dimecres, 30 de setembre del 2009

La flama de la llengua arribarà a Cullera el proper 2 d’octubre

Correllengua 2009 ----> Per la llengua, la cultural i la llibertat del
País Valencià

19:00 hores: Pintada de mural.
20:30 hores: Lectura del manifest nacional de la CAL.
Inauguració del nou Casal Jaume I de Cullera i Vi d’honor.
21:30 hores: Actuacions a càrrec de Josep Romeu, cantautor tarragoní i de
Frank Dubé, showman psicoestètic.


Correllengua a Cullera
La flama de la llengua arribarà a Cullera el proper 2 d’octubre

Cullera, 30-09-2009
El proper divendres 2 d’octubre es realitzarà a Cullera una nova edició
del Correllengua.
En aquesta ocasió l’esdeveniment està organitzat pel Casal Jaume I de
Cullera juntament amb l’Assemblea de Joves del poble i la col•laboració de
la colla de dolçainers i tabaleters de Cullera.
Les activitats començaran a les 19:00 hores amb la pintada d’un mural
reivindicatiu on es plasmarà el lema de la convocatòria d’enguany.
Tot seguit, al voltant de les 20:30, devant del nou Casal Jaume I de
Cullera es farà la lectura del manifest nacional de la Coordinadora
d’Associacions per la Llengua i es realitzarà la inauguració de la nova
seu d’Acció Cultural del País Valencià a Cullera. Tot seguit hi haurà un
vi d’honor per al assistents.
La nit finalitzarà al mateix Casal amb les actuacions del jove cantautor
tarragoní Josep Romeu i del showman psicoestètic Frank Dubé. L’entrada
serà gratuita.
Els objectius del Correllengua 2009 se centren en reclamar un major ús
social de la llengua en tots els àmbits que li són propis, aconseguir el
ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana i la seua
oficialització a tot el territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Casal Jaume I de Cullera – Acció Cultural del País Valencià
Assemblea de Joves de la Ribera Baixa – Cajei

¿Qué ocurrió realmente antes del concierto Paz sin Fronteras?

Podeu vore el video en CUBAINFORMACIÓN

dimarts, 29 de setembre del 2009

Demà serà jutjat a Elx el militant d'Endavant acusat d'injuriar la corona

El jutjat d'instrucció número 2 d'Elx celebrarà demà un juí de faltes contra un militant d'Endavant que el passat 6 de desembre de 2007 va participar en els actes de la 3a Botifarrada contra la Constitució espanyola a Elx, on s'exhibiren pancartes amb el lema «A Elx també cremem la monarquia», en solidaritat amb els encausats a Girona per cremar fotos dels reis espanyols, i «Les catalanes no tenim rei! Independència».

La policia local va denunciar els fets i les actuacions judicials es van remetre a l'Audiència nacional espanyola, òrgan competent en els casos d'injúries a la corona, que va considerar que els fets no eren constitutius d'aquest delicte, de manera que el cas ha tornat als jutjats d'Elx, que ha passat els fets a falta.


ABSOLUCIÓ ENCAUSATS PELS FETS DELS MONJOS! JUDICI 13 D'OCTUBRE


 7 ANYS DESPRÉS...JUDICI. PROU TORTURES! PROU IMPUNITAT POLICIAL!   Els fets es remunten el 17 de juliol de 2002. Amb motiu de la visita de l’aleshores ministre d’Agricultura Arias Cañete a Vilafranca, es va convocar una concentració a la plaça de la Vila per mostrar el rebuig a les polítiques espanyolistes, reaccionàries i autoritàries del govern Aznar. Les concentrades, que exercien el seu dret a manifestar-se, van ser rebudes per una forta dotació de la Guàrdia Civil que va intentar dissoldre la concentració amb amenaces. Finalment, els guàrdies civils i nombrosos agents de paisà dels mossos d’esquadra van dispersar a cops de porra les persones concentrades.   Dos dies després, es va celebrar un concert en motiu de la festa major dels Monjos en el transcurs del qual una desena de racistes van insultar i amenaçar repetidament a una part dels assistents, de manera que es va iniciar una baralla en la qual van intervenir agents de la policia local de Santa Margarida i els Monjos. En aquesta situació, un dels racistes va apunyalar al ventre a un jove magrebí i en va ferir un altre a la mà. Davant la sorpresa dels presents, la policia va protegir la fugida dels agressors i no va avisar cap ambulància per atendre els ferits i es van encarar amb els assistents al concert. Més tard, la Guàrdia Civil i la policia local van fer cinc detencions després d'una càrrega indiscriminada. Els detinguts van ser traslladats a la caserna de Vilafranca on van ser apallissats, insultats i humiliats pels agents de la Guàrdia Civil. Un grup de companys s’hi va desplaçar per interessar-se per l’estat dels detinguts i van ser rebuts amb una brutal càrrega i la detenció de dues persones més que van ser identificades com a participants de la concentració de rebuig contra el ministre espanyol Cañete i també van ser apallissats i detinguts. Els van traslladar dins la caserna amb els altres cinc detinguts, on els cops, els insults i les humiliacions no van parar fins que van ser posats en llibertat, el matí següent.    Després de quatre anys dels fets, el 3 de novembre de 2006 s'havia de celebrar el judici contra els detinguts que afrontaven penes de presó i multes. Però es va anul·lar minuts després d'iniciar-se en no estar incloses en la instrucció les denúncies que van presentar els encausats contra la Guàrdia Civil per les agressions i vexacions de què van ser víctimes. La jutjessa titular del penal número 3 de Vilanova es va veure obligada a tenir en compte la clàusula de nul·litat que la defensa havia sol·licitat per tal que el procés judicial recollís les denúncies dels encausats contra la Guàrdia Civil que es concreten en: detenció il·legal, amenaces, lesions, delicte contra la integritat moral i delicte d'omissió del deure de socors. Cal tenir en compte que els encausats continuen afrontant penes de 18 mesos a 2 anys i mig de presó i a importants sancions econòmiques per les acusacions d'atemptat contra l'autoritat, resistència i, alguns d'ells, lesions.  I ara, 7 anys després dels fets, es fa el judici el proper dimarts 13 d'octubre a Vilanova. I la Guàrdia Civil continua sense estar encausada.   És per això, que des de l'esquerra independentista denunciem la injustícia que suposa que els nostres companys siguin jutjats per haver exercit els seus drets i recriminat a les autoritats i als cossos policials les seves accions negligents, deshonestes i antidemocràtiques. Cal que els agents responsables de les tortures i l’agressor que va apunyalar públicament dues persones siguin condemnats. I que els encausats siguin absolts.   ABSOLUCIÓ ENCAUSATS PELS FETS DELS MONJOS!   CONVOCATÒRIES:   >DIJOUS 8 D'OCTUBRE CONCENTRACIÓ A LES 20H A LA PÇ DE LA VILA DE    VILAFRANCA   >DIMARTS 13 D'OCTUBRE (JUDICI) CONCENTRACIÓ A LES 9 DEL MATÍ    DAVANT DELS JUTJATS DE VILANOVA (Ronda Ibèrica, 175)           COORDINADORA ANTIREPRESSIVA DEL PENEDÈS 

És crea un grup a Facebook per salvaguardar la cordà a Beniarrés


Aquest grup està creat per a tot aquell que, any rere any, gaudeix de la CORDÀ de BENIARRÉS.Ja sigui baix de la corda, o admirant l'espectacle que aquest acte confereix a les nits de festes.Però, VOLEM QUE S'ACABE LA CORDÀ?Si no fem res per evitar-ho, la directiva europea del foc pot acabar amb ella...Pense que tota la gent aficcionada a la cordà hauria de reflexionar i fer alguna cosa per a que aquest acte no tinga fi i quede en la memòria d'alguns privil·legiats...
Si tens compte en facebook el pots agregar a la següent adreça:

dilluns, 28 de setembre del 2009

Inauguració de la exposició de 40 anys del PSAN


El dissabte 3 d'octubre tenim l'orgull d'inaugurar l'exposició de 40 anys del PSAN, esta serà a les 20h i després realitzarem un sopar a preu popular on
cal confirmar assistència, podeu fer-ho a: ateneuarrels@gmail.com.


El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) es crea l'any 1968. Fundador de l'independentisme català contemporani, en fixar els punts de referència: unitat nacional, independència i socialisme. Esta exposició recorre part d'eixa historia, que també és la nostra, la historia de 40 anys de lluita per la independència i socialisme als Països Catalans.






Diada nacional del País Valencià

9 D’OCTUBRE:

UNITAT POPULAR

CAP A LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME


Un 9 d’Octubre més tornem a ser als carrers de València per reivindicar la nostra catalanitat. No ens mou la nostàlgia de regnes i reis conqueridors. No ens mou un desig d’idealitzar la nostra història. Estem ací, com cada any, per dir ben alt i ben fort que el nostre és un projecte de futur. Mal que els pese a uns i a altres. Per molt ens intenten ofegar els seus jutges o la seua policia. Mal que els estats espanyols i francés augmenten la seua pressió, la construcció nacional dels Països Catalans avança.


Avança, s’enforteix i cada vegada perd més la por a manifestar-se sense embuts a tots els indrets de la nació catalana. Malgrat l’espanyolisme decadent, malgrat els tontos útils de l’Estat que tots coneixem, malgrat la profunda incompetència d’uns polítics professionals que massa sovint trobem intentant fer-se un lloc a la capçalera d’algunes manifestacions, malgrat les seues renúncies incomprensibles,... cada vegada hi ha més i més persones lluiten per una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i que la volen lliure. Una voluntat que s’eleva per damunt de tanta excrecència, per damunt de la corrupció de Camps, Fabra i tota la colla de sangoneres que els han covat; per damunt de l’especulació immobiliària que uns i altres han afavorit i que ens ha conduit a aquest carreró sense exida d’atur, misèria i destrucció del territori; per damunt d’eixa concepció dels nostres municipis com la via més ràpida per forrar-se i de la qual Benidorm o la Vila Joiosa han sigut exemples recents. Cada vegada hi ha més gent en aquesta terra que sap quin és el camí de la llibertat i ha decidit avançar per ell amb pas decidit.


Des de les organitzacions de l’Esquerra Independentista que convoquem aquesta Diada del 9 d’Octubre a València, Maulets i Endavant, volem incidir en aquest aspecte. Existeix un sector creixent de les classes populars dels País Valencià que a través de múltiples expressions polítiques, sindicals, artístiques, associatives, musicals, de cultura popular,... manifesta la seua catalanitat. Unes expressions cada vegada més diverses i més nombroses que parteixen des de la base i que s’expandeixen arreu del territori. Alguna cosa estem coent entre tots i totes i s’està fent no gràcies sinó malgrat l’adversitat i la manca d’alternatives dins la política oficial i mediàtica.


L’Esquerra Independentista té un paper essencial en aquest context. Perquè si Espanya és la malaltia, les seues institucions autonòmiques són el narcòtic que alguns s’entesten en provar per tal d’alleugerir el dolor. Són el narcòtic però no l’antídot. L’Esquerra Independentista lluita per la independència de la nació sencera. No existeix alliberament nacional sense una nació completa que siga objecte d’ell. Som la garantia que tot moviment cap a la llibertat no partirà de renúncies ni entrarà al joc que Espanya, França o la Unió Europea ens vulga fer jugar. La nostra fortalesa és precisament la nostra fermesa i el temps ens dóna la raó. I no cal mirar massa lluny, ho trobem als nostres carrers, fa temps que advertim que el capitalisme ens conduiria al caos i a la pauperació de les nostres condicions de vida. I ara què trobem? Més d’un milió d’aturats als Països Catalans i una crisi de conseqüències imprevisibles. Teníem raó i cal doncs organitzar-se i lluitar, en primer lloc per defensar els nostres drets laborals, la sanitat pública, l’educació pública, i en segon lloc per posar-hi remei d’una vegada per totes. Això no passa per a reformar el capitalisme, o per parxes de 420 euros per als aturats de llarga durada, sinó per finiquitar d’una vegada aquest sistema econòmic assassí i construir-ne un món nou.


Endavant i Maulets doncs no ens conformem amb la independència, no volem escapar de les mans d’uns capitalistes espanyols per caure en les mans d’explotadors catalans, lluitem fermament per l’emancipació integral de les persones, i tots els nostres esforços van destinats a aconseguir uns Països Catalans socialistes.



Des de les organitzacions que convoquem a aquesta Diada del 9 d’Octubre de 2009, Maulets i Endavant, ens comprometem a treballar per l’enfortiment de l’Esquerra Independentista. Venen temps difícils i l’enemic ens colpejarà amb colps repressius com els viscuts pels 13 de Gandia, el del jove Karim o el cas del company d'Alacant que està acusat d'injúries a la corona espanyola, ens criminalitzarà i ens tractarà d’intimidar amb identificacions i coaccions. N’hem d’estar preparades i preparats, hem d’estar a l’altura de les circumstàncies i resistir i per a això la maduresa, el compromís militant i la unitat d’acció és necessària i imprescindible.


Vos animem doncs a totes i tots a afegir-vos a la lluita pel socialisme, la reunificació dels Països Catalans i la independència nacional. Vos fem una crida explícita a reforçar l’Esquerra Independentista i militar en els seus fronts: polític, sindical, juvenil, estudiantil, feminista, ecologista, municipalista. Tots i totes sou necessàries. Per això, us convoquem a totes a participar del bloc independentista a la manfifestació del proper divendres 9 d'octubre a les18 hores des de la Plaça Sant Agustí de la Ciutat de València.


Constuïm la unitat popular!

Visca la classe treballadora!

Visca els Països Catalans!

Visca la terra!

dissabte, 26 de setembre del 2009

DIADA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL L’ESPORTÍ



DIADA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL L’ESPORTÍ

Beniarrés 3 d’Octubre de 2009

10 ANYS FENT CULTURA, 10 ANYS FENT POBLE


ACTIVITATS DIADA DE L’ESPORTÍ

DE MATÍ

Cercavila a càrrec de la secció de Dolçaina i Tabal de l’Esportí

Després hi hauran jocs populars i tallers

DE VESPRADA

Arribada i benvinguda de les colles que ens visiten

Plantada de gegants amb les colles:

- La Cuca de Castellbisbal (Vallés Occidental)

- Gegants de Sant Celoni (Vallés Oriental)

- Gegants i Cabets d’Ontinyent (La Vall d’Albaida)

- Gegants i Cabets de l’Associació “Sant Jordi” d’Alcoi ( L’Alcoià)

- Draco, nanos i gegants de l’Esportí (El Comtat)

Bateig dels gegants de l’Associació Cultural L’Esportí: L’Encantada i Ramon de Riusec

Cercavila per els carrers del poble de Beniarrés amb més de 20 gegants i uns tants cabuts.

DE NIT

Sopar per als membres de l’Esportí i colles convidades

Nit de música amb:

PELANDRUSCA, SKAKALREI i ODI

Quedeu tots convidats !!!!!!!!!!!!!!!

Podeu rebre molt més información sobre l’Associació Cultural l’Esporti en la seua web o al telefon de l'Associació: 693348012

divendres, 25 de setembre del 2009

Comunicat d'Endavant (OSAN) davant l'ERO de Ford a Almussafes



Davant de la imminent aplicació de l'ERO a la planta que la multinacional nord-americana FORD té a Almussafes (Ribera del Xúquer), i que afectarà a unes 600 treballadores i treballadors d'aquesta factoria, des d'Endavant (OSAN) fem les següents consideracions:
Que l'acceptació per part del sindicat majoritari a la planta, UGT, de l'ERO, en contra de la majoria sindical (CCOO, CGT i IV) i de la majoria de les treballadores i treballadors, acceptant l'ERO i demanant només que la majoria de les baixes siguin voluntàries i incentivades amb prejubilacions, només respón als interessos de la cúpula dirigent d'aquest “sindicat”.
Que denunciem que l'acceptació de prejubilacions arregla la situació a un nombre reduït de persones, però deixa sense futur a tota una comarca. La prioritat hauria de ser evitar la destrucció de llocs de treball, no donant mesures balsàmiques per a la destrucció dels mateixos.
Que les declaracions de l'empresa, amb la promesa ara fa uns mesos de la viabilitat de la planta amb la presentació de la futura fabricació del model C-max, que a hores d'ara no és cap realitat i no està garantit que sigui a la planta d'Almussafes on s'acabi fent, no són res més que noves mentides.
Per aquestes raons, denunciem la posició en la majoria de conflictes de CCOO i UGT (a més d'altres com USO), on eviten tot tipus de confrontació i busquen alternatives que responen més als interessos de l'empresa i a mantenir els seients dels seus càrrecs, que als nostres interessos com a persones treballadores.
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)24 de setembre de 2009, Països Catalans

dimecres, 23 de setembre del 2009

Dibuix censurat a el Jueves

Elx: Judici a un militant independentista per injúries a la corona

El proper 30 de setembre, al Jutjat d'instrucció número 2 d'Elx, se celebrarà un judici de faltes contra un militant d'Endavant per un pressumpte delicte d'injúries a la corona.

Alerta Solidària, juntament amb Endavant i Maulets, han convocat a les 10:30h, davant dels Jutjats d’Elx, està prevista la celebració d’una concentració en solidaritat amb el militant jutjat.

Comunicat davant el judici

elxEls fets dels quals s'acusa a aquest veí d’Alacant, es remunten al 6 desembre de 2007, en els actes de la 3a Botifarrada contra la constitució espanyola que es celebrava a Elx. Mentre es desenvolupava el dinar popular a la plaça major del Raval, aparegueren dos unitats de la policia local, que després d'identificar-lo, fotografiaren les pancartes que hi havia (concretament alguna amb el lema “A Elx també cremem la monarquia”, en solidaritat amb les diverses encausades a Girona per cremar fotos dels reis espanyols) i s'emportaren un cartell amb la llegenda “Les catalanes no tenim rei! Independència!”.

Cal recordar que l'Ajuntament d'Elx, en aquell moment governat per una coalició entre el Psoe i Esquerra Unida-Bloc, prohibí la convocatòria. No obstant, aquesta fou legalitzada mitjaçant la comunicació a la subdelegació del govern espanyol a Alacant.

El procés judicial, que finalitza amb aquest judici, s’incià amb la denúncia de la policia local, a la qual seguí la declaració com a imputat del militant indepentista. Posterioment les actuacions foren remeses a l’Audiència nacional espanyola, órgan compentent en els casos d’injúries a la corona, la qual ha tornat les actuacions al Jutjat d’Instrucció número 2 d’Elx, després de considerar que els fets no constitueixen cap delicte contra la corona. Finalment el jutjat d’Elx, ha passat els fets a falta, assenyalant el judici pel proper 30 de setembre.

Des d'Alerta Solidària, organització antirepressiva de l'esquerra independentista i Endavant-OSAN denunciem la persecució política que els processos d'injúries contra la corona han suposat per molts militants de l'esquerra independentista, arribant a ser encausats, com en aquests cas, per l'existència d'un cartell o una pancarta contrària a la institució monàrquica espanyola. L’únic objectiu d’aquests processos ha estat criminalitzar les mostres públiques de rebuig al reis espanyols i el qüestionament de la legitimitat d’una institució hereva directa del dictador feixista Francisco Franco. Constatem, però, que no ho han aconseguit: des que s’inicià la caçera de militants independentistes per injúries a la corona, arreu dels Països Catalans s’han multiplicat tant les mostres de rebuig a la institució monàrquica com la solidaria amb les encausades.

Denunciem, també, la responsabilitat que en d’aquest procés té l’Ajuntament d’Elx, i la persecució a que són sotmesos els actes convocats per les organitzacions de l’esquerra independentista a aquesta vila. L’actuació del govern municipal en aquest cas, ha fet evident el tarannà antidemocràtic d’aquesta institució: primer intentant prohibint els actes de la 3a Botifarrada a la Constitució espanyols, i després, davant la impossibilitat d’impedir-los, optaren per fer ús de la repressió, ordenant a la policia local intervindre en uns actes que es desenvolupaven amb total normalitat. Ha estat la denúncia per injúries a la corona formulada per la policia local la que ha donat lloc a tot aquest procés judicial.

Finalment, també posem de rellevància , l’excés de cel de la justícia espanyola per “protegir” la institució monàrquica porta a l’absurd de què en un judici de faltes es pretenga jutjar un delicte d'injúries a la corona, més encara després que l’Audiència nacional espanyola haja determinat que els fets no són constitutius de cap delicte d’injúries a la corona. Considerem que la conseqüència hauria d’haver estat l’arxiu de les actuacions.

El proper 30 de setembre, a les 10:30h, davant dels Jutjats d’Elx, està prevista la celebració d’una concentració en solidaritat amb el militant encausat

Elx, 16 de setembre de 2009.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Per riure

Extret del bloc de Toni Cucarella


Que els compre qui no els conega

S’ha celebrat a Villabotijos de Arriba el XL Concurso Nacional de España de Cazadores de Moscas. La prova ha estat seguida per centenars de milers d’aficionats espanyols, no debades la cacera de la mosca està considerada Deporte Nacional i compta amb milers d’associacions repartides per tota España. A la fotografia veiem els finalistes de la prova, amb el puny tancat perquè no se’ls escape la mosca, tot esperant la valoració del jurat. Només un concursant no ha pogut puntuar, Rodríguez Zapatero, de la Federación Local de Valladolid, que ha atrapat una grossa mosca d’ase, però se l’ha menjada. «Tenia hambre, y cuando no hay lomo de todo como», ha confessat el concursant, que no podrà revalidar el títol de Campeón de España que va aconseguir l’any passat a Villabotijos de Abajo.

Reportage d'Informe Semanal sobre Carlos Palomino

Informe Semanal: La muerte de Carlos: Informe Semanal habla con una amiga de Palomino, testigo protegida en el juicio, y con el fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Javier Zaragoza. (19/09/09)

Font: www.rtve.es
La muerte de Carlos. Informe Semanal

Honduras resiste!!!

Santiago Alba Rico: "Hoy el marxismo puede y debe ser nacionalista"


Formas parte de un colectivo que desde la izquierda y medios alternativos no sólo critica al capitalismo sino que insiste en que vivimos en la crisis y en el nihilismo, al borde de la barbarie

Galizalivre.org tuvo la oportunidad de entrevistar a Santiago Alba, un agitador político-literario (según sus propias palabras) que se ha venido significando en los últimos años por una de las denuncias más atrevidas y rigurosas del capitalismo desde la implicación en numerosos proyectos políticos y mediáticos del nacionalismo y de la izquierda. Especialmente conocido por su apoyo a la causa árabe, es colaborador habitual del periódico Novas da Galiza y participó en nuestro país en la reciente Semana de Filosofía. La conversación que reproducimos a continuación incide detalladamente en algunos de sus temas de reflexión habituales.

Zelaya retorna a Hondures i els colpistes aumenten la repressió contra el poble


Segons informa l'accent:

La resposta del govern colpista de Micheletti a Hondures després del retorn ahir del president legítim, Manuel Zelaya, ha estat la dura repressió contra milers de persones que havien sortit al carrer a celebrar-ho.

Segons diversos mitjans internacionals, la policia hauria carregat amb gasos lacrimògens i cops de porra contra la gent que es manfiestava pel retorn a la legalitat. Algunes fonts parlen de dues persones mortes.

El president Zelaya està a l'ambaixada del Brasil a Tegucigalpa des que ha tornat.

>> Notícia del retorn: El president hondureny retorna al país

El retorn ha sorprès tothom, després de 86 dies del cop d'Estat. Zelaya hauria entrat a Hondures per les muntanyes.

L'objectiu de Manuel Zelaya és retornar la legalitat institucional.

Avui dimarts el secretari general de l'OEA (Organització d'Estat Americans), José Manuel Insulza, havia de visitar Hondures per col·laborar en la recuperació de la legalitat. Però el govern de Micheletti ha ordenat el tancament de tots els aeroports del país, així que no podrà arribar-hi.

El president legítim hondureny retorna al país

Segons informa L'accent

Zelaya saluda des de l'ambaixada del Brasil a Tegucigalpa hondurenys que li han anat a donar la benvinguda

El president legítim hondureny Manuel Zelaya va retornar ahir dilluns el país en una maniobra inesperada. Zelaya va fer-ho públic des de l'ambaixada del Brasil. Feia 86 dies que un cop d'Estat l'havia expulsat.

La població que s'ha mobilitzat contra el cop ha sortit al carrer per protegir el retorn del president quan ha sabut la notícia.

El colpista Micheletti ha declarat el toc de queda després de reconèixer, tot i que al principi ho negava, que Zelaya era al país.

>> Seguiu en directe el retorn del president legítim hondureny: Telesur en directe

La notícia la va donar ahir al vespre (hora catalana) el mateix Zelaya a través del Canal 36 de Panamà dient que era a Hondures, però que de moment no podia donar més detalls.

Zelaya hauria entrat per les muntanyes, segons han explicat a l'informatiu de Telesur.

Telesur està seguint en directe el retorn del president hondureny

El president Hugo Chávez ha posat l'ambaixada veneçolana a Tegucigalpa a disposició de Zelaya si ho necessita.

diumenge, 13 de setembre del 2009

La independència arrasa a Arenys de Munt


Font: Vilaweb

El sí obté el 96% dels vots, amb un 41% de participació · Han votat més arenyencs per la independència que no per l'estatut · La participació supera de molt les expectatives dels organitzadors

Els arenyencs han votat avui majoritàriament en favor de la independència de Catalunya: un 96% dels votants han dipositat a les urnes del Centre Moral la papereta del sí i un 2,28% la del no. Dels 2.671 electors que han votat, 2.569 ho han fet pel sí, una xifra més alta que no la que va obtenir l'estatut en el referèndum del 2006 (2.424 vots). La participació, a més, ha estat molt més alta que no la que s'esperaven els organitzadors: del 41%, un percentatge superior al del referèndum de la constitució europea (40,43%) i al de les eleccions europees (35,14%), si bé inferior al del referèndum de l'estatut (48,8%). I això que el cens avui era més gran que no en els altres processos electorals, perquè hi han pogut votar tots els empadronats de més de setze anys, tinguessin ciutadania espanyola o no.


La proclamació dels resultats, a les 21:58, ha anat a càrrec del regidor de la CUP i membre organitzador de la consulta, Josep Manel Ximenis, que ha agraït la tasca de la comissió organitzadora, de la junta avaluadora, de l'Ajuntament i del batlle, Carles Móra, que ha estat ovacionat. A la porta del Centre Moral, un miler de persones ha escoltat els resultats i ha celebrat la victòria del sí, cridant que aquest era el primer pas cap a la independència. Finalment, l'Ajuntament ha proclamat Arenys de Munt primer municipi català que havia votat lliurement i democràticament la independència.


A Arenys de Munt s'ha respirat avui un ambient extraordinari, de festa i de sentiment de jornada històrica, car per primera vegada un municipi del país feia una consulta per la independència (vegeu-ne
aquest vídeo). La consulta ha suscitat una gran expectació, no solament a casa nostra, sinó a tot el món, com ho prova que s'hi hagin acreditat més de 300 periodistes, també de les principals agències internacionals, de la BBC i de la televisió alemanya.

El batlle, Carles Móra, ha manifestat que se sentia molt content de com havia anat la jornada, perquè la consulta era una defensa de la llibertat d'expressió, que és un dret 'constitucional i universal'. I no solament això, perquè també havia de fer palesa l'opinió dels ciutadans d'Arenys de Munt i ser una punta de llança perquè més pobles fessin consultes sobre la independència.

Els partits, a Arenys

Delegacions de
Convergència, d'Esquerra i de la CUP han estat avui a Arenys de Munt per donar suport a la consulta. Quant a Iniciativa, que també hi donava suport, no hi ha enviat cap delegació.

Recordem que tots quatre partits van aprovar unitàriament al ple municipal de l'ajuntament de participar en l'organització del referèndum que, per decisió judicial, no s'ha pogut fer en cap dependència consistorial. De fet, el jutge va prohibir a l'ajuntament d'intervenir en cap sentit en l'organització del referèndum, fins i tot de cedir cap espai municipal per a cap activitat que s'hi relacionés.

Concentració ínfima de falangistes

La concentració de la Falange del migdia ha estat d'unes quantes desenes de manifestants, que han arribat amb dos autocars. Els falangistes s'han trobat envoltats d'un doble cordó: un de policíac i un de ciutadà, que no ha parat de cantar 'Els Segadors' i que ha minimitzat la concentració.


Carlos, des del País Valencià: NI OBLIT, NI PERDÓ!

Dilluns 14 de setembre de 2009 arranca a Madrid el judici contra el militar neonazi Josué Estébanez de la Hija que assassinà l'any 2007 el jove antifeixista de 16 anys, Carlos Javier Palomino. Vora 8.000 persones van recórrer el passat dissabte els carrers de Madrid exigint justícia i la fi de la impunitat nazi-feixista a l'Estat espanyol. La mare de Carlos i pares i mares de joves antifeixistes encapçalaven la marxa, junt a veïns i veïnes d'Arganzuela, Vallecas i altres barris de Madrid. Col·lectius antifeixistes de tot l'Estat també hi participaren, com ho vénen fent al llarg de les darreres setmanes en diferents actes coordinats en distintes ciutats. A València, per exemple, s'han encartellat distints barris de la ciutat recordant Carlos i totes víctimes del feixisme. Aquesta setmana, l'Audiència Nacional ha anunciat a través del seu fiscal en Cap, que jutjarà els delictes dels neonazis com actes terroristes, una demanda que les víctimes de l'odi portaven exigint des de sempre, i que també va reclamar la mare de Carlos Palomino a través de l'associació de víctimes del nazi-feixisme que presideix. Les acusacions particulars i populars demanen 37 anys de presó. Inevitablement, el cas de Carlos ens fa recordar el trist episodi de Guillem Agulló, el jove antifeixista valencià assassinat l'any 1993 pel neonazi Pedro José Cuevas Silvestre. El judici del cas Guillem fou una vergonya: no es va considerar un crim amb tints polítics, sinó una 'baralla juvenil', i el seu assassí va passar només 4 anys dels 16 als què va ser condemnat. A més, se l'enxamparia més endavant en l'Operació Panzer.

Cobertura en La Haine. Manifestación: Carlos, ni olvido ni perdón. Madrid

21.30: En estos momentos la prensa digital y televisiva informan sobre la manifestación de esta tarde destacando la actitud con los cámaras y fotografos de los medios burgueses. La organización nos informa de que simplemente se ha pedido a la prensa oficial retirarse de la manifestación y hacer su trabajo fuera de la misma. Ante esta petición varios periodistas han hecho un "plantón" de camaras, confirmando de esta manera que la prensa burguesa no buscaba hoy informar del acto si no buscar la excusa criminalizadora.

Por último, aún a esta hora la plaza de la Beata se encuentra tomada por policía antidisturbios. Mientras, a menos de cien metros, antifascistas disfrutan del concierto programado para esta noche en el CSO La Traba.

20.30: Un portavoz de la manifestación habla para La Haine: "Se ha llevado a cabo una campaña pública muy fuerte en todo el estado, pero sobre todo en Madrid. Aquí tenemos la prueba, miles de personas han llegado para manifestarse contra la impunidad fascista, contra la complicidad de los cuerpos policiales con los nazis, para recordar porque murió Carlos"

"Esta última semana la prensa burguesa nos ha confirmado que cuando se trata de organización popular seria y potente no quieren saber nada, solo les interesa hablar de bandas y tribus. Marcan la línea de lo que quieren que sea este movimiento. Respecto al juicio no tenemos ninguna pretensión más allá de las explicadas en el comunicado de la convocatoria, nosotros, al igual que Carlos, estamos reivindicando una justicia justa, una paz justa. Esto no es posible con capitalismo ni fascismo, por eso luchamos."

20.10: Un miembro de la organización acaba de dar lectura al comunicado, mientras una docena de antidisturbios vigilaban de cerca. Tras la lectura que se ha hecho con la presencia de Mavi y del grupo de vecinos del distrito de Arganzuela, se ha desconvocado la manifestación, que ha contado con la presencia de más de 9.000 personas, al grito omnipresente de ¡Carlos vive, la lucha sigue!.

19.42: Tras una pancarta en la que se lee "Carlos, Barcelona no te olvida" La Haine habla con un miembro de la Plataforma Antifeixista de Barcelona: "hemos llegado un autobus desde BCN para acudir a la manifestación que cierra esta campaña que también hemos secundado desde nuestra ciudad. El trabajo de los antifascistas en Madrid nos parece muy bueno". "Hace dos días nos concentramos unas 200 personas en un acto convocado y coordinado a nivel estatal y desde la Plataforma Antifeixista estamos comenzando una campaña contra la impunidad de la que gozan los nazis."

19.38: Miles de personas llegan al metro de Legazpi al grito de "Vosotros fascistas, sois los terroristas". La boca de metro donde Carlos fue asesinado esta cubierta de flores que recuerdan al jóven antifascista. La gente se agolpa en las inmediaciones para concluir el acto.

19.20: La manifestación termina de pasar por el puente que llega a la glorieta de Legazpi. La pancarta de cabecera ha sido sustituida y ahora se puede leer "Ni olvido, ni perdón" con los colores de la campaña. La policía se mantiene cercana a la manifestación en actitud tranquila pero vigilante.

19.00: Antifascistas de Málaga, Salamanca, Barcelona, Cantabria, Toledo, León y otras ciudades han llegado a la capital para apoyar la manifestación de hoy. Un miembro de Acción Antifascista Salamanca comenta a La Haine que "es para nosotrxs muy importante estar hoy aquí, apoyando a los compañeros de Madrid. Hay que seguir construyendo organización popular que frene las agresiones y asesinatos y denuncie la impunidad fascista". La marcha esta llegando a la Glorieta de Cadiz.

18.50: Miles de personas entran en el obrero barrio de Usera al grito de "Carlos vive, Josue asesino". En un ambiente animado y con la abrumadora presencia de camaras de la prensa burguesa, jóvenes y mayores marchan en dirección al metro de Legazpi, donde ocurrió el asesinato fascista. Vecinos se asoman por las ventanas para animar la manifestación. "Los ricxs señalan, los nazis apuñalan" o "carlos hermano, nosotrxs no olvidamos" están siendo consignas coreadas durante la marcha.

18:35 Cerca de 1500 personas marchan por la calle Marcelo Usera. El dispositivo policial es bastante amplio: cuatro lecheras en la cola de la manifestación y otras cuatro delante. También se han visto más furgones de la policia nacional y ambulancias en los alrededores. La presencia de la prensa burguesa también es numerosa. El cordón de seguridad está intentando alejarles para mantener la seguridad de los manifestantes.

Se puede ver una pancarta en la que se lee "Sin justicia no habrá paz. Carlos vive. Josué asesino", portada por unos cien padres, madres y vecinos de Arganzuela, junto con Mavi, la madre de Carlos. Así mismo, en la pancarta principal se lee: "Por ti, por mi, por Carlos". Hay también varios estandares con la cara de Carlos, banderas rojas y negras, otras varias pancartas: "Carlos vive" o "PSOE cómplice". También están presentes varios compañeros catalanes, que se han acercado en autobús y que portan una pancarta en la que pone "Barcelona no te olvida".


Fotos en directo de La Plataforma




Podeu vore més fotos de la manifestació clicant ACÍ

Mor Juan Almeida revolucionari cubá.



Falleció el Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque

Con profundo dolor, la Dirección del Partido y del Estado comunica a nuestro pueblo que el Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque, miembro del Buró Político y Vicepresidente del Consejo de Estado, falleció en esta capital a las 11:30 de la noche de ayer 11 de septiembre, como consecuencia de un paro cardio-respiratorio.

Juan Almeida BosqueEl compañero Almeida nació en la capital del país, el 17 de febrero de 1927. En medio de las privaciones de un hogar humilde y numeroso, con sus padres como guía se formó en los más altos valores patrióticos y aprendió en la misma vida que la lucha es el único camino de los pobres para conquistar sus derechos escamoteados.

Tan pronto se produjo el golpe de Estado en 1952, se sumó a la lucha contra la tiranía vinculándose con el compañero Fidel. Era un obrero albañil hasta el asalto al cuartel Moncada en 1953, y el segundo de doce hermanos que ayudó al padre a mantener a su numerosa familia.

En los 57 años transcurridos desde entonces, el Comandante Almeida estuvo siempre en la primera línea de combate junto al Jefe de la Revolución, valiente, decidido y fiel hasta las últimas consecuencias.

Fue la actitud invariable del asaltante del Moncada, del prisionero político en Isla de Pinos, del revolucionario exiliado en México, del expedicionario del Granma, donde fue uno de los tres jefes de pelotones; del oficial en los días fundadores del Ejército Rebelde, que recibió dos heridas en el combate de El Uvero; del Comandante del Tercer Frente Guerrillero, y del jefe militar y dirigente revolucionario con numerosas y elevadas responsabilidades, luego del triunfo del Primero de Enero de 1959.

Integró el Buró Político del Comité Central del Partido desde su fundación en 1965, responsabilidad en que fue ratificado en todos sus Congresos. Resultó electo Diputado a la Asamblea Nacional y Vicepresidente del Consejo de Estado, desde la primera legislatura de nuestro Parlamento.

Su especial sensibilidad humana y artística hizo posible el difícil reto de simultanear su intensa, responsable y fecunda labor como dirigente revolucionario, con una valiosa y prolija obra artística, la cual incluye más de 300 canciones y una docena de libros que constituyen un invaluable aporte al conocimiento de nuestra historia.

Asumió con particular amor y entrega la tarea de presidir la Asociación de Combatientes de la Revolución Cubana. Consagró sus últimas energías a garantizar que la organización fuera un sólido y efectivo baluarte de la Patria.

El nombre del Comandante de la Revolución Juan Almeida Bosque permanecerá por siempre en el corazón y la mente de sus compatriotas, como paradigma de firmeza revolucionaria, sólidas convicciones, valentía, patriotismo y compromiso con el pueblo.

Por sus muchos y relevantes méritos recibió múltiples condecoraciones y órdenes nacionales e internacionales, entre los que destaca el Título Honorífico de Héroe de la República de Cuba y la Orden Máximo Gómez de primer grado, otorgados el 27 de febrero de 1998, en ocasión del aniversario 40 de su ascenso a Comandante en la Sierra Maestra.

Atendiendo a su voluntad, los restos mortales del compañero Juan Almeida Bosque no serán expuestos. Serán inhumados con honores militares, en fecha que se anunciará posteriormente, en el Mausoleo del III Frente Oriental Mario Muñoz Monroy, del que fue fundador y su único jefe, donde reposan los restos de los heroicos combatientes de ese aguerrido Frente.

El domingo 13, entre las 8 de la mañana y las 8 de la noche en que será decretado Duelo Oficial, nuestro pueblo podrá rendir homenaje de reconocimiento y cariño a su memoria en el Memorial José Martí de esta capital que fue su cuna, y en el Salón de los Vitrales, en la base del monumento a Antonio Maceo de Santiago de Cuba —ciudad heroica a la cual amó entrañablemente, donde combatió a las fuerzas de la tiranía y posteriormente trabajó al frente del Partido, como Delegado del Buró Político en la antigua provincia de Oriente—, así como en las capitales de todas las provincias, incluyendo la Isla de la Juventud donde guardó prisión, tras el asalto al cuartel Moncada.

BURÓ POLÍTICO DEL COMITÉ CENTRAL DEL PARTIDO