Va ser compromés lluitador i la seva vida i obra van sercoherents amb la seva forma de pensar; i aixó si eres comunista i catalanista el tanca moltes portes, abans i ara.
En les seves lletres podem saver com era la seva vida i la seva ideologia:
La Samarreta
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.
La cançó del cansat
(…és una cançó que explica, més o menys, tot un moviment de persones que volen tergiversar la nostra història en el País Valencià i, per ser breu, explicaré que s’agafen a les coses més sentimentals del poble, com pot ser la senyera i l’idioma: en aquest cas, li donen una franja blava a les quatre barres, i diuen que el valencià no és català; davant d’això, agafant les mateixes armes d’ells, nosaltres expliquem -almenys, jo- la meva positura davant d’aquest problema.)
Em va tocar tocant Mediterrani,
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta.
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres;
per idioma -i senyores-, català;
per condició, senyors, sense terres;
per idea -i senyores-, esquerrà:
per idioma -i senyores-, català;
per condició, senyors, sense terres;
per idea -i senyores-, esquerrà:
queda clara, per tant, per a tothom
la meua carta de naturalesa:
no és miracle, ni és un mal son;
m’ha tocat i és la meua feblesa;
m’ha tocat i és la meua feblesa!
la meua carta de naturalesa:
no és miracle, ni és un mal son;
m’ha tocat i és la meua feblesa;
m’ha tocat i és la meua feblesa!
Quede clar, també, que són covards
tots aquells que obliden les arrels:
seran branca d’empelt en altres prats
i, en la mort, rellogats dels estels.
tots aquells que obliden les arrels:
seran branca d’empelt en altres prats
i, en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara hui parlar,
i posar al seu lloc una història:
fins ací ens heu fet arribar,
de tan grossa raó naix la glòria!
i posar al seu lloc una història:
fins ací ens heu fet arribar,
de tan grossa raó naix la glòria!
I torne a repetir: sóc alcoià,
tinc senyera on blau no hi ha,
dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València;
i ho faig a la manera de València!
tinc senyera on blau no hi ha,
dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València;
i ho faig a la manera de València!
Em va tocar tocant Mediterrani,
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta;
i per cor duc a Alcoi,
la terreta!
per barret Pirineus i una llesqueta;
per sabata Oriola d’estranquis
i per cor duc a Alcoi, la terreta;
i per cor duc a Alcoi,
la terreta!
Ací podeu vore "Ovidi Montllor, crónica d'un artista" documental que ens conta qui era Ovidi Montllor, que feia, ha que es dedicava, que pensava, i perque és exemple de lluita i compromís.
Ovidi Montllor, Crònica d'un artista 1/3
Ovidi Montllor, Crònica d'un artista 2/3
Ovidi Montllor, Crònica d'un artista 3/3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada