dimecres, 29 d’abril del 2009

Opinió sobre la Calçotada


Està opinió ha sigut escrita per al bloc de beniarresaldia, Fede ens la passa per que creu que és del nostre interés i com ho és del nostre interés i a més a més creiem que també pot ser del vostre la publiquem al bloc.

jaume Gómez Garrido ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Ateneu Popular Arrels: IV Calçotada Popular": 

Hola gent de Beniarrés, soc un xic qeu viu al comtat,he estat llegint els vostres comentaris i m'agradaria deixar la meua opinió al respecte. Gràcies a aquesta gent "arrels", l'ideologia que porten sembla més que raonable.Si no fora per aquestos col.lectius de gent, estic ben segur que hui, la nostra llengua i la nostra cultura potser ja siguera la castellana, amb els seues característiques que porta, aquesta gent fa que les tradicions ja siguen de les regions limítrofes al País Valencià es mantiguen ja que seriem totalment absolt pels castellans.Ara mateix vixc a Madrid i no pots imaginar-te la rabia que tenen perquè jo amb la meua gent parle a la meua llengua, tan sols el simple fet de parlar ja siga valencià o català em possen el cartell de nacionalista,perquè??? Segons l'article 6é de la Constitució el Valencià és llengüa oficial a l'Estat Espanyol, i ja no et parle pel meu nom Jaume, açí a Madrid perquè osties tots em diuen "te diré Jaime que a Madrid es así", perquè?jo em dic Jaume a València, a Madrid i a la Xina. Estem en un mon on no es respecta res, per això recolçe a aquest col.lectiu que mantinga les festes populars ja siguen d'on foren i respecte a la calçotada,ja siga d'on fora la tradició està fent que Beniarrés es conega a tot arreu. L'única cosa que no comparteixc son les pintades, però ja et dic que no son l'únics, ja que espanyolistes i tota mena de creències estàn representades a totes les parets, i es una cosa que mai m'ha agradat.
Gràcies 

Milers de manifestants tornen a impugnar la política educativa de Font de Mora



Un 70% dels professors i un 90% dels alumnes feren vaga, segons la Plataforma per l'Ensenyament Públic

Milers de manifestants van sortir ahir al vespre als carrers d'Alacant, Castelló de la Plana i València per protestar contra la política educativa del conseller Font de Mora i demanar-ne la dimissió. A València, segons dades dels organitzadors, hi ha hagut uns trenta mil manifestants (set mil segons la policia); a Alacant, quinze mil i a Castelló, set mil. Les manifestacions van tancar una jornada de vaga de l'ensenyament públic al País Valencià.

La manifestació, presidida per una pancarta que deia 'Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió', va sortir del Palau de la Generalitat i va fer un recorregut circular. La plataforma considera la mobilització 'multitudinària i històrica' i va exigir per enèsima volta la dimissió del conseller. 'Volem treballar i negociar per aconseguir una educació pública de qualitat', va dir la portaveu de la plataforma, Gemma Piqué, que va advertir que les mobilitzacions continuarien, 'si no canviava res.' 

'Hem tingut la paciència que calia, hem acceptat les seves regles de joc i hem passat mesos negociant. Ara, si amb la vaga i les manifestacions la Generalitat no s'adona que ha de fer dimitir Font de Mora, continuarem les mobilitzacions, evidentment', va concloure Piqué. 

La vaga 

Segons la Plataforma per l'Ensenyament Públic, la vaga va tenir un seguiment del 70% del professorat i del 90% de l'alumnat. La conselleria va rebaixar el seguiment professoral al 21%. Però la Plataforma va retrucar que la conselleria solament comptava els professors que havien avisat amb antelació, sense ser-hi obligats, que farien vaga. D'una altra banda, segons la Plataforma, el seguiment de la vaga fou força superior a les comarques centrals. 

En definitiva, la vaga d'ahir demostra, per la Plataforma, que 'la societat valenciana i el sistema educatiu s'han girat d'esquena a la política educativa del PP'. Per això va demanar, una volta més, la dimissió del conseller i que el govern reflexionés 'sobre si el conseller havia de continuar en el càrrec'. 'La comunitat educativa ha dit prou al conseller Font de Mora', deien ahir alguns membres de la Plataforma a VilaWeb.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Cinc mil persones prenen els carrers de València per la llibertat dels Països Catalans


Notìcia extreta de http://www.llibertat.com/

Commemoració de la desfeta d'Almansa i dels 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València.
Unes 5000 persones han participat en una amplia i reivindicativa marxa pels principals carrers del centre de València en un clam per la llibertat i la independència dels Països Catalans. Un concert ha tancat la diada al barri de Velluters. Els actes d'avui han rebut el recolzament de diferents regidores i regidors de la CUP i el suport d'un centenar d'entitats, organitzacions i ateneus d’arreu les nostres comarques.
La CAJEI ha aplegat unes tres-centes persones aquest matí a Torrent sota els crits d'independència i socialisme i per la llibertat dels Països Catalans. (amplia la noticia)
La manifestació anava encapçalada per la pancarta "Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans". Gent de totes les edats, amb una forta presència del jovent, han corejat crits a favor de la independència i reclamant la memòria històrica del poble valencià envers el genocidi feixista de l'any 39 a la ciutat.

Una mostra de cultura popular ha donat el tret de sortida a la manifestació, les colles de dimonis L'Avern d'Alboraia i la Colla de diables de Perpinyà, amb la participació de membres de moltes altres colles d'arreu del país com ara Fem Fredat de la Valldigna o els Socarrats del barri valencià de Campanar, han realitzat a la Plaça Sant Agustí una espectacular mostra pirotècnica, remarcant el rebuig popular a la directiva europea del foc.
Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha afirmat en el seu parlament que a València es van fer construir les fosses comunes més grans de tot Europa per tal de poder soterrar els milers de víctimes provocades per les tropes franquistes en la seua entrada i posterior període de repressió.
L'històric activista i militant de diferents organitzacions polítiques valencianes, Enric Tàrrega, ha encoratjat el jovent a participar en la política activa i s'ha mostrat orgullós de l'ampli relleu generacional a les comarques del sud.
Seguidament, i amb un retrat de fons de Toni Villasecusa, militant valencià de Terra Lliure i caigut en combat ara fa 25 anys, ha sigut el torn de paraula de Pasqual Soriano, militant revolucionari durant l'etapa de la transició a organitzacions com el PCE (internacionalista) o el PSAN i posteriorment a lluites de caire llibertari, el qual ha recordat aquells anys de lluita i canvi.
Finalment, el jove sindicalista valencià Gonçal Bravo ha estat l'encarregat de prendre la paraula en nom de la Campanya 300 anys d'ocupació 300 anys de resistència. A més de recordar a totes les persones que donaren el millor de la seu vida en la lluita per la llibertat, Bravo ha denunciat la terrible situació a la qual la irracionalitat capitalista ha conduit a les classes populars i al nostre país: atur, desindustrialització, precarietat, privatizacions, destrucció del nostre territori,... Ha assenyalat que la solució passa per superar el sistema actual i construir una societat socialment justa, on la riquesa estiga repartida i al servei de les necessitats de la població. Per últim ha ressenyat els mals que està fent l'ocupació espanyola al nostre país i per tant ha afirmat com a únic futur possible per al nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua, l'horitzó de la independència dels Països Catalans.
L'acte ha finalitzat amb la interpretació per part de la colla dolçainera de Benimaclet dels nostres himnes nacionals i socials: La Muixeranga, els Segadors i la Internacional.
Al següent enllaç teniu les imatges de Llibertat.cat de la Mostra de Cultura Popular i la Manifestació d'aquesta vesprada a València.


Els actes del matí a Torrent - l'Horta Sud
Més de tres centenars de persones vingudes de diferents comarques del territori, s’han manifestat aquest matí pels carrers de Torrent (l’Horta Sud) sota el lema “La nostra terra, el nostre poble” en un acte convocat per la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Com ja és habitual, la coordinadora juvenil ha irromput un nou 25 d’abril als carrers del País Valencià per clamar contra les agressions lingüístiques, culturals i de classe que pateix el nostre poble d’ençà de la desfeta d’Almansa.
La manifestació ha començat a les 12 a l’estació de metro de Torrent-Avinguda, situada a l’avinguda del País Valencià, i ha fet camí pel carrer del Mossèn Sacra, Plaça Major i carrer del Fra Lluís Amigó. Un dels moments més emotius de la marxa s’ha viscut a l’alçada del monument als llauradors de l’horta, on la CAJEI ha dipositat una corona de llorer amb la inscripció “La CAJEI als nostres llauradors”. Amb el toc de la Muixeranga de fons, el jovent independentista i socialista ha volgut recordar el treball diari dels treballadors i les treballadores del camp valencià, amenaçat pels projectes especulatius que constructores i classe política han fet brotar amb intensitat els darrers anys.
La plaça propera a l’Institut Tirant lo Blanch ha estat l’escenari on s’ha celebrat l’acte polític que ha clos la mobilització. En aquest espai, ha intervingut Pau Alabajos, portaveu del Col·lectiu Safranar, associació torrentina que promou la lluita per la conservació de l’horta de Torrent i que s’encarrega d’organitzar diferents actes de caire cultural i reivindicatiu durant tot l’any. A continuació, ha parlat Àlvar Lloris, membre de l’Assemblea de Joves de l’Horta Sud (L’Aixada). En la seua intervenció, L’Aixada ha reivindicat “la capacitat de l'horta valenciana amb més de mil anys d'existència d'adaptar-se als nous temps i continuar sent productiva i productora dels millors productes del mediterrani”. També s’ha fet una menció especial als 35 treballadors de la comarca (28 de Torrent) que van perdre la vida en l’accident de metro del 2006 i s’ha denunciat que, hores d’ara, el president de la Generalitat Valenciana encara no haja rebut els familiars per donar-los explicacions.
El darrer parlament ha sigut el d'Hèctor Serra, portaveu de la CAJEI al País Valencià, qui ha presentat la generació de joves actual com “la generació de la crisi econòmica, la de la bombolla immobiliària, la dels 700 euros, la que no arriba a eixos 700 euros, la del Pla Bolonya i la de la directiva del retorn d’immigrants”. Tot i això, el portaveu ha contrarestat aquestes paraules tot afirmant que, per aquells motius, el jovent actual és “la generació del canvi i la que ha de conduir cap a la revolta nacional i social”. La CAJEI ha fet un al·legat ferm a favor de la lluita per la independència i el socialisme com a única via per escapar del sotmetiment dels Estats espanyol i francès sobre els Països Catalans i per la dignificació social del poble treballador. En aquest torn de paraula, el portaveu de la CAJEI no ha volgut oblidar els presos i les preses polítiques catalanes, les víctimes de la repressió i el control social imposat per les forces d’ocupació, les lluites per l’alliberament nacional i social d’altres pobles d’arreu del món i les víctimes de violència per raó de sexe i gènere.
S’ha finalitzat l’acte recordant que a la vesprada hi haurà manifestació a València. La CAJEI, com a col·lectiu integrant de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, hi serà present de forma activa.
Intervenció del cantautor torrentí Pau Alabajos en l'acte:
No molt lluny d’ací, si algú de vosaltres heu entrat per l’autovia des de València, existeix un poble fantasma. No és Manhattan ni Benidorm, és un barri de Torrent, sense fesomia, anònim, finques i finques i més finques. Una aglomeració de rajoles, una damunt de l’altra. A la vora del Safranar, sempre amenaçant, a l’aguait. De nit, no hi veureu llums encesos, alguna finestra que altra perduda en meitat del no-res. L’explicació és ben senzilla: encara no s’han venut ni el 50% dels habitatges ja construïts. Ni les estimacions més optimistes dels constructors apunten que s’arribarà a aquesta xifra de compra. I encara volen fer-ne més! D’altra banda, la criatureta té un germà gran, amb les urpes ben esmolades. A Catarroja, hi ha projectat un PAI (Pla d’Acció Integrada) anomenat NOU MIL•LENI (el nom de la cosa ja ens diu el concepte de progrés que tenen els seus ideòlegs). Preveu la construcció de més de 13.000 habitatges distribuïts en edificis que s’alcen entre 16 i 25 pisos del terra, tot i que actualment a Catarroja ja n'hi ha 8.000 habitatges, dels quals 2.000 són buits. Estem parlant de multiplicar per tres la població actual de la localitat, amb el desequilibri de recursos d’habitabilitat que això suposa. Invertiran tres vegades més en escoles? Invertiran tres vegades més en ambulatoris? Invertiran tres vegades més en transports públics i serveis? És hora de demanar responsabilitats polítiques, és moment d’assenyalar amb el dit els empresaris especuladors i polítics corruptes que s’han engreixat les butxaques amb la depredació urbanística, amb l’espoli del territori. Partit Popular i Partit Socialista, al llarg i ample de la comarca de l’Horta i del País Valencià en general, han permés i permeten quotidianament aquestos desficacis. Ha arribat l’hora de parar-los els peus i traure a la llum aquestes traïcions flagrants.La crisi (algú n’ha sentit a parlar?) etimològicament, en grec, significa “situació de canvi”. És a dir, una oportunitat. És la nostra OPORTUNITAT per enderrocar un model de fals desenvolupament, enverinat, obsolet, que atempta contra el nostre patrimoni i el nostre paisatge. Ha estat el criminal miratge del pa per a avui i la fam per a demà. Però açò s’ha acabat: la bombolla ha esclatat. S’obre un panorama de reformes i, una vegada més tornem a incidir, és la nostra OPORTUNITAT perquè aquestes vagen en la direcció de respecte i sostenibilitat, de cohesió social; en definitiva, dels paràmetres que reivindiquem per a una societat més justa. Avui fa tres segles, les nostres institucions van patir una derrota. Els darrers anys han estat diàriament, pel que fa al territori, una autèntica Batalla d’Almansa. Esperarem que siguen els valencians i les valencianes del 2307 els qui enceten la lluita per redreçar i recuperar el territori o posarem les mans en farina des d’ara mateix?

dijous, 23 d’abril del 2009

El 24 d'abril reivindiquem el 25 d'abril a Beniarrés


Este divendres 24 d'abril reivindiquem el 25 d'abril de 1.707, dia de la Batalla d'Almansa
Programació: 

20h Xerrada a càrrec d'Enric Moltó: "La guerra de successió al Comtat" 
En finalitzar, cercavil·la pels carrers del poble i després sopar popular a l'Ateneu Popular Arrels.

Vos esperem a tots!!

dimarts, 21 d’abril del 2009

Concerts del 25 d'abril



Ja és saben els grups que actuaran el la plaça Viriato en València desprès de la manifestació del 25 d'abril convocada per la plataforma dels 300 anys. Els grups son: Un entre tants, Voltor i The Skafeinats

Un entre tants:

Un entre tants és un grup de l'Horta de València que conrea el rock valencià combatiu amb matisos de

punk-rock, ska i reagge. Amb una formació de nou persones on es barreja el so de dues dolçaines i una

tarota, dues veus, dues guitarres, baix, bateria i percussió.

Format plenament cap al 2005, l'embrió del grup el trobem a l'abril del 2003, quan un grup d'amics s'aplega

per passaruna bona estona expressant les seues inquietuds. A partir d'ací, el grup anirà creixent fins arribar

a la formació consolidada actualment.

La banda pren el nom d'un poema de Vicent Andrés Estellés, per tal d'expressar el sentit de la lluita

quotidiana de l'anònim col.lectiu. Aquesta voluntat de reivindicar la poesia dels Països Catalans també es

pot veure en les lletres, amb textos del mateix Estellés o de Martí i Pol. El compromís i la lluita són el

motor de les cançons, des d'una perspectiva jove, alegre i valenciana.

Ara per ara, el grup ha recorregut nombroses comarques del país amb una proposta festiva i contundent.

També ha tocat en directe a la televisió valenciana Infotv. Els primers passos a l'estudi els ha fet amb

l'enregistrament de la maqueta “Camins Perduts” (2006), gravada en plena horta d'Alboraia. Un títol que fa

referència a la memòria d'aquest entorn, en greu perill d'extinció en el moment de gestació de les cançons.


The Skafeinats:

The Skafeïnats és un grup de música nascut al sud de València (l'Horta, País Valencià). L'estil predominant és l'ska, encara que també s'atrevixen amb el reggae-ragga, jazz o ritmes caribenys com el calypso, amb predomini instrumental. S'expressen i transmeten el seu missatge en la seua llengua materna, el valencià. The Skafeïnats va nàixer al 2004 quan un grup de músics de la banda de Sant Marcel•lí (barri de València) decidí anar més enllà amb les seues inquietuds musicals i crear un projecte amb visió de futur. El seu primer concert tingué lloc el setembre del 2005, actuant a les festes del seu barri; i des d'aquell moment la seua trajectòria damunt dels escenaris no ha cesat.

Entre juny i juliol de 2007, entraren a estudi per a enregistrar el que seria el seu primer cd, "Ska Show", composat d'11 temes propis i un bonus track. El cd compta amb col•laboracions d'amics del grup com Suca (Ki Sap), Natxo i Carles (Orxata Sound System), Ortega (Termofrígidus), entre d'altres... Finalment, el cd eixí a la venda el juliol de 2008.

Actualment, The Skafeïnats compagina el seu treball als escenaris amb l'el•laboració de temes per al seu proper disc.


Voltor:

Voltor és un grup de hard-core/metal en català, que naix el 2002 a Aldaia, comarca de l'Horta (País Valencià), on comença a donar-se a conèixer actuant en diferents indrets de la zona. Dos anys més tard graven una maqueta, Identitat (autoeditat, 2004), on es pot sentir una descàrrega metàl•lica amb guitarres contundents, percussió ensordidora, i veu estripada, tot i que no exclusivament, doncs comptaven regularment amb la col•laboració d'una secció de vents, que hi posava el contrapunt. Aquesta primera demostració, amb lletres cent per cent socials, fou la que començà a donar ressò a la banda.


Després d'una reorganització dels membres del grup i de l'augment dels concerts per tot arreu, el 2005 enregistren el seu primer disc a l'estudi de Cambra Records, titulat Aprenent a Volar. Hom ara s'hi troba amb nou talls on aprofundeixen en el so metàl•lic i el hard-core, amb unes lletres decididament compromeses, exportant a "Encén l'oïda" i a "Atac feixista" les seues experiències personals directes; d'altra banda el disc compta amb diverses col•laboracions com la de Xavi Sarrià (Obrint Pas) a "Quan no quede res" i la de distints membres d'Sva-ters a "L'horta", a més recuperen i evolucionen el tema "Solidaritat" de la maqueta.

Han realitzat un intens treball dalt i baix dels escenaris durant gairebé tot 2005, 2006 i 2007 amb la gira d' Aprenent a Volar (2005), junt a la important participació al primer Tourbolet Show (www.tourbolet.com), i nombroses actuacions per donar-hi suport a tota classe d'iniciatives i projectes populars. També van resultar guanyadors del concurs "Tirant de rock” (2007), i van participar a diversos festivals de renom com ara el Festivern (07-08), el concert pel 25 d'abril (1707-2007) "300 anys de lluites i cançons" a València i al 3er Festival Rock a la Mar de Dénia (Marina Alta), entre d’altres. Cal destacar altres projectes i col•laboracions importants realitzades durant aquest llarg temps entre discos, d’una banda la participació del cantant en els concerts de la gira d’Obrint Pas “Un poble en moviment” i d’altra banda la producció conjunta d’una versió d’una cançó del grup KOP (realitzada entre Obrint Pas, Boikot i Voltor), que fou editada dins del nou disc d’aquesta formació gironina “Nostrat” (Propaganda Pel Fet, 2008).


dijous, 16 d’abril del 2009

Busos i falques radiofòniques de la manifestació del 25 d'abril a València


S'estan organitzant autobusos per anar a la manifestació nacional que és farà el mateix dia 25 a 18h des de la plaça sant Agustí. Si vols vindre amb nosaltres sols has de posar-te amb contacte pel correu electronic
comtat@endavant.org o passant per l'Ateneu Popular Arrels.

També hem posat una falca radiofònica animant a vindre a la manifestació en Radiopolis FM i Radio Aktiva. També la pots escoltar clickant ací

Edicions el Jonc estrena nou bloc


La editorial de llibres Edicions del Jonc, compromesa amb els Països Catalans, independentista i d'esquerres estrena un bloc per anar seguint les activitats de l'editorial més enllà del catàleg de llibres que ofereix el web i on hi aniran publicant aquelles noticies d'interès que consideren oportunes sobre les nostres novetats editorials.

Edicions El Jonc? Per què?
Els Països Catalans necessiten editorials pròpies que en garanteixin la sobirania cultural i informativa, i Edicions El Jonc treballa per tal de cobrir aquesta necessitat. Per editar textos que, des dels gèneres més diversos, recuperin i mantinguin viva la memòria. Per donar instruments d'independència als i les nostres joves, als intel·lectuals crítics o als treballadors i treballadores. Per servir d'altaveu per comunicar-nos amb altres pobles i obrir una finestra a la literatura compromesa de tot el món. Edicions El Jonc, com a editorial independentista, d'esquerres i fermament compromesa amb la llengua catalana, treballa en el sentit de donar instruments de crítica, reflexió i creació d'espais de llibertat. Ens podeu escriure a l’adreça: eljonc@gmail.com

On es pot consultar el catàleg?
Ho podeu fer, adreçant-vos al nostre espai web: http://www.eljonc.com

Per mantindre un projecte d'aquesta envergadura fan falta suscriptors, és podeu subscriure ací.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Sumar i créixer


 L'esquerra independentista es fa gran. El seu ha estat, i està sent, un creixement gradual i ponderat. Un avanç ajustat i que ha estat fruit de la dinàmica que han generat les seues activitats, propostes i respostes als reptes que demana el país. Amb solucions imaginatives i flexibles, i que han estat possible gràcies a un treball conjunt, debatut i meditat entre les organitzacions més dinàmiques, que alguns defineixen com el pal de paller, del que genèricament s'entén com a Moviment Català d'Alliberament Nacional.

 Justament, un dels seus millors encerts per començar a reestructurar el que hom pot considerar d'una manera ampla, i generosa, l'esquerra independentista, va ser encetar aquest procés a partir de les mobilitzacions i del treball al carrer. En aquesta línia, una campanya com la dels 300 anys d'ocupació presentava, a priori, uns avantatges que el pas del temps ha convertir en certeses. Les possibilitats d'aprofitar una línia de treball a partir del recurs de la memòria històrica era una oportunitat que el moviment independentista no podia deixar escapar, i menys encara quan el context del record del tercer centenari d'ocupació del propi país confluïa amb una tendència històrica de les independentistes de no explorar en la història de la seua nació, les receptes que podrien aclarir els reptes del seu futur. 

     El primer acte de la campanya fou als camps d'Almansa. Aquell va ser un gran exercici i una bona decisió. Iniciar aquest camí de lluita, on va començar tot, l'ocupació però també la resistència, el trencament i a l'hora l'enduriment, l'inici de l'oblit, però també de la presa de consciència. A Almansa li seguiren Xàtiva, on ens socarrarem baix un sol estival, a Vila-real junt a la torre Motxa, a la Terrassa saquejada, Castelló, la Lleida del Roser, Tarragona... I el passat 24 de gener Barcelona, on les independentistes vam fer un altre gir i ens reivindicàrem en els lluitadors antifranquistes, tot recordant l'entrada i l'ocupació de les tropes franquistes de la ciutat. Perquè al cap i a la fi quina ha estat la nostra història sinó la de les ocupacions cícliques? 

     El pròxim 25 d'abril, aquesta reivindicació serà represa a València, on hi haurà un record dels majors, dels que ens precediren en la lluita antifeixista i per una societat millor. On els comunistes, llibertaris, socialistes seran ben presents, com els mestres i poetes repressaliats, les lesbianes i homosexuals reprimits, així com les obreres i llauradors perseguits, assassinats i desapareguts. En definitiva, de tots aquells que ens van ser ocultats pel poder. Afortunadament, el pròxim 25, València serà diferent, a la de fa 70 anys gràcies a l'esquerra independentista, que reprendrà els carrers de València, per reclamar-se en els valors més democràtics de la nostra història, els del progrés social, els de la llibertat.

Aure Silvestre, militant d'Endavant

Cuba no demanarà llimosna. Continuarà endavant amb el cap alt.


Molt s'ha parlat de Cuba en estos últims dies arran les declaracions que ha fet Fidel Castro en resposta a l'annunci que ha fet Obama de suavitzar certes restriccions a la illa, curiosament a poc dies de la Cumbre de las Americas en Trimidad y Tobago.

"...Anunció el alivio de algunas odiosas restricciones impuestas por Bush a los cubanos residentes en Estados Unidos para visitar a sus familiares en Cuba. Cuando se indagó si tales prerrogativas reconocían a otros ciudadanos norteamericanos, la respuesta fue que no estaban autorizados.

Del bloqueo, que es la más cruel de las medidas, no se dijo una palabra. Así se le llama piadosamente a lo que constituye una medida genocida. El daño no se mide solo por sus efectos económicos. Constantemente cuesta vidas humanas y ocasiona sufrimientos dolorosos a nuestros ciudadanos..."

També he encontrat este video, El Desafio, que parla de la Revolució Cubana i la seva lluita contra l'imperialisme.



 

dilluns, 13 d’abril del 2009

El 36% de les persones aturades al sud valencià no cobra cap tipus de subsidi


Notícia apareguda en Alacant en crisi.

L'augment de l'atur (en el darrer anys ha crescut en 72.000 persones) està creant dramàtiques situacions. Així, de les 175.969 persones que es troben a l'atur al sud del País Valencià, només 109.425 reben algun tipus de prestació social. D'aquesta manera, actualment 66.544 treballadores es troben sense cap ingrés amb el qual afrontar les necessitats bàsiques quotidianes. Cosa que les aturades alacantines que sí que cobren algun tipus de subsidi tampoc poden assumir amb totals garanties, ja que la mitjana d'aquests subsidis és de 788 euros.

Així les coses, no és d'estranyar que institucions caritatives com Cáritas estiguen al punt del colapse. Segons han anunciat, a Alacant en apenes els tres primers mesos del 2009 ja han esgotat el 70% (en aliments, roba i altres articles de primera necessitat) que tenien previst per a tot el 2009.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Molt bona notícia. Els companys d'Eivissa ja tenen en ple funcionament l'Ateneu Popular d'Eivissa.


Hola amics i amigues,
l'Ateneu Popular Eivissa ja està en marxa.
Hem llogat un local a Figueretes i hem vist la necessitat de comptar amb persones i entitats més enllà d'Eivissa, que d'una manera o altra hi estigueu vinculades, o bé sentiu empatia amb el projecte d'ateneu popular. Sabem que hem de ser naltros qui ho tiri endavant, però l'aïllament és fort per mor de l'opressió económica i social vinculada al turisme... I sempre va bé un cable.
La manera de participar-hi pot ser visitar-nos i implicar-vos en les activitats (donar a coneixer la vostra), fer propostes des d'on estigueu, enviar material; inclús us podeu fer sòcies amb quota. Ja facilitariem num. de compte.

www.ateneupopulareivissa.blogspot.com

ateneupopulareivissa@gmail.com

dimarts, 7 d’abril del 2009

Una molt mala notícia. El Suprem dels Estats Units confirma la condemna del periodista Mumia Abu-Jamal


El Tribunal Suprem dels EUA no ha admès el recurs presentat pel periodista i ex-membre dels Panteres Negres Mumia Abu-Jamal i ha confirmat la condemna per l'assassinat, fa vint-i-vuit anys, d'un policia de Filadèlfia. Els advocats d'Abu Jamal havien al·legat que la fiscalia havia bandejat alguns ciutadans negres del jurat que va condemnar a pena de mort l'activista, convertit en un símbol de la lluita contra la pena capital i contra el racisme.

Abu-Jamal nega que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència perquè havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però el fiscal va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana.

diumenge, 5 d’abril del 2009

La campanya 300 anys convoca una manifestació pel dia 25 d'abril a València

http://img14.imageshack.us/img14/1493/25abril09.jpg
El proper dissabte 25 d’abril el País Valencià torna a commemorar la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys. Enguany, a aquesta efemèride se li suma una altra: els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. Per si fóra poc, la conjuntura econòmica i social actual no pot ser més angoixosa per a la classe popular i treballadora catalana, la qual està patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual. 

Amb aquest munt de raons a les esquenes, la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” fa una crida per participar activament en la manifestació convocada a la ciutat de València del proper 25 d’abril. La jornada començarà a les 18:00 hores amb una mostra de cultura popular a la Plaça de Sant Agustí. Serà el preludi a la manifestació que eixirà des del mateix emplaçament a les 18:30 hores. La marxa recorrerà els principals carrers del centre de la capital del Túria i té previst finalitzar a la Plaça dels Furs, just a sota de les Torres de Serrans, on se celebrarà un acte polític. 

Aquesta manifestació s’emmarca dins les mobilitzacions que la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” està portant endavant per denunciar la dominació i explotació espanyoles en el context de la nostra història. El passat 24 de gener, més d’un miler de persones ja es va manifestar a Barcelona en la commemoració dels 70 anys de l’entrada de les tropes feixistes a la ciutat. Pel que fa a anteriors edicions del 25 d’abril, la campanya ha escenificat jornades de lluita insubmises que han acabat, en alguns casos, en objecte de repressió.

divendres, 3 d’abril del 2009

Reflexions del Company Fidel


Quasi diariament del company Fidel Castro escriu els seus pensaments sobre les coses que passen al món, a Cuba... i que ens afecten a tots. M'ha cridat l'atenció les reflexions que fa del la Reunió del G-20. Podeu llegir la reflexió completa puntxant damunt del títol de la reflexió del dia 2 d'abril del 2009. Ací va un avanç:

Reflexiones del compañero Fidel: El inicio de la Cumbre
Hoy se inició la Reunión Cumbre del G-20. Los expertos en temas económicos han realizado un esfuerzo enorme(...) ¡Hoy se inició y concluyó cuando escribía estas líneas! ¡¡Asombroso!!

Entrevista a Arcadi Oliveres on ens parla de la crisi.






Entrevista a Arcadi Oliveres que li fa el periodic popular dels Països Catalans L'Accent. Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i un reconegut activista per la justícia social i la pau.




La crisi actual és fonamentalment financera. Internet i la llibertat total de moviment del diner arreu, entre d'altres coses, han fet que l'especulació hagi arribat a un nivells fa uns anys inaudits. L'intent de cobrar un impost per restringir aquesta llibertat de moviment, la taxa Tobi, no rep el suport de cap país. Accions com la de Soros el 1993, en què va fer baixar el valor de les lliures esterlines un 15%, desestabilitzant l'economia mundial, són absolutament legals.Així que, mentre abans es compraven unes accions i se'n treien beneficis al cap d'anys, actualment es compren i es venen accions amb hores de diferència. Ara bé, aquesta crisi no afecta tota la societat per igual: el tancament de les empreses es dóna per desvergonyiment, no per necessitat. Les empreses continuen tenint beneficis extraordinaris.

En la crisi econòmica, quin paper hi pot haver tingut la crisi energètica?
Hi ha tres crisis fonamentals: l'alimentaria, l'energètica ecològica i la financera. Cal veure-les les tres en conjunt. La crisi alimentària a nosaltres encara que no ens toca gaire, tot i que sens dubte és la pitjor que pateix el planeta: hi ha 60.000 persones que moren de fam al dia. L'altra crisi, l'energètica- ecològica, en certa manera, podria ser el polvorí que ens fes canviar les nostres actituds i que ens fes resoldre les altres dues crisis. Jo penso que avui en dia la sortida a la crisi no és tornar al mateix d'abans. L'única resposta possible és decréixer.No podem aspirar a tornar a arribar al nivell anterior, quan cada català està consumint actualment el doble d'energia que el 1985. Hi ha molta gent que ho passa malament i que ha de créixer, sí. Però el conjunt de la societat catalana i europea no pot créixer, i en aquest sentit diria: benvinguda sigui la crisi, perquè aquesta ens durà a decréixer. Els recursos són molt limitats, el petroli té data de caducitat, el planeta l'estem embrutant, esgotant, escalfant, les espècies van desapareixent... Ens ho hem de replantejar seriosament. Només una cinquena part de la humanitat està malbaratant els recursos del planeta.

En termes macroeconòmics és possible el decreixement?
O aquesta crisi és passatgera i continuarem com abans quan s'acabi?Abans que es parlés de crisi, l'any 2002, l'ONU, que tots els anys acabats en dos celebra conferència mundial del medi ambient, ja va dir que el consum del planeta era extraordinari, que els 1.200 milions de persones que poblem el món ric fèiem un abús dels recursos, al qual mai tindrien accés les persones del tercer món, i que si s'hagués de fer extensiu als països d'economies emergents (l'Índia, el Brasil, etc.) només seria possible si disposéssim de tres planetes. I com que només en disposem d'un, ens ho hem de repartir bé. I que si volem que el senyor del Camerun pugi una miqueta, un de Barcelona ha de baixar una altra mica. Però el discurs actual advoca per mantenir aquesta desigualtat, basant-la en el coneixement. Encara que no fabriquem res, direm com han de ser les fàbriques. Perquè sempre hem volgut mantenir la nostra superioritat, que no és digna.Les societats nostres són massa riques, i volen conservar aquesta felicitat que tenim, que no és mèrit nostre, sinó de l'explotació que hem fet dels altres països. Si paguéssim el cafè al preu que l'hem de pagar, si no prenguéssim la pesca de l'Àfrica, si no anéssim a buscar el petroli com fem, si no cobréssim el deute abusivament, etc., la nostra situació canviaria. És l'abús als altres el que ens fa viure bé.Per tant, la crisi es pot superar perfectament a base de seguir abusant dels altres països. D'aquí dos o tres anys hi pot haver una recuperació empresarial, un rellançament del consum; al cap i a la fi la despesa pública dels governs va en aquesta direcció, a reactivar l'economia. De moment, només es fan mesures cosmètiques, com per exemple la d'Obama, que limita els sous dels alts executius als 500.000 euros l'any. Les transformacions veritables que s'estan demanant, com el tema de la propietat de la terra, el perdó del deute extern, la vigilància de les transnacionals, l'aturada de la venda d'armament, etc., no tenen ganes de fer-les.

Què creus que han d'aportar els moviments socials en aquests moments?
En primer lloc, informació, perquè l'opinió pública està molt confosa i molt enganyada. Després, establir debats. Si bé ningú no està en disposició de la veritat, s'han d'establir aquests diàlegs, aquestes anàlisis, per veure quines solucions es poden treure. En tercer lloc, han de donar la suficient capacitat organitzativa per sortir al carrer. Cal respondre a aquesta situació, i prendre mesures concretes comunitàriament, com els mercats d'intercanvi que van sorgir a l'Argentina arran de la crisi del 2001.I, per descomptat, han de tractar d'influir també en la vida política. Encara que no confio gaire en les estructures pseudodemocràtiques que hi ha al món, cal anar a veure els diputats, els regidors, i que facin actuacions. Aquí, però, és especialment difícil. A països com Suècia, en què els ajuntaments administren el 55 % del diner públic, es pot demanar al Consell del Districte que es gasti bé els diners. Però si ho fa el Govern central, ja és més difícil. Aquí només el 14% del diner espanyol l'administren els ajuntaments.

Gran èxit de participació en la 5a Calçotada Popular de Beniarrés.





El passat dissabte 28 d'abril tingué lloc a la localitat de Beniarrés la 5a Calçotada Popular organitzada pels diferents col·lectius i organitzacions que es reunixen a l'Ateneu popular Arrels (el Rogle, Assemblea de Joves del Comtat-CAJEI i Endavant-OSAN el Comtat)
Aquest any, tot i l'amenaça de fortes pluges durant tot el dia, s'han apropat a disfrutar de la jornada, més de tres centes cinquanta persones gaudint d’un ambient de companyerisme i reivindicatiu que fou la tònica de la diada.
La jornada comença a les nou del matí, quan la gent de l'ateneu és reunim per decidir com actuem davant l'amenaça de la pluja, després d'observar l'oratge és decideix fer la calçotada al mateix lloc de sempre, el carrer Dr. Orero. Seguidament es creen tres grups de treball, un que s'encarregarà de parar les taules, cadires i tots els preparatius, un altre grup s'encarregarà de preparar els plats, la sangria, torrar embotit... i un tercer se’n va a torrar els dos mil tres cents calçots de cultiu ecològic que han portat de Vilafranca del Penedés. Volem remarcar que l'únic producte que comprem de fora de Beniarrés són els calçots, tots els altres productes són comprats al comerç local (no sols aquest dia, sinó en totes les festes i dinars que organitzem) ja que creïem que el comerç local familiar és futur pel poble mentre que, els grans centres comercials i supermercats empren ferramentes perverses i malèvoles com la competència deslleal que provoca un control als preus dels productes i on tots els beneficis recauen a les mans d’uns pocs adinerats mentre que, la classe obrera sofreix cada vegada més la precarietat laboral i els baixos salaris. Creïem que comprant al comerç local familiar, els beneficis són, en certa manera, repartits per tot el poble, carnisseries, forns de pa, roveïdors de beguda i comerços minoristes que també fan possible aquest esdeveniment, possibilitant així una des localització dels grans centres comercials i una major sostenibilitat de la riquesa.
A les dos de la vesprada el carrer ja està de gom a gom, els Correllops de Vilallonga i del Rebrot de Potries van fent sonant els seus intruments pels carrers del poble, la gent riu, xerra, es saluda, coneguts que sols es veuen en esta diada s'abracen, es conten les seves coses. Gent de Muro, Alcoi, Alacant, Banyeres; Capellades, Carcaixent, Turballos, Llutxent, Olot, Castelló de Rugat, Ontinyent, Vic, Barcelona, Alcudia de Crespins, Vilafranca del Penedés, Alcosser, Planes, Agres, Vall de Gallinera, Otos, València, Gandia, Vilallonga...han vingut a passar el dia amb nosaltres, a conèixer Beniarrés i a disfrutar de la calçotada, és una cosa gran!
És llegeix el manifest des del balcó de l'ateneu, és parla del pla Bolonya i és recorda la vaga de fam de Tomàs, és parla dels Països Catalans, de la crisi capitalista i de la necessitat del Socialisme i la Independència per aconseguir un món més just, sense classes socials i respectuós en la natura. Es recorda que aquest any és el cinqué any que és fa la calçotada i s'obsequia amb un quadre de marqueteria al Roger de Vilafranca, el que ens va donar la idea de fer la calçotada i que any rere any ens proporciona els calçots i ens ajuda a torrar-los. En finalitzar el parlament sona la Muixeranga, himne de totes les persones valencianes que creuen en uns Països Catalans units i independents, on plantats i amb el puny en alt cridem un fort: Visca la terra!! Lliure!!
I comença l’àpat de la calçotada, cervesa, vi, sangria, papes, cacaus, tramús, formatge, llonganissa, coques de tomaca, de sal, de ceba, espencat, embotit i els esperats calçots corren per les taules i de postre mistela i coca d’ametlla. La gent ja amb més d'una copeta al cos comença a ballar a mesura que sonen les notes de Pelandruska, el grup de música folk que ha vingut a fer-nos ballar i amenitzar la festa amb música popular de la mediterrania. Just quant acaben l'actuació comença a ploure. És moment de continuar la festa dins de l'Ateneu. Cap a les huit i mitja finalitza la festa, és moment d'arreplegar-ho tot, agranar el carrer, netejar els serveis que aquest any ens ha deixat la banda de música i tornar els taulons i cadires que ens ha deixat la filada de cristians Guerrers del Cid i l'Ajuntament de Beniarrés. Ens queda molta feina per davant i molts actes durant tot l'any fins arribar a la sisena calçotada on ja esteu convidats. Però el que realment és important no és la calçotada o els diversos actes que fem. El realment important és la gent que anem sumant a un projecte per un canvi social i nacional que necessitem pel veritable canvi mundial que haurà de vindre, i és que si volem que la Terra siga humanament habitable,que continuen havent pobles diferenciats i no la monocultura del Homo coca-colens,i on no hi haguen persones riques, per que tampoc hi haurà de pobres... Fins aconseguir tot això, continuarem lluitant!

dimecres, 1 d’abril del 2009

"Minoria Radical"


Video en que el president de la Generalitat del Principat de Catalunya , Jose Montilla, diu que els estudiants en lluita contra el Pla Bolonya son/som una minoria radical i on és veu clarament qui és eixa minoria radical.
Seguiu el següent enllaç: http://doktor.blip.tv/#1946064