tots els dies de 20:30 a 21:30 a l'Ateneu Popular Arrels. Per aquells que no pugau passar-se per l'Ateneu truqueu al telèfon 633 221 675 i vos direm com podeu fer efectiva la reserva.


Accediu a aquesta pàgina per a coneixer l'ultima hora de la calçotada, en ella publicarem les novetats, l'actualitat...


Vinga, salut i fins promte. VOS ESPEREM!!!





diumenge, 8 de març del 2009

Ponents a les jornades de debat sobre la crisi



ELS PONENTS 

Sandra Obiol i Francés 

Professora associada al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Ha participat en diverses recerques a l'àmbit de la Sociologia de la Família, especialitzant-se en l'estudi de les famílies monoparentals i de les polítiques familiars, temes dels quals ha publicat diversos articles. Membre fundador del grup de recerca, formació i suport Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social. A l'actualitat es troba en procés d'elaboració de la seua tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre les estratègies de benestar dels treballadors afectats per la crisi del sector del tèxtil i la confecció a l'eix Alcoi-Ontinyent. 

El primer de gener de 2005 cloïa el procés de liberalització del comerç internacional dels productes de la indústria del tèxtil i la confecció iniciat deu anys abans amb la signatura de l'Agreement on Textiles and Clothing. Es tractava de l'inici formal d'una complexa conjuntura socioeconòmica en què s'emmarca aquest treball de recerca, davant el trasbalsament que va suposar per als sistemes productius tradicionals de les Comarques Centrals Valencianes. Tanmateix el focus d'interès no són els aspectes econòmics que se'n deriven, sinó les percepcions que sobre la seua vida tenen els treballadors que es troben immersos en aquest procés. És a dir, de quina manera s'enfronten les persones davant el fet, més o menys probable, de la desocupació i/o la precarietat laboral i, en un context com el que ofereix el País Valencià, en qui o en què confien el seu benestar. Es tracta de, en definitiva, davant d'un procés econòmic, centrar la mirada en allò social.

 Maria Josep Martínez i Cledera.

 Llicenciada en Dret per la Universitat de València. Des fa set anys és advocada en exercici en diferents àmbits juridiccionals, principalment laboral i penal. 

En la conjuntura de crisi econòmica actual, els expedients de regulació d’ocupació (ERO), són l’espasa de Damocles que penja a sobre del cap de d’una bona part de les treballadores. No hi ha cap dia que no s’anuncie un de nou que deixarà sense feina centenars o milers de treballadores. Saber què són i quins drets tenim, ens pot ajudar a trobar eines per lluitar contra aquesta amenaça, partint de la base que solament si totes les treballadores actuem unides se’ls pot vèncer. 

Josep Villarroya

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València, amb un Curs de Mestratge en Estratègies i Gestió Mediambiental. Des de fa 9 anys treballe com a professor de Socials d'institut de secundària. Autor del llibre "Globalitza... què?" de la Col·lecció Claus per entendre el món, de l'editorial Bullent, i administrador de la web www.globalitza-que.cat, en la qual es publiquen articles de reflexió i anàlisi per comprendre el sistema capitalista i les alternatives que s'hi estan construint. Actualment és coordinador de la col·lecció de llibres "Petjades", de caràcter divulgatiu i amb temes de Geografia i Història. i adreçats especialment al jovent.

La crisi econòmica actual, com les anteriors que s'han viscut (el crack del 29, l'energètica de 1973, la crisi del deute de 1982, o la bombolla tecnològica del 2000), no són un fenomen nou, són fenòmens lligats al sistema capitalista, per la qual cosa podríem dir que capitalisme i crisi són dues paraules indestriables. Caldrà fer una ullada a les diferents visions de la crisi, tot i que farem servir l'anàlisi marxista com a eina d'anàlisi. A més a més analitzarem amb més detall els trets característics d'aquesta crisi (financera, ecològica, energètica...), així com també les conseqüències que comporta per a la classe treballadora. 

Gonçal Bravo i Reig

Enginyer industrial i tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Ha treballat en molts diversos camps, des del camp, fins al metall, la construcció o l'ensenyament. Actualment treballa fent Investigació i Desenvolupament en temes relacionats amb la seguretat laboral a la construcció. Militant de base de diversos col·lectius i associacions socials des de ben jovenet, des del 2004 és el Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, tasques i responsabilitats que compagina amb la seua feina diària.

La crisi actual està clar que és i serà terrible per a totes i tots els que vivim de la nostra feina, i més encara en un país com el nostre. Però precisament, davant d'aquesta situació, i d'eixe pessimisme imperant, els i les treballadores, tots junts, ens hem d'organitzar i crear ferramentes que ens ajuden a soportar-la i millorar les nostres vides, de forma col·lectiva, per poder passar d'una societat de persones treballadores depenents i esclaves, a un país lliure, de persones i treballadores lliures, independents i amb el poder a les nostres mans.

dimecres, 4 de març del 2009

Jornades sobre la crisi capitalista


La crisi a debat.  Com fer-li front?


Divendres 13 de Març


20h- Xerrada "La crisi del textil a la comarca del Comtat" a càrrec de 

Sandra Obiol (autora de la Tesi doctoral sobre el mateix tema).



Dissabte 14 de Març


11:30h- Xerrada i Taula redona: "Què puc fer si van a despedir-me? Què 

fer davant un ERE? Quines alternatives puc tindre?", a càrrec de Maria 

Josep Martínez (advocada laboralista i membre de la COS) i Gonçal Bravo 

i Reig (coordinador general de la COS)



19:OOh- Xerrada i Debat: "Passat, present i futur de la crisi. D’on ve? 

On va?", a càrrec de Josep Villarroya (profesor de secundària, membre de la COS i militant d’Endavant-OSAN)


Tot es farà a la Casa de Ferro de Muro (a la Carretera de la Setla de 

Núnyez, sense número)


Organitza: Coordinadora Obrera Sindical -C.O.S i Endavant – OSAN


Col·labora l'Ajuntament de Muro




8 de març, Dia de la Dona Treballadora!


El dia 8 de març és el dia de la dona treballadora, reproduïsc el manifest que ha fet Endavant-OSAN per esta diada

8 de març: El patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!

Altre cop, ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista,  i la pitjor part ens l’endurem, com sempre,  els col·lectius més vulnerables: dones, joves, gent gran i persones immigrants.  Ara ens tocarà patir els efectes més durs  d’aquest sistema basat en l’explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball, una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur, i per primer cop als Països Catalans, la taxa d’atur masculina  supera lleugerament la femenina . Aquest fet no s’ha de comprendre com un signe de “millora” en la situació de la dona, sinó que es deu a la masculinització de la construcció i el sector de l’automòbil, els primers en ser castigats per l'actual crisi econòmica. No podem obviar que les dones treballem en una situació molt precària i per això no apareixem en les grans estadístiques, però és evident que la temporalitat, les jornades parcials, i les irregularitats tindran les seves conseqüències. No podem amagar tant de patiment darrera tants per cent.


Les dones que ara hem perdut la feina a conseqüència de la crisi entrarem en un atur de llarga durada, ja que tenim menys oportunitats d’accés al mercat laboral i  ens costarà molt més aconseguir una feina en unes condicions mínimament dignes. No tenim contractes en les tasques de cura d’infants, gent gran i  persones malaltes, ja que el patriarcat ens assigna aquesta tasca com a “acte d’amor” implícit en la biologia femenina, aquestes tasques invisibles i gratuïtes suposen el 80% del total del treball no remunerat i són les que permeten que el sistema sobrevisqui. El capitalisme necessita una dona que sigui mà d’obra barata i que alhora se n’encarregui de la família i de llar, sense comptabilitzar-nos com costos de producció. No cotitzem i  tenim unes pensions més baixes, per no parlar de la doble escala salarial i dels acomiadaments associats a la maternitat. 


Fora de les estadístiques , cal que tinguem present que els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) no són neutres. Tornen els criteris sexistes i prioritzen fer fora les dones , per ser  una mà d’obra menys rendible pel pes de les responsabilitats familiars que se'ns atorguen en exclusiva  i perquè cal mantenir el rol de l’home com a sustentador de l’economia familiar. Un clar exemple és la SEAT, on el nombre de dones acomiadades ha estat superior al d’homes.  


Amb la crisi l’estat ha trobat l’excusa perfecta per disminuir i retallar la inversió en “polítiques socials”, com és la disminució del pressupost de la gran estafa i hipòcrita llei del PSOE: la llei de la dependència. Aquesta llei no només no ha portat més drets a la immensa majoria de les dependents, sinó que ha fet augmentar la privatització i la precarietat laboral i ha consolidat el model d’atenció familiar de les dones a les llars, formalitzant el seu rol. Mentrestant, s’injecten milions d’euros per a salvar una banca privada que no vol perdre el ritme de beneficis indecentment desorbitats als que s’havia acostumat durant aquests anys de total llibertat per a especular. I és que amb el capitalisme, qui més té més vol; això és el que ens han venut com a aspiració no només legítima sinó necessària per a assolir el ”progrés” i el “creixement”.


En aquest context, la dependència econòmica de la dona va en augment i conseqüentment s’incrementa més que mai el risc de patir violència de gènere, alhora que les dones veiem molt més limitades les nostres possibilitats d’escapatòria. La combinació dels efectes de l’atur en els homes (inseguretat de mascle per no poder complir el seu rol de mantenidor) i en les dones (dependència econòmica respecte l’home), potencia els episodis de violència alhora que comporta un descens de les possibilitats d’emancipació de les dones, això ja està mostrant unes conseqüències dramàtiques.


Dones, està clar que la crisi ens fa més precàries, mai assolirem unes bones condicions de vida amb les reformes d’un sistema econòmic capitalista on justícia social és un concepte antagònic, i desigualtat social una necessitat material. Per això aprofitem avui, 8 de març de 2009, per a fer una crida a la unitat anticapitalista, a la unitat de homes i dones,  a la construcció d’alternatives socials sòlides sobre la base dels següents punts:


- No més EROs, sí a la nacionalització d’empreses que només generen beneficis per a unes poques. Repartim la riquesa entre totes les que la creem.


- No més apropiació privada dels avenços tecnològics, patrimoni de la humanitat: sí a la reducció de la jornada laboral general i repartiment del treball, que ens permeta a cadascun i cadascuna de nosaltres tindre prou temps per a treballar, gaudir de la nostra família, i organitzar-nos políticament.


- No més direcció privada de l’economia: no ha quedat ja demostrat al llarg de les dècades, que és ineficient? Sí al control obrer de les nostres pròpies vides.


- No a la privatització dels serveis públics, sí a la ampliació fins a cobrir totalment les necessitats bàsiques de tota la classe treballadora.


En resum, el que el moviment feminista català sembre ha reivindicat: autodeterminació! Sobre els nostres cossos, sobre els nostres mitjans de producció, sobre les nostres vides i sobre el nostre país.  El patriarcat, com el capitalisme, no se’l refunda, se’l combat!


Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)

8 de març de 2009, Països Catalans 


dimarts, 3 de març del 2009

Mes de 300 persones assisteixen a una marxa en contra de la construcció d'una autovia.



El passat diumenge u de març tingué lloc la marxa contra l'autovia que és vol construir entre Villena i Muro, l'activitat va estar organitzada pel Centre Excursionista d'Ontinyent i a la que és va afegir la plataforma "Salvem la Valleta. No a l'Autovia", el Grup de Muntanya Viarany i a la que també és vam sumar nosaltres, des de l'Ateneu Popular Arrels.La marxa ha eixit de Bocairent cap a les 9h del matí i aprofitant l'antiga via del tren Alcoi-Yecla, a l'hora d'esmorzar ja estàvem en la localitat d'Alfafara i ja en el poble d'Agres s'han fet uns parlaments a càrrec d'Enric Abad, membre del "Centre Excursionista d'Ontinyent", i de Paco Satorres, membre de la "Plataforma Salvem la Valleta. No a l'Autovia".La marxa, a la que han participat mes de 300 persones, ha sigut una activitat en resposta al projecte de construcció d'una autovia entre Villena i Muro de 44 kms anomenada Eix Tranversal Villena-Muro, i també pretenia la reivindicació de millora de l'actual carretera, no la construcció d'un altra, i la via verda de l'antiga via del ferrocarril.

Per vore el video de la marxa: http://www.youtube.com/watch?v=lqKH7HS8PvA